Llibret 2013.indd 1 19/02/2013 22:03:39

tic de la temporada alta. No faltaren les critiques
i advertiments cap a la tendencia observada de
presentar les Falles com un producte de consum
turistic, ni tampoc al jagantisme desenfrenat i
cada volta mes vuida de contingut, pero el bon
sino dels temps pogué en les advertiments i se
fon gestant una crisis que esclataria a partir de
1972.
La Junta Central Fallera aumentà el numero
de vocals, assessors i representants dels mijos de
comunicació, les Juntes Locals foren reforçades i
cobrà auge la divisió de la ciutat en sectors. Esta
sectorizació i burocratizació de la festa oficial
respon a l’expansió de la festa de base, lo que
mostrava clarament una politica de control, de
necessari enquadrament i centralisme sobre una
festa que als ulls dels seus rectors amenaçava
sempre en desbordar-se.
Segons el Llibre Oficial Faller de 1964, les Falles
conseguien “l’entroncament vertical de tots
els estaments, classes i grups veïnals”. No obstant
seguí persistint l’hostilitat cap a lo “vulgar”,
aixina com s’agudisaren les divisions entre falles
riques i pobres. Com maxim exponent d’esta
situació destacà el nomenament anual de les
Falleres Majors de Valencia, que seguí sent acaparat
per les millors families del capital i de fora
d’ella. El cas mes representatiu fou el nomenament
de la neta del Dictador Franco com Fallera
Major infantil de 1960, l’adulació fallera alcançà
cotes inoides aquell any, si be servia tant com
ofrena al poder com estrategia municipal per a
conseguir determinades millors per a la ciutat.
En 1961, en un colp d’efecte interclasista, se
nomenà per a succeir a María del Carme Martínez-Bordiu
i Franco a una orfena treta de la Beneficencia
Lolita Alfonso Sánchez, de manera
que tot el mon vera que a ningú se discriminava
i que regnava la germandat de classes. Quatre
anys mes tart, s’aplegaria a oferir el nomenament
a la filla del President d’EE.UU. J. F. Kennedy.
El mon faller era reiteradament instrumentalizat
en la practica adulatoria cap al poder
central, concedint fins i tot recompenses falleres
a personalitats oficials, i com mostra els rebudes
que la J.C.F. montà a Franco en quantes ocasions
este visità Valencia. En una apologia del regim,
en 1964 se celebrà els XXV Anys de Pau en lloc
del XXV Aniversari de J.C.F.
Entre 1961 i 1967 el programa oficial de festejos
coneixque una ona de novetats, a partir
de les quals quedà fixat un model que apenes
ha variat fins l’actualitat. En 1961 s’organisà el I
Barco Faller, consistent en l’arribada al port de
Valencia d’alguns representants de les colonies
valencianes residents en Chile, Argentina, Uru-
Antiga Fábrica de Gas Cami Fondo del Grau.
43
Llibret 2013.indd 43 19/02/2013 22:05:03