Llibret 2013.indd 1 19/02/2013 22:03:39

42
Especial Falles del Diari Las Provincias de 1962
creiximent dels gastos se tingué que seguir responent
mediant el tradicional autofinanciament
de les Comissions, puix l’Ajuntament, que no
descuidà mai l’assegurar el control i us politic de
les Falles, les abandonà a la seua sort en l’aspecte
economic. De fet, en 1960 se gastà alguna cosa
mes del milló de pessetes en la festa, mentres en
1975 s’alcançaven els 8 millons i mig. Puix bé, si
el presupost municipal ascendia en 1968 nomes
al 0’8% en 1975 se reduia al 0’2%. Es dir, que
l’Ajuntament fon rebaixant la seua contribució
economica, fins l’extrem de gastar-se en 1975 la
mitat que en 1959, mentres per contra, accentuava
el control politic i l’oficializació del festeig.
Entre tant els festejos, la música, la pirotécnia,
els arreus, les desfilades, costaven cada volta
mes.
Mentres a l’Ajuntament li eixia practicament
debades la celebració fallera, les Comissions seguiren
recorrent als tradicionals mijos de colectació.
Només en els anys 70 s’escomençà a buscar
soports en la publicitat d’algunes empreses
per a certs festejos de nivell oficial, ademés dels
ya classics anuncis comercials en els Llibrets fallers.
Pero l’economia de les Falles anava cap a la
crisis, degut al constant increment dels diversos
gastos.
Durant els 60 les Falles experimentaren la
seua major campanya de promoció com atracció
turistica, utilisades ademés com simbol indiscutible
de Valéncia. Pero el zel turistic no feu sino
fomentar una major magnificació del festeig,
alguna cosa que conduia irremissiblement a la
seua alienació en elements estranys i a la perdua
d’alguns elements originals. En conseqüencia,
els principals aspectes de la festa Fallera se foren
orientant cap a les creixents exigencies turistiques,
cap al gran espectacul. En 1961 el Ministeri
d’Informacio i Turisme ya va crear uns premis
especials a la Falla de mes interés turistic, i en
1965 el mateix Ministeri afegi a la Declaració
d’Interés Nacional de 1946, la d’Interés Turistic.
En cert modo puix, el jagantisme cada volta més
evident en els monuments principals, responia
a estes exigencies i a la propia superació de la
festa. Els rectors de la mateixa conseguiren ampliar
els dies de Falles a un mes, segons acort de
1964 que soles se posà en practica des de 1967,
al tindre que vencer les resistencies de les Comissions
mes modestes davant el major sacrifici
economic que elles tindrien que soportar. Per
la seua part, la prensa i la televisió se bolcaren
totalment al servici de la Festa Turistica. Com
resultat la ciutat duplicà el seu cens cada març, i
la Semana Fallera se convertí en el brancal turis-
Llibret 2013.indd 42 19/02/2013 22:05:01