Llibret 2013.indd 1 19/02/2013 22:03:39

Com és el cas del yayo de l’escena
que mentres dina i berena
tira que tira.
I fins no recupere lo perdut
diu que no s’alça el cabut
de la cadira.
De quan en quan la roda s’aproxima
i aixina no és desanima
l’ociós carrossa.
Almoina de no res, que fa servir
perque la torna a invertir
buscant la grossa.
També una pareguda cantinela
al joc de la manivela,
atre provoca.
Com és eixe del bingo conegut
que és, pensa algú convençut
¡una bicoca!
Llògicament conforme ell ho intenta
el dèficit s’incrementa
a la carrera.
I volant que se’n va cada billet,
quan veu que se queda net
se desespera.
I a lo remat, ni grossa, ni pedrea
sino mes be una odissea
que l’arruina.
Mes, la mateixa història del ancià
segur que repetirà
en la veÏna.
Quan el cas, lo cert, és que a la llarga
és la diversió que amarga
i te despulla.
Puix sino has de portar la veu cantant
a la fi te’n vas chiulant
¡i fente el chulla!
33
Mes terc, com no pensa claudicar
casi està a punt de tirar
fins de la Visa.
Mentres tant la màquina recolecta
puix la mateixa és perfecta
¡per ser suÏssa!
Puix està esperant torn una femella
portant plena la cistella
de calderilla.
Que a l’hora de jugar, no és queda manca
i pot deixar la palanca
¡feta papilla!
Que sols l’acumulat com a recurs
te podrà traure d’apurs
segons denotes.
O te podrà passar com el que escapa
mentres les seues parts tapa
¡en dos pilotes!
I com al carcamal li pot el vici
te obsessió per l’orifici
de les monedes.
Buscant el tres en ralla de les peres,
dels melons, de les cireres,
o de les bledes.
Lo cert és que a la fi de la disputa
és quedarà sense fruta,
carn i verdura.
I també sense el sou, que és engolit
pel famolenc apetit...
¡de la ranura!
(Numerades, per supost
lo que li deixa indispost).
Llibret 2013.indd 33 19/02/2013 22:04:42