You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>LLIBRET</strong> DE LA <strong>FALLA</strong> <strong>SANT</strong> <strong>VICENT</strong>-MARVÀ<br />
ANY <strong>2014</strong><br />
Article “...oficis oblidats?” per Joan Carles Gisbert et al.<br />
Article “L´empremta àrab” de WordPress.com: “l’Islam a València”<br />
Article “Les Illes Columbretes i l’Illa de Tabarca” per Ignasi J. Fornes<br />
Article “Hel ronquYdo De los Kaminos” per Govern Provisional<br />
Traducció: Jaume Piera<br />
Fotocomposició i maquetació: Joan Carles Gisbert<br />
Gestió d’anunciants: Gemma Bisbal, Merche Casillas, Carles Noya, Empar Prades,<br />
Sandra Rossell, Inmaculada Fornes, Roberto Fornes, Jaume Piera<br />
Impressió: febrer de <strong>2014</strong> - 400 exemplars<br />
Fotografia<br />
Autor: eNola23<br />
Pintura a l’oli<br />
Odoardo Borrani<br />
“Les costureres de camises vermelles”<br />
Gravat<br />
Dibuix de Manuel de la Cruz<br />
Planxa de Juan de la Cruz<br />
“El venedor d’aigua d’ordi”<br />
Volem agrair a tots els que han fet possible que este llibret s’haja editat<br />
Als que ho han escrit,<br />
als que ho han traduït,<br />
als que ho han dissenyat,<br />
als que ho han imprés,<br />
als que han aportat documentació,<br />
als nostres Fallers d’Honor,<br />
a les nostres empreses col·laboradores i anunciants,<br />
a Marvaharavesh, Sanvimar i Dkshytot que fan més gran la falla<br />
i per damunt de tot<br />
a tots els nostres fallers i falleres, sense ells i elles no tindria ni sentit, ni contingut.<br />
Les fotografies, gravats, dibuixos i pintures que conté este llibret poden tindre drets d’autor
EL NOSTRE ESCUT<br />
2
LA NOSTRA PRESIDENTA<br />
EMPAR PRADES i<br />
MOLINER<br />
Presidenta <strong>2014</strong><br />
SALUDA<br />
El <strong>2014</strong> ja forma part dels 80 anys d'història que té esta<br />
comissió.<br />
Una història ja llarga de la que tots formem part, encara<br />
que cada un a la seua manera.<br />
Uns gràcies al treball i esforç que, com a components de<br />
la comissió aporten dia a dia. Altres com a Fallers d'Honor<br />
aportant el seu inestimable granet d'arena any rere any. I<br />
altres, que encara que no formen part de la nostra<br />
comissió, col·laboren d'una manera desinteressada amb<br />
nosaltres per a poder continuar plantant monuments.<br />
Si quelcom ens unix a tots és l'amor a la festa i la<br />
participació en activitats en estos cinc meravellosos dies<br />
dels què disfrutem tots junts.<br />
Vull agrair, especialment a la directiva, el treball que per<br />
segon any ha realitzat al meu costat.<br />
Un any més vos invite a tots, els que no formeu part d'esta<br />
comissió, que ho feu. És un punt de trobada durant tot<br />
l'any en què compartim moltes coses.<br />
Sense més vos desitge unes felices Falles.<br />
Una salutació<br />
.<br />
Empar<br />
Presidenta <strong>2014</strong> Falla Sant Vicent-Marvà<br />
3
LA NOSTRA FALLERA MAJOR<br />
LUCÍA FERRANDIS i PASCUAL<br />
Fallera Major <strong>2014</strong><br />
SALUDA<br />
Benvolguts amics,<br />
enguany com a Fallera Major de la Falla Sant Vicent - Marvà<br />
se'm brinda l'oportunitat d'escriure en el nostre llibret.<br />
"Quan siga major, seré Fallera Major".<br />
Estes paraules són les que van escoltar moltes vegades<br />
els meus pares, el meu germà, les meues amigues…<br />
I és que, des de molt xicoteta, volia ser fallera major<br />
de la meua gran falla de tota la vida, a la que tant vull.<br />
I ací estic, disfrutant d'este meravellós<br />
somni i sobretot, d'este inoblidable any.<br />
Protagonistes d'este somni compartit<br />
són també la nostra "Presi" Amparo,<br />
una gran companya en tots els actes;<br />
el nostre "Presi" Infantil Alejandro,<br />
amb qui compartisc rialles entre presentació i presentació;<br />
la nostra Fallera Major Infantil, Andrea,<br />
còmplice i amiga per sempre, i que s'ha convertit en una germana menuda per a mi,<br />
i com no, la meua comissió, que ja és com una segona família.<br />
Espere que estes falles que s'acosten<br />
vinguen repletes de bons moments que<br />
vull compartir i disfrutar amb tots vosaltres,<br />
vos invite a viure amb mi la millor setmana de l'any!!<br />
Lucía<br />
FM <strong>2014</strong> Falla Sant Vicent-Marvà<br />
4
LA NOSTRA <strong>FALLA</strong> GRAN<br />
"LA SÚPER NANI"<br />
Esta serà el nostre monument, adornat amb molt, molt d'humor.<br />
Secció: 5a B<br />
Homenatgem les iaies, que són les que donen nom a la falla, amb una infinitat de tasques diàries de<br />
qualsevol tipus. Això sí, els dissabtes i diumenges, solen tindre festa.<br />
Portar i arreplegar als néts del "cole"<br />
Donar<br />
farinetes<br />
i biberons<br />
Jugar<br />
en el<br />
parc<br />
Canviar<br />
bolquers<br />
Comprar<br />
"xuxes" i<br />
caramel·lets<br />
Curar arrapades i ferides<br />
Engolir-se dibuixos inanimats<br />
Preparar Rebre… "maltractaments" en forma de rabinada<br />
el menjar Ajudar a realitzar miccions entre cotxes i arbres<br />
Veiem la iaia assentada en un parc controlant tot el que passa. Prop d'ella, jugant, un nét està esperant el<br />
berenar. Què tindrà, bocata de xoriço o pastisset de les "Monster Hai"?<br />
La mare barallant amb un parell de bessons. No podia tindre família, però una inseminació<br />
d'espermatozoides nerviosos, li n'ha portat dos de colp i està un poc atacada dels nervis.<br />
Un xiquet i una xiqueta estan jugant, molestant a mig parc, i la iaia apagant focs amb l'altra meitat. La veritat<br />
que la seua labor és impagable. El patiment no té preu…<br />
En un pódium competixen el biberó de tota la vida, junt amb els tan socorreguts i còmodes "potet", que<br />
vénen a ser el menjar "basura" dels nadons.<br />
Que bonic és que els néts es queden a dormir en casa dels iaios! Que li ho diguen a este, que està suportant<br />
un xicotet concert nocturn, a base de melòdics brams i està a punt de tindre un infart.<br />
Artista: Xavier Bonilla<br />
6
L´ESBÓS<br />
7
LA NOSTRA JUNTA DIRECTIVA<br />
Presidents Honorífics<br />
Josep Bau i Martí<br />
Ramón Moncholí i Coscollá<br />
Agustí Gadea i Gracia<br />
Presidenta<br />
Vicepresident 1er<br />
Vicepresident 2on<br />
Vicepresident 3er<br />
Vicepresident 4t<br />
Delegada d´Infantils<br />
Secretari<br />
Sots-Secretari<br />
Tresorera<br />
Comptador<br />
Vice-Comptadora<br />
Delegada de Festejos<br />
Delegada de Loteríes<br />
Delegada Activitats Diverses<br />
Delegats<br />
Empar Prades i Moliner<br />
Robert Fornes i Ayats<br />
Carles Manuel Noya i García<br />
Juli Cèsar Vela i Vañó-Borrás<br />
Joan Carles Gisbert i Huerta<br />
Marisa Artal i Furió<br />
Eduard Mañez i Gimeno<br />
Albert Lorente i Nadal<br />
Maria dels Ángels Rosales i Fortea<br />
Josep M. Genovés i Bordes<br />
Merche Casillas i Lluch<br />
Maria Tomás i Nohales<br />
Maria Gemma Bisbal i Estellés<br />
Elena Irles i Fornes<br />
Isabel Díez i Ridocci<br />
María García i Cozas<br />
José Miralles i Fernández<br />
Isabel Ramos i Benavente<br />
Carmen María Vela i España<br />
RECOMPENSES<br />
Bunyol de Coure<br />
Susana Cortina i Charques<br />
María José Charques i Javaloyes<br />
Mar Orellana i Pastor<br />
Jesús Rodríguez i López<br />
Pedro Sánchez i Bernabé<br />
Bunyol d´Argent<br />
Andrea Arce i Blasco<br />
Vanesa Arce i Blasco<br />
Isabel Díez i Ridocci<br />
Isabel Ramos i Benavente<br />
Manuel Roca i Ormeño<br />
Bunyol d´Or amb Fulles de<br />
Llorer i Brillants<br />
Carme Gil i Vela<br />
Inmaculada Fornes i Chuliá<br />
Alejandro García i Miguel<br />
8
Josep Vicent Arce i Aguilar<br />
Andrea Arce i Blasco<br />
Vanesa Arce i Blasco<br />
Josep Arce i Hernández<br />
Marisa Artal i Furió<br />
Maria del Carme Ayats i Gimeno<br />
Maria del Carmen Barceló i Lema<br />
Genoveva Bau i Martínez<br />
Maria Gemma Bisbal i Estellés<br />
Empar Blasco i Veses<br />
Anna Brázquez i Prieto<br />
Antoni Camisón i Cerezo<br />
Yolanda Campos i Moragón<br />
Merche Casillas Lluch<br />
Josep Casero i González<br />
Susana Cortina i Charques<br />
María José Charques i Jabaloya<br />
Esther Cózas i Plaza<br />
Lluís Vicent Díez i Domingo<br />
Carme Díez i Ridocci<br />
Isabel Díez i Ridocci<br />
Ana Domingo i Navarro<br />
Pura España i Laveda<br />
Ana Esplugues i Campos<br />
Josep Francesc Fernández i Ridocci<br />
Maria dels Dolors Fernández i Ridocci<br />
Lucía Ferrandis i Pascual<br />
Salvador Ferrandis i Pascual<br />
Mònica Ferrero i Aleix<br />
Alejandro Forner i Artal<br />
Joan Josep Forner i Sancho<br />
Beatriu Fornes i Ayats<br />
Ignasi J. Fornes i Ayats<br />
Robert Fornes i Ayats<br />
Immaculada Fornes i Chuliá<br />
Cristina Gadea i Llopis<br />
Empar Gadea i Llopis<br />
Maria García i Cózas<br />
Francesc García i Juan<br />
Alexandre García i Miguel<br />
María José García i Ricart<br />
Juli J. García i Ridocci<br />
Josep M. Genovés i Bordes<br />
Carme Gil i Vela<br />
Joan Carles Gisbert i Huerta<br />
Esther Gómez i Orgaz<br />
Maria del Pilar González i Sánchez<br />
TOTS ELS NOSTRES FALLERS<br />
Faller Honorífic Perpetu<br />
Josep Sanchis i Grau<br />
Joana Guillem i Abellán<br />
Ade Hernani i Hernández<br />
Enrique Iborra i Roig<br />
Maria Iborra i Roig<br />
Elena Irles i Fornes<br />
Laura Liebrand i León<br />
Aarón López i Casillas<br />
Alberto Lorente i Brazquez<br />
Maria Lorente i Brazquez<br />
Albert Lorente i Nadal<br />
Empar Llopis i Mateu<br />
Eduard Mañez i Gimeno<br />
Silvia Mañez i Rosales<br />
Josep Antoni Martínez de Velasco i Maestre<br />
Pau Medina i Ortí<br />
Àngel Megia i Fernández<br />
Josep Miralles i Fernández<br />
Maria Jesús Moll i Navarro<br />
Vicent Mollá i Donat<br />
Jorge Moreno i de la Concepción<br />
Àngel Moreno i García<br />
Carles Manuel Noya i García<br />
Cristina Noya i Prades<br />
Eduard Orellana i Alónso<br />
Jacobo Orellana i Pastor<br />
Mar Orellana i Pastor<br />
Amparo Pascual i Plá<br />
Empar Pastor i Blasco<br />
Alba María Pelagio i Oliver<br />
Vicent Pérez i Betoret<br />
Mónica Pérez i Vinat<br />
Jaime Piera i Hernani<br />
Jaume Piera i Sendra<br />
Empar Prades i Moliner<br />
Salvador Prades i Moliner<br />
Fernando Ramos i Benavente<br />
Isabel Ramos i Benavente<br />
Empar Ridocci i Pallarés<br />
Francesca Ridocci i Pallarés<br />
Manuel Roca i Ormeño<br />
Jesús Rodriguez i López<br />
Ignacio Roig i Górriz<br />
Maria dels Ángels Rosales i Fortea<br />
Antoni Rossell i Cervera<br />
Maria dels Dolors Rossell i Cervera<br />
Bárbara Rossell i Ramírez<br />
Sandra Rossell i Ramírez<br />
Pedro Sánchez i Bernabé<br />
Aurora Sánchis i Moll<br />
Borja Sanchis i Moll<br />
Josep Lluís Sanchis i Pérez<br />
Joan Soucase i Gimenez<br />
Maria Tomás i Nohales<br />
Ani Torregrosa Pérez<br />
Elvira Teresa Vela i Vañó-Borrás<br />
Josep Manuel Vela i Vañó-Borrás<br />
Juli Cèsar Vela i Vañó-Borrás<br />
Carmen María Vela i España<br />
Guillermo Vela i España<br />
Manuel Vela i Teruel<br />
9
EL NOSTRE ESCUT INFANTIL<br />
10
EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL<br />
ALEJANDRO NOYA i<br />
PRADES<br />
President Infantil <strong>2014</strong><br />
SALUDA<br />
Hola fallers, falleres i no fallers.<br />
Sóc el President Infantil de la Falla Sant Vicent - Marvá<br />
per a l'exercici 2013-<strong>2014</strong>.<br />
Estic molt feliç de ser president perquè la meua Fallera<br />
Major Infantil, Andrea Prades i Barceló, és la meua cosina,<br />
i la meua Presidenta, Amparo Prades i Moliner, és ma<br />
mare. Açò em dóna molta confiança i alegria per a este<br />
exercici.<br />
Sóc faller des que vaig nàixer i, si em descuide, se'm passa<br />
el termini per a ser president.<br />
Enguany vull disfrutar-ho al límit amb tots perquè siga un<br />
exercici faller inoblidable i divertit.<br />
Com a president, vos invite a tots a visitar la meua Falla i<br />
compartir la setmana fallera amb nosaltres.<br />
La meua falla és una falla familiar en què tots ens<br />
coneixem i disfrutem junts de la festa.<br />
Volem comptar amb vosaltres.<br />
Per cert, no volia que se m'oblidara dir-vos, especialment<br />
als que em coneixeu, la meua ja famosa frase:<br />
.<br />
"Gràcies per vindre"<br />
Alejandro<br />
President Infantil <strong>2014</strong> Falla Sant Vicent-Marvà<br />
11
LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL<br />
ANDREA PRADES i BARCELÓ<br />
Fallera Major Infantil <strong>2014</strong><br />
SALUDA<br />
Hola fallers i falleres,<br />
sóc Andrea, la vostra Fallera Major Infantil.<br />
En primer lloc, vull donar les gràcies a<br />
tota la meua comissió ja que<br />
l'esteu fent genial al meu costat.<br />
També dir-vos que enguany <strong>2014</strong><br />
està sent molt especial,<br />
ja que ho estic compartint amb<br />
el meu cosí Alex com a President Infantil i<br />
amb la meua tia Amparo com a Presidenta.<br />
Però també he conegut a Lucía,<br />
la meua Fallera Major que és una persona súper simpàtica i riallera,<br />
i sé que tindré records amb ella<br />
que no els tindré amb ningú més.<br />
No vull oblidar-me de la seua família que<br />
és una gent meravellosa.<br />
Estic desitjant que vinga la setmana fallera<br />
per a compartir-la amb tots vosaltres.<br />
Un bes molt gran a tota la meua comissió<br />
tant infantil com major.<br />
Andrea<br />
FMI <strong>2014</strong> Falla Sant Vicent-Marvà<br />
12
LA NOSTRA <strong>FALLA</strong> INFANTIL<br />
“COMTEMP AMB TU”<br />
Secció: 6a<br />
És una falla dedicada completament a l'esport, on podrem comprovar el que té de bo, de sa i d'educatiu la<br />
seua pràctica. En ella veurem algunes de les facetes mes important de l'esport.<br />
Des del mes alt del trampolí esta el xiquet donant els seus primers passos en un esport tan complet com la natació.<br />
En l'atletisme estarà un xiquet competint per la carrera reina de velocitat, és a dir, els 100 metres llisos.<br />
En la gimnàstica artística veurem una xiqueta fent verdaderes cabrioles en la barra d'equilibris.<br />
Tindrem també un esport de pura força, com és l'alçament de pesos.<br />
A qui no li agradaria assemblar-se a un tenista tan gran com Rafa Nadal?, o arribar al mes alt jugant al<br />
bàsquet i donar un gran "mate" com Pau Gassol?.<br />
Per descomptat, no hi podia faltar l'esport rei, el futbol, representat pels equips de la nostra ciutat, el<br />
València Club de Futbol i el Llevant Unió Esportiva, acompanyats de les seues simpàtiques i conegudes<br />
mascotes, Super-Rat i la Granota.<br />
Artista: Antoni Ramos<br />
14
L´ESBÓS<br />
15
LA NOSTRA DIRECTIVA INFANTIL<br />
President<br />
Vice-presidenta 1ra<br />
Vice-presidenta 2ona<br />
Vice-presidenta 3ra<br />
Vice-presidenta 4a<br />
Secretari<br />
Sots-Secretari<br />
Tresorer<br />
Comptador<br />
Vice-Comptador<br />
Alejandro Noya i Prades<br />
Sofia Jordàn i Maset<br />
Alicia Miralles i Sevillano<br />
Idoia Roca i Pérez<br />
Olga Sarabia i Ferrer<br />
Javier Noya i Prades<br />
Luis Sanroque i Cuellar<br />
Guillermo Genovés i Pardo<br />
Carlos Gares i Molero<br />
Álvaro Roig Bayo<br />
DELEGADA D´INFANTILS<br />
Marisa Artal i Furió<br />
TOTS ELS NOSTRES FALLERETS<br />
Amparo Bon i Montblanch<br />
César Chavarría i García<br />
Álvaro Esplúgues i Campos<br />
Anna Esplúgues i Campos<br />
Francisco Fernández i Romero<br />
Alba Fornes i Galindo<br />
Sergi Fornes i Gómez<br />
Elena Fornes i Gómez<br />
José García i Fernández<br />
Miguel García i Fernández<br />
Alejandra García i Prades<br />
Carlos Gares i Molero<br />
Carlos Genovés i Pardo<br />
Guillermo Genovés i Pardo<br />
Albert Gil i Aineto<br />
Lorena Gimeno i Tasso<br />
Maria Gimenez i Carrión<br />
Marta Gimenez i Carrión<br />
Sandra González i Cortina<br />
Ignasi Hernández i Noya<br />
Iago Hueso i Moll<br />
Ignasi Hueso i Moll<br />
Xavier Hueso i Moll<br />
Clàudia Iborra i Roig<br />
Paula Jordán i Maset<br />
Sofia Jordàn i Maset<br />
Juan Carlos López i Alónso<br />
Olivia López i Lasso de la Vega<br />
Vera López i Lasso de la Vega<br />
Pablo Mañez i Rosales<br />
Maria Maronda i Tena<br />
Pau Medina i Fornes<br />
Jaime Miralles i Gómez<br />
Alicia Miralles i Sevillano<br />
Mikel Narbarte i Ejarque<br />
Alejandro Noya i Prades<br />
Javier Noya i Prades<br />
Eva Pérez i Gadea<br />
Andrea Prades i Barceló<br />
Sergio Prades i Barceló<br />
Idoia Roca i Pérez<br />
Álvaro Roig i Bayo<br />
Jaime Roig i Bayo<br />
Héctor Sánchez i Ayats<br />
Santiago Sánchez i Ayats<br />
Luis Sanroque i Cuellar<br />
Olga Sarabia i Ferrer<br />
Daniel Tena i González<br />
Julio Testón i Palacín<br />
Enrique Torregrosa i Pérez<br />
Albert Utrilla i Rossell<br />
Carla Utrilla i Rossell<br />
Daniel Vallecillo i Guillem<br />
Esther Vallecillo i Guillem<br />
Marc Vega i Mateos<br />
RECOMPENSES INFANTILS<br />
Distintiu de Coure Distintiu d´Argent Distintiu d´Or<br />
César Chavarria i García<br />
José García i Fernández<br />
Lorena Gimeno i Tasso<br />
Vera López i Lasso de la Vega<br />
Mikel Narbarte i Ejarque<br />
Héctor Sánchez i Ayats<br />
Esther Vallecillo i Guillem<br />
Maria Maronda i Tena<br />
Álvaro Esplúgues i Campos<br />
Ignasi Hernández i Noya<br />
Andrea Prades i Barceló<br />
16
ELS NOSTRES FALLERS D´HONOR<br />
José María Albiñana i Luisa<br />
Ángel Albiñana i Ángel<br />
José Barceló i Mª. Carmen Lema<br />
Rosa Bartual i Oliver<br />
Genoveva Bau i Martínez<br />
María José Bau i Martínez<br />
Vicente Belenguer<br />
Marta Blasco i Miquel<br />
Mª. José Charques i Susana Cortina<br />
Rafael Collado i Ortuño i Rosa<br />
Roque Joaquín Company i Josefa Mª. Devesa<br />
Victoria Cuesta i José Masiá<br />
Carmen de la Concepción i Jorge Moreno<br />
José Ferrandis i Ascensión Bataller<br />
Salvador Ferrandis i Amparo Pascual<br />
Florencio Ferrandis i Teresa Ortiz<br />
Francisco González i Beltrán<br />
Jorge Guillem i Navarro<br />
Francisco Javier Irles i Inma Fornes<br />
Juani Laso i Ángel Moreno<br />
Rosalina Lasso de la Vega i Enguidanos<br />
Excel·lentíssim President de la Diputació de València<br />
ANUNCIANTS<br />
Manuel Mañez i Gimeno<br />
Blanca Martínez i Micó<br />
Antonio Mollá i Paqui Saurí<br />
José Pascual i Crespo<br />
Isabel Pascual i Fernando Raga<br />
Ignacio Pinazo i Celia Sáez<br />
Amparo Plá i Martínez<br />
Amparo Prades i Carlos Noya<br />
Silvia Prades i José Enrique García<br />
Salvador Prádes i Mª. Carmen Barceló<br />
Salvador Prades i Amparo Moliner<br />
Marta Raga i Pascual<br />
Purificación Revenaque<br />
Mª. Dolores Ridocci i Pallarés<br />
R y D Consulta Materno-Infantil<br />
Jorge Risueño i Martín<br />
Mónica Romero i José Fernández<br />
Juan Francisco Rosales i Ángeles Fortea<br />
Ángel Sanchís i Vanessa Alonso<br />
Antonio Utrilla i Mariola Rossell<br />
Isabel Valverde i Pascual<br />
Amparo Prades (Gabinet d’estètica)<br />
arte y diseño DESDE CERO (Diseny gráfic i<br />
artesanìa)<br />
Canela (Sabateria)<br />
Capricho (Fruites i verdures - servici a domicili)<br />
CENTRO MAYA (Centre d’ensenyança de<br />
quiromassatge i tècniques manuals)<br />
Cervecería Restaurante Marvá (Bar Restaurant)<br />
Cervecería Vilabar (Tapes casolanes i cuina de<br />
mercat)<br />
Curtidos Recar (Pells, accessoris i maquinària)<br />
E. y R. Peiró García (Servici de bateries / Venda<br />
i servici de plaqués solars)<br />
Elvira Dolz (Fruiteria selecta)<br />
EP (Envidraments tècnics)<br />
Ester Bornay Beteta “UN MUNDO DE<br />
FLORES” (Floristeria)<br />
Farmàcia Mª. Jesús Moll Navarro<br />
(Medicaments i fórmules magistrals)<br />
film mateu FOTO (Fotografia i accessoris)<br />
Dra. Francisca Ridocci Pallarés (Ginecologia i<br />
obstetrícia)<br />
Giorgeta 23 (Forn, cafeteria, pastisseria i menjars)<br />
GRUPO DATOS GABINETE (Gestió i<br />
administració de finques – Agència de Segurs)<br />
Horno Moreno Ponce (Brioxeria artesanal i pans<br />
especials)<br />
Imagen (Perruquers - Canvi d’imatge<br />
personalitzada)<br />
J. López Peluqueros (Perruqueria home i xiquet)<br />
Mª. Ángeles Álamo Ibor “EXP.Nº.60” (Estanc<br />
de tabacs i cava de purs)<br />
LOTERÍA Nº 13 - Santa Catalina<br />
(Administració de loteries)<br />
Marvá (Calçats i complements)<br />
Marvaharavesh (Filà Sarraïna)<br />
McDonald´s - Estación Joaquín Sorolla<br />
(Hamburgueseria)<br />
Ofrena (Indumentària regional)<br />
Pharma Service (Parafarmàcia)<br />
PODÓLOGO (Ortopèdia i patologia del peu)<br />
RIDOCCI Performance (Venda i reparació de<br />
motocicletes)<br />
Ruting.es (Turisme rural i d’aire lliure)<br />
sinergias publicitarias (Publicitat)<br />
Veterizonia CENTER (Tot per a la teua mascota)<br />
17
LUCÍA DE PROP<br />
On treballes i/o estudies?<br />
Estudie Dret en la Universitat de Valencia.<br />
Des de quan eres fallera?<br />
Des que vaig nàixer, amb 18 dies ja em vaig<br />
vestir de fallera.<br />
Eres mes fallera o mes blusonera?<br />
Les dos coses, m'agrada tant vestir-me de<br />
fallera com amb la brusa.<br />
Vestit falleril o del segle?<br />
Segons l'ocasió, però m'agraden els dos.<br />
Quin és l'acte blusoner que mes t'agrada i<br />
per què?<br />
L'arreplega del ninot perquè per a mi és un dels<br />
millors actes de la setmana fallera i cada any és<br />
millor que l'anterior.<br />
Quin és l’acte faller que més t’agrada i<br />
per què?<br />
Tots, però en especial l'Ofrena perquè és molt<br />
emocionant.<br />
Del que portem d'any, amb què has<br />
disfrutat més?<br />
He disfrutat molt cada acte, però en especial el<br />
dia de la meua exaltació, va ser inolvidable.<br />
Com ha canviat la teua vida des de que eres<br />
fallera major?<br />
En el dia a dia igual, però els caps de setmana<br />
es van tornar molt fallers des de novembre, i he<br />
acudit a tots els actes perquè m'encanten.<br />
Quines son els teues aficions preferides?<br />
Estar amb els meus amics i amigues i ballar.<br />
Quina zona de València t'agrada mes?<br />
La platja, per descomptat.<br />
Qué t'emportaries a una illa deserta<br />
Un biquini i la meua música preferida.<br />
Tens plans per al futur?. Compta´ns un poc<br />
Clar, acabar la carrera, ser una bona advocada,<br />
i sobretot ser feliç.<br />
Un desig per al futur?<br />
Salut i felicitat.<br />
Mar o platja?<br />
Platja.<br />
Reis Mags o Papa Noël?<br />
Reis Mags.<br />
Dia o nit?<br />
Depén, entre setmana dia i cap de setmana, nit.<br />
Una pel·lícula<br />
"Mamma Mia".<br />
Quin és l’espectacle que hages pogut veure<br />
que més t’ha fet disfrutar?<br />
Un musical.<br />
Un llibre<br />
"La tercera paraula" (La Tercera Palabra).<br />
Una cançó<br />
"T'he trobat a faltar" (Te he echado de menos).<br />
Un programa de televisió<br />
"Els hòmens de Paco" (Los Hombres de Paco).<br />
Un esport<br />
Futbol.<br />
Un personatge conegut<br />
Pablo Alborán.<br />
Un menjar<br />
Pasta.<br />
Uns prostres<br />
"Brownie".<br />
Un costum espanyol que destacaries<br />
La sesta.<br />
Un costum espanyol que rebutges<br />
Cap.<br />
On t'agradaria anar de viatge?<br />
A Roma.<br />
Quelcom que ens vullgues comptar i no<br />
t’hàgem preguntat?<br />
Doncs, què espere d'estes falles? Que isca tot<br />
bé i que siguen les millors de la meua vida.<br />
20
ANDREA DE PROP<br />
On estudies?<br />
Estudie en el col·legi Esclaves de Maria.<br />
Des de quan eres fallera?<br />
Des que tenia un anyet.<br />
Eres mes fallera o mes blusonera?<br />
La veritat és que m'agraden molt les dos, pense que<br />
ambdós formen part de les falles.<br />
Vestit falleril o del segle?<br />
M'agrada mes del segle.<br />
Quin és l'acte blusoner que mes t'agrada i per<br />
què?<br />
L'acte que mes m'agrada és la revetla o discomòbil,<br />
ja que m'encanta ballar, però també m'agraden molt<br />
les mascletaes.<br />
Quin és l'acte que mes t'agrada i per què?<br />
L'ofrena perquè encara que siga molt cansat és molt<br />
bonic anar a deixar-li les flors a la Verge i demanar<br />
un desig.<br />
Del que portem d'any, amb què has disfrutat<br />
més?<br />
Amb la presentació ja que va ser un acte molt<br />
emotiu i bonic per a mi.<br />
Ha canviat en quelcom la teua vida<br />
des que eres Fallera Major?<br />
Si, la veritat és que ha canviat prou ja que estic<br />
molt aqueferada.<br />
Quines son els teues aficions preferides?<br />
El ballet i estar amb els meus amics.<br />
Quina zona de València t'agrada mes?<br />
El centre sobretot la zona de botigues de roba.<br />
Tres coses que t'emportaries a<br />
una illa deserta<br />
A la meua família, als meus amics i menjar.<br />
Què t'agradaria ser de major?<br />
M'agradaria ser o metje nutricionista o professora;<br />
la veritat és què no ho tinc molt clar.<br />
Un desig per al futur?<br />
M'agradaria ser fallera major amb la meua filla<br />
com a fallera major infantil.<br />
Mar o platja?<br />
La veritat és què cap de les dos; preferisc piscina.<br />
Dia o nit?<br />
No sé, no sé, cada una té les seues coses, no sabria<br />
decidir-me.<br />
Una pel·lícula<br />
“El cigne negre” (El cisne negro) o “Forest Gump”.<br />
Un Joc<br />
Veritat o atreviment (Verdad o atrevimiento).<br />
Quin és l'espectacle que hages pogut<br />
veure que més t'ha fet disfrutar?<br />
Puis quan tènia 8 anys vaig anar a veure<br />
l'espectacle de “Hight School Musical”, però la<br />
veritat és què este estiu aniré a veure el concert<br />
d'One Direction i també estic molt emocionda.<br />
Un llibre<br />
“El jardi oblidat” (El jardín Olvidado), o<br />
“Escolte el teu cor”(Escucho tu corazón).<br />
Una cançó<br />
“Historia de la meua vida” (History of my life).<br />
Un programa de TV<br />
“Hòmens, dones i viceversa” (Hombres, mujeres y<br />
viceversa) , “Els misteris de Laura” (Los misterios de<br />
Laura), o “El temps entre costures” (El tiempo entre costuras).<br />
Un esport<br />
Ballet i qualsevol tipus de ball o córrer.<br />
Un personatge conegut<br />
Zayn Malik (ONE DIRECTION) i<br />
Polina Semionova (ballarina de ballet).<br />
Un menjar<br />
L'arròs a banda amb allioli o l'albergina de<br />
qualsevol manera.<br />
Uns prostres<br />
El flam de carabassa.<br />
Dibuixos animats o còmics?<br />
No veig dibuixos animats.<br />
On t'agradaria anar de viatge?<br />
A Nova York, Austràlia o Canadà.<br />
Quelcom que ens vullgues comptar i<br />
no t'hàgem preguntat?<br />
La veritat és que l'ofrena passada el desig que vaig<br />
demanar a la Verge, a banda de salut per a la meua<br />
família, va ser: ser Fallera Major Infantil. Així que<br />
enguany, en compte de demanar-li un desig, el que<br />
faré és donar-li les gràcies a la Verge.<br />
21
LES NOSTRES ACTIVITATS DURANT L’EXERCICI<br />
26 D’ABRIL<br />
3 DE MAIG<br />
18 DE MAIG<br />
22 DE JUNY<br />
29 DE JUNY<br />
3 DE JULIOL<br />
14 DE JULIOL<br />
21 DE SETEMBRE<br />
28 DE SETEMBRE<br />
5 D´OCTUBRE<br />
9 D´OCTUBRE<br />
25 D´OCTUBRE<br />
27 D´OCTUBRE<br />
2 DE NOVEMBRE<br />
Primera junta d'infantils i com únic punt del dia: l'elecció de qui serà nostre President<br />
Infantil per al present exercici. es presenta i és elegit: Alejandro Noya i Prades.<br />
Amb gran alegria celebrem el nomenament de les nostres Falleres Majors, Andrea<br />
Prades i Barceló, Fallera Major Infantil i Lucía Ferrandis i Pascual, Fallera Major.<br />
Festa de la Germanor en l'esplanada de l'estació de l'AVE amb totes les nostres<br />
falles amigues. Enguany no passem tant de calor, encara que com és habitual, va fer<br />
molt bon dia i ens refresquem amb tot el que teníem a mà.<br />
A la nit, en nostre casal, l'habitual "Festival d'Eurovisió" enguany recolzant a la<br />
cantant Pastora Soler.<br />
Fabulosa Festa de Sant Joan. A la vesprada tot tipus de jocs i aigua per als més<br />
menuts, i els que no ho són tant. Després de sopar els nanos, vam cremar la foguera<br />
que enguany s'anomenava "L'arbre dels desitjos". A la nit Festa dels "anys 80" que<br />
va ser conjunta amb les nostres falles veïnes, Els Doctors, Albacete i Giorgeta.<br />
Menjar Fi d'Exercici en el poliesportiu de Picanya, amb el tradicional partidet de<br />
futbol entre casats i fadrins, menjar, piscina, etc.<br />
Celebrem el tradicional Campionat de Birles de la falla en el “Cosmic Bowling<br />
Valencia”. Prèviament sopem en el casal. Un any mes vam fer el que vam poder,<br />
però això si, com sempre ens ho passem fenomenal.<br />
Preselecció de la nostra Fallera Major de 2013, Elena Irles i Fornes, en els<br />
Jardins del Palau de la Musica, sent seleccionada.<br />
Un any mes i, com sempre, aprofitant el bon temps que solem disfrutar, celebrem en<br />
el carrer del nostre casal, l'acte de Proclamació de la nostra Fallera Major de<br />
<strong>2014</strong>, Lucía Ferrandis i Pascual, amb molts invitats i sorpreses. Li desitgem que<br />
gaudisca amb molta il·lusió del seu regnat.<br />
Preselecció de les Corts de la Fallera Major de València, en el Pavelló de la Font<br />
Sant Lluís.<br />
Proclamació de la nostra Fallera Major Infantil de <strong>2014</strong>, Andrea Prades i<br />
Barceló. El sopar va ser a càrrec de la Fallera Major Infantil i va estar rodejada de<br />
familiars i amics. No vam voler arriscar-nos amb el temps i l'acte es va celebrar dins<br />
del casal. Per descomptat li desitgem que enguany siga un somni que mai oblide.<br />
La Comparsa Sarraïna Marvaharavesh participa, amb una esquadra, en la “X<br />
Entrada Moros i Cristians - Ciutat de València”, acompanyada per la banda de<br />
l'Ateneu Musical de Rafelguaraf. També vam poder desfilar alguns fallers de la<br />
comissió, col·laborant amb la Fevamic. Per a dinar, Eduard Orellana ens va cuinar<br />
un saborós “arrós a banda” i entre tots ens el vam menjar sense deixar cap gra. És<br />
tractava “d'entrar be”, ... i be que entràrem.<br />
En el casal es celebrà, amb els nostres artistes, la Firma de Contractes dels nostres<br />
monuments fallers. Un any mes repetim amb Antonio Ramos per al nostre<br />
monument infantil i per a la major, enguany, comptem amb l'artista Xavier Bonilla.<br />
Visita als Tallers dels nostres artistes. Després vam menjar en el Casal. Les falles<br />
pinten molt, però que molt bé!.<br />
A la vesprada la Delegació Infantil va celebrar la Festa d'Halloween, la festa de<br />
disfresses mes terrorífica, amb apetitosos i horrorosos plats per a sopar.<br />
26
LES NOSTRES ACTIVITATS DURANT L’EXERCICI<br />
2 DE NOVEMBRE<br />
13 DE DESEMBRE<br />
19 DE DESEMBRE<br />
21 DE DESEMBRE<br />
22 DE DESEMBRE<br />
28 DE DESEMBRE<br />
29 DE DESEMBRE<br />
3 DE GENER<br />
5 DE GENER<br />
22 DE GENER<br />
9 DE FEBRER<br />
14 DE FEBRER<br />
22 DE FEBRER<br />
23 DE FEBRER<br />
28 DE FEBRER<br />
Per la nit, Festa de la Cervesa, jocs de taula i disfresses. Açò ve sent ja una tradició,<br />
no sabem si pels litres de cervesa que consumim o per ... vaja!, pels litres que<br />
consumim. Eixe dia tot és pau, amor, mes que res per que no ens recordem al dia<br />
següent de qui va ser el que va ballar damunt de la taula, jejejee. Ahhhhh!, també<br />
vam menjar quelcom, però no em recorde, tots els anys passa el mateix.<br />
Vi d'Honor, oferit a tots els nostres Fallers d'Honor, col.laboradors i anunciants.<br />
La Delegació Infantil, va montar el Betlem i el President Infantil, Alex, els va<br />
invitar a berenar.<br />
Sopar de Nadal a càrrec de la delegació de festejos (a costa del seu pressupost, clar<br />
està). Brindem per unes bones festes. Menjàrem torró, cantàrem (bo! alguns<br />
bramàrem) i sobretot ens ho passàrem, com sempre solem fer-ho... Genial!!!!!!!.<br />
Enguany siiiiiiiiiiiiii vam anar al Circ, grans i xicotets. La veritat és que anyoràvem<br />
anar amb tota la comissió al circ i disfrutar de l'espectacle com soliem fer-ho. Va ser<br />
organitzat des de l'Agrupació i anàrem totes les comissions. Evidentment omplírem<br />
el circ.<br />
Au!, tots a la Sala Canal. A celebrar qué? doncs que va a ser, la Presentació de les<br />
nostres Falleres Majors, Andrea i Lucía. A continuació es va representar<br />
"Transparent movies". amb la direcció de Sandra i Bàrbara Rossell i Joan<br />
Carles Gisbert. Un any mes, ens va eixir perfecte, encara que amb estos directors<br />
no pot eixir d'una altra manera… i això que cantàvem nosaltres i tot!.<br />
Festa de Nit de Cap d'Any Infantil amb súper sopar, cotilló, raïm i l'amic invisible.<br />
A Expojove!!!!!!<br />
A la vesprada ens en vam anar a la Cavalcada dels Reis Mags d'Orient, per a<br />
demanar-los, suplicar-los, que per favor un altre pijama d'ossets nooooo!!!!!. Uyyy!,<br />
perdó m'he deixat portar per l'emoció. Encara que no va servir de molt, un altre<br />
pijama, esta vegada de granotetes, en fi.<br />
Ahhhhhh! i caramels, enguany crec que vam agafar un o cap.<br />
Paella Solidària en la Parròquia de Crist Rei. Este dia, de veritat que va ser un dels<br />
mas bonics que recordarem, va ser molt emotiu i dels que et fan sentir.<br />
Festivitat del nostre patró Sant Vicent Màrtir, amb la presència de les nostres<br />
Falleres Majors, President Infantil i Presidenta, amb el tradicional repartiment de<br />
panets.<br />
Festa del Dia dels Enamorats, acompanyat de bon pernil, formatge i vi.<br />
Festa de Carnestoltes amb concurs de caretes. Festa pre-falles, per a anar calfant<br />
motors.<br />
Comencem el dia amb la Macrodespertà i continuem amb l´esmorzar, l´arreplegà,<br />
el menjar i la Cridà. Dia completet!!!!!!!!!!.<br />
Gala de l'Esport, hem quedat els 2ns en la lliga de Tenis de Taula de Junta Central<br />
Fallera. L'acte es celebrà en el Saló Ferradura d'Alboraia.<br />
Fi d'Any Faller, organitzat per l'Agrupació. La festa es va celebrar en l'Albereda<br />
Palace, amb concert inclòs del grup "HOMBRES G”, per a cantar, ballar, riure, i<br />
recordar (…als de quaranta). Genial!!!!!.<br />
27
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
30
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
31
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
32
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
33
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
34
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
35
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
36
EL NOSTRE ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
37
ELS NOSTRES FESTEJOS PER A FALLES <strong>2014</strong><br />
DISSABTE 8 DE MARÇ<br />
22:00 En l´envelat, Sopar amb els nostres Fallers d'Honor i fallers que ho desitgen, per a anar<br />
entrant en ambient faller (i traure alguns dinerets, clar …, que si no és així, no arribem)<br />
DIVENDRES 14 DE MARÇ<br />
18:30 Arreplegà del Ninot Infantil, anirem amb autobús, no sabem quants, però allà que anirem.<br />
20:30 Sopar de la Planta oferida per Andrea al final de la qual es faran entrega dels “llibrets”<br />
infantils i de les recompenses.<br />
DISSABTE 15 DE MARÇ<br />
08:00 Plantà Infantil. Au!, a matinar un any mes..<br />
11:00 Arrepelgà de dinerets pel barri. Concurs de dibuix. A mes es visitaran les falla veïnes.<br />
14:30 Menjar de Germanor Fallera amb torrá d'embotit i burguer.<br />
17:00 Karaoke infantil Sant Vicent - Marvà.<br />
19:00 Concentració en el casal dels majors per a decidir la disfressa, preparar l'avituallament i<br />
altres foteses. Tornar com es puga amb el Ninot de la Falla Gran.<br />
20:30 Sopar de cabasset de la Delegació d´Infantils.<br />
22:00 Sopar de cabasset per a tots els fallers, amb lliurament de les recompenses, el<br />
“Puromoro MM ”, si és que n’hi ha premi, i com a novetat es celebrarà la Gala Guardons.<br />
00:00 Tradicinal Plantà de la Falla i ja quasi com de la casa, escampà de la marmolina intentant<br />
que quede organitzada i bonica. Després xocolatà o alguna altra cosa<br />
DIUMENGE 16 DE MARÇ<br />
11:00 Primer esmorzar organitzat pel Club Motero DKSHYTOT, Sanvimar o Els Moros, un<br />
dels tres ho farà, segur!<br />
11:00 Taller especial del "Dia del Pare".<br />
13:00 Cercavila i arreplegà de comerços.<br />
14:00 Globotà infantil de McDonald´s per als “peques”.<br />
14:30 Concurs de paelles. Enguany esperem que ja hagen deprés a fer alguna cosa comestible.<br />
No anomenem a ningú, encara que si dir que estan en l'edat del ……… en fi sort xics i xiques.<br />
18:00 A la vesprada, i previ avís de l'hora, si hi ha Premi de la Falla Infantil (que no ho dubtem),<br />
acudirem a per ell, abillats tots amb el trage regional, no podrà desfilar ningú que no vaja així vestit<br />
per la Plaça de l'Ajuntament.<br />
22:00 Sopar oferit per la nostra Fallera Major, Lucía<br />
00:00 Play-Backs i entreteniments diversos.<br />
DILLUNS 17 DE MARÇ<br />
10:00 Concentració en el casal per a arreplegar el premi de la Falla Gran, esperem enguany<br />
haver de matinar per a este acte. (Preguntar abans l'hora o s'avisarà la nit anterior).<br />
11.00 Per als més majors, esmorzem tots junts, un dels dos que no ho van fer ahir, ho faran hui.<br />
Mentres esperem que vinguen els que han anat a pel premi.<br />
13:00 Cercavila pel barri.<br />
14:00 Menjar per encàrrec.<br />
16:30 (HORA APROXIMADA) Concentració en el casal per al repartiment de rams i<br />
organitzar-se per a l'Ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats.<br />
22:00 “II Concurs de Creïlles de Pobre”. A causa del gran èxit de l'any passat, repetim.<br />
00:00 Orquestra "4t nivell"<br />
40
ELS NOSTRES FESTEJOS PER A FALLES <strong>2014</strong><br />
DIMARTS 18 DE MARÇ<br />
11:00 Tercer i últim esmorzar organitzat pels que falten (en son tres, i ja n'han sigut dos,<br />
aleshores en falta un ..., és per als de la LOGSE).<br />
12:00 Ral·li fotogràfic i taller infantil.<br />
13:00 Cercavila per a abaixar l'esmorzar.<br />
14:00 Menjar per encàrrec, recordar-vos d'apuntar-se.<br />
17:00 Tornen els ¡Castells Unflables! per als nanos.<br />
20:30 Berenar oferit pel nostre President Infantil, Alex, combinat amb Festival de Disfresses.<br />
22:00 Sopar popular, amb venda d'entrepans.<br />
00:00 Festa Cowboy (tot el món vestit de cowboy) i amenitzat per disco-movil. Enguany tindreu<br />
una sorpresa, esperem que vos agrade, té molt a veure amb el món cowboy.<br />
DIMECRES 19 DE MARÇ<br />
12:00 Solemne Missa en honor a Sant Josep en la parròquia de Crist Rei, s'avisarà de l'hora<br />
de concentració en el casal per a anar tots junts, però vaja, no molt més tard de les 11:30.<br />
13:00 Més o menys, o millor dit, quan s'acabe la missa, cercavila pel barri, i en finalitzar,<br />
imposició dels corbatins de record als estendards a càrrec de les nostres, Fallera Major Infantil,<br />
Andrea, i Fallera Major, Lucía.<br />
14:00 Bombetà infantil per als mas xicotets.<br />
14:30 Aperitiu en honor als “peps” i les “pepes”.<br />
15:00 De nou menjar per encàrrec, què de menjar!.<br />
17:00 Per als infantils, cucanyes i play backs. Per als ja no tan xiquets, i atés que estem ja fets<br />
pols (uns mes que altres), vesprada tranquil·leta amb jocs de taula (parxís, truc, etc.).<br />
21:00 Sopar de la Cremà Infantil. Al finalitzar i abans d'anar-se'n tots a cremar la falla, se li farà<br />
entrega a Andrea del ninot indultat per ella i firmarà en el Llibre d'Honor de la Falla.<br />
21:45 Tradicional Castell de focs artificials, a càrrec de la mateixa pirotècnica, que ja és un<br />
clàssic, cridada: "mira que sou borrecs" i Cremà de la nostra Falleta.<br />
22:00 Sopar de cabasset, inclús amb l'arometa de la crema de la falla. Esnif.<br />
Desrés del sopar se li entregara a Lucía, la nostra Fallera Major, el ninot indultat, i firmarà<br />
en el Llibre d'Honor de la Falla.<br />
24:00 (Un poc avans) Este és el moment que mes ens agrada a totssssssss. ¡Xafarranxo!, a<br />
arreplegar tot el món fins que quede la carpa com un desert.<br />
I ara si que si, arriba un altre dels moments importants... La Cremà de la nostra Falla Gran.<br />
Una vegada consumida la falla pel foc i havent arreplegat algunes cendres de record per a Lucía,<br />
anirem al casal a brindar tots per a donar la benvinguda a les falles de 2015... i amb això tancar<br />
un any més... i ja van huitanta!.<br />
EL PRESENT PROGRAMA DE FESTEJOS NO ÉS PERFECTE I POT CONTINDRE<br />
ERRORS INVOLUNTARIS O VEURE’S SOTMÉS PER CAPRITX O FORÇA MAJOR, A<br />
POSSIBLES CANVIS EN ACTES, DATES O HORARIS.<br />
LES DISTINTES DELEGACIONS IMPLICADES<br />
ENS COMUNICARAN PUNTUALMENT ELS CANVIS, SI ELS HAGUERA.<br />
ROMANEU ATENTS.<br />
41
LES NOSTRES ASSOCIACIONS<br />
FILÀ SARRAÏNA MARVAHARAVESH<br />
CLUB DE BUSSEIG SANVIMAR<br />
CLUB MOTER DKSHYTOT<br />
43
FILÀ MARVAHARAVESH<br />
L’EMPREMTA ÀRAB<br />
de WordPress.com: “l’Islam a València”<br />
"València en el segle IX era una zona en què es mandaban als condemnats de Còrdova, gent a qui<br />
se li desterrava al desert de València”.<br />
Açò va canviar quan un dels suposats candidats a l’Emirat, el príncep omeia Abd Allah al-Balansi,<br />
anomenat "el rusafí" o "el valencianí", va vindre a València i va fundar una almunia sobre la que,<br />
probablement, era una villa romana. Junt amb esta es va crear una zona de recreació que es va anomenar<br />
Russafa i que va revitalitzar la ciutat. Així van arribar persones de tribus berbers, àrabs i sirianes. Va ser així<br />
com els musulmans es van instal·lar en terres valencianes i van heretar el procés de romanització que ja<br />
havien emprés els visigots i que havia iniciat l’Imperi Romà a Hispània, durant els segles I a.C. i el segle III.<br />
Els més de set segles en què la comunitat musulmana va estar en terres valencianes, han deixat una<br />
empremta notable en camps tan diversos com la cultura, l’agricultura, els hàbits de vestimenta, les tècniques<br />
de navegació, la toponímia i en l’activitat comercial que encara hui podem apreciar.<br />
Com explica l’historiador Manuel Ruzafa, “els àrabs no eren inventors, però sí grans transmissors", pel que<br />
van saber donar a conéixer noves formes de cultiu i ferramentes, que havien assimilat procedents d’altres<br />
cultures. Per exemple el cas de la carxofa, una plantació que porten els visigots, però que no és denominada<br />
amb el seu nom alemany, sinó per l’àrab. De la mateixa manera que els números que usem es denominen<br />
aràbics, però en realitat són xinesos i hindús. Els àrabs el que van crear, va ser el zero, però això va ser tota<br />
una revolució respecte al seu valor en les operacions, ja que aprofitava per a abreviar.<br />
Un altre cas que cal destacar es referix a l’agricultura, concretament a l’horta. Segons Russafa "esta no era<br />
musulmana, encara que els àrabs són els que li van donar una espenta". No obstant això, l’historiador explica<br />
que la seua estructuració sí ho era. El mateix ocorre amb els sistemes de regadiu. Encara que els musulmans<br />
innoven en este camp introduint l’ús de la sénia, les aljubs, els canals, les séquies, etc, l’ús de totes estes<br />
construccions, obeïx a tota una tradició que procedix de Pèrsia, Iraq, Siria i Egipte.<br />
44
FILÀ MARVAHARAVESH<br />
A açò cal afegir que els musulmans van introduir cultius de regadiu com la llima, la taronja o l’arròs i que<br />
moltes de les nomenclatures dels cultius que usem són àrabs, com "dacsa" o “safrà”.<br />
A més d’açò, convé tindre en compte que els regnes de taifes que constituïxen l’actual Comunitat<br />
Valenciana van destacar en el terreny agrícola, sobretot en el desenrotllament de les terres de secà. Per<br />
exemple, el regne taifa de València es va especialitzar en el cultiu del safrà, el regne de Dénia en la<br />
producció de la seda i en l’Albufera i la marjal de Pego-Oliva es van incrementar les terres dedicades al<br />
cultiu de l’arròs. De la mateixa manera, tant Dénia com València van destacar per la seua activitat<br />
portuària en el comerç d’esclaus i en l’exportació d’espart, paper, lli i seda.<br />
La comunitat musulmana va destacar per la seua gran habilitat per a concebre noves tècniques. Van<br />
perfeccionar l’art de la navegació millorant les veles i utilitzant el timó i l’astrolabi, van iniciar la<br />
fabricació del paper en la península, van arribar a construir depòsits de neu per a usar-los com a<br />
refrigeradors durant l’estiu, van ser els que van introduir les soles de cuiro en el calçat, etc... Precisament,<br />
si els musulmans destaquen i innoven en tots estos àmbits és perquè en tots els terrenys, els musulmans<br />
destaquen quant a dinamitzar la producció.<br />
Un altre dels camps en què també destaquen els musulmans que es<br />
troben en el Regne de València és el comerç. Com planteja<br />
l’historiador Manuel Ruzafa, "mentres que els regnes cristians<br />
aspiraven a arribar a León, el comerç musulmà i les seues rutes<br />
comercials comprenien des d’Almeria fins a Cantón a Xina, situació<br />
de què s’aprofita València, ja que encara que el centre comercial en<br />
la Península era Almeria a l’estar prop d’África i al Mediterrani, la<br />
ciutat de València va ocupant un lloc cada vegada més important<br />
com a port comercial i com a centre que participa en eixe comerç, ja<br />
que és un focus d’exportació i d’importació". Va ser precisament a<br />
partir del segle X quan la ciutat de València comença a experimentar<br />
el seu període d’esplendor, fet que es veu reflectit en la construcció<br />
de la muralla àrab (que es va iniciar en 1031, ja en el segle XI), de<br />
la que encara hui podem veure alguna part. No obstant això, convé<br />
tindre en compte que, com explica Manuel Ruzafa, "en el segle XIV<br />
es considera que València és mesquina i mora, quelcom mal vist en<br />
l’època i que cal canviar, fet que explica la falta de monuments<br />
àrabs".<br />
Sense cap dubte, la influència de la cultura i la societat musulmana<br />
en terres valencianes és un fet notable i de gran importància.<br />
Per a la ciutat de València, l’expulsió dels moriscos decretada per<br />
Felip III en 1609 no va suposar res perquè la seua moreria era molt<br />
xicoteta, a penes vivien unes 800 persones, però per al conjunt del<br />
territori valencià, va suposar una de les majors fractures<br />
demogràfiques, ja que es va prescindir del 30% de la seua població.<br />
Esta circumstància va desarticular tot el sistema econòmic i va<br />
generar un període de crisi tremenda i la desarticulació del territori<br />
valencià.<br />
ANEM FENT MARXA<br />
(Mora per descomptat)<br />
45
CLUB DE BUSSEIG SANVIMAR<br />
LES ILLES COLUMBRETES I L´ILLA DE TABARCA<br />
per Ignasi J. Fornes<br />
Fotografies: SANVIMAR<br />
En el llibret de l'any passat vos comptàvem els problemes a què s'enfronta el nostre volgut Mar Mediterrani,<br />
tot molt trist i pessimista, lluny dels aspectes lúdics i agradables del submarinisme recreatiu, que és al que<br />
ens dediquem en este Club de Busseig Sanvimar.<br />
Tampoc és que enguany vos anem a comptar acudits o anècdotes divertides que ens hagen passat en tots<br />
estos anys de submarinisme, que podríem… potser ho deixem per a una altra ocasió.<br />
Vos anem a parlar, molt resumidament, d'un parell de joies que tenim en la Comunitat Valenciana: el Parc<br />
Natural de les Illes Columbretes, a Castelló i la Reserva Natural de l'Illa de Tabarca, a Alacant.<br />
PARC NATURAL DE LES ILLES COLUMBRETES<br />
Les antigues "Illes de les Serps" es troben enfront de les costes de Castelló, a 28 milles del Cap d'Orpesa.<br />
L'arxipèleg s'estén al llarg de 5 milles marines. Les 19 hectàrees emergides són Reserva Natural,<br />
competència de la Generalitat Valenciana i la Reserva Marina que rodeja l'arxipèleg és competència de<br />
l'Administració General de l'Estat.<br />
Són un xicotet espai insular del Mediterrani però de gran interés ecològic. Estan formades per una sèrie<br />
d'illots i esculls reunits en 4 grups, als quals els dóna nom la major de cada una de les seues illes: l'Illa<br />
Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.<br />
Encara que l'arxipèleg, en la seua part emergida,<br />
alberga diverses espècies animals i vegetals<br />
escasses en la resta del Mediterrani, l'interés de les<br />
illes per a nosaltres comença per davall de la línia<br />
d'aigua: els seus fons marins. La complicada<br />
topografia d'eixos fons marins, plens d'esculls,<br />
bancs i baixos és el refugi natural per a tantes<br />
espècies sobreexplotades per la pesca en el nostre<br />
mar.<br />
Trobem una gran quantitat de cobres, oraes, sargs,<br />
urtes (poc comú en el Mediterrani pel calfament<br />
46
CLUB DE BUSSEIG SANVIMAR<br />
global), llobarros, llamàntols, anjoves, moixades, espetons,<br />
palometes, sorells, inclús barracudes. A més, les illes també<br />
constituïxen un important espai reservat per a la cria i<br />
reproducció de la llagosta. Inclús, apareixen singularitats<br />
com el coral roig i l'alga "Laminaria redriguezi", molt<br />
escassa en el nostre mar.<br />
RESERVA NATUAL DE L`ILLA DE TABARCA<br />
L'illa es troba a tres milles de Santa Pola, a set de<br />
Guardamar del Segura i a onze milles d'Alacant. Comprén<br />
aigües interiors (40%), competència de la Generalitat<br />
Valenciana, i aigües exteriors (60%), competència de<br />
l'Administració General de l'Estat, en el seu conjunt té una<br />
superfície total de 1.400 hectàrees.<br />
Els seus fons oscil·len entre els 0 i 40 m de profunditat i<br />
alberguen praderies de "Posidonia oceanica" en òptim estat<br />
de conservació el que afavorix la regeneració dels recursos<br />
pesquers de la zona, així com de "cymodocea". També té<br />
zones de substrat rocós, en les que viuen diverses espècies<br />
d'algues adaptades segons la profunditat, sent la més<br />
superficial l'alga verda i la més profunda l'alga roja.<br />
Tot això contribuïx al que és més cridaner per al<br />
submarinista: la fauna marina, de la que hi ha una gran<br />
varietat: mer, gorgònies, eriçó de mar, dot, cherne, dentut,<br />
salpa, oblada, orà, pagre, llagosta, diversos mol·luscos,<br />
nacres, estreles de mar o les esponges, inclús és possible<br />
trobar exemplars de tortuga boba, la qual cosa dóna idea<br />
del bon estat de les aigües de la Reserva Natural.<br />
Això sí, heu d'animar-vos a compartir amb nosaltres este<br />
Club, perquè no es pot anar a bussejar de qualsevol manera<br />
a estos xicotets paradisos: són necessaris permisos<br />
especials i títol avançat de submarinisme.<br />
VOS L’ANEU A PERDRE!<br />
47
CLUB MOTER DKSHYTOT<br />
per Govern Provisional<br />
Any rere any el moto-club contínua la seua<br />
activitat, i a pesar de les dificultats<br />
econòmiques que suposa actualment poder<br />
disfrutar de la nostra afició a les dos rodes,<br />
el moto-club ha sabut adaptar-se per a<br />
reduir els gastos en totes les activitats que<br />
hem realitzat enguany i que a continuació<br />
passem a resumir.<br />
Com sempre l'any va començar amb molta<br />
expectació per a conéixer com s'adaptaria<br />
el xicotet Marc Màrquez a la nova<br />
cilindrada de Moto GP i encara sort que li<br />
va costar un parell de carreres estar al<br />
100% sobre la seua "Honda", perquè sinó<br />
els arrasa a tots des del tret d'eixida del<br />
mundial.<br />
El moto-club s'enganxà un any més al mundial al seu pas per terres Catalanes, disfrutant amb tots els luxes<br />
de totes les activitats que es van generar entorn al gran premi de Montmeló.<br />
Per a pujar fins a Sabadell, on vam passar la nit, ens marcarem una "passada" de ruta junt amb el riu Ebre<br />
digna de repetir.<br />
Vam veure les exhibicions dels Stunt Riders que es van realitzar a la nit en el poble de Montmeló i vam<br />
disfrutar d'una divertida jornada de carreres. A més aconseguirem anar i tornar de Barcelona sense passar<br />
per cap peatge, i excepte alguna xicoteta retenció a l'eixida de Barcelona, la veritat és que val la pena.<br />
Després ens esperava la nostra cita habitual amb el mundial de motociclisme a Alcanyís. Enguany ens vam<br />
atrevir a fer nit en la ciutat de Tortosa, amb la qual cosa, al final ens vam ficar entre pit i esquena quasi 2.000<br />
Km amb 4 viatges Tortosa-Alcanyís i sense tocar un sol quilometre d'autopista.<br />
L'ambient d'Alcanyís, una vegada més, impressionant, amb la ciutat bolcada al gran premi i un diumenge de<br />
carreres marcat pel "roce" entre Márquez i Pedrosa que va acabar amb el segon per terra, dient adéu a les ja<br />
escasses possibilitats que li quedaven de guanyar el mundial.<br />
48
CLUB MOTER DKSHYTOT<br />
Amb tot això, arribem a la gran cita del motoclub:<br />
"El gran premi de Xest" amb 2 de les tres<br />
categories en joc. El mundial de Moto 3 es<br />
decidiria en l'última corba a favor de Màveric<br />
Vinyales i la categoria reina ens va deparar 8<br />
voltes d'infart amb Lorenzo intentant fer tap per a<br />
frenar la carrera i ficar pressió al que, al final es<br />
proclamaria nou Rei de la categoria, Marc<br />
Màrquez.<br />
Finalment, des del 16 al 19 de gener, una xicoteta<br />
però important delegació del nostre prestigiós<br />
moto-club es va traslladar a Tordesillas, per a<br />
assistir, per primera vegada en la nostra història,<br />
a la concentració motera internacional<br />
"Motauros". Una edició on va ressaltar<br />
l'increment d'assistents fins als 7.000 participants<br />
i on, entre altres activitats, van disfrutar de bike's<br />
shows, desfilada de torxes, caldets clàssics del<br />
lloc i concert de "Revolver". Esta cita queda<br />
marcada en el nostre calendari per a anys<br />
venidors ja que la puntuació general va ser més<br />
que positiva.<br />
Per a acabar, volem aprofitar l’ocasió i anunciar,<br />
que un dels components del motoclub, Julito,<br />
comença la seua aventura obrint un taller, per a<br />
posar a punt els nostres ferros. Sort i llarg<br />
recorregut!.<br />
Ara només a esperar que la nova temporada que<br />
comença siga igual d'emocionant que la passada i<br />
que els brots verds que alguns diuen veure en<br />
l'economia comencen a veure's en el nostre motoclub,<br />
amb un any més carregat d'activitats i amb<br />
la participació de tots vosaltres.<br />
ES VEIEM PEL NEGRE!<br />
i a pesar de la crisi... que no paren els motors<br />
49
...les 7<br />
Eixe divendres a la vesprada, Gerard, va entrar en la<br />
rellotgeria amb la peça en un sobre. Un xicotet fil<br />
d'aram retorçut i trencat, que feia anys sostenia el<br />
pèndol del vell rellotge del seu iaio.<br />
- Bona vesprada. Volia açò. És d'un rellotge de paret.<br />
- Ufff!,… Açò és d'un pèndol?<br />
- Si. S'ha partit.<br />
- Doncs…, açò ja no es fabrica. Serà molt difícil que<br />
ho trobe.<br />
- …!<br />
Va eixir de la rellotgeria, donant-li voltes per veure<br />
com podria substituir eixe fil d'aram retorçut i posar<br />
en funcionament el vell rellotge. El podria fabricar?.<br />
Primer insistiria.<br />
Després de diversos intents amb semblant resposta,<br />
va entrar en una altra rellotgeria. Una planta baixa<br />
molt xicoteta on els cantons dels vidres de l'aparador<br />
estaven blanquinoses. No era una botiga a l'ús,<br />
només una làmpara de sostre i un flexo donaven<br />
llum a l'estada. Un d'eixos llocs on el vernís de les<br />
arestes dels mobles de fusta, havia desaparegut i<br />
havia sigut substituït per un polit a base de passar el<br />
temps, els clients i, segurament, els seus amos.<br />
- Bona vesprada. Estic buscant esta peça.<br />
- És el suport d'un pèndol de rellotge de paret!.<br />
Anem a veure…!<br />
Gerard va veure com aquell home amb bata, es va<br />
dirigir cap a un moble de calaixos i en va obrir un,<br />
que es va embossar però, amb un moviment<br />
ascendent es va fer amb ell, el va acostar al<br />
mostrador, el va recolzar en ell, amb atenció per a no<br />
danyar el vidre i, davant de Gerard, va començar a<br />
rebuscar.<br />
Dins del calaix hi havia un número formidable de<br />
compartiments i alguna que una altra caixa de cartró.<br />
- Ací està!.<br />
- És igual, el mateix… M'havien dit que no el<br />
trobaria. Què li dec?.<br />
- Cinquanta cèntims.<br />
- …?!. Ací té. Moltes gràcies!. Adéu, bona vesprada.<br />
- Adéu, bona vesprada.<br />
De tornada a casa, va estar temptat d'entrar en les<br />
botigues visitades abans i ensenyar, amb delectació,<br />
la peça adquirida, però va desistir, no volia espatlar<br />
l'alegria que sentia. El vell rellotge de paret<br />
funcionaria de nou.<br />
Durant el passeig va pensar en la història del xicotet<br />
fil d'aram retorçut que acaba de comprar per<br />
cinquanta cèntims i la casualitat d'haver donat amb ell.<br />
Quant de temps portava en eixe calaix?, Com havia<br />
arribat fins allí?, Des de quin lloc ho havia fet?, qui<br />
ho va fer?...<br />
A l'arribar a casa, es va dirigir al saló, va donar corda<br />
al rellotge de paret, el va anivellar, va penjar el<br />
pèndol amb el xicotet fil d'aram i ho va colpejar molt<br />
suaument. Es va quedar un estona escoltant i<br />
observant la precisió de l'oscil·lació i el "tic-tac".<br />
- "Dong,<br />
Dong,<br />
Dong,<br />
Dong,<br />
Dong,<br />
Dong<br />
- Les set!.<br />
Doonngggggggggggggggggg …"<br />
52
...Oficis oblidats?<br />
per Joan Carles Gisbert et al.<br />
“La vida és allò que et va succeint<br />
mentres t’encabotes a fer altres plans.”<br />
John Lennon
Vivim en un món accelerat, on les tradicions d'antany van quedant arrere, darrere d'un món homogeni i<br />
d'usar i tirar, sentenciades a desaparéixer o a lluitar per no fer-ho.<br />
Un exemple d'eixes tradicions són els antics oficis, alguns ja desconeguts i altres en perill de ser-ho. Treballs<br />
en que la vocació és heretada i apresa en família, que requerixen passió i perseverança més que estudis per<br />
al seu perfeccionament.<br />
Per al mecànic rellotger, el volant o el pèndol és l'equivalent dels batecs del cor per a un cirurgià. Els<br />
rellotges de quars han substituït el familiar tic-tac per un llenguatge de vibracions, que no obstant ser<br />
imperceptibles, també donen constància del pas del temps i gràcies a la tecnologia, els rellotges de més<br />
recent fabricació no necessiten manteniment ni canvi de piles. Cada dia, milers de rellotges, tal vegada<br />
milions, són armats per robots. D'ací el seu baix cost. De rellotger a enginyer industrial.<br />
El temps està present sense ocupar un espai, podem mesurar-lo amb exactitud, però no veure-lo, ni tocar-lo.<br />
Motiu de confusió i de fascinació, el temps convertix als físics en filòsofs i es manté alié al poder de<br />
destrucció i de manipulació del ser humà.<br />
La desaparició dels rellotgers és un fet. No obstant això, la passió pels rellotges persistirà mentres la vida<br />
estiga regida per les lleis del temps.<br />
EL RELLOTGER<br />
És la persona que ven, fa i repara rellotges. No hi ha una escola de rellotgeria, per la qual cosa l'habilitat<br />
d'un rellotger és merament fruit de l'interés personal, la tenacitat i l'estudi autodidacta, empíric o transmés<br />
de persona a persona. És per açò que se'ls considera tècnics, per no tindre una carrera en esta branca<br />
especifica, però coneixen a la perfecció el funcionament i composició dels mecanismes que conformen al rellotge.<br />
El treball d'un rellotger s'ha vist afectat per la practicitat dels nous mecanismes i components electrònics que<br />
han simplificat el seu funcionament, reduït els seus costos i el seu temps de vida útil, convertint-los en<br />
accessoris d'usar i tirar en contrast als rellotges mecànics que són considerats una peça de joieria heretable.<br />
És per açò que el treball de reparació del mecanisme dels rellotges s'ha reduït i ara la major demanda de<br />
treball és per reparació d'extensibles, corretges, canvi de bateries, i alguna reparació ràpida com a<br />
manteniment bàsic. No obstant encara s'acudix per reparacions de rellotges de paret.<br />
De la mateixa manera, els rellotges més fins i de major cost continuen sent considerats una obra d'art<br />
mecànica, per la qual cosa els usuaris d'estos distingits rellotges també solen freqüentar i necessitar els<br />
servicis i habilitats del rellotger.<br />
54
L'AIGUADER<br />
L'ofici d'aiguader es va prolongar per quatre segles, fins al segle XX. Es reunien en les principals fonts de<br />
la ciutat per a abastir-se d'aigua i distribuir-la a les cases dels compradors.<br />
Per a conduir l'aigua potable a les cases,<br />
els aiguaders guiaven dos o tres ruquets<br />
dels quals portaven un baiard de cànters de<br />
fang cuit. Amb ells pujaven l'aigua a les<br />
habitacions i omplien les gerres o perols<br />
que per a l'objecte tenien destinats els<br />
veïns.<br />
Els aiguaders realitzaven un servici públic<br />
que estava reglamentat. Per a poder exercir<br />
l'ofici es necessitava una llicència que<br />
concedien els corregidors o bé els alcaldes.<br />
La llicència li'ls facilitava per a poder<br />
treballar en una font determinada i no<br />
podien absentar-se sense permís de<br />
l'autoritat, ni cedir, alienar, ni traspassar les<br />
seues places.<br />
Estaven obligats, a més, a acudir al lloc on<br />
s'haguera produït un incendi. Si no<br />
complien esta última obligació eren<br />
multats la primera vegada i se'ls llevava la<br />
llicència la segona.<br />
Cada aiguader havia de portar, en el trau de<br />
la seua jaqueta o jupetí, una placa de llautó<br />
amb el seu número, el seu nom i el de la<br />
font assignada.<br />
Actualment, encara hi ha aiguaders en alguns països com a Síria, El Marroc o Equador. Al Marroc, l'ofici<br />
persistix subministrant aigua amb una cassoleta als transeünts, si bé s'han convertit en una mera atracció<br />
turística a l'anar abillats amb el trage tradicional en els punts més populars d'algunes ciutats.<br />
L'ESMOLADOR<br />
Entranyable i desitjada la figura de l'esmolador que de tant en tant enfilava el carrer.<br />
Per a anunciar la seua proximitat solien emprar una xicoteta flauta de "pa de canyes", el "xiulet", la qual<br />
bufava fent sonar les seues tonalitats consecutives, de greu a agudes i viceversa: "do-re-mi-fa-sol-la-si, sila-sol-fa-mi-re-do".<br />
Les veïnes s'escarotaven mentres bufaven el carbó de les cuines: "Xiqueta!, que s'escolta l'esmolador!". I al<br />
poc, al mateix temps que la sibilant melodia anava in crescendo conforme s'acostava, les veïnes i comares<br />
s'afanyaven a assecar-se les mans en el davantal per a buscar eixes tisores de la costura oscades, o eixe<br />
ganivet de cuina el tall del qual s'havia tornat rom, o la navaixa que ja no tallava, perquè l'esmolador se les<br />
componguera i deixara com a nous.<br />
Al poc, apareixia l'esmolador pel cantó d'una boca carrer, calçant espardenyes, el cap cobert amb una boina<br />
55
i amb un llarg tropell de xiquets darrere seu, que amb<br />
les mans en la boca, estufades a manera d'una<br />
figurada harmònica, l'acompanyaven simulant amb<br />
les seues veus el so de la melodia inconfusible que els<br />
identificaven.<br />
Quan enfilava el carrer, alternava la seua música<br />
reclam amb la seua potent veu de baríton pregoner:<br />
"L'afilaoooooooor, xiquetes "l'afilaoooooor" ,<br />
s'esmola "to" el que abans tallava i ara no talla,<br />
navaixes, tisores, ganivets de taula i de "pescao"<br />
……xiquetes que arriba "l'afilaooooor, ganivets de<br />
matança, falçs, pics, aixadells, qualsevol instrument<br />
de tall… L'afilaooooor.." i de nou el xiulet.<br />
Les dones anaven eixint a les portes de les seues<br />
cases i s'arremolinaven entorn d'ell, que depositava el<br />
banc amb les rodes d'esmolar en el lloc triat.<br />
"Mire a veure si pot vosté recompondre'm estes<br />
tisores, que tanta falta em fan per a la costura", o<br />
"mire vosté com està el ganivet de la matança, açò no<br />
mata ni a una mosca".<br />
El "banc d'esmolador", era una espècie de carret amb una roda gran que donava moviment a la redona pedra<br />
d'esmeril, base del treball d'esmolat. Esta mateixa roda també servia per a desplaçar-lo d'un lloc a un altre.<br />
La roda girava per mitjà d'un pedal de pastilla a què l'esmolador donava moviment amb el peu,<br />
subministrant-li l'impuls necessari per a prendre velocitat. Quan la pedra ja rodava amb la rapidesa<br />
adequada, l'esmolador depositava en ella, subjectant-la amb els dits, el full a esmolar i produïa un so<br />
semblant a l'esmussar de dents, però en una intensitat elevada a la novena potència. Primer la passava per<br />
la pedra de desbast, la grossa, i després per la fina o polidora. Al contacte del full amb la pedra d'esmeril,<br />
brollaven infinitat de purnes de llum, que simulaven focs artificials però a baixa altura.<br />
La xicalla s'escarotava ficant les mans davall el remolí de lluminàries encara a costa d'emportar-se algun<br />
calbot i una reprimenda de les seues mares: "Xiquet tu estàs boig, lleva't que et vas a socarrar". I ells feien<br />
sempre l'últim intent d'agarrar al vol alguna d'eixes daurades purnes que esguitaven pertot arreu i que tanta<br />
il·lusió els feia.<br />
Quan ja l'utensili estava esmolat, l'esmolador treia un esparracat drap que tenia penjat del cinturó del seu<br />
grisenc guardapols i amb l'arma en la mà, qual si d'una espasa sarraïna es tractara, assestava un tall que ho<br />
esgarrava sense pietat, prova indiscutible que el seu treball s'havia realitzat a la perfecció.<br />
Els ganivets, tisores i altres utensilis esmolats per l'esmolador duraven anys. Sempre eren els mateixos,<br />
esmolats una i mil vegades. De vegades, el full minvava considerablement pel desgast de l'esmolat. Però<br />
continuaven sent utilitzats.<br />
El d'esmolador era un treball ambulant del que el protagonista no era sempre necessàriament de la localitat.<br />
A vegades pertanyia a una altra pròxima i molt enjorn mamprenia el seu recorregut pels pobles o aldees, per<br />
a poder recaptar el que és necessari. Ja ploguera, tronara o cresquera la calor de l'estiu, ell eixia cada dia pels<br />
polsegosos o enfangats camins a realitzar la seua tasca. Si tornava amb el jornal just per a subsistir es donava<br />
per satisfet. Mentres treballava, ansiós de conversació que mitigara un poc la seua caminadora soledat, solia<br />
donar notícies del que ocorria en altres pobles. En un principi, l'esmolador també reparava paraigues en el temps<br />
de pluja, però este quefer es va perdre.<br />
56
Sobre la dècada dels anys 60 del passat segle, va anar canviant el seu banc d'esmolar per una bicicleta, amb<br />
la roda de la qual donava moviment a la pedra d'esmolar. Era una bicicleta proveïda d'una estructura<br />
plegable sobre la qual s'elevava la roda posterior, d'esta manera, l'esmolador pedalejava per a donar impuls<br />
a la roda d'esmolar sense que la bicicleta es desplaçara. Posteriorment la bicicleta seria canviada per una<br />
motocicleta que servia com a corretja de transmissió per a obtindre la mateixa finalitat.<br />
Hui en dia la bicicleta i la motocicleta s'han canviat per una furgoneta amb un altaveu en el sostre, que per<br />
mitjà d'una gravació, de molt mala qualitat, simula la melodia i el pregó de l'esmolador. Les ames de casa<br />
continuen eixint de les seues cuines, ara vestides de foc de vitroceràmica i ganivets amb el mànec de plàstic,<br />
perquè se'ls esmole. I queden contentes amb el treball, però en la història col·lectiva de totes, continua estant<br />
eixa altra melodia i mitjà de transport rural, alegria de les comares a l'adonar-se de la seua arribada i goig<br />
dels xiquets tan sols d'imaginar-se afortunats d'agarrar amb les seues mans estreles fugaces.<br />
De vegades s'associava la figura de l'esmolador, amb el terrorífic "Esbudellador" (Sacamantecas) dels contes<br />
de iaies. Un invent dels majors per a espantar als xiquets i impedir-los que feren els seus abusos i s'acostaren a ell.<br />
L'ESPARDENYER<br />
Per a fabricar les espardenyes el primer és classificar el cànem rastellat en quatre qualitats: el més fi és el<br />
"pare", l'entrefí el "fill", el de tercera classe "estopa" i el de la quarta "pelussa".<br />
L'espardenyer usa un tauler de vara en quadre afermat a un banc on s'assenta. A la vora del tauler hi ha una<br />
estaqueta robusta amb una canal al mig i en un buit d'eixe mateix tauler es posa una cresola amb oli per a<br />
untar les puntes de les agulles.<br />
Desapilota la "pelussa" formant una veta que es debana en cabdells. Amb tres ramals d'esta veta forma la<br />
trena o soga de la sola. Comença la sola formant amb la soga, un cercle de cant que es nuga amb un tros<br />
d'estopa. Va eixamplant el cercle fins que hi haja prou per a la sola. Pren la mesura del llarg i nuga de ferm.<br />
Comprimix el cercle i el nuga, de nou, quasi pel mig de manera que resulten dos porcions, una llarga per a<br />
la planta del peu, una altra curta per al taló. Fet açò, comença a cosir la sola pels costats ficant primer la<br />
"almarada", enfilant el cordell, traient la puntada i unint els costats i passant per la canal de l'estaqueta del<br />
tauler, sobre el qual treballa comprimint i estirant. Continua cosint i colpejant la sola de tant en tant amb el<br />
"chamarín", espècie de talòs do fusta.<br />
Feta la sola, l'espardenyer s'assenta en terra ajuntant les plantes dels peus amb les quals subjecta l'espardenya<br />
per a formar la capellada. Agafa la sola amb la mà i referma en la plantilla un ferro cridat cavallet en figura<br />
d'arc, amb unes puntes que entren en ella i després en l'agulla d'eixarmar, se'n van passant pels costats de la<br />
sola i per damunt del cavallet el cordell. Acabada esta operació, aclarix la cordellada, lleva el cavallet,<br />
57
encaixa una forma sense taló i es forma el travesat, és a dir, el teixit. Després lleva la forma i queda feta la<br />
capellada deixant en la punta una embocadura que es tanca amb cordell prim.<br />
El taló es forma aplicant sobre la sola un ferro en figura d'esquadra amb tres puntes: l'una per a afermar el<br />
ferro a la sola i les altres dos de la part perpendicular miren cap a fora per a subjectar el cordellat. Per damunt<br />
d'este ferro cridat talonera, es va encordellant de costat ha costat i es remata el taló deixant dos traus en els<br />
extrems per a lligar l'espardenya amb cintes.<br />
Els bons espardenyers, a força de pràctica, arriben a prescindir de taloneres, cavallets i forma. Tot ho fan a<br />
mà suplint els instruments amb la mà.<br />
Hi ha espardenyes de dos soles i dos costures. També n'hi ha amb braços, és a dir, amb teixit de cordell<br />
lateral que unisca la capellada amb el taló. Algunes espècies d'este calçat es fan treballant la sola i cosint a<br />
ella una tela a cinta anomenada d'espardenyes, amb la qual cosa s'estalvia el teixir a mà la capellada, el taló<br />
i els braços.<br />
GANXERS<br />
Juan B.Viñals i F.Herrero, en sengles articles publicats en "Llevant" i "Les Províncies", respectivament,<br />
descriuen amb precisió la labor dels fusterers valencians i altres curiositats.<br />
"El riu Túria i les maderades" i "La perícia de reconduir els troncs", per Juan B. Viñals Cebriá.<br />
Les maderades pel Túria eren antany un esdeveniment que suscitava gran expectació en la ciutat de<br />
València. Amb la seua arribada i posterior amuntonament en la fondalada del riu Túria, concloïa el treball<br />
d'aquells intrèpids ganxeros, originaris dels Serrans. I per tant havia acabat l'arriscadísim i temerari viatge<br />
dels troncs de fudta riu avall.<br />
El nostre riu naix en el xicotet poble aragonés de nom àrab, Guadalaviar. Túria, Riu Blanc o Guadalaviar,<br />
que per tots estos i altres noms s'ha conegut al llarg de la història este riu, que tan emparentat ha estat des<br />
de sempre a la ciutat de València, i molt especialment amb la conca i fondalada on es conformaven les terres<br />
marjals en el septentrió d'extramurs de la nostra ciutat. Precisament en eixe lloc, era on últimament<br />
s'amuntonaven aquelles colossals muntanyes de troncs arrossegats riu avall.<br />
De l'època que l'urb es trobava assetjada per les hosts del Cid "Campeador", una expressiva elegia àrab fa<br />
menció expressa al Guadalaviar; riu, que tan estretament vinculat ha estat des de sempre a la vida o la<br />
desolació, tot com a conseqüència dels canvis originats per les pròpies circumstàncies naturals, o en funció<br />
58
de les seues cícliques crescudes i dels processos de desbordaments de la xarxa de palege, llits i torrenteres<br />
que discorrien per la part esquerra on el vell raval i el riu es fonien com un sola cosa, que els valencians<br />
diem, "aigua molls" o "terres marjalenques".<br />
El Túria en el seu naixement<br />
discorre per profunds talls<br />
excavats en roques calcàries i<br />
arenoses que no deixen cap<br />
espai per a aprofitar les seues<br />
vores per als cultius. En el seu<br />
pas pel nostre raval ocorre just<br />
el contrari, pocs quilòmetres<br />
abans de desembocar en la<br />
seua immensa horta, en els<br />
seus marges, a Paterna, igual<br />
que en el nostre raval es<br />
cultivava la planta de l'arròs.<br />
Era tan cabalós en la més<br />
remota antiguitat que va ser<br />
navegable per als barcos<br />
fenicis i cartaginesos, els que<br />
remuntaven aigües a la<br />
recerca de productes en els<br />
poblats riberencs.<br />
"El tu muy noble río Guadalaviar,<br />
con todas las otrasaguas de que tú muy bien te servias,<br />
salido es de madre e va donde debía".<br />
Durant segles, les gents dels Serrans i del Racó d'Ademuz, sobris habitants del nord de la província de<br />
València, van ser els encarregats de conduir, amb perícia i en arriscades travessies, els troncs tallats<br />
d'aquelles muntanyes, fins que concloïen destrament emmagatzemats en la plana, o en la conca junt la<br />
Rambla de l'antiquíssima Marjalena. Totes estes quadrilles de guies de les arriscadísimes maderades, eren<br />
considerades per la seua valentia i abrivament, amb el qualificatiu d'intrèpids.<br />
Rivalitzaven en tan cobejada habilitat i bravura amb les quadrilles de ganxeros de Conca que sobre el riu<br />
Quélaza (Cabriel), conduïen les fustes al sud de la província de València, concretament fins a Alzira, en la<br />
Ribera Alta i, des d'eixa important ciutat, eren reconduïts novament els troncs fins a Cullera, en la Ribera<br />
Baixa, i des d'esta última població, s'embarcaven fins a Dénia, en la Marina Alta, on existien experts calafats<br />
dedicats a la construcció de barcos i experimentats "mestres d`aixa".<br />
M. Sanchis Guarner, en el seu llibre. "La Ciutat de València" (1983), es referix de la manera següent a tan<br />
espectacular professió: "Hom distinguia la "fusta de mar" o d`importació desembarcada en el Grau, de la<br />
"fusta de riu" procedent dels boscos d`Aragó i dels Serrans, que era devallada surant pel Túria, en rais<br />
conduïts per intrepits "ganxers" de Xelva o Ademús, i apilada en "peanyes" a Marxalenes i a la Saidia"(SIC).<br />
Prèviament a l'arribada de la maderada, s'ordenava barrar totes les comportes dels assuts, tant els de la part<br />
dreta, com els de la part esquerra del riu, i d'eixa manera es propiciava augmentar sensiblement el cabal del<br />
riu, per a millor traginar amb els troncs pel llavors cabalós llit del Túria.<br />
El senyor En Lluis B. Lluch Garín, erudit local, fa la següent descripció en "Els Boscos Valencians" (1957):<br />
"(…) El pregoner del bosc era aquella veu que, com un herald corria pels carrers de la nostra vella ciutat:<br />
Ha arribat la maderada! Tots els veïns omplien el pont Nou, el nostre actual pont de Sant Josep, i<br />
s'acomodaven sobre la barana per a contemplar a gust i amb tota comoditat aquell curiós espectacle (…)".<br />
59
Ens diu i compta el senyor En Teodoro Llorente, en la<br />
seua "Història de València" que els fusterers Xelvans,<br />
i també -afig jo- els bons fusterers del Racó<br />
d'Ademuz: "(…) Era gent sòbria i valenta, de cutis<br />
torrat i músculs d'acer, d'aspecte semiàrab, vestint<br />
tosc i acampanat barret de negre feltre, forta jaqueta<br />
de drap terrós, voluminosa faixa i curts saragüells de<br />
llenç blanc i empunyant el ganxo del seu ofici, forta<br />
alabarda amb la qual guien les fustes, els separen, els<br />
arrepleguen i donen curs habilísimament a eixe muntó<br />
enorme de troncs que del riu arriba, i que en cada<br />
instant amenaça amb un perillós embarrancamient.<br />
Per un míser estipendi, tres reials i mig de jornal en<br />
diners, quaranta onces de pa negre, una d'oli i mitja<br />
azumbre de vi, passa tres o quatre mesos aquella<br />
pobra gent, vivint com a amfibis (…)".<br />
"(…) Este exèrcit es dividix a l'avantguarda, el centre<br />
i la rereguarda, les divisions del qual formen<br />
quadrilles de huit hòmens, amb el seu cap, que és un<br />
capatàs, el seu ranxer i una atzembla. Anant al<br />
capdavant de cada divisió un majoral, baix l'immediat<br />
comandament del gran ganchero.<br />
La botiga, que és a manera de quarter general, va a<br />
rereguarda; en ella es troben els magatzems de<br />
l'avituallament que permetia proporcionar les racions<br />
dels gancheros, les quals prenen i paguen en els<br />
pobles del trànsit. També l'estat major, amb el gran<br />
ganchero, que és el que dirigix les operacions de la<br />
navegació.<br />
La biga major, que criden la capitana, va l'última, adornada amb branques, que pareixen les veles d'un navili,<br />
com tutelant aquella expedició, fent gala de la seua grandesa. En este estat marxa l'exèrcit pel riu, dominat<br />
per vint o cinquanta mil troncs, que van espentant els ganxeros, i caminen segons ho permet el corrent i els<br />
esculls de tan dificultós recorregut (…)".<br />
Tot al contrari que als sobris ganxeros valencians, els ocorria als fusterers de les quadrilles d'hòmens de<br />
Conca, que disfrutaven de la consideració de ser proveïts durant la travessia, amb el menjar condimentat per<br />
dones, que feien de cantineres i que eren conegudes amb l'afectuós sobrenom de les "bonaxeres".<br />
"Els maderers del Túria", per F. Herrero<br />
Durant cinc segles almenys, gents de Xelva i de la muntanya valenciana conduïen, en una arriscada<br />
travessia, riu avall, els arbres tallats fins a la ciutat de València.<br />
El principal punt d'embarcament dels arbres tallats i fustes estava situat a Ademuz, des de les famoses<br />
pinedes de Valdemeca, Moya, Albarrasí, Boniches, Sant Martí, Xelva i algun altre, on es tallaven els llargs<br />
troncs i es portaven en carretes tirades per mules, a través de camins i senders.<br />
Arribades al punt d'embarcament s'apilaven, esperant que estiguera reunida tota la remesa i el moment<br />
oportú per a tirar-la a l'aigua. Estesa tota la fusta sobre l'aigua, sense una altra precaució que col·locar el llarg<br />
del comboi en direcció del corrent, es deixava que esta posara en marxa la maderada sobre les aigües del<br />
riu.<br />
60
Eren gent bragada. Havien de ser-ho. Vostés<br />
ho han vist en el cine... Però ací, en el riu<br />
Túria, també uns hòmens intrèpids<br />
"muntaven" sobre pesats, esvarosos i<br />
perillosos troncs tallats, que suraven sobre<br />
el riu i els dirigien aigües avall, fins a<br />
València, sortejant els obstacles del curs<br />
fluvial, amb pals i ganxos com tota ajuda a<br />
la seua perícia.<br />
Del valor d'estos hòmens, dóna compte el<br />
senador, novel·lista i periodista valencià de<br />
mitjans del segle XIX, En Joaquín Pardo de<br />
la Casta, nascut a Xelva, que en una crònica<br />
destaca com els fusterers de Xelva, d'on<br />
procedien per tradició la majoria dels<br />
dedicats a eixe arriscat ofici, "… es van<br />
batre amb heroisme contra les àguiles<br />
franceses en el setge de Saragossa".<br />
Efectivament està constatat que fusterers de<br />
Xelva van formar un batalló de fusellers<br />
durant la Guerra de la Independència.<br />
El paràgraf correspon a una crònica on<br />
Pardo relata l'exhibició que els fusterers van<br />
efectuar en Aranjuez, trobant-se la reina<br />
Isabel II i la seua cort: "(…) Els fusterers<br />
van executar les maniobres del seu ofici<br />
amb prestesa i habilitat i van construir un<br />
pont movedís, però segur, pel qual la Seua<br />
Majestat, seguida de les seues aristocràtiques<br />
dames, va creuar el riu (…)".<br />
Tornant a les seues tasques originals, havia<br />
de ser un espectacle impressionant veure<br />
baixar pel riu un cabal de troncs que podia<br />
ser enorme. Diu En Vicente Vidal Corella: "La conducció de la fusta pel riu Túria era efectuada per un<br />
exèrcit de fusterers, generalment de la vila de Xelva, en la Serrania valenciana, on eren contractats per la<br />
seua antiga fama i destresa en la conducció de les peanyes. Conducció que mai ocupava menys d'un centenar<br />
d'hòmens, arribant a vegades a triplicar-se".<br />
Si Vidal Corella xifra "peanyes" conduïdes per 100 o 300 hòmens, multipliquen i imaginen el quantiós<br />
nombre de troncs que podien compondre-les i l'espectacle que oferien. Vidal no dubta a dir que "(…)<br />
constituïa un dels majors espectacles de l'època, fins al punt que quan en el segle XVI la ciutat va urbanitzar<br />
el cabal del riu, construint els ampits, no sols com a defensa de la ciutat, sinó també com a passeig, va<br />
instal·lar en el de la Petxina, prop de l'assut de la séquia de Robella, un llarg banc de pedra on podien seure's<br />
els representants de la Junta de Murs i Tanques (institució creada en 1251 per a la construcció i conservació<br />
d'obres públiques), per a inspeccionar, i disfrutar, el pas de les peanyes de fusta conduïdes surant per l'aigua<br />
per aquell valerós exèrcit de fusterers (…)''.<br />
"Quan la "peanya" era més voluminosa del que era més habitual s'acudia a la recerca de gents d'Ademuz i<br />
Cofrents", això diu Vidal, que no cita, no obstant, a altres que també treballaven amb els troncs. Em referisc<br />
als "rusafíes", a mi m'agrada cridar així als nascuts a Russafa, rememorant el gentilici àrab dels fundadors<br />
del lloc, els musulmans valencians, que quan les "peanyes" arribaven ja prop del nucli urbà de València<br />
61
s'unien a ella com una espècie de "pràctics" del curs final del riu. A mi m'ho comptava el meu iaio i a ell<br />
supose que el seu, fins a remuntar-nos a algú de la família que ho va veure o, inclús, va participar en el<br />
transport de troncs..., que això no ho sé.<br />
En Joan-Lluís Corbín en el seu llibre "Russafa. La bé plantada", dóna una explicació a la definició de<br />
Russafa com "la terra del ganxo". Diu Corbín que tal nom ese deu al fet que "(…) amb ganxos se<br />
subjectaven les fustes que venien pel riu". I recorda que "(…) entre els atributs que ostenten els sequiers<br />
majors a guisa de bastó, porten estos en l'extrem del pal un ganxo".<br />
Torne a la crònica de Vidal Corella que diu que "(…) des de remotes dates i pel curs que portaven les aigües<br />
del riu, navegava un exèrcit aquàtic conductor de la fusta que, procedent de llunyanes pinedes, arribava a la<br />
ciutat de València, com assenyala una deliberació de 1397, per la que s'ordena que "La fusta de pi que sol<br />
ecer duyta per laygua del riu Guadalabiar sia estratagema per la rambla desus lo pont del Temple". Açò és,<br />
que les autoritats valencianes d'aquella època ordenaven que "la fusta arribada pel riu havia de ser<br />
depositada junt al pont del Real, en la rambla que formava enfront de l'edifici del Temple".<br />
En 1830, l'intendent corregidor de València va ordenar que la fusta no podia ja, ser emmagatzemada en el<br />
riu i havia de transportar-se pels seus amos a les propietats particulars. Però, diu Vidal, les maderades encara<br />
van arribar pel riu fins a prou de temps després i cita un periòdic del 10 de febrer 1867 que informa que "la<br />
remesa de fustes que periòdicament abastix el nostre mercat, acaba d'arribar a les portes de la capital i els<br />
fustes s'apilen davant del pont Nou".<br />
EL MOLINER<br />
L'ofici de moliner es transmetia<br />
quasi sempre de pares a fills, per<br />
això es troben dins d'esta professió<br />
verdaderes sagues familiars. També<br />
ocorria, com amb altres professions,<br />
que es consolidaven molts<br />
matrimonis entre gent de l'ofici (la<br />
filla d'un moliner amb el moliner<br />
d'un altre lloc, etc.).<br />
El moliner no era, pràcticament mai,<br />
el propietari del molí que, fins al<br />
segle XIX, solia pertànyer al senyor<br />
temporal. Eren gent d'ofici que<br />
explotaven els molins basant-se en<br />
un contracte d'arrendament, en el<br />
que s'estipulaven les seues<br />
obligacions i la quantitat que se li<br />
permetia cobrar pel seu treball,<br />
sempre en espècie.<br />
El moliner agafava la part que li<br />
corresponia abans de la mòlta i en<br />
presència del llaurador que li portava<br />
el gra a moldre. No obstant, el fet<br />
que cobrara "ipso facto" i que<br />
passara el cereal del llaurador al moliner de manera tan ràpida i directament, deixava un sentiment de<br />
frustració en els clients, i estos solien mostrar-se recelosos sobre l'honradesa del moliner, del que suposaven<br />
que usava estratagemes per a quedar-se amb una part de la mòlta que no li corresponia.<br />
62
EL SERENO<br />
No tot el món sap que la nostra ciutat, València, és l'origen del, tantes vegades recordat, ofici de sereno.<br />
Encara que la seua regulació es va produir durant els regnats de Carles III i Carles IV amb motiu de la<br />
il·luminació dels carrers a Madrit, la veritat és que hi ha constàncies escrites que anteriorment, concretament<br />
en la dècada de 1770, ja existia un cos de seguretat que exercia les funcions de sereno en els carrers de<br />
València.<br />
El seu origen es troba en els coeters valencians d'eixa època. N'Antonio Pérez relata, en el seu llibre de 1771,<br />
"Viatge per Espanya", que va ser En Joaquín Fos, alcalde d'un barri de la nostra ciutat, qui va trobar en els<br />
coeters esta nova funció social. L'ofici de coeter va ser suprimit en tota Espanya per un Reial Decret, que el<br />
considerava com incivil. Així, la prohibició d'exercir com a coeters es va veure compensada per a molts<br />
d'estos treballadors amb l'assignació de l'ofici de sereno.<br />
La funció originària del sereno consistia a rondar els carrers, des de les onze de la nit fins a les cinc de la<br />
matinada, per a auxiliar els veïns que ho necessitaren.<br />
Per a això anaven proveïts amb un fanal, un xiulet i un asta de fusta amb punta metàl·lica, la pica. Percebien<br />
un salari i una retribució pel gasto d'oli del fanal.<br />
Periòdicament anaven informant, amb veu de to elevat, de l'hora i de les condicions climàtiques, i com<br />
moltes vegades deien "seré", referint-se al bon estat del temps, va començar a cridar-se'ls d'eixa manera:<br />
serenos.<br />
Este ofici era un dels més populars, entranyables i reconeguts. Encara que segons localitats hi havia uns<br />
costums i responsabilitats. Eren els encarregats d'encendre els fanals dels carrers quan fosquejava i d'apagar-los<br />
a l'alba.<br />
Amb el temps se'ls van assignar altres funcions. Tenien totes les claus dels portals del barri, per la qual cosa<br />
molta gent, que podia haver deixat les claus oblidades, podia localitzar al seré, donant uns colps i cridant<br />
"Serenoooo!", a la qual cosa contestava, una vegada sentia l'avís, "Vaaaa!". Acudia i obria.<br />
Entranyable era la felicitació nadalenca que estos treballadors repartien pels domicilis als veïns del barri. Un<br />
63
imprés, realment afectuós, que arribava a totes les<br />
llars abans de festes i que era correspost amb unes<br />
xicotetes estrenes i, d'eixa manera, complementar<br />
l'escàs sou. Altres activitats, com la d'agranador i<br />
carter, també felicitaven el nadal de la mateixa<br />
manera i amb la mateixa finalitat.<br />
Van estar en servici fins a la segona mitat del<br />
segle XX. L'arribada de la llum elèctrica havia<br />
deixat ja fora de servici els fanals antics, feia<br />
temps, i l'ofici es va perdre definitivament, amb<br />
la introducció de porters automàtics i la<br />
incorporació d'altres vigilàncies.<br />
En l'actualitat algunes ciutats espanyoles han recuperat este ofici, mescla de policia, guardià, meteoròleg i<br />
amic que rondava els nostres carrers en altres temps.<br />
EL PREGONER<br />
Els pregons podien ser de diversos tipus i solien fer-se en la<br />
llengua del lloc:<br />
De tipus oficial, o siga, els que eren ordenats per l'alcalde,<br />
entitats, organismes o institucions de l'orde que fóra, tal<br />
com, el propi ajuntament, la germandat de llauradors, la<br />
comandància de policia, la guàrdia civil… Per exemple:<br />
"Per ordre del senyor alcalde, és fa sabere<br />
Que de dimarts a dissabte esta setmana,<br />
És cobrarà la contrebussiò i<br />
arbitres municipals a la "Sala Vella".<br />
Si es tractava de ban comercial, que solien ser esporàdics, quan hi havia canvis en el lloc del mercat o vendes<br />
localitzades de qualsevol tipus, ja foren garrofes, ametles, taronges, moniatos, pésols, peixos, etc.<br />
S'entonaven així:<br />
"Qui vullga crompar tal…que acudixca a… casa de…o al mercat"<br />
També pregons o bans propiciats per pèrdues:<br />
"Qui s'haja trovat una cartera, que faça el favor de manifestar-la o que la tire a la bústia de corrèus"<br />
O inclús algun d'insòlit o humorístic com:<br />
"Qui s'haja encontrat un sac amb un gat, que faixa el favor de manifestar-ho<br />
Que no se li donarà cap pel gat, però se li donarà pel sac"<br />
Els llocs del pregó eren punts cèntrics i estratègics i sempre amb el mateix recorregut. Diàriament es feien<br />
els pregons que foren necessaris i podien entremesclar-se.<br />
Hui la imatge del pregoner tocant la seua trompeta pels carrers, invadix de nostàlgia als més romàntics. La<br />
seua funció ja desapareguda, almenys físicament, pels carrers dels pobles, ha sigut substituïda per la<br />
megafonia local.<br />
64
EL MATALAFER<br />
"Oficis d'antany: el matalafer-llaner", per M.<br />
Cristina Marín, del blog "Antropologia<br />
cultural del nostre entorn"<br />
Fins a finals del passat segle, la llana de les<br />
ovelles va tindre tanta importància al nostre<br />
país que part de la producció es destinava a<br />
l'exportació, convertint-se així en moneda de<br />
canvi. Els usos principals que se li donaven<br />
eren la fabricació de teixits i el farciment de<br />
matalafs.<br />
Els matalafers eren els encarregats de passar<br />
per les cases per a fabricar o reparar els<br />
matalafs perquè es conservaren en òptimes<br />
condicions. El treball d'un matalafer incloïa<br />
diferents processos.<br />
En primer lloc, es desfeia el matalaf per a<br />
llavar la llana i la tela vella, en el cas que esta<br />
es volguera aprofitar.<br />
A continuació, es "escorpinaba" la llana, la<br />
qual cosa consistia a separar-la amb les mans<br />
per a afluixar-la, deixant-la preparada per al<br />
procés de perxejar.<br />
Per a perxejar la llana, només es necessitava<br />
una vara d'avellaner, savina i molta pràctica.<br />
Com la llana desprén molt de pols i brutícia,<br />
el treball es realitzava, normalment, en el<br />
carrer o els terrats i amb el cap cobert. El vent<br />
un poc intens era perjudicial per a realitzarho,<br />
ja que com la llana és lleugera, se<br />
l'emportava.<br />
La majoria de les vegades es posava tela nova<br />
i la vella s'aprofitava per a altres usos.<br />
Per al cosit dels laterals s'utilitzaven unes<br />
agulles robustes i especials de matalafer i,<br />
perquè la llana no es desplaçara d'un lloc a un<br />
altre, el matalafer cosia unes cintes<br />
distribuïdes uniformement pel matalaf.<br />
Hi havia dos tipus de matalafs: el corrent, que acabava una vegada que estaven totes les cintes lligades i<br />
passades, i l'anomenat a l'anglesa, la sofisticació del qual consistia a fer-li un bord cosit per totes les seues<br />
arestes.<br />
Este treball es feia normalment cada dos anys. La llana que s'utilitzava per als matalafs era la mateixa que<br />
es treia i es perxejava, ja que la llana pot durar 100 anys si està ben cuidada, però era necessari omplir els<br />
matalafs cada vegada que es feia este treball de neteja, amb dos quilos de llana, aproximadament.<br />
65
L´APEDASSADORA<br />
"Apedassadora-costurera", per Carmen Miró, del blog "Antropologia cultural del nostre entorn".<br />
Un dels oficis que en l'actualitat ja no existix és el de "Costurera" (anomenades "Apedassaores").<br />
Estes dones podien fer el treball en casa durant tot l'any com a ofici habitual, però també les havia qui, durant<br />
la temporada de l'arreplegà de la taronja, anaven al magatzem, i en els mesos d'estiu es dedicaven a anar per<br />
les cases que ho sol·licitaven per a fer els arreglaments que els requerien en la seua roba, cada dia en una<br />
casa diferent.<br />
Estos arreglaments consistien, a canviar colls de camises i bruses, posar colzeres, genolleres i posteriors,<br />
"pedassos" en els pantalons dels hòmens i xiquets, cosir llençols, tovalles i qualsevol classe roba de casa.<br />
Un treball molt meticulós perquè es notara el menys possible l'arreglament, buscant colors i teles iguals<br />
(encara que de nou a vell sempre es notava), també feien solsits a peces amb xicotets trencats que no<br />
necessitaven canvis.<br />
Podien fer peces noves, si se'l sol·licitaven, com a bruses, jupetins, pantalons, faldes. En este sentit les hi<br />
havia que es van especialitzar a fer bruses o jupetins i d'altres feien pantalons, s'anomenaven "pantaloneres".<br />
Eren jornades, en les quals es menjava o berenava en la casa que se les cridava, cantaven i comptaven<br />
anècdotes. Creant-se vincles i confiança entre les persones, forjant-se una amistat que durava tota la vida.<br />
EL FERRER<br />
Este ofici és un dels més antics que es coneixen. Era totalment primordial en les zones rurals. Sense ell<br />
haguera sigut impossible mantindre l'equipament de cultiu en bones condicions, evitant situacions difícils<br />
per a molts llauradors. A ell acudien quan era necessari arreglar qualsevol utensili o per a posar-li ferradures<br />
noves a les cavalleries.<br />
66
La seua comesa era la d'un artesà que havia d'unir la<br />
força, l'enginy i la destresa, per a donar a colp de martell<br />
la forma desitjada, així com el tremp necessari a les<br />
peces que es forjaven en la seua farga.<br />
En aquells anys era l'habilitat unida a l'experiència<br />
pròpia, les tècniques que determinaven la qualitat del seu<br />
treball, les quals es van mantindre sense grans<br />
variacions, al llarg de moltíssim temps. El seu treball<br />
consistia a elaborar objectes de ferro, utilitzant per a això<br />
ferramentes manuals per a martellejar, doblegar, modelar<br />
o qualsevol altre mètode utilitzat per a donar forma al<br />
ferro, quan es troba en estat mal·leable per efecte del<br />
calfament, es posa incandescent, per a posteriorment ser<br />
sotmés al procés de forjat.<br />
El color era molt important per a determinar la<br />
temperatura i la mal·leabilitat del metall. Quan el ferro és<br />
calfat, a l'incrementar la seua temperatura, primer es<br />
torna roig, després ataronjat, groc i finalment blanc. El<br />
color ideal per al forjat és un blanc-ataronjat. Com han<br />
de ser capaços de veure el color del metall per a treballar,<br />
les ferreries eren llocs amb baixa il·luminació.<br />
Segons les bones mans que tinguera el ferrer, en molts casos, es fabricava les seues pròpies ferramentes. El<br />
temps i les tradicions, van variar la forma dels utensilis, no obstant el bàsic persistix i sobre això requeia el<br />
treball del seu ofici. Un ofici que mai ha necessitat massa infraestructura per a ser dut a terme, sempre es va<br />
dir que el ferrer tot el que necessitava, era quelcom on calfar el metall, quelcom on colpejar-ho i quelcom<br />
amb què colpejar-ho.<br />
Estem davant d'un ofici complex, que requerix un procediment precís, una execució àgil, i un aprenentatge<br />
dilatat, basat en l'experiència i l'observació per a minimitzar esforços, economitzar matèries primeres i<br />
obtindre rendibilitat.<br />
La ferreria, era també un lloc de tertúlia per a hòmens, tenia certa semblança amb la taverna o la barberia.<br />
Locals en què es donava regna solta a les opinions, crítiques i bromes. El fet d'estar permanentment oberta,<br />
la convertien en punt de trobada, no sols per als llauradors que acudien a ferrar les seues cavalleries, sinó<br />
també per als guàrdies, el mestre i inclús el capellà. Hi havia un dita popular que deia: "Dia d'aigua, taverna<br />
o farga".<br />
Per als xiquets, este tipus de local, era un lloc misteriós que exercia una atracció no exempta de perill. Els<br />
sorprenia veure el ferro candent, veure el ferrer embolicat entre purnes que botaven del seu enclusa i els<br />
fascinava fer funcionar l'immens pulmó per a aconseguir revifar les flames.<br />
En algunes zones de la nostra geografia, al ferrer se li ajustava anualment per al treball de "traure boca a les<br />
reixes", i se li pagava en gra, normalment blat o ordi. Cada usuari sufragava la part que li corresponia, la<br />
resta dels treballs, quedaven a mercé del cost que el ferrer demanava per ells, no solia parlar-se d'una<br />
quantitat estipulada.<br />
Tenint en compte que els diners a penes es deixaven veure, el normal era que s'arribara a un acord quant a<br />
la forma de cobrar el treball prestat. No era estrany que el cobrament fóra un berenar en el celler, una<br />
quantitat de vi, fer-li alguna labor de sembra, o bonament l'acord a què arribaren. Més que de diners quasi<br />
es tractava de bescanvi. Certs servicis normalment eren gratuïts, per exemple esmolar, però algunes vegades<br />
se li premiava amb alguna coseta que necessitara.<br />
67
EL VENEDOR DE PERIÒDICS<br />
El venedor de periòdics va ser un personatge habitual en la ciutat a principis del nou-cents, peça<br />
indispensable en la comercialització del producte, el qual venia, pregonant la mercaderia pel carrer. Eren els<br />
cridaners de premsa el treball dels quals es basava en el pregó dels carrers.<br />
Tant el venedor del quiosc com el cridaner de<br />
premsa, constituïen la punta terminal de la cadena<br />
econòmica de la indústria periodística.<br />
Arribaven molt enjorn, al lloc on obtenia les<br />
publicacions acabades d'eixir de les rotatives i<br />
elaborades durant la nit, per a vendre-les després<br />
per la ciutat. Una vegada obtinguts els periòdics,<br />
es traslladaven al sector en què realitzarien la<br />
venda, perquè cada venedor tenia especificat el<br />
seu, generalment per acord entre les jerarquies del<br />
gremi basades en l'antiguitat.<br />
El venedor, amb els periòdics corresponents<br />
s'apostava en el cantó establit, de la que es<br />
desplaçava uns passos amunt i avall cridant, amb<br />
tota la força que li permetien els seus pulmons, el<br />
pregó de la premsa, anomenant les capçaleres de<br />
les editorials: "Jornada", "Llevant", "Les<br />
Províncies", o si és el cas: "El Periòdiiiiic"… "Les<br />
últimes notícies acabades d'eixiiiir", oferint comprar un exemplar a tot aquell que passava per davant, fins<br />
que aconseguien vendre l'últim, si el dia era de sort.<br />
Ja fora hivern, o estiu, el venedor de periòdics es veia obligat a romandre a la intempèrie per a realitzar el<br />
seu treball, protegint-se amb una gorra del sol de l'estiu, o en les jornades fredes d'hivern, cobrint el seu tòrax<br />
amb fulls de l'exemplar de la vespra que l'abrigara i l'aïllara del fred.<br />
Els llocs de premsa van començar a instal·lar-se a finals del segle XIX i primers lustres del XX, i estaven<br />
construïts de forma precària, bé en els porxos d'un edifici, bé a la porta d'algun comerç o cafés del centre.<br />
El vocifere o pregó de la premsa va ser el sistema generalitzat fins després de l'estiu de 1936, quan després<br />
de l'esclat de la guerra civil es va prohibir la venda del carrer de periòdics d'informació general, encara que<br />
sí que podia fer-se en establiments tancats, com tavernes, cafeteries, bars i hotels. El vocifere dels carrers<br />
només estava permés per a dos tipus de notícies, les esportives, les del sorteig de nadal i algun altre full<br />
editorial publicat els diumenges a la vesprada o els dilluns al matí.<br />
També a partir d'esta data es va procedir a eliminar dels carrers tots els llocs de periòdics. Segons la comissió<br />
gestora del moment, "… a causa de la imatge antiestètica, dels llocs de tota índole que, a manera de plaga,<br />
omplin la ciutat, generalment les vies cèntriques, enlletgint el seu aspecte i dificultant el trànsit de vianants<br />
i vehicles".<br />
Com a conseqüència, es va començar a procedir a l'alçament de quioscos de maçoneria, exclusivament per<br />
a vendre periòdics en la ciutat. Estos quioscos eren adjudicats en règim de pública licitació, mereixent una<br />
concessió especial els invàlids de guerra, que en el moment es desenvolupava a Espanya, per mitjà del dret<br />
de tanteig de subhasta.<br />
Amb la construcció d'estos quioscos, es va perdre per complet eixa entranyable imatge del jovenet<br />
vociferant les capçaleres i oferint el periòdic pels cèntrics carrers, excepte alguna comptada excepció.<br />
68
EL GRANERER<br />
Un ofici que no va tindre oportunitat de sobreviure.<br />
En Torrent este ofici es va extingir en la dècada dels huitanta del passat segle. El plàstic va acabar amb esta<br />
estirp de gran tradició en esta localitat de l'Horta.<br />
El seu últim granerer va ser Baltasar Silla, molt famós i volgut en esta localitat. Era sordmut i per a fer-se<br />
sentir i repartir els productes portava sempre una espècie d'otòfon. Va començar a fabricar graneres i pinzells<br />
als 14 anys, ajudant a son pare, i va continuar fent-ho fins als 59 anys, poc abans del seu defunció.<br />
Els quasi vint granerers de Torrent se n'anaven fins El Palmar per a arreplegar les palmes, les estenien i les<br />
assecaven perquè no agafaren floridura i després les carregaven en carros per a portar-les al poble. Cada un<br />
tenia el seu estable en què podia emmagatzemar les palmes durant tot l'any i anar fabricant graneres.<br />
Amb les palmes que es rebutjaven de les graneres es fabricaven brotxes i l'ús principal d'estos pinzells, era<br />
el d'emblanquinar les parets.<br />
69
Change language