23.04.2014 Views

revista sant Jordi 2014

concurs literari de l'escola nadal del curs 2014

concurs literari de l'escola nadal del curs 2014

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

CICLE INFANTIL<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMI TÍTOL NEN/A QUE LLEGEIX<br />

P3-A<br />

DOFINS<br />

Català Rodolins Col·lectiu<br />

BON DIA<br />

PRIMAVERA<br />

RUTH SILVESTRE<br />

JAVIER HITOS<br />

P3B<br />

TIGRES<br />

Català Rodolins Col·lectiu<br />

BON DIA<br />

PRIMAVERA<br />

AINA GONZÁLEZ<br />

WAIL ACACHA<br />

P4-A<br />

RATOLINS<br />

P4-B<br />

CAVALLS<br />

P5-A<br />

MUSSOLS<br />

Català Poema Col·lectiu<br />

Català Poema Col·lectiu<br />

POEMA DE<br />

SANT JORDI<br />

BENVIGUDA<br />

PRIMAVERA<br />

Català Poema Col·lectiu SANT JORDI<br />

MARTÍ EXPÓSITO<br />

ÓSCAR RUIZ<br />

NÚRIA BELLO<br />

ERIC LLUIS BRAVO<br />

EDITH RIBALLO<br />

POL FARRÉ<br />

P5-B<br />

ERIÇONS<br />

Català Poema Col·lectiu SANT JORDI<br />

JÚLIA JAPÓN<br />

PAULA EXPÓSITO


CICLE INICIAL<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMI TÍTOL<br />

1r-A<br />

Català<br />

Anglès<br />

Prosa<br />

Poema<br />

COL.LECTIU Simón i<br />

Amaia<br />

EL GAT PERDUT<br />

1r-B<br />

2n-A<br />

2n-B<br />

Català<br />

Prosa COL.LECTIU Hugo i Erika EL PEIX SENSE NOM<br />

Anglès<br />

Poema<br />

Català Prosa ALEIX GARNÉS MUÑOZ TERROR HOTEL<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

MARTA PRIETO<br />

GONZÁLEZ<br />

EL NIÑO VALIENTE<br />

Anglès<br />

Riddles<br />

Català Prosa POL SÁNCHEZ GÜELL<br />

UN REGAL MOLT<br />

ESPECIAL<br />

Castellà<br />

Anglès<br />

Prosa<br />

Riddles<br />

ELOI RATSIVALALCO<br />

SICARD<br />

EL FANTASMA DE<br />

CARMESAN


CICLE MITJÀ<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />

3r-A<br />

3r-B<br />

4t-A<br />

4t-B<br />

Català<br />

Prosa JOAN VÁZQUEZ LA MARIETA GROGA<br />

Poesia MERCÉ GRIFELL EL LLITET<br />

Castellà Prosa PATRICIA HEREDIA<br />

LA PRINCESA Y EL<br />

DRAGÓN<br />

Poesía MERITXELL CANUT EL CORAZÓN<br />

Anglès<br />

Poesía<br />

Prosa MARC CORCHERO L’ESQUELET ENRABIAT<br />

Català<br />

EL TRESOR AL FONS DEL<br />

Poesia<br />

ABEL LÓPEZ<br />

MAR<br />

Castellà Prosa ALBA RUIZ LA LUZ BLANCA<br />

Poesía VÍCTOR PADILLA LA PELOTA<br />

Anglès<br />

Poesía<br />

Català<br />

Prosa SOFÍA PIN EL ROSER<br />

Poesia ADRIÁN BORREGO LA PORTA MÀGICA<br />

Castellà<br />

Prosa CARLA HORCAJADA UN MÁGICO MUNDO<br />

Poesia ÁLEX HERREROS EL RELOJ<br />

Anglès<br />

Poesia<br />

EL DRAC DE LES FONTS<br />

Prosa<br />

LLUC TUBAU<br />

Català<br />

MÀGIQUES<br />

Poesia AINOA MILLÁN MES DE JUNY<br />

Castellà<br />

Prosa MARIO CASCALES LA HIENA QUE NO REÍA<br />

Poesia LAIA MAÑOSAS EL VERANO<br />

Anglès Poesia TOMÁS RODRÍGUEZ<br />

LOLA HAS GOT A<br />

WOBBLY TOOTH


CICLE SUPERIOR<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />

5è-A<br />

5è-B<br />

6è-A<br />

6è-B<br />

ÉS REAL O ÉS UN<br />

Prosa<br />

ALEIX ROMERO<br />

Català<br />

SOMNI?<br />

Poesia VÍCTOR PURIFICACIÓN EL PARC D’ATRACCIONS<br />

Prosa EMMA ROMERO LA DIOSA DEL VIENTO<br />

Castellà<br />

Poesia IKER TRUJILLO LOS DEPORTES<br />

Anglès Poesia COL·LECTIU A REHEARSAL<br />

UN MINI HOME AL<br />

Prosa<br />

IVÁN JIMÉNEZ<br />

CALAIX<br />

Català<br />

LES GOMES DE COLORS<br />

Poesia<br />

JÚLIA BALAÑÁ<br />

INFINITS<br />

LOS PIRATAS DEL NADAL<br />

Prosa<br />

JOEL MORAL<br />

Castellà<br />

Y LOS ORBES MAGICOS<br />

Poesia ELIA LABRADOR LA ROSA<br />

Anglès Poesia COL·LECTIU A REHEARSAL<br />

Català<br />

Castellà<br />

Anglès<br />

Català<br />

Castellà<br />

Anglès<br />

Prosa<br />

PAULA MARTÍNEZ<br />

FAIRY WORLD, UN MON<br />

DIFERENT<br />

Poesia RAÚL COBACHO LA FOSCOR<br />

Prosa<br />

YADIRA FERNÁNDEZ<br />

UNA NOCHE EN LA<br />

MANSIÓN<br />

Poesia LAURA SUAREZ COLONIAS<br />

COL·LECTIU<br />

THE KILLER OF THE<br />

VILLA SQUARE<br />

Prosa<br />

GLÓRIA SÁNCHEZ<br />

El FANTASMA DE LA<br />

MANSIÓ<br />

Poesia NEREA CAMPOS NO M’ENRECORDAVA<br />

Prosa GISELA ARIZA UN DÍA DE LLUVIA<br />

Poesia LAIA GRAUPERA LA ROSA<br />

Poesia<br />

COL·LECTIU (XAVIER<br />

HERRERA)<br />

THE KILLER OF THE<br />

VILLA SQUARE


BON DIA PRIMAVERA<br />

Bon dia amiga primavera,<br />

Què ens has portat?<br />

He portat els colors,<br />

que les flors han pintat.<br />

Bon dia amiga primavera,<br />

Què ens has portat?<br />

He portat els ocells,<br />

Que pel cel han volat.<br />

Bon dia amiga primavera,<br />

Què ens has portat?<br />

He portat les cançons,<br />

Que tots els nens han cantat.<br />

El text: Poema de Sant <strong>Jordi</strong><br />

Sant <strong>Jordi</strong> i la rosa<br />

un llibre i el drac<br />

llegenda preciosa<br />

que jo tinc al cap.<br />

Sant <strong>Jordi</strong> a la donzella<br />

lluitant va alliberar<br />

clavant un cop de llança<br />

al monstre va matar.<br />

Ramon Aguilera


BENVINGUDA PRIMAVERA<br />

(NOÈ RIVAS)<br />

Benvinguda primavera<br />

contents et volem cantar<br />

feia temps que t’esperàvem<br />

i a la fi has arribat.<br />

La natura ja floreix<br />

els ocells emprenen vol<br />

sortirem tots al carrer<br />

farem festes, balls i aplecs.


EL PEIX SENSE NOM<br />

Hi havia una vegada un peix petit de molts colors,<br />

que no tenia nom. A aquest peix li agradava molt<br />

nedar, jugar i buscar aventures.<br />

Un dia nedant es va trobar un lleó marí que<br />

buscava menjar. Se’l volia menjar, però ell va<br />

aconseguir escapar-se. Al dia següent va veure un<br />

dofí, van jugar i van fer-se amics.<br />

Un altre dia va trobar-se amb una tortuga i van<br />

jugar molt contents. Més endavant va veure un<br />

cavallet de mar i van nedar tots dos plegats.<br />

També es va trobar una estrella de mar i es van<br />

fer amics


Per últim va conèixer una serp de mar que li<br />

agradava ballar.<br />

El peix que no tenia nom se’n va apropar a la<br />

platja de Sitges i va poder veure una colla de nens<br />

i nenes de 1r B de l’escola Nadal que feien una<br />

excursió. Se’l van trobar i se’l van portar a la seva<br />

classe.<br />

Tothom estava molt content per tenir aquest peix<br />

de molts colors, però encara era un peix sense<br />

nom. Van fer votacions i van decidir que es diria<br />

Luna.<br />

Si tens algun dubte de si aquest conte no és<br />

veritat pots venir a la nostra classe i ho<br />

descobriràs.<br />

I vet aquí un gos,<br />

Vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.


EL GAT PERDUT (Classe 1rA)<br />

Hi havia una vegada a una selva un gat que es deia<br />

Toulousse, que estava jugant amb la seva amiga Lluna que<br />

era una zebra. La lluna li va proposar jugar a conillet<br />

amagat. Així que va començar a contar i el gat de sobte va<br />

olorar a peix i va marxar ràpidament. La lluna no trobava al<br />

gat.<br />

Va anar a buscar-lo i pel camí es va trobar a un vell amic,<br />

l’elefant Trompi.<br />

-Hola Trompi, has vist a un gat per aquí? Li va preguntar la<br />

Lluna.<br />

-Com és?- Li va contestar Trompi.<br />

- És un gat de colorins.<br />

- Ah doncs l’he vist passar cap al riu.<br />

I tots dos van anar a buscar al gatet.<br />

Quan va arribar, es va trobar a una pantera i li va preguntar<br />

que si havia vist a un gat de colorins.<br />

La pantera li va contestar que l’havia vist enfilant-se per un<br />

arbre amb molts peixos.<br />

Finalment, la Lluna va trobar al Toulousse a un arbre a la<br />

vora del riu.<br />

Es van posar molt contents i per celebrar-lo van fer una<br />

festa menjant els peixos que el Toulousse havia agafat.<br />

I conte contat….conte acabat!!!


EL NIÑO VALIENTE<br />

Había una vez, un niño valiente que vivia en Barcelona y<br />

se llamaba Juan. Pero su madre le llamaba Juanito y su<br />

padre lo mismo. El niño Juan fue a la escuela y también le<br />

llamaban Juanito. Tenía quatro amigos, uno se llamaba<br />

Roberto, otra Carla, otro Mario y otra niña que se llamaba<br />

Paula. Un día Paula estaba jugando en el columpio y unos<br />

niños le dijeron:<br />

¡Niña ven con nosotros a jugar!<br />

Y Juan dijo:<br />

¡Dejarla en paz!<br />

Y se empezaron a pelear hasta que el niño se llevo a Paula<br />

y Juan se fue muy triste a la clase. La profesora le<br />

pregunto a Juanito que que le pasaba y Juan no le<br />

contestó. La profesora llamó a su madre y le preguntó a<br />

Juanito. Juanito contestó:<br />

Que un niño malo me ha pegado y una niña me gusta.


Ya era de noche, se fue a la cama y pensó que era el niño<br />

más flojo del colegio. Al día siguiente fue al colegio como<br />

un top Model y todas las chicas se volvieron locas por él<br />

pero él solo pensava en Paula.<br />

Juan llamó a sus tres amigos y fueron a buscar a Paula a la<br />

guarida de los otros niños. Vieron que Paula estaba en un<br />

columpio. Entonces Juan le dijo a la niña que viniese con él<br />

y la niña le dijo que si. Se fueron silenciosamente sin que<br />

los otros niños le vieran.<br />

Paula le dio las gracias a Juan por salvarla. Al dia siguiente,<br />

que no tenian colegio Juan fue a dar un paseo con sus<br />

padres y se encontró con Paula. Se saludaron y en un<br />

momento que se quedaron solos se dieron un besazo. Y<br />

Juan le dijo: ¡Te quiero! Y la niña respondió: Yo también y<br />

fueron felices para siempre.<br />

Marta Prieto 2nA


UN REGAL MOLT ESPECIAL<br />

Hi havia una vegada un nen que es deia “Trac”. “Trac” vol<br />

dir felicitat en Alemany. Com que eren pobres li van posar<br />

un nom ben important. Un dia quan era el seu aniversari<br />

com que mai li havien regalat res, li van regalar una<br />

regadora. El fill li va dir a la mare:<br />

Però, però, però mare que puc fer amb una regadora?.<br />

Regar fillet- va dir la mare.<br />

I regar el què?<br />

Les plantes.<br />

Però si no tenim plantes.<br />

I el fill remugava, remugava i remugava. I resulta que la<br />

regadora era màgica i el nen no ho sabia! El senyor a qui li<br />

van comprar la regadora era un senyor especial. Era el rei<br />

dels testos que li deien “Jamuca” que volia dir respecte en<br />

Holandès. I aquell senyor va escriure unes instruccions on<br />

posava que amb la regadora podria viatjar sempre on<br />

volgués o podria demanar un únic desig. I va desitjar no<br />

ser pobre i van ser feliços per sempre més. I conte contat<br />

ja s’ha acabat.<br />

Pol Sánchez


TERROR HOTEL<br />

Fa molts i molts anys una família de cinc persones, a<br />

l’estiu, van decidir anar a un hotel. L’hotel era molt<br />

barat, però la cosa no seria com pensaven...<br />

Quan van arribar, el pare va anar a buscar les claus de<br />

les habitacions, ja era fosc i se’n van anar a dormir.<br />

Unes hores més tard, la filla es va despertar i va veure<br />

una ombra que es movia a l’habitació. La filla tota<br />

espantada va sortir corrents pel passadís cridant:<br />

- Aaaaah, aaaaah.<br />

Va anar a l’habitació dels seus pares i va despertar al<br />

pare, llavors aquest va dir:<br />

- Què passa filla? Són les tres de la matinada. Ves a<br />

dormir!<br />

Però la filla li va dir:<br />

- No puc dormir.<br />

- Per què? Va dir el pare.<br />

- Perquè he vist unes ombres a l’habitació. Va contestar<br />

la nena.<br />

El pare li va dir que havia tingut un malson i que se<br />

n’anés al llit.


Al cap d’una estona, es va despertar el germà petit i va<br />

veure unes calaveres plenes de sang, aranyes i forats<br />

de trets de pistola. Va sortir corrents com un boig pel<br />

passadís i va despertar al pare. El pare li va dir:<br />

- A dormir! Què són les quatre de la matinada!<br />

- No puc, he vist a la meva habitació unes calaveres<br />

plenes de sang, aranyes i forats de trets de pistola!<br />

El pare, ja cansat de tants malsons, va despertar a la<br />

resta de la família i van sortir tots junts al passadís,<br />

llavors se’l van trobar ple de zombis i aleshores el pare<br />

va dir:<br />

- Correu! Hem de sortir per la finestra abans que ens<br />

agafin i se’ns mengin!<br />

La mare va dir:<br />

- Estàs tocat del bolet?<br />

Però al veure que els zombis s’apropaven i estaven a<br />

punt de trencar la porta, van sortir tots xiulant per la<br />

finestra. Sort que estaven al primer pis i no havia<br />

molta altura. Una vegada al carrer, van anar a un hotel<br />

molt més car, però bastant millor en el que no havia<br />

zombis i van poder dormir tranquils el que quedava de<br />

nit.<br />

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha<br />

fos.<br />

Aleix Garnés Muñoz<br />

2n A


EL FANTASMA DE CARMESAN Eloi 2nB<br />

Había una vez un niño llamado Max.<br />

Un día escuchó que habían visto un fantasma en la<br />

Torre de Carmesan. Desde ese momento Max se<br />

fue preparando. El día 24 de abril comenzó la<br />

acción. Se fue rápidamente hasta la montaña en<br />

dirección la torre de Carmesan. No sabía si era<br />

verdad lo del fantasma, pero tenía que ser valiente.<br />

Abrió la puerta silenciosamente…todo estaba<br />

oscuro. Subió las escaleras, una vez arriba se<br />

escucharon unos ruidos…. ¡era el fantasma!<br />

Corrió mucho, pero no lo suficiente. El fantasma le<br />

dijo que no dijera nada a nadie porque vendrían a<br />

cogerle.<br />

Max pasó la noche allí y se fue después a casa y<br />

nunca le dijo nada a nadie.<br />

Y colorín colorete por la chimenea tiraré el cohete.


EL CORAZÓN<br />

El corazón rojo<br />

late, late muy flojo.<br />

El corazón rojo<br />

corazón de fuego<br />

tan grande como mi abuelo.<br />

El corazón rojo<br />

corazón de hielo<br />

tan profundo como un agujero.<br />

El corazón rojo<br />

corazón de miedo<br />

tan ruidoso como un trueno.<br />

El corazón rojo<br />

late, late muy flojo.<br />

Meritxell Canut<br />

Poesía castellana


El llitet<br />

Mercè Grifell<br />

3rA<br />

No tinc son mare.<br />

A dormir fillet,<br />

Tapa’ t els peuets<br />

i les manetes també.<br />

Compta ovelletes 1,2,3,...<br />

A dormir fillet,<br />

Tapa’ t el cosset<br />

i també el culet.<br />

Dons tanca els ulls.<br />

A dormir fillet,<br />

Tapa’ t el nasset<br />

i somnia, angelet!


LA MARIETA GROGA<br />

Joan Vázquez<br />

3rA<br />

Hi havia una vegada una marieta groga que vivia en un<br />

prat, totes les marietes del prat eren vermelles i ella era<br />

groga.<br />

Totes les marietes s’estaven rient d’ ella. S’estaven rient<br />

d’ ella perquè era groga.<br />

La marieta groga anava plorant per tot el prat, estava<br />

trista perquè es sentia diferent.<br />

De sobte una marieta vermella va caure en un bassal<br />

ple de fang, la resta de marietes no sabien que fer.<br />

De cop i volta, va arribar la marieta groga i va ajudar a<br />

la marieta vermella a sortir del fang.<br />

Per sempre més a les marietes grogues les van tractar<br />

com a la resta de marietes vermelles.<br />

I conte contat, conte acabat.


LA PRINCESA Y EL DRAGÓN<br />

Había una vez una princesa a la que le gustaban<br />

mucho las verduras. No era ni alta ni baja, ni gorda ni<br />

delgada, pero estaba sana como una manzana.<br />

Cuando celebraba fiestas invitaba a todo el<br />

reino, el único problema es que no ponía pasteles para<br />

comer, sólo verdura y más verdura. Sus súbditos no<br />

querían ir cuando los inventaba porqué decían que a la<br />

vida también había que ponerle un poco de azúcar.<br />

Un día llegó al pueblo un dragón que se<br />

dedicaba a quemar los campos, el bosque, las casas y<br />

todo lo que encontraba a su paso. La gente corría a toda<br />

prisa, y fueron a refugiarse al castillo de la princesa.<br />

Cuando llegaron a la puerta todos gritaron pidiendo<br />

ayuda, y la princesa salió a la ventana y les dijo:<br />

De acuerdo, os ayudaré a cambio de que vosotros<br />

probéis mi comida preferida. Si coméis mi verdura yo<br />

también probaré vuestros pasteles.<br />

Desde aquel día las fiestas eran geniales.<br />

Habían logrado ponerse de acuerdo y desde aquel<br />

momento la vida fue más divertida.<br />

Como dijo la princesa: la unión hace la fuerza.<br />

Patricia Heredia 3r A<br />

Narrativa castellano


LA LUZ BLANCA<br />

3º B<br />

Un niño iba paseando por el campo cuando de repente<br />

observó una luz blanca.<br />

La luz venía de unos arbustos.<br />

Allí, vio una especie de duendes que no paraban quietos.<br />

Se quedó sorprendido. ¡Menuda sorpresa! ¿Qué hacían?<br />

No entendía qué pasaba… Parece que fabricaban algo.<br />

¿Qué era?<br />

Uno de ellos le dijo:<br />

- ¡Hola! ¿Te puedo ayudar en algo?<br />

- Sí. ¿Qué estáis haciendo? – le preguntó el niño.<br />

- Pues estamos fabricando juguetes.<br />

- ¡Oh! ¿Para quién son? –dijo el niño.<br />

- Verás, estos juguetes son para los niños que no tienen<br />

dinero. Hay un niño que se llama Raúl, que no tiene nada<br />

y nosotros le haremos feliz, podrá jugar con este coche que<br />

ahora fabricamos.<br />

- ¡Sois geniales! –exclamó el niño.<br />

Cuando volvió a su casa explicó a sus padres lo que había<br />

visto.<br />

Al principio no le creyeron, pero él no era un niño<br />

mentiroso. Así que les contó con todo detalle lo que había<br />

descubierto.<br />

Sus padres se quedaron boquiabiertos con esa bonita<br />

historia.<br />

Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.<br />

RAMOS<br />

AUTORA:<br />

ALBA RUÍZ


3º B<br />

LA PELOTA<br />

La pelota es redonda,<br />

bota y rebota.<br />

Para mí es importante<br />

me acompaña a todas partes.<br />

Juego con ella en casa,<br />

por la noche y por la mañana.<br />

Juego con mi hermano<br />

en todos lados.<br />

Me divierto con mis amigos<br />

chuto fuerte la pelota.<br />

Juego los domingos<br />

y es muy divertido.<br />

Autor: VÍCTOR PADILLA


EL TRESOR AL FONS DEL MAR<br />

Al fons del mar una estrella<br />

té el color d’una abella.<br />

També hi havia una sirena<br />

que tenia al cap tres orelles.<br />

Un nen a l’aigua es va llançar<br />

i un tauró el va mossegar.<br />

Un vaixell per allà navegava<br />

i les ones el colpejaven.<br />

Molts anys van passar<br />

i el vaixell es va enfonsa.<br />

Al fons del mar trobà un gran tresor<br />

carregat de monedes d’or.<br />

Si veieu una estrella que canvia de color<br />

recordeu que aquesta història la he escrit jo.<br />

Abel López 3r B<br />

Poesia català


L’ESQUELET ENRABIAT<br />

Hi havia una vegada un esquelet que no<br />

estava content perquè no s’atrevia a jugar amb els<br />

nens.<br />

Quan la gent el saludava mai responia i marxava<br />

corrents fins que arribava a casa seva. Un cop<br />

entrava per la porta corria fins al sofà, s’estirava a<br />

sobre i es tapava amb una manteta que li havia<br />

comprat la mare. Després engegava la tele i es<br />

passava hores i hores mirant tota mena de<br />

programes: dibuixos, concursos, pel·lícules, ... però<br />

el que més li agradava era veure partits de futbol.<br />

Li agradava veure com els nois es passaven la<br />

pilota, reien i s’abraçaven quan feien un gol.<br />

Un dia va sortir al carrer i uns nens li van preguntar<br />

si volia jugar a futbol amb ells.<br />

- I tant, va exclamar.


Li van deixar uns guants de porter i va jugar tot el partit.<br />

Va divertir-se molt! Així que va baixar totes les tardes<br />

amb els nous amics, i va aprendre a jugar a bàsquet, a<br />

beisbol i a més jocs. Després tornava a casa molt, molt<br />

content perquè havia descobert que li agradava l’esport.<br />

A partir d’aquest moment l’esquelet sempre va fer<br />

exercici i també va fer molts amics. Va fer tant d’esport<br />

que li van sortir músculs per tot el cos. Així va poder<br />

posar-se pantalons, samarreta, sabates, ... i va semblar<br />

un nen normal. I fer tants amics que no va parar de jugar<br />

i divertir-se.<br />

I va guardar la manta i va oblidar-se de la tele.<br />

Narrativa català<br />

Marc Corchero 3r B


EL ROSER<br />

4t A<br />

Havia una vegada una nena que es deia Laia i tenia un<br />

amic que es deia Miquel.<br />

A tots dos els agradava viure aventures i tenien molta<br />

imaginació.<br />

Un dia van anar d’excursió amb l’escola i els van portar al<br />

bosc.<br />

Allà els va cridar molt l’atenció que no hi havia animals, ni<br />

herbes. Gairebé tots els arbres estaven talats. Només van<br />

veure un petit roser.<br />

La Laia el va arrencar, però en Miquel no estava d’acord.<br />

Ella li va dir:<br />

Si no l’agafem també es morirà. Puc portar-lo al jardí de<br />

casa meva i cuidar-lo.<br />

Potser tens raó! –va dir en Miquel.<br />

La Laia va plantar el petit roser a casa seva i en Miquel<br />

anava cada dia a veure’l i a regar-lo.<br />

Un dia, mentre l’observaven, es van quedar bocabadats.<br />

Una de les seves roses els va parlar!<br />

El bosc està contaminat! –va dir la flor.<br />

Els nens no podien creure el que sentien, una planta que<br />

parla!<br />

Gràcies per portar-me a aquest jardí tan bonic! M’Heu<br />

salvat la vida! –els agraïa la rosa.


Els nens no podien quedar-se aturats. Van passar a<br />

l’acció. Ràpidament van avisar a tots els seus amics<br />

i van anar corrents cap al bosc.<br />

Van recollir tota la brutícia que van trobar: llaunes,<br />

plàstics, vidres, papers...Però el bosc era massa<br />

gran i no acabaven mai. Així que van anar a buscar<br />

reforços i van venir tots els companys de l’escola.<br />

Entre tots van fer una bona feina. Tan bé la van fer<br />

que, en passar uns quants dies, van començar a<br />

créixer herbetes. Cada vegada creixien més<br />

plantes.<br />

Havien col·laborat amb tantes ganes que ho van<br />

aconseguir!<br />

La Laia i en Miquel van pensar que era just tornar<br />

el roser al bosc. I així ho van fer.<br />

El roser va créixer envoltat de plantes silvestres i<br />

arbres enormes.<br />

I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte ja<br />

s’ha acabat.<br />

AUTORA: SOFÍA PIN NARANJO


4t A<br />

LA PORTA MÀGICA<br />

Vet aquí un nen<br />

que es deia Joanet.<br />

Sempre jugava al parc<br />

i una sorpresa va trobar.<br />

Una porta ben vermella<br />

i, en obrir-la…<br />

una meravella!<br />

Una cadira cómoda i lluent<br />

on es va asseure en Joanet.<br />

Volant sobre la cadira<br />

començà el viatge<br />

de la seva vida!<br />

Arribà a un lloc estrany,<br />

ple de robots i naus.<br />

Va conéixer molta gent<br />

i s’ho va passar de valent!<br />

Amb molta pena s’acomiadà<br />

i plorant al parc va tornar!<br />

BORREGO SEGOVIA<br />

AUTOR: ADRIÁN


EL RELOJ<br />

ALEX HERREROS<br />

4tB<br />

El reloj gira sin parar<br />

¡tic-tac! Ya es hora de levantar.<br />

Las agujas giran y giran<br />

y a veces son una pesadilla.<br />

A la hora de comer,<br />

el reloj toca las tres.<br />

Luego toca merendar<br />

y las cinco van a dar.<br />

Cuando nos toca disfrutar<br />

a él le toca …¡Descansar!


UN MUNDO MÁGICO<br />

CARLA HORCAJADA<br />

4tA<br />

Había una vez un niño y su familia que habían decidido ir<br />

con los amigos a la playa. Mientras el niño jugaba debajo<br />

del agua, vio una cosa moverse. Fue a coger sus gafas de<br />

buceo y su respirador. Se sumergió debajo del agua y vio<br />

una cosa muy extraña:¡Era un palacio de sirenas!<br />

El niño sin pensárselo dos veces, se acercó a ver el<br />

palacio. Se encontró a mucha gente que le miraban<br />

extrañados porque no tenía cola. Una sirena se le acercó y<br />

le dijo que no aguantaría mucho más sin respirar. Le llevó a<br />

una cueva, le puso una cola y le dio unas algas para poder<br />

respirar. Empezaron a hablar y se presentaron: ella se<br />

llamaba María y él Miguel. María le propuso enseñarle su<br />

mundo y Miguel aceptó encantado.


La sirena le fue enseñando la ciudad y el niño estaba<br />

asombrado. No se lo podía creer. María le avisó de que<br />

le quedaba poco tiempo porque las algas dejaban de<br />

tener efecto. También le hizo prometer que no diría<br />

nada de lo que había visto, que tenía que ser un<br />

secreto. Luego se despidieron con mucha pena porque<br />

sabían que no volverían a verse nunca más.<br />

Miguel subió a la superficie. Se encontró con sus<br />

amigos y le preguntaron que dónde había estado tanto<br />

tiempo. Miguel no sabía que contestar, sólo se encogió<br />

de hombros y todos salieron del agua. Él niño siguió<br />

pensando en todo lo que había visto y que nunca iba a<br />

olvidar.


EL DRAC DE LES FONTS MÀGIQUES<br />

LLUC TUBAU<br />

4tB<br />

Hi havia una vegada un poble de cavallers on<br />

hi havia un castell. En aquell castell vivia un rei molt<br />

amable i ric. El rei portava una capa vermella i<br />

brillant. També portava una samarreta blanca , uns<br />

pantalons de color blanc i una corona d’or. El més<br />

interes<strong>sant</strong> era el seu caràcter generós, ho compartia<br />

tot amb la gent i va portar la pau al poble. La reina<br />

era una mica presumida igual que el rei. Ella portava<br />

sempre un vestit diferent cada dia. Tots eren vestits<br />

de boda i de color blanc també. Amb ells vivia el seu<br />

fill que era un príncep molt eixerit. Al poble vivien<br />

molts guerrers.<br />

Un dia dos cavallers venien de la guerra amb<br />

una barca pel mar. Un d’ells va veure un pergamí a<br />

l’aigua que estava dins d’un ampolla. Els dos cavallers<br />

van dir:<br />

Que es això?<br />

El cavaller més llest va contestar:<br />

Sembla un pergamí, i serà millor que no el llegim<br />

perquè les normes diuen que només els reis ho<br />

poden llegir.


L’altre cavaller va afegir:<br />

Llavors, remen ràpid, quan abans li ensenyen al rei,<br />

millor!<br />

Quan els dos cavallers van arribar al castell del rei van dir:<br />

Senyor! Tenim un pergamí que hem trobat al mig del<br />

mar!<br />

El rei els hi va contestar:<br />

Doneu-me aquest pergamí!-i després de llegir-ho en<br />

silenci va contestar:<br />

Això mereix una gran recompensa!<br />

Al dia següent el rei va cridar al seu pregoner i li va<br />

demanar que anuncies a tothom que havien d’anar a la<br />

plaça del castell. Després el rei va obrir i va llegir el<br />

pergamí:<br />

Auxili! Soc la princesa Phiesppy i estic empresonada per<br />

un drac! El drac de les fonts màgiques! Salveu-me, si us<br />

plau!<br />

Llavors va sortir el príncep i va dir:<br />

Els meus guerrers i jo anirem allà i lluitarem contra aquell<br />

drac ferotge.<br />

El rei va dir:<br />

Podeu anar, però sobre tot aneu amb molt de compte!<br />

Els cavallers i el príncep van agafar les barques i es van<br />

llençar al mar.


Remeu ben fort, força nois! – Cridava el príncep.<br />

Van tardar uns dies en arribar al castell. Tots van<br />

entrar per la porta i al obrir-la es veien moltes i<br />

moltes fonts. Al mig del jardí havia una gran font<br />

que era màgica. El príncep va tocar la font i va<br />

demanar convençut:<br />

Vull ser un drac, vull ser drac, vull ser un drac....<br />

Llavors el príncep es va convertir en drac i va<br />

lluitar contra l’altre drac. Van estar hores i hores<br />

lluitant i al final el príncep li va donar amb el foc<br />

a l’estómac.<br />

De sobte el drac dolent va desaparèixer i al<br />

príncep se li va acabar la màgia que tenia.<br />

Després van anar a rescatar a la princesa.<br />

El drac dolent es va anar volant i li queia la sang<br />

a poc a poc, però va arribar al poble i va cremarho<br />

tot. Només van quedar deu persones i el rei.<br />

Els guerrers van tornar i el rei els hi va explicar<br />

tot. Al final el drac va morir esgotat. Els nois que<br />

quedaven van construir una casa i el príncep i la<br />

princesa es van casar.


EL VERANO<br />

LAIA MAÑOSAS<br />

4tB<br />

En los días del verano<br />

los niños se divierten jugando.<br />

Aunque alguno termine mareado<br />

seguro que acaba encantado.<br />

En la playa hay mucha gente<br />

donde todos se divierten.<br />

Alguna medusa te puedes encontrar<br />

¡vigila! no te vaya a picar.<br />

Otros prefieren la piscina<br />

lugar favorito de toda la familia.<br />

Aquí no hay conchas que encontrar<br />

pero si pelotas para jugar.


LA HIENA QUE NO REÍA<br />

MARIO CASCALES<br />

4tB<br />

Hace mucho tiempo había una hiena que se reía de<br />

todo el mundo. La hiena era pequeña y traviesa. Un día<br />

fue a visitar a sus amigos elefantes. Empezaron a jugar al<br />

escondite y de pronto uno de ellos tropezó con una<br />

piedra y perdió el equilibrio. Se cayó y provocó una caída<br />

en serie de los otros elefantes como las fichas de un<br />

dominó. Uno se caía encima del otro, y éste encima de<br />

otro y la hiena se partía de risa hasta que se quedó sin<br />

risa, como afónica.<br />

Fue corriendo a ver a las otras hienas y le contestaron<br />

que tendría que estar mucho tiempo sin reírse. Las otras<br />

se burlaron de ella porque no podía reírse. Se fue<br />

corriendo a una cueva para esconderse hasta que pudiera<br />

recuperar la risa. Pero había unos murciélagos allí que le<br />

preguntaron qué le pasaba y ella se lo contó todo. Los<br />

murciélagos también empezaron a reírse de ella y ella<br />

salió huyendo de la cueva.


Entonces se dio cuenta de que no le gustaba nada<br />

que se burlasen de ella y prometió no volver a reírse<br />

de nadie que tuviese una desgracia.<br />

En ese momento se cruzó con sus amigos<br />

elefantes que iban caminando y contando chistes<br />

muy divertidos. Sin darse cuenta, empezó a reírse de<br />

nuevo y se puso muy contenta de haber recuperado<br />

la risa.<br />

Desde aquel día cumplió su promesa de no<br />

reírse de las desgracias de los demás y todos fueron<br />

muy felices.


MES DE JUNY<br />

AINOA MILLÁN<br />

4tB<br />

El mes de juny<br />

Es el meu preferit<br />

Perquè tots els camps<br />

Estan florits.<br />

En aquest mes<br />

Comença l’estiu<br />

I la roba es<br />

De colors vius.<br />

El mes de juny<br />

Es el meu aniversari<br />

I ho apunto al calendari.<br />

El mes de juny<br />

M’agrada molt<br />

Perquè s’acaba el col·legi<br />

I se’n va tothom.<br />

El mes de juny<br />

Mengem gelat<br />

Anem a la platja<br />

Tots plegats.


LOLA HAS GOT A WOBBLY TOOTH<br />

Lola and Charlie are sister and brother.<br />

Lola has got a WOBBLY tooth.<br />

Lola has got a close friend.<br />

Charlie and his friend play racing cars.<br />

Lola’s friend has got a chicken from the<br />

TOOTH FAIRY.<br />

Lola wants a coin to buy a giraffe.<br />

In the end, Lola’s tooth comes out in an<br />

apple!<br />

Lola puts her tooth under the pillow,<br />

and the tooth fairy gives her a coin to buy a<br />

giraffe.<br />

Tomás Rodríguez


El Parc d’atraccions<br />

Avui anem al parc d’atraccions!<br />

Anem un dia de primavera,<br />

a aquest fantàstic lloc,<br />

quanta diversió ens espera.<br />

- Quin transport agafem?<br />

Cotxe, autobús o tren?<br />

- Agafem l’autobús,<br />

Que contamina menys.<br />

Ja hem pagat l’entrada,<br />

Mare meva, Quina Gentada!<br />

- Primer muntanya russa o noria,<br />

Què és millor?<br />

- La noria no,<br />

que a mi em fa por.


Doncs a la muntanya russa anem!<br />

Per pujar has de ser valent!<br />

Uf! Ja hem parat.<br />

Què ràpid hem anat!<br />

Ara als autos de xoc anem,<br />

I després cotó de sucre menjarem.<br />

- Quants cops hem xocat?<br />

Si, fins i tot m’he marejat!<br />

OH! Quina pena!<br />

Ja marxem!<br />

- Si, anem que si ens tanquen<br />

Aquí ens quedem.<br />

Victor Purificación 5è A


ÉS REAL O ÉS UN SOMNI? Aleix Romero<br />

Pip! Pip! Pip! Sona un despertador. Era el<br />

despertador d’en Xavi, un nen molt imaginatiu.Com<br />

cada dia, va aixecar-se del llit i va anar a menjar-se<br />

l’esmorzar. Li va preguntar a la seva mare si l’havia<br />

fet ella i la mare va contestar:<br />

No, l’han fet els arbres del jardí.<br />

En Xavi va exclamar:<br />

Això és impossible! Cóm és això?<br />

I la mare va contestar:<br />

Si sempre t’ho fan ells, com és que no te’n<br />

recordaves?<br />

Va dir en Xavi no gaire convençut:<br />

Ah! Me n’havia oblidat...<br />

Però en realitat no entenia res.<br />

Quan va sortir al carrer per anar a l’escola, molt<br />

estranyat va sentir com el cridaven:<br />

Hola, Xavi! Hola, Xavi! Hola, amic meu!<br />

Ell mirava per tot arreu i no veia a ningú.


Hola, Xavi! Hola, Xavi! Quin xandall més bonic<br />

que portes avui! Com t’has pentinat?<br />

En Xavi va començar a espantar-se i va<br />

començar a buscar aquelles veus sota les<br />

papereres, darrere dels cotxes, a l’altre<br />

vorera, però no veia ningú.<br />

Va començar a caminar cap enrere i es va<br />

xocar d’esquena contra un arbre.<br />

Aaaaaaah!<br />

De sobte, la branca va començar a baixar i li<br />

va preguntar:<br />

Què estàs bé?<br />

Eren els arbres!!! Però, des de quan els arbres<br />

parlen? – es va preguntar en Xavi.<br />

Molt sorprès, va seguir caminant fins que va<br />

arribar a l’escola. De cop i volta, la porta de<br />

l’escola es va obrir i, molt estranyat, el nen va<br />

pujar les escales per anar a classe.


Ring! Ring! Ring! Va sonar el timbre de l’escola. Tots els<br />

nens van entrar a classe. En Xavi va veure que les taules<br />

es movien, parlaven i tenien boca. Molt<br />

sorprès, va agafar els llibres i quan es va posar a escriure<br />

els llapis escrivien sols. Els deures es corregien sols. Tot<br />

era tan estrany...<br />

Quan es va acabar l’escola, va anar cap a casa i va tornar<br />

a sentir:<br />

Hola! Hola! Hola!<br />

El Xavi va preguntar qui era que li deia hola i un cotxe<br />

que hi havia al carrer li va dir:<br />

Sóc jo, el cotxe del teu pare.


En Xavi no va veure el seu pare, però va marxar<br />

corrent ja feia una mica de por.<br />

Quan va arribar el vespre com sempre, tenia el sopar<br />

a punt però aquesta vegada, li havia preparat la seva<br />

mascota: en Jerry, un gos molt bonic. Quan va veure<br />

el sopar i que se l’havia fet es va quedar amb la boca<br />

com una “o”.<br />

Quan va acabar de sopar, va anar-se’n al llit a veure si<br />

podia dormir.<br />

Ring! Ring! Ring! Comença una altre dia i en Xavi li va<br />

preguntar a la seva mare si l’esmorzar li havia fet ella i<br />

la mare va contestar:<br />

Clar que si! Quines preguntes!<br />

I en Xavi va veure el rellotge i va veure que eren lles<br />

12.00 del matí.<br />

I va dir que feia tardíssim per anar a l’escola i la mare<br />

li va dir:<br />

Què dius? Però si avui no hi ha escola. És diumenge.<br />

Estàs molt estrany Xavi. Tens febre? Et trobes<br />

malament? Et fa mal el cap?<br />

Va ser llavors quan se’n va adonar de que tot havia<br />

estat un somni i va respirar tranquil.


LA DIOSA DEL VIENTO<br />

Hace mucho tiempo en los antiguos bosques del<br />

viento, un rey llamado Lunario y una reina llamada<br />

Solario tuvieron una hija blanquita de piel, se llamaba<br />

Ventisca.<br />

Fue pasando el tiempo, Lunario y Solario murieron y el<br />

reino Oscureció. Entonces el duque supo que Ventisca<br />

tenía que encontrar un esposo y así el reino volvería a<br />

tener luz.<br />

Un día, el duque salió a pasear por el pueblo y<br />

anunció: “La diosa del viento, Ventisca, necesita<br />

esposo. Quien quiera su mano que venga hoy a la<br />

montaña del sur.<br />

Los pretendientes hicieron caso al duque y empezaron<br />

a hacer cola.<br />

Uno tras otro ventisca no paraba de preguntar: -<br />

¿Sabes cantar, sabes tocar la flauta?- Y uno tras otro<br />

contestaban: - Si, pero lo otro no, o al revés, pero<br />

ninguna sabía hacer las dos cosas.


Pasaron los días y Ventisca se cansó de buscar y se<br />

fue a pasear. Paseando, paseando… escuchó un<br />

sonido de flauta, pensó que se volvía loca, siguió<br />

paseando y escuchó cantar a alguien, volvió a<br />

pensara que estaba loca pero no. Se encontró a una<br />

persona, era un hombre noble, del pueblo. Ventisca<br />

se acercó a él y le dijo: ¡Sabes tocar la flauta y<br />

cantar!. Y él contestó_ - Sí ¿Y qué?. Ella enfadada le<br />

dijo: -¿Cómo, qué? ¿No has oído que la princesa se<br />

quiere casar?. Él nervioso contestó: No, no sé de<br />

qué me hablas!<br />

Ventisca se lo explicó, Kino, que así era como se<br />

llamaba él, se quedó impresionado y Ventisca le<br />

preguntó ¿Te gustaría darle la flor del reino<br />

conmigo? (Así era como pedían matrimonio)<br />

Kino dijo que sí, y se fueron al reino a decírselo al<br />

duque. Una vez que se lo dijeron se casaron y<br />

tuvieron una hija llamada Amapola y un hijo llamado<br />

Tormenta. Y al reino volvió la luz.<br />

Y para Ventisca y Kino este cuento ya ha terminado,<br />

¿Y para vosotros, ya ha terminado?<br />

De: Emma Romero Carballo Escola Nadal 5º A.


Los deportes<br />

El futbol es el mejor<br />

Porque se juega con entrenador<br />

Jugando al baloncesto<br />

Yo voy creciendo<br />

El tenis es divertido<br />

Jugando con un amigo<br />

Muy bonita es la natación<br />

Siempre y cuando haya competición<br />

Yo tengo un deseo<br />

Que es hacer boxeo<br />

Haciendo ciclismo<br />

Se hace turismo<br />

Si deporte te gusta hacer<br />

Es lo mejor que puede haber.<br />

Iker Trujillo Pastor 5º A


UN MINI HOME AL CALAIX<br />

Ivan Jiménez<br />

Hi havia una vegada una dona molt pobre que vivia en<br />

una casa amb el seu fill. La dona s’havia quedat sense<br />

feina i aviat no tindrà diners suficients, per comprar<br />

menjar o pagar la hipoteca. Però la seva vida va canviar<br />

de sobte quan va descobrir una cosa molt estranya....<br />

En obrir un calaix per agafar un bolígraf, va aparèixer un<br />

home! Però l’home era tan petit com un dit de la teva<br />

mà. Quan la dona el va mirar, aquell “ mini home” va<br />

dir:<br />

Benvinguts a la botiga “ els germans màgics”! Però al<br />

meu germà va trepitjar algú passejant pel carrer... Voleu<br />

comprar alguna cosa?<br />

La dona es va quedar bocabadada. No sabia qui era, ni<br />

què volia, però va dir:<br />

Qui ets i que vols?


El mini home li va contestar:<br />

- Això és com una mena de joc. Has de donar-li a<br />

aquesta palanca.<br />

I va treure una palanca de la seva gorra. L’home va<br />

seguir:<br />

...Li dones a la palanca i es veurà una imatge. Saps les<br />

màquines que hi ha als bars? Doncs és això. Si et toca<br />

una línia amb les tres figures iguals, pots comprar una<br />

d’aquestes coses: diners, felicitat o poder. Però jo no<br />

compro per diners, sinó per pèsols. Si tries diners , et<br />

donaré 1000€ per partida. Tinc diners infinits i només<br />

costa 20 pèsols. La segona opció et donarà felicitat i<br />

durant el dia no et preocuparàs de res, i costa 10<br />

pèsols. Compte amb el poder, si fas un mal ús d’ell<br />

pots acabar malament, costa 30 pèsols. I bé que faràs?<br />

La dona va preguntar:<br />

I què passa si perdo?<br />

Que una persona de la teva família morirà. Però<br />

tranquil·la, hi ha un 0,0000000000001 de possibilitats<br />

de que perdis.<br />

El mini home va exclamar:<br />

- Ah,sí! Si guanyes 10 vegades seguides, pots demanar<br />

un desig.


I així va ser quan la dona es va fer rica. Però volia més i<br />

més. Jugava cada dia, i quan guanyava demanava<br />

sempre diners. I la meitat dels diners se’ls gastava en<br />

pèsols per vendre’ls al mini home.<br />

Un mal dia, va perdre. Es va quedar tan pàl·lida com<br />

un fantasma. El mini home va dir:<br />

- Has perdut.. has de triar qui morirà.<br />

I la dona no va tenir més remei que donar-li el seu fill.<br />

Aquell dia va comprendre que l’avarícia li havia donat<br />

un futur perillós, perquè acabava de morir el seu fill.<br />

La dona va plorar molt, Es va posar molt trista i va<br />

prometre que no jugaria mai més. Però va pensar “si<br />

guanyo 10 vegades seguides, podré demanar<br />

recuperar el meu fill”. I es va posar a jugar fins que ho<br />

va aconseguir. El mini home va dir.<br />

- Molt bé! Has guanyat! Demana un desig...<br />

Ja sabeu què va demanar. Va recuperar el seu fill i van<br />

ser feliços. La dona va decidir que no tornaria a obrir<br />

el calaix mai més.<br />

Aquesta història demostra que l’avarícia no porta a<br />

bon camí.<br />

FI


LES GOMES DE COLORS INFINITS<br />

Gomes, gomes i gomes,<br />

Les veig per tot arreu,<br />

Flors, collarets i polseres.<br />

I també anelles pel peu.<br />

Són boniques però rares,<br />

I molt fàcils de lligar,<br />

Les regalo a les amigues,<br />

I després anem a jugar.<br />

La meva tieta me les demana,<br />

Per a una amiga fer-li un regal,<br />

Una polsera per el cap de setmana,<br />

I un altre per Nadal.<br />

Júlia Balañà Herrera


LOS PIRATAS DEL NADAL Y LOS ORBES MÁGICOS<br />

EN LA BÚSQUEDA ORBE NARANJA<br />

Había una vez los Piratas del Nadal, unos piratas muy<br />

conocidos. La tripulación estaba formada por: Alejandro<br />

que era el capitán, Aleix que era el listo, Iker que era el<br />

valiente, Javier que era el gracioso, Lucas que era<br />

cartógrafo y Simbad que era la mascota. En esta aventura<br />

se unirá una nueva pirata. En la aventura anterior se creó<br />

la tripulación de los Piratas del Nadal, fueron a la isla<br />

enjoyada, detuvieron a Barbaverde pero se escapó. Esta<br />

es su nueva aventura…<br />

En el pueblo pirata de Nadal estaba Alejandro en su casa<br />

jugando con Javier. De repente picaron a la puerta unos<br />

chicos. Eran Aleix, Iker y Lucas. Fueron a abrir la puerta y<br />

empezaron a hablar y hablar. La madre de Alejandro les<br />

preguntó si se querían quedar a comer con ellos y ellos<br />

dijeron que sí. Mientras comían Aleix, Iker y Lucas le<br />

dijeron que se habían enterado de una gran aventura,<br />

que ese había sido el motivo por el que habían venido y<br />

que si querían venir. Ellos dijeron que sí, entonces le<br />

comentaron los detalles.


-Mira, según hemos escuchado, la nueva misión trata de<br />

unos orbes mágicos.<br />

-¿Unos orbes mágicos?<br />

-Sí, bueno como iba diciendo los orbes mágicos tienen un<br />

inmenso poder. Dicen que si se hace un mal uso el planeta<br />

hasta podría estallar en pedazos. Nos hemos enterado que<br />

Barbaverde quiere dominar con ellos el mundo y nosotros<br />

tenemos que impedírselo.<br />

-¿Y cómo lo haremos?<br />

-Ahí iba yo, hay siete orbes en todo el mundo, el problema<br />

es que se van moviendo de sitio, entonces tenemos que<br />

saber cuál será el destino siguiente para no tener que ir<br />

dando vueltas por todo el planeta Tierra. Entonces<br />

tenemos que coger todos los orbes y llevarlos a una sala<br />

escondida en el núcleo de la Tierra. Y todo esto sin que<br />

Barbaverde se dé cuenta. ¿Entendido tripulación?<br />

-¡Sí!<br />

-El primer orbe que iremos a buscar será el orbe naranja.<br />

-Vale<br />

Después de toda la charla y de todo y de cada uno de los<br />

detalles, el equipo les contó lo que quería hacer y que si<br />

podían ir al padre y a la madre de Alejandro y a la madre y<br />

padre de Javier. Sus padres les dijeron que si y entonces<br />

empezó la aventura. Se despidieron de sus padres y entre<br />

llantos y alegrías la madre de Alejandro le dijo que tuvieran<br />

cuidado. Se fueron de camino al barco que estaba atracado<br />

en el puerto. De camino al puerto se encontraron con una<br />

chica que le estaban dando una especie de ataques<br />

repentinos.


Acudieron enseguida y cuando llegaron los ataques pararon.<br />

Alejandro la calmó y entonces los piratas le hicieron unas<br />

cuantas preguntas.<br />

-¿Cómo te llamas?<br />

-Me llamo María.<br />

-¿Por qué te han entrado estos ataques?<br />

-No sé, de repente he aparecido en una sala y estaba con una<br />

especie de bola naranja.<br />

-Puede que fuese el orbe naranja, ¿emitía cómo una especie<br />

de luz?<br />

-Sí, también había humo y estaba cómo en una isla delante de<br />

un volcán.<br />

-¿Y alguna vez más te ha pasado esto?<br />

-Sí, cada vez estaba en un sitio diferente pero siempre con la<br />

misma bola.<br />

-Tiene que ser el orbe naranja y tú debes de ser la de la<br />

profecía.<br />

-¿Qué profecía?<br />

-La de que hace años nació una niña con poderes para saber<br />

dónde estaban los orbes. Se dice que esa niña tuvo una hija y<br />

esa hija una hija y así hasta el día de hoy, que todavía existe<br />

una niña con los poderes de los orbes. La profecía dice que esa<br />

niña encontrará todos los orbes con la ayuda de una<br />

tripulación y que salvará el mundo.


-Entonces nosotros debemos ser la tripulación y tú la de la<br />

profecía<br />

-Seguramente.<br />

-¿Y tu madre?<br />

- Murió hace años.<br />

-Lo sentimos. Ah sí, perdónanos por no presentarnos, yo soy<br />

Alejandro, él es el Javier, él es Aleix, él es Iker, él es Lucas y él es<br />

Simbad, la mascota de la tripulación.<br />

Entonces los piratas le dijeron que si se quería unir a su<br />

tripulación y ella dijo que sí.<br />

En el barco a María le entró un ataque y los piratas le<br />

preguntaron que si estaba bien y que dónde estaba esta vez el<br />

orbe. Ella dijo que estaba en las islas Wawanakua. Entonces los<br />

piratas pusieron rumbo a la isla. En el viaje Alejandro le dio<br />

todo el material necesario para un pirata.<br />

Llegaron a la isla Wawanakua. Allí lo único que se escuchaba<br />

era el sonido del mar. Atracaron el barco en un pequeño puerto<br />

a la orilla del mar. Se bajaron del barco y empezaron a explorar<br />

la isla. Aleix le dijo si se acordaba de dónde había visto el orbe y<br />

ella dijo que estaba en una especie de montañita. Entonces<br />

Aleix le preguntó a Lucas si podía hacer el mapa de la isla y él<br />

dijo que sí. Lucas tenía como un don para hacer mapas por que<br />

podía dibujar mapas sin tener que ver toda la isla, estando en<br />

un sitio podía visualizar toda la isla. Hizo un mapa dónde señalo<br />

dónde estaban y todas las pequeñas montañas. Miraron el<br />

mapa y empezaron a buscar el orbe naranja. Después de mirar<br />

y remirar encontraron una montañita señalada con una flecha<br />

en la que ponía.


-“Montañita del orbe”<br />

Cuando iban a pasar de repente a María le entró un<br />

ataque. Alejandro fue a mirar pero ya era demasiado tarde,<br />

el orbe se había cambiado de sitio. Le preguntaron a María<br />

que dónde había ido el orbe y ella dijo que había ido a la<br />

isla de Pascua dentro de un Moai.<br />

Nuestros piratas se dirigieron de camino al barco. En el<br />

barco pusieron rumbo a la isla de Pascua. De camino se<br />

encontraron con una gran tormenta que hizo que su viaje<br />

se ralentizara. Se metieron todos en un camarote hasta<br />

que la tormenta amainó.<br />

Llegaron a la isla de Pascua y los Piratas del Nadal<br />

atracaron. Allí se encontraron con otro barco de unos<br />

piratas. Era el barco de la tripulación de Barbaverde que<br />

había ido a por el orbe naranja. Iker le dijo a María si se<br />

acordaba de alguna otra cosa. María dijo que el Moai en el<br />

que estaba el orbe se encontraba en el centro de la isla y<br />

que el Moai olía a rosas. Cogieron una rosa que había por<br />

ahí para que Simbad la oliera y siguiera el rastro. Simbad<br />

empezó a oler y fueron corriendo al Moai.<br />

Llegaron donde estaba el Moai y se encontraron a la<br />

tripulación de Barbaverde, que estaban cortando el Moai<br />

por la mitad para coger el orbe. Barbaverde estaba en un<br />

tipo de altar esperando a que cortaran el Moai. Pero no lo<br />

podían cortar, el material con el que estaba hecho era de<br />

bronce muy duro. Javier preguntó que cómo iba a estar<br />

dentro el orbe y María dijo que estaba dentro del Moai, no<br />

literalmente sino que tenías que imaginarte que estabas<br />

dentro del Moai.


Entonces prepararon un plan para dejar solo el Moai para que<br />

María entrara dentro y empezó el plan. Fueron todos los<br />

piratas a atacar y cuando los vio Barbaverde ordenó que les<br />

atacaran. Empezaron a pelearse con las espadas. Lucharon<br />

durante horas y horas y se quedaron solo Barbaverde y dos de<br />

sus tripulantes. De repente entró el padre de Alejandro a<br />

luchar. Pero esta vez iba en contra de los Piratas del Nadal.<br />

-¿Qué le has hecho a mi padre?<br />

-Yo nada.<br />

-Dime que le has hecho.<br />

-Hijo, no me ha hecho nada, he sido yo el que se ha unido a su<br />

tripulación.<br />

-¿Y por qué?<br />

-Porqué quiero dominar el mundo y Barbaverde me lo puede<br />

ofrecer.<br />

-Pues entonces no tengo más remedio que atacarte.<br />

Empezaron a luchar contra Barbaverde y el padre de<br />

Alejandro. Mientras María se estaba concentrando para entrar<br />

en el Moai y entró. Dentro le estaba esperando el Moai pero<br />

esta vez hablaba.<br />

-Hola señor Moai, ¿sabe dónde está el orbe naranja?<br />

-Sí, el orbe lo tengo yo, primero me tienes que decir para que<br />

lo quieres usar, si tu corazón es puro me dirás la verdad pero si<br />

mientes no volverás a tu mundo real, te quedarás aquí. Sí me<br />

dices la verdad te daré el orbe.<br />

-Vale, acepto. Yo quiero usar el orbe para poner la paz en el<br />

mundo y para que el malvado Barbaverde no use los orbes<br />

para hacer el mal.<br />

-Tu corazón ha sido puro por eso te entrego el orbe naranja.<br />

Puedes volver a tu mundo. Recuerda, el orbe naranja tiene el<br />

poder curativo.


Entonces María consiguió el orbe naranja pero cuando<br />

salió del Moai se encontró a sus amigos en el suelo<br />

destrozados después de la pelea. Fue rápidamente a<br />

mirar que les había pasado. Ella se pensó que habían sido<br />

los de Barbaverde pero también se los encontró en el<br />

suelo. María les curó a todos con el orbe naranja y una<br />

vez curados les preguntó que había pasado.<br />

-¿Qué os ha pasado?<br />

-Fue tan terrible que solo de pensarlo me entra un<br />

miedo. Eran unos hombre calavera, se acercaron<br />

preguntando que dónde estaba el orbe naranja, les<br />

dijimos que no lo teníamos y nos empezaron a darnos<br />

con unas espadas mágicas que nos debilitaron de un solo<br />

golpe.<br />

-¿Y que sabéis de ellos?<br />

-De momento que ahora tenemos un nuevo enemigo.<br />

-¿Y los de la tripulación de Barbaverde, dónde están?<br />

-Que morro, les he curado y se han ido sin decir ni pío.<br />

-Bueno chicos, vámonos al barco.<br />

De repente le dio un ataque a María y le preguntaron que<br />

qué le había pasado, ella dijo que le había pasado y ella<br />

dijo que había visto un tal orbe celestial. Aleix dijo que<br />

ese era su nuevo objetivo, el orbe celestial y fueron al<br />

barco directamente para ir a buscar el orbe celestial. Allí<br />

celebraron su victoria del orbe naranja pero Alejandro<br />

estaba pensando en esa tal tripulación de hombres<br />

calaveras. Después de la fiesta se fueron todos a<br />

descansar y a dormir. Y colorín colorado este cuento se<br />

ha acabado.<br />

Joel Moral Peña


A REHEARSAL<br />

Sam and<br />

Eva are talking on the street.<br />

A new girl arrives and kisses Eva<br />

EVA- “Hi how are you?This is my friend....”<br />

SAM-“Hello, my name is Sam. I’m 18. I can play the<br />

guitar.”<br />

ARIADNA-“Hi, I’m Ariadna. I’m 18 too.”<br />

“EVA-Ariadna can sing and dance very well.”<br />

EVA“what time is it?”<br />

SAM“ It’s very late. We are wating for our friend Lola.<br />

She’s always late”<br />

Lola arrives.<br />

LOLA“ Uff. Hello, good evening. Sorry I’m late”<br />

SAM“Hi Lola, don’t worry.”<br />

EVA“This is Ariadna, our new singer for the group”<br />

ARIADNA“Please to meet you, Lola”<br />

LOLA“Please to meet you too.”<br />

SAM“Ok, let’s go”<br />

EVA“What a beautiful dress. Do you like mine?”<br />

LOLA“Yes very trendy. Are your parents at home?”<br />

EVA“No, they aren’t.We can rehearse until late”.<br />

SAM“I like the two songs very much”<br />

EVA“ Me too, but my favourite is – Beautiful friends-“<br />

LOLA “Let’s go. Last time your neighbours complained a<br />

lot. Do you remember?<br />

ARIADNA “Hurry up! I’m anxious to begin and it’s cold<br />

outside.


UNA NOCHE EN LA MANSIÓN<br />

Érase una vez, una mansión terrorífica, donde<br />

acababa de llegar una familia. Eran cuatro; los<br />

padres, un niño y una niña. El niño, que era el más<br />

travieso, fue corriendo hacia la puerta y la abrió<br />

rápidamente. Iván, el niño, se asustó mucho cuando<br />

vio una mancha muy grande en el suelo de sangre.<br />

Al fondo había unas escaleras rotas, con telarañas,<br />

con sangre… La familia estaba entrando cuando,<br />

de repente, se oyó un ruido muy fuerte y raro en el<br />

piso de arriba. Todos estaban temblando del miedo<br />

que tenían. Decidieron subir al piso de arriba<br />

porque los ruidos que escuchaban no eran<br />

normales. Al final consiguieron subir, pero con<br />

mucha dificultad y ayudándose los unos a los otros.<br />

En el pasillo había muchos cuadros, pero no eran<br />

normales. Se movían todo el rato. De repente, Iván<br />

desapareció y su familia se asustó muchísimo, así<br />

que empezaron a buscarlo por todas partes, pero lo<br />

único que veían era: mecedoras moviéndose,<br />

cortinas corriéndose, cajones abriéndose y<br />

cerrándose


… Los ruidos no cesaban, pero aún así, seguían<br />

buscando a Iván. Aquella casa parecía un laberinto<br />

porque por más que miraban en todas partes, no lo<br />

encontraban.<br />

Por fin vieron unas escaleras medio escondidas y<br />

fueron corriendo hacia ellas. Subieron las escaleras y<br />

llegaron a un desván. Aquello parecía una pocilga<br />

porque estaba todo muy sucio y roto.<br />

En un rincón, vieron a Iván sentado en el suelo<br />

aterrorizado y su madre le preguntó:<br />

-¡Por fin te hemos encontrado! ¿Cómo has llegado<br />

hasta aquí?<br />

-Pues la verdad es que no lo sé, pero tengo muchísimo<br />

miedo, ¡vámonos de aquí por favor!-le contestó Iván.<br />

La familia decidió irse de aquel sitio, ya que no podían<br />

aguantar ni cinco minutos más en aquella casa.


LA ROSA<br />

La rosa que me regalaron.<br />

Floreció en un rosal muy colorado<br />

En un jarrón la he colocado<br />

Y muy chula me ha quedado<br />

La primavera ha llegado y<br />

La rosa muy contenta se ha quedado<br />

Y un señor que ha pasado<br />

la rosa se ha llevado.<br />

ELIA LABRADOR SANCHEZ


FAIRY WORLD, UN MÓN DIFERENT<br />

Una matinada la Maria es va llevar, despistada, va<br />

xocar amb la porta de l'habitació,<br />

però ella com si res va continuar cap a la cuina per<br />

esmorzar. El pare estava a la cuina<br />

preparant uns ous ferrats per a la Maria, que per<br />

cert, li encantaven. Una vegada ja<br />

esmorzada, la Maria va pujar les escales amunt per<br />

canviar-se, es va posar la seva<br />

sudadera preferida, els seus pantalons curts<br />

d'Amèrica i unes botes de cowboy que li va regalar<br />

l’avia pel seu aniversari, va baixar les escales i va<br />

agafar la motxilla.<br />

- On vas Maria? Li preguntà el pare.<br />

La Maria contestà:<br />

- A la biblioteca del poble. I se’n va anar tranquil·la<br />

cap allà.<br />

Una vegada a la biblioteca la nena va anar a mirar<br />

llibres. No trobà el que volia, però mirant, va caure<br />

un que li cridà l’atenció “La Flox i Fairy World”.<br />

Va treure el seu carnet de la biblioteca i s’ho endu.<br />

Només arribar a casa va deixar la<br />

motxilla al penjador i va pujar fins la seva habitació,<br />

es va estirar al llit i va començar a<br />

llegir. Quan va parar anava per la pagina 149 capítol<br />

8.


De cop i volta tenia molt fred, i endevineu on<br />

estava? En mig d’un camp, tot gelat i<br />

estava nevant<br />

- On estic i el pare...?<br />

De lluny es podia contemplar una petita però gran<br />

masia.<br />

La Maria caminà fins arribar i trucà a la porta. Va<br />

obrir una nena de la mateixa edat<br />

i la va fer passar cap a dins de la seva masia.<br />

La Maria estava congelada, tremolava molt. La<br />

Maria preguntà a la nena:<br />

- On estic? Qui ets tu? I...el pare?<br />

La nena contestà:<br />

- Estàs a Fairy World, no sé on és el teu pare i em dic<br />

Flox, tu com et dius?<br />

- Em dic Maria, encantada de conèixer-te Flox, et<br />

dius igual que la protagonista del meu<br />

llibre -va dir la Maria.<br />

Totes dues van parlar del que els agradava fer i es<br />

van fer amigues.


La Flox li ensenyà tot el poble de Fairy World, i<br />

presentà la Maria als seus amics.<br />

La Canella una amiga de la Flox va suggerir saltar<br />

a la corda i van dir tots que si.<br />

- Un, dos, tres salta, un, dos, tres, cantat, un, dos,<br />

tres...<br />

- Pareu, anem a descansar i veure aigua- va dir la<br />

Canella.<br />

La Maria anava a veure aigua i l’ aigua va sortir<br />

dels colors de l’arc de Sant Martí.<br />

- Què fort, l'a..., l'a..., l’aigua surt de colors.- deia la<br />

Maria.<br />

- Home, és clar com vols que surti? digué la Flox.<br />

La Maria contestà:<br />

- Mmm...Transparent?<br />

Van sonar les 7 de la tarda i començà a ploure.<br />

Tots els amics se'n van anar cap a casa.<br />

La Flox i la Maria van arribar d'hora.<br />

En Max l'amic de la Flox, li va dir a la Maria que<br />

l’endemà es veurien, per la matinada ben d’hora<br />

per parlar.<br />

Per la nit la Maria va sentir que tenia set, va anar a<br />

la cuina de la masia i de cop i volta<br />

va desaparèixer.<br />

La Flox va escoltar un soroll:<br />

- Maria?...Ets tu? Maria...? va dir la Flox.<br />

La va buscar per tot arreu, pel poble, pel camp,<br />

per la masia, però no va trobar res.


La Maria va obrir els ulls i... estava estirada al terra de la seva<br />

habitació.<br />

En un principi, va pensar que havia estat tot un somni, però<br />

va veure que tenia a la mà<br />

un got d’aigua dels colors de l’arc de Sant Martí.<br />

Va sortir de la seva habitació, va baixar les escales, i va sortir<br />

fora, va veure una nena<br />

semblant a la Flox, va anar i li preguntà:<br />

- Flox, ets tu? Sóc la Maria.<br />

La nena va contestar:<br />

- Quina Maria? No conec cap Maria.<br />

- No te’n recordes, Fairy World, la corda,...va dir la Maria.<br />

- No, t’equivoques de persona, estàs boja!!!<br />

La Maria se'n va anar cap a casa, va pujar les escales i... es va<br />

trobar en una pàgina una<br />

flor i un tros de corda.


Colonias<br />

Colonias de perfume<br />

Colonias de excursión<br />

De estos dos temas hablare yo hoy<br />

En este poema que escuchareis con atención<br />

Las colonias de perfume<br />

Todos las consumen<br />

Hombres y mujeres<br />

Para oler a flores<br />

Distintos olores hay<br />

Para todos los gustos de cada cual<br />

Vainilla, rosas y violetas<br />

Para las doncellas<br />

Colonias chanel<br />

Para todo aquel<br />

Que a ceremonias<br />

Invitado esté


Ahora de excursiones hablaré<br />

En este poema que corto no es<br />

Y que dos temas en uno<br />

Resumiré<br />

Con la mochila preparada<br />

Y en la espalda colocada<br />

Corriendo por las calles<br />

Porque el bus se escapa<br />

Cuando llegas allí<br />

La mochila rápido has de deshacer<br />

Sino sin actividades<br />

Te quedas al fin<br />

Por el bosque caminando<br />

Y con tus amigos charlando<br />

Aire puro estas respirando<br />

Pero tranquilo que no hace daño


LA FOSCOR<br />

Quan em llevo de nit<br />

La foscor és allà.<br />

M’apropo cap a ella<br />

I ella cap a mi.<br />

La finestra està oberta<br />

i l’aire entra.<br />

Em poso a obrir llums<br />

per veure a ull nu.<br />

La mare s’aixeca<br />

i em crida com una xerrameca.<br />

Em demana explicacions<br />

per dir-me una lliçó.<br />

M’empenta cap al llit<br />

tot cantant-me les mil.<br />

Però, de sobte, sona el despertador<br />

que m’ha salvat de la foscor<br />

RAÚL COBACHO PICÓN


U N DIA DE LLUVIA<br />

Hoy me he despertado y cuando me he levantado me he<br />

asomado por la ventana, y estaba lloviendo.<br />

El cielo está oscuro , cubierto por las nubes que cubren<br />

el sol . Cada vez llueve más fuerte , se está levantando<br />

aire y las hojas de los árboles de enfrente de mi ventana<br />

se están cayendo al suelo . En el suelo se están<br />

formando charcos y cuando pasan los coches salpican<br />

agua por todos lados .<br />

Está tronando y caen rayos , el cielo se ilumina cada vez<br />

que cae uno .<br />

La gente va con paraguas , ninguno es igual . Son muy<br />

variados . Hay unos rosas , otros de leopardo , de<br />

cuadros , y otros tonos .Como hace tanto aire algunos<br />

paraguas se dan la vuelta y de otros sale la tela volando<br />

y se tapan con los palos hasta que se dan cuenta . Se<br />

ponen chorreando y yo me muero de risa . Siempre que<br />

llueve hay algún paraguas en la papelera .<br />

Tengo que salir porque tengo que ir al colegio . Me<br />

pongo las botas de agua y cojo mi paraguas , que es de<br />

leopardo . Cuando bajo a la calle sigue lloviendo y lo que<br />

más me gusta es el olor a tierra mojada . De camino al<br />

colegio voy pisando los charcos y por poco me salpica un<br />

coche y me pone chorreando .<br />

Es difícil caminar bajo la lluvia , por que entre las hojas y<br />

que el suelo está mojado resbala muchísimo . Ya he<br />

llegado al colegio y es un poco difícil entrar con toda la<br />

gente con los paraguas abiertos .¡¡¡ Pero así son los dias<br />

de lluvia !!!<br />

fin


EL FANTASMA DE LA MANSIÓ<br />

Aquesta història és la d’un jove que es deia Xavi.<br />

En Xavi es va comprar una mansió amb els<br />

diners de la loteria que li havia tocat. La Mansió<br />

Moon era una mansió molt alta i gran, tenia 5<br />

plantes comptant el soterrani i les golfes. Tot va<br />

començar quan es va instal·lar...<br />

-Senyor Xavi, les seves maletes ja estan a dins-<br />

Em diu el xofer.<br />

El xofer Manuel és una mica tímid però és molt<br />

simpàtic.<br />

-Gràcies per portar-me Manuel. S’està fent de<br />

nit.-Li dic acomiadant-me amb la mà.<br />

En entrar a casa (dubto en dir-li casa perquè és<br />

molt més que això) vaig directament al<br />

dormitori.<br />

Em trec la roba de sortir, em poso el pijama i<br />

m’estiro al llit.<br />

Estic molt còmode però no puc dormir. Hi ha un<br />

soroll molt estrany a les golfes.<br />

Ho deixo estar imaginant-me que serien rates, i<br />

al final aconsegueixo adormir-me.<br />

Per la tarda els de les mudances em segueixen<br />

portant caixes.<br />

-M’agradaria explorar una mica la mansió-<br />

Penso.


A la planta 1 està el saló, el menjador i la cuina.<br />

A la planta 2 hi ha dos dormitoris, una sala buida<br />

que serà la dels meus instruments i dos lavabos.<br />

A la planta 3 hi ha un gran dormitori i un lavabo<br />

gegant en el que instal·laria un jacuzzi.<br />

Al soterrani hi ha moltes canonades i vapor.<br />

I per últim a les golfes hi ha coses que s’havien<br />

deixat els antics propietaris .<br />

Veig per una gran finestra que ja és de nit .<br />

-Hola?-Pregunto -Hi ha algú?<br />

-Hola...<br />

-Ahhhhhhhh!-Crido jo espantat.<br />

Què ha estat això? Em dic mentre corro<br />

desesperadament per les escales.<br />

Sense saber que fer em fico al llit i m’adormo<br />

pen<strong>sant</strong> en aquella veu.<br />

Em desperto i dic:<br />

-Avui pujo a les golfes i no baixaré fins que no<br />

sàpiga el que és aquesta veu- Dic en veu alta<br />

mirant el mirall.


Pujo a les golfes...<br />

-Ei tu qui siguis, surt ara mateix i digues el teu<br />

nom!!!<br />

Crido intentant que la meva veu sigui convincent.<br />

-Lluna...<br />

-Et dius Lluna?- Dic mirant la figura d’una dona<br />

d’uns vint anys vestida amb un vestit llarg de<br />

color blanc.<br />

-Sí...<br />

-Què fas aquí?<br />

-Aquesta és casa meva...<br />

Em sembla que s’està empipant...<br />

-Ves-te’n amb els esperits , a...al ceeeel o<br />

a....l’iiiinfeeern - Dic jo tartamudejant.<br />

-No puc...<br />

-Eh?Com que no pots?<br />

-Tinc una missió...<br />

-Com?Quina missió?<br />

-Destruir tots els que volen fer malbé la mansió<br />

Moon...<br />

-¡¡¡QUÈ!!!<br />

-Ho sento no tinc més remei...<br />

De sobte veig com els ulls blaus d’aquella bellesa<br />

es tornen vermells i com s’apropa a mi sense<br />

tocar el terra.<br />

-¡¡¡NO!!!


No em fa cas. Això no pot estar pas<strong>sant</strong>. No puc<br />

morir.<br />

M’agafa per la cintura amb una força més gran que la<br />

de 300 homes.<br />

Aleshores em llença ,com si no pesés més que una<br />

pilota, contra la finestra.<br />

Caic, caic, caic, caic...<br />

-Ahhhhhhhhh!!!- Crido.<br />

-Què passa amor meu?<br />

-Lluna!!!<br />

-Lluna?Qui és la Lluna?<br />

Miro bé a la noia que tinc al costat i és igual que la<br />

Lluna però no té els ulls blaus, aquests són marrons...<br />

-Mireia!!!Oh Mireia quin malson he tingut amor...<br />

Si, tot havia estat un malson: La Mansió, La Lluna, la<br />

meva mort, tot un malson...


LA ROSA<br />

Ahí estaba en muro de piedra<br />

El niño pensó: voy a cogerla<br />

Era perfecta para una niña de su clase<br />

Que le espera en la fiesta<br />

El niño trepó el muro de piedra<br />

y ahi estaba la rosa perfecta<br />

la cogió y se quedo contemplándola<br />

el pensó: espero que le guste<br />

cuando la veo me recuerda a ella<br />

El niño la coge<br />

baja del muro de piedra<br />

y por el camíno se la encuentra<br />

allí,sentada,en la hierba<br />

Él va corriendo<br />

y ella allí le espera<br />

el le da rosa y ella la olisquea<br />

y de la mano se van a la fiesta<br />

Elia Labrador


NO M´ENRECORDAVA<br />

Aquest matí<br />

quan m´he despertat,<br />

m´he enrecordat!<br />

El divendres m´operaran<br />

i no sé si em faran mal.<br />

Aquell dia no podré menjar,<br />

I millor que no m´encostipi,<br />

perquè em puguin operar.<br />

Intentaré anar abrigada.<br />

Espero que em punxin bé.<br />

per no despertar.<br />

Que bé!<br />

El divendres m´operaran.<br />

Estic nerviosa,<br />

no sé què em faran,<br />

ni quan em despertaran.<br />

El divendres m´operaran.<br />

Nerea Campos


THE KILLER OF THE VILLA SQUARE<br />

It was a hot summer day. It was early in the<br />

morning. The city was quiet with not many people<br />

in the street. It was an ordinary day.<br />

But suddenly we saw a group of people shouting<br />

and talking. We walked to the group and we saw a<br />

man lying on the floor. He was dead!!!<br />

There was a lot of blood on the pavement. A<br />

reporter was interviewing a young man:<br />

"Where were you at 7:00 am?"<br />

"I was at the sport centre".<br />

"Who were you with?"<br />

"I was alone".<br />

"Ok, why are you wearing sport clothes?"<br />

"Because I heard two shots and I ran from the gym."<br />

"Where’s your bag?"<br />

"I forgot it at the gym".<br />

"Did you know this man?"<br />

"No, I didn't".


"Did you hear something?"<br />

"No, I didn't".<br />

"Why is there some blood under your foot?"<br />

"Because all the pavement is full of blood".<br />

Suddenly a woman behind the reporter shouted<br />

"Be careful he is hiding a gun behind his back!"<br />

The murderer started to shoot everybody.<br />

A young woman fell down. Another woman up in<br />

a penthouse shouted:<br />

"The police are coming! Be careful, he's very<br />

dangerous. He is a serial killer".<br />

The serial killer tried to escape, but the police<br />

car came and a policeman saw him.<br />

The killer was completely lost. He ran in the<br />

wrong direction and straight to the police.<br />

THE END.


Les il·lustracions de la <strong>revista</strong> han estat realitzades<br />

a partir dels treballs dels nens i nenes del cicle<br />

mitjà sobre la llegenda de Sant <strong>Jordi</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!