Llibret 2013.indd 1 19/02/2013 22:03:39

Collado, acaparadores anys arrere dels maxims
guardons, pergueren la seua hegemonia davant
un nou grup, compost per plaça del Pilar, plaça
Na Jordana, plaça de la Merce, Bailén - Xativa
(Ferroviaria) i Convent Jerusalem - Matemàtic
Marçal. A este relleu acompanyà el dels artistes,
traduit en la consagració dels Vicent Lluna, Salvador
Debón, Julià Puche, Martinez Mollá, Joan
Huertas i Alfredo Ruiz.
I es precisament les Falles Infantils, en decadencia
cap a 1959, les que iniciaren un important
i sostinguda recuperació, que se convertí en
expansió des de 1966 - 67 que passaren de les
80 falles plantades en 1961 a les 269 de 1975. La
mutació fonamental consistí en el transit d’unes
falles fetes “per” els chiquets a atres fetes “per
a” els chiquets, pero en les quals estos intervenien
cada volta menys. Paralelament la Comissió
Infantil se vertebrà dins de la Comissió
Adulta, si be a costa del mimetisme en la seua
estructura (junta directiva, president, etc). Del
mateix modo aumentaren els incentius i premis,
pero a canvi de la definitiva personalizació i estandarizació
en la seua confecció.
A l’altura de 1930, la dona en la Falla era
gaitejada com l’inspiradora de l’home, especie
de tótem prototipic de la bellea valenciana. La
Fallera Major, jefatura espiritual de la Falla, era
elegida de diverses formes, si be la funció soci-economica
i simbólica del carrec continuava.
No mes en els anys 70 conseguí anar accedint
a algunes delegacions menors o lligades a una
funció, digam, maternalista, com la d’Infantils,
de tal forma que el seu rol faller reproduia l’esquema
tradicional, d’aquella epoca, de la divisió
del treball en el si de l’unitat familiar, sent un
element decisiu de cara al foment de la sociabilitat
fallera.
Entre les décades dels 60 i 70 s’assistí a un
creiximent del número de fallers, en especial de
families sanceres, aixina com del volum del presupost,
s’accentuà la profesionalizació de certs
carrecs economics i se tendí a diversificar cada
volta mes l’activitat fallera. Davant la decadencia
del barri tradicional les Falles s’adaptaren a
les circumstancies mediant l’adopció d’un Casal
estable, que pronte se convertí en la celula social
mes activa de l’antic barri.
En les Comissions Falleres fon sempre destacat
el paper del President, en quant element
moderador i nexe d’unio de fallers, i eixemple
a seguir d’eixe esperit de treball per la festa que
tant s’exaltava. Respecte als carrecs directius, reportaven
un cert prestigi social, una rellevància
que en les falles modestes aplegava facilment a
convertir-se en un sacrifici penós, donat l’anonimat
en que se movien, front al gran resó que
alcançaven les comissions destacades.
La comissió seguí guardant en zel les seues
senyes d’identitat, i fins i tot aplegà a editar luxosos
toms en commemoració dels seus aniversaris.
Ya des dels anys 40, davant l’enorme creiximent
del número de comissions, s’insistí en la
cominencia de la fusió de grups de Falles. El seu
objectiu era la millor de la calitat del festeig, evitant
en aixó la seua decadencia per reiteració i
per les dificultats economiques derivades d’un
descompassat numero de falles; en conseqüencia
s’aconsellà reduir la quantitat i frenar aixina
el deterior de la festa. A començaments dels
anys 70, davant l’eventualitat d’una crisis economiques,
i donades les creixents exigencies d’una
continua expansió, prou comissions decidiren
federar-se en Agrupacions en el fi de coordinar
actes i disminuir gastos.
Els anys 60 i 70 contemplaren l’aument dels
fallers forans. Les magnituts economiques movilisades
per les Festes Falleres, alcançaren cotes
interessants durant estes decades, si be no tant
com les autoritats proclamaren, mogudes per un
desig de magnificar els alvanços fallers en quant
reflecte del progres de la ciutat. No obstant al
41
Llibret 2013.indd 41 19/02/2013 22:04:59