Barret Picat 197

Linyola, abril 2013. Lo Pla d’Urgell
número 197
Linyola per la independència
Foto: Moisès Mata
• Gran reportatge fotogràfic sobre l’escala en hi-fi
• Entrevista amb Jaume Balcells autor del llibre El cercador de pigues
• Les curses de la cordera a Linyola per Jaume Suau

Setmana Santa
Fotos: Eva Llauet i M. Giné

Editorial
3
Fundat l’any 1979
linyola – abril 2013. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: M. Mata, J. Balcells, Cau, Adoli, Anna
Duart, J.R. Tarragó, M. Hernández, Escola de Música,
Escola El Sitjar, CELI, Arnau Fontanet, Centre
eqüestre Lliri Blau, F. Font.
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Rubèn Pou
Arnau Fontanet, Xavier Diez, Cau, Jaume Balcells,
Gerard Soldevila, Montse Espina, Escola Música,
Escola Sitjar i alumnat, Jaume Suau.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
EL CERCADOR DE PIGUES I ALTRES CONTES DE
JAUME BALCELLS PALOU
Barret Picat publicà l’any 2001, Carrers de Linyola –Jaume Balcells i Esteve
Mestre– i el 2002, Costumari de Linyola del segle XX –Esteve Mestre i Jaume
Balcells– i ara l’any 2013, amb motiu de Sant Jordi, hi tornem amb la publicació
d’un llibre de contes El Cercador de pigues i altres contes de Jaume
Balcells, on es recull catorze contes publicats en els darrers deu anys en la
revista Barret Picat i que és una mostra dels contes que escriu.
Confiem en el recolzament dels lectors de la revista Barret Picat i esperem
que aquest sigui un pas més, en el món de les lletres, de l’escriptor Jaume
Balcells.
Esperem publicar en els propers anys, nous llibres...
WEB www.barretpicat.cat
És la nova web de Barret Picat. En ella hi trobareu les revistes endaderrides,
fotografies de Com Passa el Temps –posem a l’abast del públic una part
del nostre arxiu, fet a base de fotos que la gent del poble en un moment o
altre ens ha deixat per publicar–, articles i notícies... Intentarem que la web
es vagi actualitzant.
LINYOLA PER LA INDEPENDÈNCIA
El diumenge 21 d’abril, el grup de l’ANC, Linyola per la Independència, inauguren
un cartell reivindicatiu a l’entrada del poble, celebrant una gran festa.
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
LA CATASTRÒFE
Tenim a la Generalitat asfixiada econòmicament –deu diners a tots els àmbits
socials– i Catalunya, agredida en tots els fronts –econòmic, ensenyament,
mitjans de comunicació...– pel govern espanyol que utilitza tots els medis al
seu abast per abatre el moviment independentista i desprestigiar el govern. A
l’enorme crisi s’hi ajunten tota una sèrie d’elements que fan més difícil la vida
a les persones que vivim a Catalunya. Només deixen un camí.

4
Sumari
3 Editorial ............................BP
4 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Al Dr. Eduardo Lezcano ..........Una linyolenca
5 Jordi Pujol i la independència ...............JB
NOTÍCIES ................................BP
6 Jornades culturals / Celi
7 Setmana Santa / Escala en hi-fi per la Marató
de TV3 / Una casa rural vivencial: La Teuleria de
Linyola / Eliminatòria copa d’Europa Barça-AC
Milan / Adoli
8 Llar de jubilats / Penya Barça. Calçotada 2013 / Curs
de bebès a l’Escola de Música / Noms propis
9 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
ESPORTS
10 El Barça vol tornar a Wembley ........A. Fontanet
11 Crònica eqüestre ...... Centre eqüestre Lliri Blau
12 CF Linyola ....................P. Badia i R. Pou
EXCURSIONISME
16 Activitats de l’AEiG
Mascançà ........ Caps, Noies Guia i Caravel·les
VISTES DE LINYOLA
18 La camamilla de Linyola .............. E. Mestre
19 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
ENTREVISTA
20 El cercador de pigues i altres contes ....J. Balcells
22 Entrevista exprés a
Jaume Balcells Palou ..............Montse Giné
HISTÒRIA
24 El cós de la cordera
i les curses a peu a Linyola .........Jaume Suau
27 Meditacions sobre l’envelliment (II). Pel Dr. Antoni
Oriol Anguera ...................Esteve Mestre
34 L’escola privada
del mestre Delfí Ortiz (1913-1918) .......Ton Solé
OPINIÓ
36 El sistema elèctric, la prima de risc, la fotovoltaica
i els polítics corruptes .......J. Pedrós i R. Salvia
39 Mals averanys .....................Xavier Díez
LITERATURA
42 II Premi infantil
de poesia ............ Aj. Linyola i Col·legi Sitjar
44 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina
46 M’agrada Linyola ................... J. Pedrós
50 Jornada amb l’escriptor i rondallaire Ricard
Bonmatí .....Mestres i alumnat de l’escola el Sitjar
52 Àlvar .........................Carmina Portell
ENTRETENIMENTS
54 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila
RACÓ VERD
55 Els ocells de Linyola ............. Roger Guillem
56 Com passa el temps
La Barretada
Lo Papa rep el
president Rajoy
barret picat ABRIL 2013

Cartes al director
5
Al Dr. Eduardo
Lezcano
El vàrem rebre a Linyola no sé exactament
els anys que fa, però més de
trenta, segur.
El vàrem rebre molt bé i em penso
que tots els que vàrem continuar
amb vostè, ho vam fer perquè estàvem
contents de tenir-lo com a
metge de capçalera. Vam continuar
pagant la iguala que vostè ens va posar,
cosa que no ha tingut en compte
a l’ hora de marxar, ja que no ha estat
capaç de dir adéu als seus amics,
que nosaltres com a tal el teníem i
em sembla que la gent de Linyola,
ens mereixem una altra cosa.
Desitjo que aquestes ratlles li arribin
a les seves orelles i a les de moltes
altres persones que vostè coneix,
i recordi que els linyolencs també
tenim sentiments.
Adéu, Dr. Lezcano, cosa que vostè
no ha estat capaç de dir.
JORDI PUJOL I LA
INDEPENDÈNCIA
Una linyolenca
El president Jordi Pujol va dir, al
seu moment, que Catalunya no
serà mai independent. No he trobat
una manera millor de contradir-lo
–o no, en algun cas– que fer-ho
amb el contrast que suposen les
següents paraules acuradament
escollides:
—“Els que diuen que és impossible
no haurien d’interrompre els que ho
estan fent.”(Thomas Alva Edison).
—“Podem fer allò que desitgem si ho
intentem prou.”(Helen Keller).
—“Els que renuncien són més que
no pas els que fracassen.”(Sèneca).
—“Comença fent el que és necessari,
després fes allò que sigui
possible, i acabaràs fent
l’impossible.”(Francesc d’Assís).
—“La nostra gran debilitat (dels humans)
sempre és la renúncia. L’únic
camí cert per a assolir quelcom és
tornar a intentar-ho una altra vegada.”
(Thomas Alva Edison).
—“Només amb voluntat d’aconseguir
l’impossible, hom realitza el que
és possible.”(Henri Barbusse).
J. B.

6
Notícies
Notícies
JORNADES CULTURALS
Com cada any, durant els mesos de
març i abril, es fan diferents actes de
caire cultural. Aquest any:
EL 22 de març, a la sala Pau Casals
hi hagué una xerrada sobre el Consell
Natural a càrrec del naturòpata
Albert Rami.
El 5 d’abril a cal Formiguera una
conferència sobre emprenedoria
“Pensa, sent i actua” amb les ponents
Carme Salla, Neus Salla i Anna
Roset.
El 12 d’abril a cal Formiguera, la
xerrada Els Serveis d’informació
franquistes durant la guerra civil
espanyola a càrrec de Jordi Guixé i
Coromines.
Celi a la cursa Bombers Lleida
El 19 d’abril, el lliurament al poliesportiu
de premis del II Concurs
de poesia infantil dels alumnes del
Sitjar. Aquell dia es podrà veure a
cal Formiguera, un curtmetratge
del Joan Gesé, Com Fulles al Vent.
Actuació de l’Esbart Dansaire de St.
Julià d’Arboç a la pl. Planell l’11 de
setembre de 2006.
El 21 d’abril dos actes: a migdia a
la Sala Pau Casals, la presentació
del llibre El cercador de pigues de
Jaume Balcells i Palou i editat per
Barret Picat; i al vespre el grup de
teatre La Botera de Juneda presentarà
Teràpia.
CELI
El passat 24 de març uns quants
atletes del CELI més acompanyants
vam anar a la Mitja marató de Valls.
També vam donar un cop de mà a
l’organització, ja que l’organitzador
d’aquesta cursa és el JC Purcalla de
Àlex Tàsies
Linyola, després ens vàrem quedar
a la calçotada típica de Valls que
organitza la mateixa cursa. A la mitja
marató va participar l’Àlex Tàssies
que va quedar en 2a posició i en la
cursa de 10,5 km van participar Xavi
Tella en 60a posició, i JM Serra, en
90a posició.
El 7 d’abril es va celebrar la cursa
més important de les terres de Lleida,
com es la de Bombers de Lleida
que constava de 10 km, i com no els
atletes del CELI hi érem presents,
hi varen participar 2.800 atletes, els
resultats del nostre club foren.
Àlex Tàssies 6è classificat
Xavi Tella 483è classificat
JM Serra 683è classificat
Marta Bosch 1.405a classificada
Marta Altisent 1.479a classificada
Rafel Martí 1.504è classificat
Maite Pons 1.546è classificada
Josep Cornellana 1.800è classificat
barret picat ABRIL 2013

Notícies
7
SETMANA SANTA
Ho vam viure i veure tot: fred, pluja,
vent..., però la gent no va deixar
d’anar a la muntanya o a la platja
o a visitar alguna ciutat o país estranger.
La pluja va impedir que es
celebrés la processó de divendres
sant i va dificultar i fer canviar de
plans a moltes colles per menjar
la mona..., però agafats d’una
manera o altra són bons dies per
descansar.
ESCALA EN HI-FI PER
LA MARATÓ DE TV3
Fou un espectacle electritzant. Crec
que s’han escrit tots els adjectius
d’elogi cap a un festival que va
agradar en tots els números, però
va meravellar al públic en un parell
d’actuacions i l’acabament, amb
la cançó en directe de La Marató,
va deixar un bon regust de boca a
l’espectador que recordarà sempre
aquesta nit en que la màgia es va fer
present al poliesportiu de Linyola.
No sóc capaç d’imaginar l’ingent
treball que es devia desenvolupar
darrere les bambolines, número
darrere número, però ho van bordar.
Felicitacions a la intendència,
que aconseguiren que l’espectacle
ratllés la perfecció hi entrés pels ulls.
Punt i a part pels presentadors, que
van conduir el festival amb força
aplom i professionalitat.
I la nota de la nit, la presència del
Bojan Krkic, que armat de paciència
va alegrar la vida de tota la mainada
i a qui va voler deixant-se fotografiar
amb qui li demanés.
I per acabar, matrícula d’honor al públic,
per la seva assistència massiva
i perquè va saber correspondre amb
la calor dels seus aplaudiments, a
l’esforç grandiós que feren actors i
actrius linyolencs/ques.
UNA CASA RURAL
VIVENCIAL: LA
TEULERIA DE LINYOLA
El dimecres 13 de març es va inaugurar
oficialment la casa rural La
Teuleria de Linyola, –que agafa el
nom de la bòbila o teuleria que hi
hagué en el mateix terreny on ara
s’alça la casa rural– amb capacitat
per set persones. Un cop visitada
la casa, hi hagué uns parlaments a
càrrec d’Àlex Mases en què es presentà
el projecte que s’ha iniciat junt
amb la casa rural, que és el Parc de
les Olors –format per les plantes de
l’alfals, el lli i la camamilla– i que es
podrà visualitzar d’aquí un any. La
propulsora dels Parcs de les Olors
de Catalunya, Pilar Comes, també
va estar present a l’acte. Finalment
es va presentar la ruta del Clot del
Dimoni, que promocionarà la Teuleria
de Linyola.
ELIMINATÒRIA
COPA EUROPA
BARÇA–AC MILAN
Degut a que el Barcelona s’enfrontava
en octaus de la Copa d’Europa,
amb l’equip del Bojan Krkic, l’AC
Milan, a l’anada, el 20 de febrer, una
part del programa esportiu “Efectivament”
es presentaren a l’Amoca
i entrevistaren al Josep Mª Fusté i
a diferents membres de la Penya
Barça del restaurant, a part del xef
Josep, que mostrà a Catalunya les
delícies de la cuina linyolenca. A la
tornada foren els de “8 al dia” del
Josep Cuní que entrevistaren als
membres de la Junta de la Penya
Barça de Linyola, juntament amb el
col·laborador de Barret Picat, Arnau
Fontanet. I finalment el Barça va
passar l’eliminatòria.
ADOLI
Els dies 5, 12, 19 i 26 d’abril es va
fer a la seu de les Adoli, un curs
d’autoestima que va anar a càrrec
de la psicòloga Marta Simó Roma.
El dia 13 d’abril es va fer una excursió
a Somontano - Alquezar que tingué
com a protagonista la col·legiata
de Sta. Maria d’Alquezar i el poble i
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)

8
Notícies
per la tarda visitaren una bodega de
Somontano.
El dia 7 d’abril es va fer una excursió
a peu a el Poal.
El dia 10 de març, vam celebrar al
pavelló poliesportiu el Dia Internacional
de les Dones. Primerament
es va fer una xocolatada per totes
les assistents. Tot seguit es va donar
lectura al manifest i després va tenir
lloc l’actuació del Magic Raul. Per
acabar es va fer entrega d’un obsequi
a totes les sòcies que van col·
laborar amb l’elaboració de dolços i
pastissos per la festa de Sant Antoni.
Tot plegat vam passar una bona
tarda sense oblidar l’objectiu de la
celebració.
Els dies 8 i 15 de març i a la seu de
l’Associació es va realitzar un curs
de jardineria a càrrec de la Mireia
Caba, que ens va donar tota classe
d’informació sobre com tenir cura
de les plantes, tant d’interior com
d’exterior.
El dia 23 de febrer vam organitzar
una excursió a Caixaforum de Lleida
per visitar l’exposició “Mòmies
d’Egipte. El secret de la vida eterna”.
La visita guiada va ser molt interessant
i ens va permetre descobrir el
concepte de la mort i el procés de
momificació a l’antic Egipte.
El Passat dia 17 de febrer, l’Adoli va
realitzar la primera caminada de l’any
2013 a Vallverd d’Urgell. Com sem-
SANT JORDI
Escola de música
NOMS PROPIS
pre vam comptar amb la participació
d’un bon nombre de sòcies.
LLAR DE JUBILATS
El dia 12 de març la Llar va organitzar
un viatge per visitar el Monestir de
Sant Bartomeu de Bellpuig, la fàbrica
de maquinària agrícola J. Trepat de
Tàrrega i la fàbrica de turrons Vicens
d’Agramunt. Hi anaren 30 persones
a qui va agradar molt el que veièrem,
per ser tan a prop i perquè no ho coneixien,
pel que té més importància.
PENYA BARÇA.
CALÇOTADA 2013
El 17 de febrer va tenir lloc l’assemblea
de la Penya i el dia 23 de febrer
es celebrà la tradicional calçotada
Jaume Balcells i Palou. Redactor durant força anys i col·laborador de
Barret Picat. Escriptor. Per aquest Sant Jordi 2013, publica el seu primer
llibre de contes per adults, “El cercador de pigues i altres contes”.
Xavier Diez publica “Espai de dissidència” amb pròleg de Francesc
Foguet. Editorial El Toll.
Joan Yeguas publicà “La glòria del marbre a Montserrat” a l’editorial
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
a la que hi acudiren prop de 200
socis i en la que es consumiren
4.000 calçots de l’horta de Linyola,
quatre xais –a la brassa–, llonganissa
i botifarra, es feren diferents sorteigs
en una festa que va transcórrer molt
agradablament –inclòs quan es va
haver sortejat el carro del fato– per
a tots els assistents. Es va brindar
pels èxits del Barça.
Curs de bebès a
l’Escola de Música
L’Escola Municipal de música de
Linyola va oferir als pares que ho
desitgessin un curs d’estimulació
musical per bebès. Es va dur a terme
durant els dies 2 i 16 de febrer i hi van
participar un total de 9 bebès: l’Elna,
l’Elena, l’Edgar, la Martina, l’Aniol,
l’Anna, l’Arnau, la Maria i el Pau.
La professora, Estefania Bellmunt,
músic violinista de professió, professora
de música de nadons, a l’escola
bressol del poble, i mare d’un nen de
22 mesos. Tota la seva experiència
l’ha dut a fer aquest curs amb la intenció
d’aproximar als pares la seva
vivència i els seus coneixements.
Gràcies pares i mares!, va ser genial!
barret picat ABRIL 2013

Notícies
9
Meteorologia i pluviometria
febrer 2013 març 2013
Temperatura mínima -3 o -1 o
Temperatura màxima 18 o 25 o
Mitjana mínimes 1,1 o 5 o
Mitjana màximes 12,7 o 17,2 o
Mitjana mes 6,9 o 11,1 o
Dies de pluja 2 11
Total pluja 17 l. 81 l.
Dia màxima precipitació 16 l. el dia 22 38 l. dies 5-6
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Linyola sota la pluja
Foto: Carme Arenas

10
Esports
El Barça vol tornar a Wembley
Arnau Fontanet
El Barça vol tornar a Wembley
i vol endur-se la seva cinquena
Champions de la seva història, els
qui també volen arribar a aquesta
final de la Lliga de Campions són
el Madrid, el Bayern i el Borussia
Dortmund. El Barça i el Bayern de
Munich busquen el seu cinquè títol
com a campió d’Europa, el Reial
Madrid busca el seu desè trofeu de
Champions, i el Borussia Dortmund
intentarà endur-se tot just el seu segon
campionat d’Europa. Esperem
que el Barça aconsegueixi arribar a
Wembley i el Madrid no.
En el sorteig del divendres al Barça li
va tocar a priori el rival més difícil, el
Bayern de Munich. L’equip entrenat
per Jupp Heynckes, que ja s’ha proclamat
campió de la Bundesliga amb
20 punts d’avantatge sobre el rival
del Madrid, el Borussia Dortmund,
és el màxim candidat per endur-se la
Lliga de campions, té grans jugadors
com Ribéry, Robben, Neuer, Lahm,
Schweinsteiger o Kroos. La seva
aliniació habitual, és: Neuer, Lahm,
J.Boateng, Dante o Badstuber i Alaba
a la defensa, Schweinsteiger, Javi
Martínez, Kroos, Ribéry,
Robben o Müller, al mig
del camp i Mandzukic
com a davanter centre.
El Bayern és un
equip demolidor en
l’atac, amb extrems
molt ràpids i migcampistes
de molta qualitat, la
línia més fluixa de l’equip alemany
és la defensa, els laterals són molt
bons, però els centrals del Bayern
alguns cops cometen errors, però
a la porteria tenen un dels millors
porters del món. El Barça haurà de
fer un partit perfecte si vol disputar
la final a Londres, amb una defensa
molt sòlida, perquè sinó els extrems
del Bayern, sobretot Franck Ribéry...,
jo contra els alemanys crec que
s’hauria de defensar molt bé, i que
els laterals defensin bé, per això
faria jugar Montoya com a lateral
dret perquè defensa molt millor que
Dani Alves, també crec que hauria
de jugar Tello perquè el central del
Bayern, Boateng és una mica lent i
el Barça ha d’aprofitar les poquíssimes
febleses de l’equip bavarès. El
Barça ho té molt difícil per passar a
la final de Wembley, i jo crec que no
ho aconseguirem, però espero que
passem a la final i la guanyem.
El Madrid, la gent creu que
ho té molt fàcil per guanyar,
però no és així, ho té igual
de difícil que el Barça.
Tot i que el Borussia hagi
quedat 20 punts per sota
del Bayern, ara mateix els
dos equips alemanys estan
en una forma impressionant.
L’equip de Dortmund, al principi
de la competició ningú donava
un cèntim perquè fes res i ja està
a semifinals després d’eliminar el
Màlaga. És un bon equip i ja té una
Champions al seu palmarès, de
l’any 1997. Aquesta temporada té
un equip amb molta qualitat i molt
jove, amb jugadors com Hummels,
Gündogan, Reus, Gotze i Lewandowski.
La seva aliniació habitual és
la següent, Weidenfeller, Piszczek,
Subotic, Hummels i Schmelzer en
defensa, Kehl, Gündoga, Gotze,
Blaszczykowski i Reus en el mig del
camp i Lewandowski com a punta.
Aquest equip té una defensa molt
compacta amb Hummels com a
màxim exponent, un mig del camp
amb un gran migcentre com és Ilkay
Gündogan, que té una gran visió de
joc, i una gran tècnica, una línia de
mitgespuntes com Gotze i Reus, que
són molt joves, bastant golejadors,
amb un gran xut, i són molt
tècnics i molt perillosos
jugant entre línies, així
és com el Dortmund
fa molt mal als rivals,
i finalment tenen un
punta com Lewandowski,
que és el màxim
golejador de la Bundesliga,
remata molt bé amb el cap i és un
gran definidor, també juga molt bé
d’esquenes a porteria. És un equip
molt perillós en atac i molt compacte
en defensa.
Es parla molt d’una final entre dos
equips de la Lliga espanyola (no
d’equips espanyol, com diuen alguns
diaris), però jo veig més probable una
final alemanya, jo espero que la jugui
el Barça i la guanyi, i que el Borussia
Dortmund elimini al Madrid.
Espero que a la pròxima el Barça
ja estigui classificat per a la final de
Wembley.
barret picat ABRIL 2013

Esports
11
Crònica eqüestre
Centre eqüestre Lliri Blau
El Centre Eqüestre Lliri Blau està d’enhorabona perquè
varis dels seus alumnes han aconseguit el primer lloc
del palmarès en diferents categories.
Lliga de salts de les terres de Lleida
Classificació Nom Categoria
1r Joel Vallès de Linyola Adults
1a Júlia Gené de Linyola Juvenils
Lliga catalana de ponis
Classificació Nom Categoria
1a Eulàlia Torres de Linyola D
Classifiacions d’altres alumnes del centre que no
són de Linyola
Classificació Nom Lliga Categoria
1r Jordi Bernat Salts terres de Lleida Infantil
1r Jordi Bernat Catalana de ponis
1r Jordi Bernat Campionat España
1r Marçal Piró Catalana de ponis C
Així mateix, el passat mes de març, la Delegació de
Lleida de la Federació Catalana d’Hípica va celebrar la
Gala de lliurament de premis de la temporada 2012 de la
demarcació lleidatana i que va comptar amb la presència
del president de la Federació Catalana d’Hípica, Sr. Emili
Zegri, i del representant territorial de l’esport a Lleida, Sr.
Joaquim Perisé. Durant el sopar es va fer entrega, per
part de les autoritats presents a la Gala dels diferents
premis, entre els quals també hi havia guardonats del
Centre Eqüestre Lliri Blau.
Per altra banda, el Centre Eqüestre va participar en una
sortida organitzada per l’Associació de Marxes a Cavall
de Catalunya (AMAC) al Baix Empordà. L’excursió es va
dur a terme el cap de setmana del 9 i el 10 de març. El
dissabte l’itinerari de 35 km va començar a Canapost i
va continuar per Peratallada, Palau Sator, Basses d’en
Coll, Pals i Canapost. L’endemà es va realitzar un altre
itinerari de 27 km que va començar i acabar a Canapost
passant per les Gavarres, Fitor i Fonteta. El recorregut
va permetre disfrutar de la zona rural i de les ermites de
Santa Coloma de Fitor. En aquest paratge també es van
trobar amb els Dòlmens, zona on més abunden i on se
n’han comptabilitzat fins a 21. Els dòlmens són recintes
sepulcrals col·lectius destinats a protegir els cossos,
situats en punts elevats i dominants.
I per acabar, el proper diumenge 28 d’abril, i a partir de
les 10 del matí i al Centre Eqüestre Lliri Blau, es celebrarà
el Concurs de salt d’obstacles puntuable per la Lliga de
Lleida. Tothom hi és convidat!
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

12
Esports
Club Futbol Linyola
Pere Badia i Ruben Pou
Equip amateur
Els resultats dels darrers partits
jugats des de la darrera edició han
estat aquests:
Tremp 1 – Linyola 2
Linyola 1 – Artesa de Segre 0
Alcarràs 0 – Linyola 0
Linyola 1 – Borges Blanques 0
Juneda 0 – Linyola 3
Seu d’Urgell 0 – Linyola 2
Linyola 2 – Miralcamp 0
Dels darrers set partits, sis de guanyats.
Impressionant. La veritat és
que tenim una gran plantilla i un entrenador,
Joan Balcells, que coneix
perfectament la categoria. Els golejadors
fins ara, són Alfa Barry amb 12
gols i Simó (Suker) també amb 12.
A destacar també la porteria, ja que
ara portem 540 minuts sense encaixar
cap gol. Ara som cinquens i si
seguim així, i la sort ens acompanya,
podríem quedar en tercera posició.
Equip infantil
Continua guanyant els partits, el
darrer el va guanyar 0 – 2 al camp de
l’At. Segre. El dia 27 d’aquest mes, té
un partit al camp del Rialp. Si guanya
allí es podria proclamar campió de la
seva lliga i si perd, la segona plaça la
té assegurada. Han fet un campionat
impressionant.
Equip Benjamí i Aleví
Ha millorat molt desde que va començar
el campionat, a cada partit
juguen més acoplats i van cada
vegada a més. Ànims.
Al jugar set de camp, tenen més
temps la pilota i a alguns ja se’ls
veu la classe que porten dins. Ho
fan molt bé.
Equip Prebenjamí
Aquest equip va començar a jugar
aquest any en equip, ni es coneixien,
ni sabien quina era la seva
posició. Ara ja ho saben i ja juguen
tots plegats per l’equip. La propera
temporada esperem que arribin els
resultats que aquesta els han fallat
per ser principiants. Però han après
molt i segur que la propera temporada
serà un èxit.
REIVINDICACIÓ DEL
CAMP DE GESPA
ARTIFICIAL
Aquest dissabte 13 d’abril de 2013,
en el camp de futbol es va fer un sopar
per tots els jugadors. Del sopar
se’n va ocupar la Junta i així tot surt
més bé de preu. Tots els jugadors
es mereixen això i molt més ja que
estan fent una temporada magnífica
i alguns dels jugadors tenen ofertes
d’altres equips, però prefereixen jugar
aquí per la gran germandat que hi ha
entre els jugadors, la junta i l’afició.
A l’acabar, els jugadors i Junta van
continuar parlant i es va acordar reunir
firmes dels jugadors, Junta i afició
i entregar-les a l’Ajuntament per a
què el que un dia vam estar molt a
prop de fer es pugui portar a terme,
que és un camp de gespa artificial.
El CF Linyola s’ho mereix i el poble
també, doncs cada diumenge que
es juga en aquest camp, tothom es
dóna compte del desastrós que està.
Sabem que al mes de juny hi ha
canvi d’alcalde. El qui serà el nou
alcalde va jugar uns quants anys al
futbol i també va passar per la Junta
i va prendre al seu moment la decisió
de sembrar gespa al camp de futbol
i tingué la iniciativa de crear molts
equips de futbol base, cosa que la
Junta actual també fa des de fa anys.
Resumint, recordem que aquesta
Junta farà un any i mig que va pujar
a l’Ajuntament i a la sala d’actes i a
l’alcalde que avui encara tenim, el
Manel, la Junta li va preguntar:
–Manel, tu com alcalde, t’empenyes
a fer el camp de futbol de gespa
artificial?
–I el Manel, va respondre: SÍ
Però cap dels altres cinc regidors,
el va recolzar i no es va fer el camp.
El futur alcalde, al míting que va fer
durant les eleccions com a cap de
llista de CiU, es va presentar com
un gran amant del futbol. Doncs,
bé, tots els futbolers i esportistes
de Linyola et demanem que no ens
fallis, i que amb l’ajuda del Manel,
que encara ara diu, que per ell es
faria el camp, uniu esforços i les
voluntats per aconseguir portar a
terme el camp de gespa artificial.
Linyola, el CF Linyola i els esportistes
ho necessitem!
barret picat ABRIL 2013

Des que neixes, que penses:
Què deurà ser allò que em farà gran?
Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.
Tenir un cognom o bé un altre.
O haver nascut més al nord o més al sud.
Pensaràs que la joventut, la bellesa o els diners
són el que et farà gran.
Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.
Res més allunyat de la veritat.
Perquè només hi ha una cosa en aquest món
que et farà gran:
Ser fidel a tu mateix.
Ser fidel a tu mateix
és el que et fa gran
A CaixaBank, fa més de cent anys que som fidels
als nostres valors. I avui continuem compromesos
amb les persones i amb el desenvolupament social
i econòmic del nostre entorn. I això ens ha fet grans.
• El primer banc d’Espanya
• 1a Obra Social del país
• Més de 13 milions de clients
• Més de 6.000 oficines
Perquè no som només un banc. Som CaixaBank.
www.CaixaBank.com
Millor Banc
d’Espanya
2012
Banc més
Innovador
del Món
Segell d’Or
EFQM a
l’Excel·lència
Europea
24 seleccions, 80 partits,
totes les estrelles del bàsquet mundial
barret picat ABRIL 2013 13
PREMSA_COMARCAL_188x256_CAT.indd 1 27/03/13 12:17

14
Fotos: Centre eqüestre, E. Música, E. Sitjar, F. Piñol i M.Hernàndez
Excursió Baix Empordà
Centre eqüestre
Penya Barça
Penya Barça
Escola Sitjar
Escola de Música
Xerrada de Jordi Guixé
Pessebre amb cerveses

Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
BAR
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 664 398 654
Des de 1984
barret picat ABRIL 2013 15

16
Excursionisme
Activitats de l’aeig Mascançà
Caps AEiG Mascançà, i Noies Guia i Caravel·les
Fem servei
Com us vam comentar a l’últim
escrit, el dia 2 de març, vam dur
a terme l’activitat FEM SERVEI.
L’activitat va tenir molt seguiment a
tota la demarcació, ja que era per
celebrar el seu quarantè aniversari.
El total d’escombraries recollides
pels disset agrupaments va superar
les dues tones! L’AEiG Mascançà va
col·laborar en aquesta xifra amb un
total de 62 kg recollits de deixalles
(fet que implica que vam recollir poc,
o que som molt nets!).
A més a més de netejar els nostres
carrers, vam fer consciència.
SORTIDA A LA NEU
¡TOMAAAAA!
El dilluns dia 25 de març a les 9h
del matí ens vam trobar les diferents
branques del Cau per marxar d’excursió
al Port del Comte. Tots en teníem
moltes ganes ja que no cada dia
podem viure l’experiència de tocar la
neu. Ben carregats amb les motxilles
i els sacs vam pujar a l’autocar per fer
un llarg camí. Alguns es van marejar,
altres no paraven de riure, però amb
2 horetes d’autocar vam arribar al
nostre destí. Amb les motxilles al coll
vam pujar fins al Refugi del Bages, on
vam esmorzar. A continuació les nostres
estimades caps ens van preparar
una divertida descoberta i vam passar
una agradable estona preguntant a la
gent de les pistes.
En acabar l’activitat ja era hora de
dinar, així que tots els nens i nenes
vam agafar el dinar tan bo que ens
havien preparat les mares i pares i
ens vam entaular. En acabar, vam tenir
una estona lliure. Més o menys per
allà a les quatre de la tarda ens vam
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics
barret picat ABRIL 2013

Excursionisme
17
començar a abrigar per fer una súper
activitat amb trineus ¡Tooomaaaa!
Abrigats, ben abrigats, vam sortir a
l’atac. Cada nen tenia un trineu, però
n’hi havia que el compartien. Quan
tothom va estar preparat i no podíem
esperar més, vam començar a pujar
per la llarga cinta fins al nostre destí, i
quan vam ser a dalt van començar a tirar-se
els primers, amb unes caigudes!
Ens ho vam passar súper genial,
però a l’arribar al refugi estàvem
molt xops encara que nosaltres ens
volíem tirar més amb trineu. Ens
vam canviar per estar ben calentets.
Mentrestant els Llops i Daines
preparaven el menú per sopar, les
Noies Guia i les Caravel·les (con el
telencéfalo desarrollado y el pulgar
oponible) vam mirar uns vídeos
divertits i d’altres per reflexionar.
Entre rialles i tomàquets vam passar
l’estona, i un cop fet el sopar, ens
vam presentar a la taula per atacar
el plat. De menú: amanida i pa amb
tomata, tot preparat pels més petits.
En acabar vam fregar els plats tot
esperant la sorpresa de la nit!
amb energia, vam esmorzar i vam
tenir un matí lliure per a fer el que
ens vingués de gust, alguns vam fer
activitats en grup i d’altres es van
dispersar. Després vam pujar amunt
per la muntanya, per anar a buscar
llocs on hi hagués molta neu, i vam
fer una estona de guerra de neu. A
una determinada hora vam anar a
dinar i a l’acabar vam cantar una
cançó a una noia que complia anys.
A l’acabar vam anar a fer joc lliure fins
les quatre aproximadament, i després
vam pujar a l’autocar que ens portava
de tornada cap a Linyola!
Ha estat una experiència molt divertida
i enriquidora, tant com els
grans com pels petits, ja que hem
disfrutat molt!
Les caps ens havien preparat un
joc mooolt divertit! El joc era com
“la partida de TV3”: hi havia diferent
apartats (mímica, mots prohibits i
show) i cada grup havia d’agafar un
paperet per veure quina prova li tocava,
i així sortir davant per a actuar,
explicar o cantar.
20è aniversari de la mort de
JOAN ESCOLÀ CUNYAT
8-X-1975 – 2-V-1993
A l’acabar el magnífic joc de nit, vam
anar tots cap a les nostres habitacions
a fer una bona dormideta. Com
sempre, ens vam estar una miqueta a
fer petar la xarradeta i a fer “cotilleo”.
Al cap d’una estona les caps ens van
venir a fer una visiteta a l’habitació,
cosa que no ens haguéssim esperat
mai. Ens van explicar coses i nosaltres
a elles. Aquella nit ens vam fer un
fart de riure, com mai ho havíem fet.
L’endemà al matí ens vam aixecar
ben aviat per poder aprofitar el dia
JA FA VINT ANYS
A tu, estimat fill Joan,
ja fa vint anys que et plorem,
i al faltar també el teu pare,
a tots dos us enyorem.
Protegiu-nos des del cel
i escolteu nostres oracions,
vosaltres que vau ser per a mi
tot el meu món d’ il·lusions.
La família m’acompanya
però el dolor que vau deixar,
només el vostre record
a mi em pot consolar.
Tu vas ser un fill Amorós
simpàtic i casolà,
però la vida que és ingrata
del nostre costat se’t va emportar.
Que aquesta terra on vau néixer
i que us acull com a uns fills més,
guardi en la nostra memòria
Un record per sempre etern.
La teva família no t’oblida
Linyola, maig de 2013

18
Vistes de Linyola
La camamilla de Linyola
Esteve Mestre
Linyola té diferents signes d’identitat:
el campanar, l’ajuntament, el
planell, la font vella..., però també
la cassola de Linyola i la camamilla
de Linyola. Avui parlarem d’aquesta
floreta).
Farà un parell d’anys, tres joves
tornaven a endegar un negoci del
licor de la Camamilla de Linyola, de
gran fama en temps passats i que
ara es troba en una fase de donar-lo
a conèixer, de difusió, pel que assisteixen
a les fires que es fan per tot
Catalunya, on, tenen força èxit, amb
la venda del dit licor.
Paralelament aquest any s’ha endegat
un nou projecte a Linyola. Junt
a la Casa rural de la Teuleria es fa
un Parc de les Olors –amb lli, alfals i
camamilla– que es podrà visitar l’any
vinent. Novament la camamilla, és
presentada com un signe identitari
de la nostra vila.
No és cap sorpresa doncs, que quan
a l’Escola El Sitjar escolliren nom per
la revista del centre, l’escollit fou el
de Camamilla.
Però des de quan és coneguda la
Camamilla de Linyola? Des de quan
es comercialitza?
La famosa Camamilla de Linyola
La planta de la camamilla, procedent
d’Anglaterra, va entrar al continent al
segle XVI i coneguda per les seves
propietats curatives també va arribar
a Catalunya i a les nostres terres.
Per què es va fer famosa la camamilla
d’aquestes contrades de l’Urgell
i més concretament la del terme
de Linyola? Joan Gesé en el darrer
número va escriure un conte, que
segurament deu tenir més d’un punt
de contacte amb la realitat..., probablement
una persona famosa passant
per Linyola es devia recuperar
d’un mal de ventre o d’uns marejos
i devia recomanar als seus amics la
nostra camamilla i d’aquesta manera
s’estengué la seva fama.
El cas és que a la fi del segle XVIII
i inicis del XIX, la fama de la camamilla
de Linyola ja estava força
estesa; així tenim notícia de com el
comerciant Antoni Puig del Poal,
en comprava grans quantitats per
distribuir-les als mercats de Tarragona,
Castelló de la Plana i València,
una vegada en sabia el preu que es
pagaria per un quintar de camamilla
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA
barret picat ABRIL 2013

Vistes de Linyola
19
i el benefici que en treuria. També
la recomanava als marquesos de
Santa Coloma, del Poal i als seus
amics nobles...; amb aquestes notícies
queda clar que la camamilla
d’aquestes terres –a l’igual que l’oliva
arbequina– eren reconegudes
com les millors del món.
Però qui feia d’apòstol de la camamilla,
eren els camamillaires que quan
el temps fresquejava, conta Enric
Arderiu i Valls, es posaven la gorra
musca, el tapaboques, una bona
alforja i encara un sac més gran de
camamilla de Linyola a l’esquena,
anaven recorrent els pobles del
districte de Balaguer, per saltar als
de la Vall d’Àger i acabar als pobles
dels Pallars. I anaven venent-la de
lliura en lliura i d’onça en onça, als
seus clients, a qui visitaven, de poble
en poble i de mas en mas, fins que
l’acabaven.
En un article escrit a “La Vanguardia”
l’any 1935, Valeri Serra i Boldú
ens feia un breu repàs de la història
de la camamilla de Linyola al llarg
del segle XIX. Començava pel Diccionari
Pascual Madoz, publicat
l’any 1846, on es cita que la camamilla
de Linyola era de la millor
qualitat; seguia explicant que l’any
1890 havia tingut a les seves mans
unes etiquetes que anaven amb
els envasos de camamilla que feia
el que després seria farmacèutic
de Barcelona, Ramon Sol i Roigé
i acabava amb la promoció i comercialització
que en va fer Josep
Antoni Tarragó i Gilabert que arribà
a guanyar a varis premis, en vàries
exposicions internacionals i del
territori i la va introduir entre polítics
de la talla de Castelar, López
Domínguez i altres... Les dones
sortien a collir-la a punta d’alba i
així quan el sol picava ja n’havien
collit dotze quilos diaris. La flor
s’assecava i així es duia al mercat
a vendre... Els llocs on es feia la
millor camamilla era al Pla la Font
i a la Canalada i en anys de grans
pluges era força abundant.
Qui va saber comercialitzar la Camamilla
fou el Castell del Remei amb
el seu licor de 52º que la distribuïa
principalment a les comarques lleidatanes.
En la presentació a la Teuleria, es
van fer tot un seguit d’alabances
pels seus remeis curatius i un dels
assistents explicà com actualment hi
havia qui fumava camamilla. Res de
nou sota el sol... el 26 de gener de
1920, l’escriptor Prudenci Bertrana
en un conte “Diari d’un fumador”,
publicat a “La Publicitat”, explicava
com davant l’absència de tabac
aquest era substituït per camamilla
i eucaliptus.
Desitgem tota la sort, a aquests projectes
endegats i que indirectament
promocionen i donen nom a la vila
de Linyola.
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
Trobaríeu els llocs on estan situades
aquestes fotografies?
La resposta de la Laura Mas Darbra
és La pedra cantonera correspon a la
casa de Maria José Giné i el seu pare
Gaspar són les pedres conegudes
com a guardacantons i tenien com
a finalitat protegir els costats de les
cases de les rodes dels carros, només
en queda una altra molt petita
a cal Llauradó.
El balcó està situat a la mateixa casa
on hi ha la penya Barça al carrer
mossèn Cinto Verdaguer.
Respostes a:
barretpicat@yahoo.com

20
Entrevista
barret picat ABRIL 2013

Entrevista
21
El cercador de pigues i altres contes
Jaume Balcells Palou
Si no sabeu quin llibre regalar per Sant Jordi, quin llibre
comprar-vos, aquí teniu un bon títol: El cercador de
pigues i altres contes.
És un llibre de contes per a adults.
Que per què us recomano llegir aquest llibre?
Us en puc donar uns quants motius:
En primer lloc us trobareu amb catorze relats breus
on se’ns presenten sovint personatges que actuen de
manera que pot semblar forassenyada o irresponsable:
l’ermità, el Topolino, l’enamorat, la Raquel, el mateix
cercador de pigues... però que, alhora, desprenen un
bon caliu d’humanitat i de tendresa.
També hi ha protagonistes més tèrbols, més misteriosos,
com la temible i encisadora Mariola, l’astut Ton de cal
Pruna o el Nasi de “La Marca”. I no hi podia faltar un
malvat absolut, la personificació del mal, el Tirà.
En el llibre hi trobem una amanida de relats on hi abunda
l’humor, les situacions absurdes, on hi ha esquitxos de
misteri i fins i tot de gènere fantàstic, on la normalitat de
la vida quotidiana es pot veure, de sobte, trencada per
un fet extraordinari que ho canvia (o no) tot...
Escrit amb un llenguatge senzill i entenedor, algunes
històries, però, són més complexes del que en un primer
moment poden aparentar. Ja ho diu la frase: ”Lo que
hay no siempre es lo que es y lo que es no siempre es
lo que ves”.
Un altre motiu poderós per adquirir aquest llibre és
que hi ha un bon grapat d’històries que, encara que no
sempre es digui d’una manera explícita, estan ambientades
a Linyola. I també –és clar!– hi apareixen alguns
personatges que, poc o molt, estan inspirats en veïns/
es del nostre poble.
En resum, un llibre entretingut, variat i original. Una bona
compra per Sant Jordi.
Ves, què us he de dir, si l’he escrit jo?!
Només desitjar que us agradi i que passeu uns bons
moments al llegir-lo.

22
Entrevista
Entrevista exprés a
Jaume Balcells Palou
Montse Giné
“Al llibre de contes que
he escrit hi abunda
l’humor i les situacions
absurdes”
Jaume Balcells és un dels pioners
que van donar forma i vida a la nostra
revista Barret Picat. Al llarg dels anys
ha anat publicant articles, fotografies
i contes, aquests últims recollits en
el llibre El cercador de pigues i altres
contes.
Fitxa
Nom: Jaume Balcells Palou
Lloc de naixement: Linyola
Estudis: Mestre i Llicenciat
en Filosofia i Ciències de
l’educació (Psicopedagog)
Feina: Professor a l’institut
“Castell dels Templers”
Montse Giné (M.G.): En motiu de la
presentació El cercador de pigues i
altres contes ens podries explicar
com va sorgir la idea de fer aquest
recull.
Jaume Balcells (J.B): Bé, ja fa
temps que em seduïa la idea però,
a la vegada em feia molt de respecte.
Hi ha gent –com tu– que
m’anava animant i fent comentaris
2002-2012
10 anys al vostre
servei
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
barret picat ABRIL 2013

Entrevista
23
positius dels contes, però costava
de decidir-me a fer un recull i publicar-lo.
L’Esteve Mestre m’ha donat
“l’empenta” definitiva per poder tirar
endavant.
M.G.: De quants contes consta el
llibre i quins són els temes.
J.B.: El llibre té catorze contes.
T’he de dir que hi ha poca violència
i menys sexe, però hi abunda
l’humor i les situacions absurdes.
També hi trobaràs una mica de
misteri i de gènere fantàstic, on la
normalitat de la vida quotidiana es
pot veure, de sobte, trencada per
un fet extraordinari que ho canvia
(o no ) tot...
M.G.: Quin és el teu tema preferit a
l’hora de fer un text?
J.B.: No ho sé. M’agrada parlar de
les relacions humanes i de personatges
una mica “especials”, però no et
sabria destacar cap tema.
M.G.: Quan vas començar a escriure,
ja no només contes, sinó també
articles...
J.B.: Vaig començar a escriure
poesia i contes. Eren els temps de
l’institut i, tot seguit, dels estudis de
Magisteri. Aprofitava les classes més
avorrides per escriure les meves
coses... El fet de poder publicar a la
revista del poble va evitar que allò,
aquells primers escrits, quedés en
un no-res.
M.G.: Quina és la teva relació amb
el Barret Picat?
J.B.: Vaig ser un dels que acompanyà
a l’Esteve Mestre en la fundació
de la revista (el més petit) i penso
que vaig estar un bon treballador
i col·laborador durant molts anys.
Vam procurar promocionar els escriptors,
els artistes locals i la cultura,
en general, del poble.
Vaig fer fotografia, entrevistes, recerques
històriques, articles, contes,
etcètera, etcètera. Es pot dir que vaig
fer de tot... (Ara només col·laboro
amb algun article o conte. M’he he
fet una mica gran i mandrós.)
Crec que he donat molt a Barret
Picat, però també he rebut molt. La
revista m’ha permès conèixer força
gent, fer amistats i aprendre moltes
coses... i continuar ben arrelat al
poble malgrat que ja fa molts anys
que visc a Lleida.
M.G.: Pere Calders, Jesús Moncada
i altres autors importants també van
fer el seu recull de contes. T’imagines
o t’has plantejat viure de la
literatura?
J.B.: No, no, què va! Si fer aquest
recull ja em sembla un petit miracle!
Escric per diversió, per passar-m’ho
bé. Em vénen històries al cap i, de
vegades, penso que val la pena
d’escriure-les. D’altres, es perden
per sempre en la boirina de l’oblit.
M.G.: Com et ve la inspiració?
J.B.: Sovint és com si algú m’expliqués
la història; he d’agafar el llapis
(normalment escric els contes en
paper i llapis. Tecnologia punta, ja
veus!) i escriure com un desesperat
fins que me’n canso. En algun cas,
pot ser una petita frase o un fet insignificant
que desencadeni el relat.
Per exemple, en Àngels i Dimonis, la
frase de la treballadora de la gasolinera
és real, i va ser suficient per
generar tot el conte.
També m’agrada dir que en “El
somni de Raquel” hi van col·laborar
dues companyes de feina meves.
La Noemí somniava sovint en una
casa desconeguda (això, a mi, em
va encantar!) i la Raquel (Cristina)
va donar vida a l’enamorada que no
s’atura ni davant d’un dels enemics
més implacables: el pas del temps.
M.G: Per acabar, ens recomanes un
conte que no sigui teu?
J.B.: Un dels relats que sempre m’ha
agradat és “El Mujik i el dimoni” de
Lleó Tolstoi.
M.G: Molta sort, Jaume, amb El
cercador de pigues i altres contes!

24
Història
El cós de la cordera
i les curses a peu a Linyola
Jaume Suau
El cós o cóssos de la cordera eren
aquelles curses a peu de caràcter
marcadament rural en les que el
guanyador solia rebre com a premi
una cordera, el segon uns pollastres
i el tercer un menat de cebes.
Els cóssos gairebé no faltaven mai
a les principals festes de la nostra
comarca i posaven a prova als joves
més garrits on els fadrins del poble
i forans lluïen la lleugeresa de les
seves cames, convertint-se en tot
un espectacle. En molts casos les
curses eren acompanyades per una
banda de música, sovint amb músics
d’Agramunt en el cas de Linyola.
Diverses són les referències dels
cóssos i curses a peu que tenim
de Linyola. Una d’elles és la que el
mateix Valeri Serra Boldú va publicar
al diari La Renaixença, diari de
Catalunya de Barcelona descrivint
els actes i activitats que es van organitzar
per la festa de l’arribada de
l’aigua a Linyola els dies 30 de maig
i 1 de juny de 1899 i que en Joan
Civit (2002: 109–110) recull en el seu
llibre. 1 Entre altres deia:
La Font del carrer Major correspon a l’arribada de l’aigua a la vila de Linyola al 1899.
“... S’havien disposat jochs pera que’l
poble hi prengues part, y ab gran
contentament de tots lo que’ls presenciaven
va ferse’l cos dels cantis,
lo dels sachs y’l de la viga ensabonada,
finalitsant ab lo de la cordera,
que es lo sport més generalitzat en
tot lo país” (...).
Aquest mateix esdeveniment també
va quedar recollit al diari La Vanguardia
en la seva edició del dia 6
de juliol de 1899,
1) Joan CIVIT ESMATGES, Linyola, el meu
poble, Lleida: Pagès editors i Ajuntament de
Linyola. 2002. Pàgines 109 – 11.
Cal Manel Salgaire, des d’on sortia el cós de
la cordera.
“Nuestra villa acaba de celebrar con
inusitados festejos la traída de aguas
potables á la población y la inauguración
de las fuentes públicas, durante
los días 1 y 2 del corriente…
… Durante el domingo, además de
los bailes, se divirtió el pueblo con
Curiosament, tot i que no té res a veure, dalt
de la porta apareix la figura d’un corder.
juegos, cucañas, fantoches y corrida
de cordera”. 2
Anys després el Diario de Lérida de
1907 feia menció dels actes que es
van organitzar a Linyola durant les
festes en honor a santa Quitèria,
“Des d’ahir, inclusivament, es gaudien
a la vila de Linyola unes magnificents
festes religioses i populars
2) La Vanguardia. Any XIX. Núm. 5811. Dijous
06 de juliol de 1899, pàgina 7.
barret picat ABRIL 2013

Història
25
Després de la Guerra Civil també es
va continuar celebrant els cóssos,
tal i com es pot comprovar en el programa
de la festa major de Linyola
de l’any 1943. En referència al dia
22 i entre els diferents actes es cita
el següent:
“A las 12’30.- GRANDIOSA CARRE-
RA PEDESTRE (tradicional ) de libre participación,
adjudicándose los siguientes
PREMIOS
La cursa anava fins a la Granja Pons i Arola (actual Granja Vicente Ferrer) i tornava pel mateix
camí.
en honor de Santa Quitèria, la seva
patrona excelsa. Al llarg la diada
present i a la manera de l’espectacle
més emblemàtic d’elles es va
córrer “la cordera”, mitjançant la
participació d’un voluntariat masculí
nombrós i curull de les ganes de
participar-hi”. 3
1º Un valioso cordero, cedido por los
ganaderos de esta localidad D. Francisco
Pedrós y D. Sebastián Morera.
En quan al cós podem dir que en el
recorregut inicial la sortida s’efectuava
des del lloc anomenat cal Manel
Salgaire i anava fins a la Granja
Pons i Arola (actual Granja Vicente
Ferrer), tornant pel mateix camí. El
recorregut l’hem mesurat i fa uns
6.000 metres.
Posteriorment es va córrer al voltant
de la plaça Planell. D’això en pot
donar fe un servidor que va guanyar
la cursa l’any 1980.
Ja a començaments dels anys trenta
trobem dues referències més en Lo
Pregoner. En la primera es posa de
manifest la importància de la cursa
al comptar amb la presència dels
millors corredors de Lleida, i en la
segona s’anomena a Ramon Roca
com a gran corredor a peu,
“A continuació es feu una Cursa
pedestre prenent-hi part els millors
3) Diario de Lérida Any Núm. 23 de maig
de 1907.
Jaume Suau entrant guanyador a la plaça del Planell de Linyola l’any 1980.
corredors de la província de Lleida.
El recorregut de aqueixa cursa fou de
nou a deu Kilòmetres voltant el camp
quaranta voltes. Durà una mica més
de mitja hora”. 4
“El dilluns de Pasqua anà el F. C.
Linyola a festa major de la Granja de
l’opulent Sr Pons contendint un emocionant
encontre amb el Bellcaire F.
C. disputant-se una valiosa (sic) copa
que en feu ofrena l’entusiasta del futbol
i gran corredor pedestre Ramon
Roca, a l’equip que sortís victoriós”. 5
4) Lo Pregoner. Any X. Núm 241 de 12
d’octubre de 1930. Pàgina 11.
5) Lo Pregoner. Any X. Núm 241 de 26 d’abril
de 1931 p. 11.
2º Dos magníficos pollos, regalo del
productor D. Pablo Tribó.
3º Una cebolla de la huerta linolense
acompañada de 2 botellas de marca.
Valiosas primas”.
Una altra referència i aquest cop
directa ens la va proporcionar Eusebi
Bonjorn, un molt bon corredor
d’Alcoletge, que ens explicava en
l’entrevista que li vàrem fer que havia
anat a córrer la cordera a Linyola, tot
i que el premi també havia estat en
metàl·lic.
Ben prop de Linyola, al Castell
del Remei, també tenien lloc els
cóssos. L’any 1927 el diari La

26
Història
veu de Catalunya publicava el
següent:
“A dos quarts de deu solemne ofici
cantat i acompanyament d’orquesta.
A dos quarts d’onze, Cós de la
Cordera. S’adjudicaran els següents
premis: primer, 100 pessetes, segon,
75; tercer, 50; quart, 25; cinquè
10, i sisè una ampolla de licor
“camamilla”. 6
L’any 1931 dins el programa de festes
en honor a la Verge del Remei hi
constava,
“A dos quarts d’onze, Cós de La
Cordera, amb els premis de costum
de: primer, 100 pessetes; segons,
75; tercer, 50; quart, 25; cinquè, 10,
i sisè una botella de licor”.
I l’any següent en les pàgines del
diari La Vanguardia es descrivia els
actes de l’Aplec,
“El próximo domingo, día 9 de los
corrientes, efectuará el tradicional
«Aplec», en honor de la Virgen del
Remedio, en esta población.
Los actos que se celebrarán son los
que siguen: A las nueve y media de
la mañana, solemne oficio, cantándose
la inspirada misa «Pontificalis»,
de Perosi, por el coro seráfico de los
F. Franciscanos de Balaguer, compuesto
por cuarenta voces.
A las diez y media, la típica corrida
de la cordera, adjudicándose seis
premios en metálico.
A las once, audición y baile de
sardanas” 7 .
Les curses al Castell del Remei van
seguir els anys de la postguerra,
com així ens ho va confirmar el gran
atleta i figura lleidatà Luís García
Paganini que ens explicà que hi va
prendre part.
6) La Veu de Catalunya. Any XXXVII Núm. 9782.
Dijous 6 d’octubre de 1927.
7) La Vanguardia Edición del sábado, 08 octubre
1932, año LI núm 21410 página 24.
Programa de festa major de Linyola de l’any 1943.
Pel que fa a Bellcaire hem trobat una
dels referències més antigues. Prové
del llibre que Joseph Fiter e Inglés
va escriure l’any 1876 on recollia el
viatge que va efectuar per l’Urgell. 8
Textualment diu:
“Un dels espectacles que mes van
cautivar la nostra atenció fou lo cos.
Quan la gent ha sortit ja de missa
major se forma un nombrós grupo
en lo carrer. Ressona una tocada
y s’avansan los que intentan medir
sas forsas. S’ofereixen tres premis.
La cordera, un parell de pollastres y
una seba.
Los que prenen part en la posta
pujan corrents lo carrer fins arribar
á la Plassa, y una vegada allí’s
entregan los premis als que han
mostrat mes lleugeresa. Reunida
altre cop la gentada, y portant
los vencedors las recompensas
obtingudas, van á oferirlas á las
personas que han escullit. Sempre
recordaré ab agrahiment que vaig
esser dels distingits per aquells
bons vehins. Mentres lo qui ha
obtingut lo premi, l’ofereix y reb
8) Joseph Fiter é Inglés (1876). Recorts d’una
excursió per Urgell. Bellcaire. P. 262.
una cantitat pera compensar sa
deferencia, la copla llensa als
vents sas popular tocadas.
La costum de la capta durant lo
dinar s’observa també en Urgell.
La salutació del ángel anuncia la
arribada del majoral de la confraria
que presenta la safata als
entaulats, pera que depositen llur
almoyna....”.
Actualment el cós de la cordera no
se celebra com es feia abans ni a
Linyola ni en cap altre lloc, doncs la
normativa actual de la Llei de protecció
als animals impedeix fer donació
d’un animal com a premi, tancant
d’aquesta manera una llarga tradició
de centenars d’anys. 9
Tot i així les curses a peu tenen la
seva continuïtat i bona mostra és la
Cursa del Cargol que té lloc a Linyola
a començaments del mes d’octubre
de mans del centre excursionista
Linyola. Per molts anys!
9) DOGC 5113 de 17 d’abril de 2008. Decret
legislatiu 2/2008 de 15 d’abril pel que s’aprova
el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Pàgina 29665 – 29668.
barret picat ABRIL 2013

Història
27
Meditacions sobre l’envelliment (2a part)
Pel Dr. Antoni Oriol Anguera
Resum de la xerrada que va fer en una de les seves visites a Barcelona el dia 2 de novembre
de 1967, quan tenia 61 anys.
E. Mestre
UN ALLIBERAMENT
Si, tanmateix, hi hem d'arribar, femho
bé: la caminada és llarga, i el
darrer tram, feixuc. Unamuno, que
va festejar tota la seva vida amb la
seva mort, a la llosa del sepulcre es
va esculpir -ell mateix- aquesta dita:
Méteme, Padre Eterno, en tu pecho,
misterioso hogar;
dormiré allí, pues vengo deshecho
del duro bregar..."
Unamuno volia sortir d'aquesta vall
per descansar. Aquest desig de sortida
és un punt essencial en la nostra
meditació. Parem-nos-hi. Seria endebades
explicar el desig de sortir de la
vall i qui no estigués en situació vital
d'alliberament. Caldria traslladar-se,
per exemple, a l'estat d’ànim del
suïcida. Bé que malaltissa, és una
situació vital de sortida.
L'estat d’ànim del qui vol sortir o, si
voleu, la situació vital que ens incita
a descansar, no surt sempre del duro
bregar, com volia Unamuno: pot
brollar, per exemple, com una veueta
religiosa i fina de la Fe sobrant. Ortega
ho ha dit: “és més fàcil de morir
quan vessa la Fe, que arrossegar-se
vivint quan aquella et manca”, i afegeix
amb una sinceritat que voreja el
cinisme: “per aquesta raó jo no sento
admiració pels màrtirs: sinó enveja!”
En efecte: els màrtirs cristians sabien
morir, volien morir; Teresa d’Àvila es
moria de ganes de morir: “que muero
porque no muero)”.
Tampoc això no s'adiu amb l’equilibri
universal. Cal escoltar el “desig” de
sortir, si aquest desig arriba a la seva
hora. Ni l'estat d’ànim del suïcida ni la
situació vital de Teresa no afegeixen
un punt a l'harmonia universal. “Ni un
minut abans, ni un minut després.”
Acudir a la cita una hora abans equival
a desencadenar un dramatisme
innecessari. Recordeu la tragèdia de
l’accidentat. Acudir a la cita una hora
després és deixar mal gust de boca
als qui et volten. El punt és tan delicat,
que no goso posar exemples.
Es tractaria d'un home “acabat”..., de
vegades absent i tot, vull dir fora de
si i fora d’aquí... el qual ens entestem
a mantenir artificialment guiats per
una força tradicional pastada amb
un sentimentalisme mal entès, si no
morbós.
CAL FER LES COSES BÉ.
ARA i SEMPRE
A l'hora solemne, tots hem de passar
comptes: hi ha qui els té llargs
i difícils; altres, curts i fàcils, allò
que la gent en diu “tranquil·litat
de consciència”, que vol dir estar
en pau o “paus amb Déu”..., és la
millor penyora per a sortir a l'hora
justa. Però, què cal fer, per a fer les
”paus amb Déu”, que és com dir
fer les coses bé? Cada hora de les
nostres vides té els seus deures i
els seus drets. Dels drets, tots en
sabem massa; dels deures, mai no
en sabem prou.
Escolteu bé la tonada i fem examen
de consciència:
El deure de la joventut rebel és saber
lluitar.
El deure de la maduresa austera és
saber guanyar.
El deure de la vellesa adaptada és
saber perdre.
El deure del moment “esperat” és
saber morir.
Però fixeu-vos bé que en aquestes
afirmacions hem deixat assentat que
la joventut ha d'ésser rebel; l’adult,
auster; el vell, adaptat, i l'hora final,
esperada.
I bé:
Saber lluitar és jugar net;
saber guanyar és no deixar perdre;
saber perdre és deixar guanyar;
saber morir és “sortir” a l’hora justa.
I ara, què? Paus amb Déu? No em
digueu... «que si la pujada» , “que si
sou a mig camí”, sempre és hora de
salvar-se per al qui es vulgui redimir...
Cor? És qüestió de saber perdre, i...
saber morir. Mediteu el temps que
calgui sobre aquests dos deures, els
més substantius del darrer tram de
la tercera vida.
CRIT DE LA TERRA
Hi ha dos gallecs admirables que
ens han parlat del crit de la terra en

28
Història
to major: Novoa Santos i Rof Carballo.
D'entrada ja fa pensar el que
morriña, en gallec, vol dir mort petita,
és a dir, “morteta” o mortissa. “Yo veo
en el sentimiento de la morriña”, diu
Novoa, “la expresión más profunda y
pura del instinto de la muerte”.
És cert que la morriña se'ns presenta
quan perdem la Terra. Porteu-me a
morir a casa!, diu la gent que viu
desterrada com jo. I Verdaguer deia:
mes, ai!, tornau-me en terra,
que hi vull morir.
Maragall parla “del terrer en el qual
tots tenim les arrels clavades”. “En
aquesta crosta està tot el passat de
la humanitat; tot surt d'aquest terrer
i tot hi torna”.
Es comprèn, doncs, per què sentim
l'enyorament com un dolor pregon,
justament quant Tanatos comença
a rondar.
I la primera sonata que ens dispara
no sabria dir si es troba mig amagada
rere l'elogi que fan tots els trasterrats
quan parlen del campanar del
poble, i en parlen tan sovint!
EL CLAUSTRE
TERRENAL
Tothom parla d'encunys. La natura
perd punts en la mesura que els
guanya nurtura. Avui té més força la
circumstància que no la genètica.
Allò que sóc jo depèn en gran part
de les petjades que els altres deixen
damunt meu. L’home surt a flor de
vida com una simfonia inconclusa, i
ha de seguir l’aventura, dia a dia. Per
a portar a cap aquesta empresa, els
psiquiatres saberuts ens parlen de
tres claustres que ens van marcant a
poc a poc: claustre matern, claustre
familiar i claustre social.
Si m'he fet entendre, estareu amb mi
si us dic que per a “acabar” l'aventura
de l'homenia, per a arrodonir
fins al final la simfonia de cadascú,
ens manca encara el claustre darrer:
no sé si seria millor de dir-ho com
Maragall, “claustre terrer”, però sé
que és el que invoquem tots quan
sentim que ens estreny la tonada de
l'enyorament...
Morriña o enyorament... era el crit
de la terra que estrenyia el cor de
Verdaguer quan deia:
Dolça Catalunya,
Pàtria del meu cor.
Quan de tu s'allunya,
d'enyorança es mor.
barret picat ABRIL 2013

ESCALA EN HI-FI PER LA MARATÓ DE TV3
Fotos: Eva LLauet, C. Arenas, M.Giné, P. Galitó i M. Mata
29

Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
barret picat ABRIL 2013 33

34
Història
L’escola privada del mestre Delfí Ortiz
(1913-1918)
Ton Solé
La llei d’Instrucció Pública de 1857
(Llei Moyano) i el reglament publicat
al 1859 per a la seva aplicació es
pot considerar la primera normativa
per instaurar un veritable instrucció
pública en una estat majoritàriament
rural. Però, aquest intent no va tenir
efectes immediats ni exitosos perquè
la llei deixava a càrrec d’uns
ajuntaments sense recursos i massa
vulnerables al caciquisme, el manteniment
de les escoles i dels mestres.
L’incompliment en el manteniment
dels locals que feien la funció d’escola,
com del pagament dels mestres
eren causa d’un ensenyament
públic molt precari. Paral·lelament,
els beneficis de l’educació no eren
prioritaris entre les classes populars,
la manca de recursos econòmics,
sovint, obligava a prioritzar el treball
per davant de l’educació. Solament
les famílies benestants es cuidaven
que els seus fills tinguessin una bona
educació.
El progrés econòmic va conformar
una classe mitjana que començar a
preocupar-se per donar als seus fills
l’educació que els havia de permetre
progressar intel·lectualment i soci-
alment. En aquest
context sorgiran
iniciatives per obrir
escoles no oficials.
Les que més es van
estendre van ser les
escoles de les ordes
religioses, seguides
de les escoles particulars
de caire no
religiós i les escoles
parroquials.
A Linyola, cap a l’any
1900 van sorgir uns
quants mestres particulars
que van crear
una escola no oficial.
Els continguts eren
els mateixos que
els de les escoles
públiques però els
usuaris eren fills de
les famí lies més acomodades del
poble, al ser el nombre d’alumnes
més reduït permetia al mestre portar
a la pràctica una instrucció més
personalitzada.
El Sr. Delfí Ortiz Solsona va fer de
mestre i director de la seva pròpia
escola. Estava situada al 1r pis de
casa La Morena del carrer Castell.
El nom del centre era “L’Escola” i
acollia solament a nens que podien
començar a partir dels 6 anys.
El 16 de desembre de 1912 es
sol·licità al rector de la Universitat
barret picat ABRIL 2013

Història
35
de Barcelona la seva legalització.
El reglament que acompanyava
a la documentació especificava
que l’horari era de 8 a 11 del matí
i de 14 a 17 de la tarda i els dies
lectius eren de dilluns a dissabte
dels mesos de setembre a juliol
inclosos.
Les assignatures que s’impartien
eren aritmètica, geometria, dibuix,
gramàtica, escriptura, lectura, geografia
i història, higiene, economia,
agricultura, indústria i comerç, dret,
física i química, història natural, religió
i moral. I per incentivar la conducta
dels nens i motivar-los vers l’estudi
es disposava de premis i càstigs. Els
premis podien ser bitllets de punts,
llibres, llocs de preferència, quadre
de honor i menció honorífica. I els
càstigs podien ser llegir en veu alta la
norma violada, pèrdua de bitllets de
punts, apartar-lo dels altres, retenir-lo
a classe i en última instància amonestar-lo
en presència dels pares.
Per a casos extraordinaris hi havia
el veredicte escolar.
Quinzenalment es feien excursions
per estudiar la flora, la fauna i la
geografia del país i cada tres mesos
hi havia reunions amb els pares.
Al 1915, l’escola de Delfí Ortiz obté
el premi de l’Associació Protectora
de l’Ensenyança Catalana. Aquesta
associació era una entitat d’àmbit nacional
fundada el 1889 amb l’objectiu
de difondre l’ús i l'aprenentatge del
català. Entre les seves tasques cal
destacar les subvencions a iniciatives
particulars o col·lectives en pro
de la llengua catalana, la creació de
patronats per al sosteniment d’escoles
i de les colònies escolars de
vacances, la concessió de beques,
la creació de càtedres, la celebració
de concursos escolars de llengua
catalana, de geografia i història de
Catalunya, l’organització de cursos
de català, la creació de biblioteques
escolars, com també l’edició de
llibres escolars catalans i la millora
del material docent.
La bona tasca de l’escola queda
també reflectida en l’acta de 21 de
març de 1914 de la Junta Local d’Instrucció
Primària. En la visita al centre,
van dur a terme exàmens a l’alumnat
sobre aritmètica, lectura, geometria,
dibuix, escriptura, geografia, gramàtica
i anàlisi gramatical i segons els
membres de la Junta, els resultats
van ser molt satisfactoris.
Delfí Ortiz, comptava amb una
bona preparació va donar el mes
de desembre de 1914, al Centre
Nacionalista Català, una conferència
“Nacionalisme i educació” que va
tenir molt ressò.
Els seus alumnes també es beneficiaren
del seu saber. El 14 i 15 de maig
es celebraren a Lleida, el tercer concurs
d’Història de Catalunya, sota els
auspicis de la Associació Protectora
de l’ensenyança Catalana, on hi
va participar l’escola de Linyola.
L’alumne Josep Oriol Anguera va
guanyar el premi d’honor amb 125
ptes. D’altres alumnes de Linyola,
premiats foren els nois Jaume Palou,
25 ptes., Antoni Oriol Anguera, 15
ptes., Jaume Mir, 50 ptes. i les noies
Emília Bosch i Teresa Abellana, 15
ptes., Dolors Mir, 50 ptes. El premi
d’honor dels mestres se’l va endur
Delfí Ortiz amb 150 ptes.
El 9 d’abril de 1918, el rector de la
Universitat de Barcelona autoritza a
Delfí Ortiz a traslladar aquesta escola
al Carrer Carretera número 13 de la
Fuliola. En el seu discurs d’acomiadament
de Linyola, diu que desprès
dels sis anys d’haver exercit com
a mestre particular, se’n va perquè
ha estat concedida la graduació a
les escoles públiques i a la Fuliola
encara solament hi havia una escola
unitària. 1 No cal dir que deixà un bon
record a Linyola. Antoni Oriol en una
carta escrita a inicis dels anys 90
del segle passat a Barret Picat, el
recordava...
1) Aspectes de l’ensenyament a les comarques
de Lleida, 1910-1920. Ponència de
Josep Mir Cortada a les VI Jornades d’història
de l’educació celebrades a Lleida el 8,9 i 10
de març de 1984
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració Artesana
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64

36
Opinió
El sistema elèctric, la prima de risc,
la fotovoltaica i els polítics corruptes
Jaume Pedrós i Ramon Salvia
El senador socialista i portaveu a
la Comissió d’Indústria i Energia,
Jesús Alique, va dir fa pocs dies: “El
sistema energètic és un càncer per
a l’economia espanyola”.
Compartim plenament aquesta
opinió. De fet, si ens preguntem
quin hauria de ser l’objectiu del sistema
elèctric, segurament estaríem
d’acord que és proporcionar energia
elèctrica als ciutadans i empreses
de la forma més fiable, barata i sostenible
possible. L’actual sistema
és bastant fiable, però caríssim i
insostenible. Per què?
Les elèctriques en els seus inicis
van ser empreses arrelades al territori,
innovadores i creadores de
riquesa. Amb el pas dels anys van
anar formant-se grans grups com
Iberdrola i Endesa, i augmentant la
seva capacitat d’influència sobre els
diferents governs. Així fins arribar
a l’actualitat, en que els governs
legislen al dictat de les grans elèctriques
sense tenir en compte l’interès
general. L’objectiu és que aquestes
empreses mantinguin intactes els
seus astronòmics beneficis de més
de 6.000 milions d’euros cada any. Ni
que baixi el consum elèctric, ni que la
crisi assoli el país, ni que sigui amb
una política energètica que ens porta
al subdesenvolupament...
Les elèctriques aconsegueixen explotar
els rius sense pràcticament
cap compensació per a l’Estat,
obtenint milers de milions cada
any. Aconsegueixen explotar les
nuclears, que hem pagat entre
tots, i que l’Estat es faci càrrec del
desmantellament i la gestió dels residus
durant milers d’anys. I que si
ha un accident seriós les despeses
siguin també a càrrec de l’Estat, ja
que elles solament asseguren una
quantitat relativament modesta.
Aconsegueixen imposar la seva llei
a les xarxes de distribució, tots hem
sentit parlar de lo que et poden arribar
a cobrar per portar la llum a una
granja, per exemple. Aconsegueixen
que, tot i els seus grans beneficis,
se’ls reconegui un dèficit tarifari que
puja uns 28.000 milions d’euros
a hores d’ara, i que l’Estat titula
com a deute públic. Aquest dèficit,
completament fictici, és la diferència
entre els seus ingressos i els costos
reconeguts, els que elles declaren i
el govern accepta però que no han
estat mai auditats. Aquests 28.000
milions d’euros augmenten cada
any uns 4.000 milons d’euros. Les
elèctriques també aconsegueixen
cobrar tota l’electricitat produïda a
cada moment al preu de la tecnologia
més cara, de tal manera que la
més barata de produir (la hidràulica)
la cobren sovint a un preu que multiplica
per deu el cost de producció.
És lo que es coneix com a “beneficis
caiguts del cel” o “windfall profits”.
L’obtenció i conservació dels seus
nombrosos privilegis fa que l’electricitat
a Espanya sigui la segona més
cara d’Europa després de Xipre (una
illa), amb les conseqüències que
això té sobre famílies i empreses.
La pregunta lògica és: com s’ho
fan les elèctriques per aconseguir
mantindre aquesta situació? Amb
una gran influència sobre els partits
i sobre els mitjans de comunicació,
bàsicament. A hores d’ara ningú es
creu que les energètiques tinguin
contractats Felipe González (Gas
Natural Fenosa), José María Aznar
(Endesa), Miquel Roca (Endesa),
Pedro Solbes (Enel), Elena Salgado
(Endesa), Angel Acebes (Iberdrola),
Ana Palacio (HC Energía)…pels seus
grans coneixements del sistema elèctric.
La llista sencera és molt llarga,
com ho són també els sous: Àngel
Acebes cobra 400.000 euros a l’any
d’Iberdrola. Pel que fa als mitjans de
comunicació, les energètiques són
els principals anunciants a més de
tenir molts articulistes a sou. No els
caldria fer publicitat, ja que els seus
clients som clients captius, però és la
manera de controlar el què diuen i el
com ho diuen, perquè els mitjans ho
estan passant força malament econòmicament
i necessiten publicitat
desesperadament.
Però l’escàndol més gran és el fet
que paguem entre tots els errors
econòmics d’aquestes empreses.
El millor exemple és el dels cicles
combinats per a la producció d’electricitat
cremant gas natural. En pocs
anys n’han construït amb la potència
equivalent a 27 centrals nuclears
com si la demanda elèctrica hagués
de pujar indefinidament. El fet és
que la demanda s’ha estancat i que
a més van apareixent sistemes de
generació més competitius com l’eòlica
i la fotovoltaica, per la qual cosa
aquestes centrals de cicle combinat
funcionen moltes menys hores de les
previstes. Doncs bé, el govern fa que
barret picat ABRIL 2013

Opinió
37
entre tots els paguem encara que no
produeixin.
Un altre escàndol del sector elèctric
va ser quan es va “liberalitzar” l’any
1997. Com que se suposava que
els preus de la llum baixarien es va
pagar a les companyies elèctriques
molts milers de milions d’euros per
acabar d’amortitzar els seus actius.
Els preus però no van baixar, sinó
que van pujar. Però d’aquests euros
mai n’han tornat cap.
La capacitat de generació de llum
a Espanya és tan gran que en els
moments de màxim consum anual
encara es podria produir més del
doble de llum. N’exportem a França,
Portugal, el Marroc...
El problema per a les empreses és
que han entrat en escena noves
formes de produir electricitat amb recursos
autòctons, més barats i gens
contaminants. Actualment Espanya
gasta 47.000 milions d’euros cada
any en importar combustibles. Els
nous sistemes de producció elèctrica
eòlica i fotovoltaica poden ajudar
i molt a reduir aquesta immensa
factura que hipoteca la nostra economia.
Aquests sistemes, sobretot
la fotovoltaica, estan fora del control
de les grans elèctriques. I cada kw
produït amb energies renovables és
un kw que deixen de produir amb
sistemes contaminants que elles
controlen. El fet és que per no perdre
negoci s’han entestat en una guerra
a mort contra les energies netes, i el
govern central hi col·labora legislant
en aquest sentit, peti qui peti. Aquí
teniu alguns fets que ho evidencien:
— L’autoconsum ja fa temps que
hauria d’estar legislat i encara
no n’està. Estan buscant fórmules
per dificultar-lo al màxim. Els
comptadors nous que s’estan
instal·lant als domicilis estan
programats per sumar kw l’hora,
tant si entren com si surten. Si
s’autoritzés l’autoconsum amb
balanç net es crearien milers de
llocs de treball i es dinamitzaria
molt l’economia. I les famílies i
empreses tindrien la llum molt
més barata.
— Espanya és gairebé l’únic país
d’Europa que va votar en contra
de la directiva europea d’eficiència
energètica europea. El motiu:
si s’estalvia energia baixen els
ingressos de les elèctriques. El
pressupost europeu per ajuts

38
Opinió
en aquest sentit s’ha triplicat,
les empreses europees podran
gaudir-ne i millorar la seva competitivitat.
— Els darrers anys, sobre tot el
2008, es van instal·lar a Espanya
una certa quantitat d’instal·
lacions fotovoltaiques acollint-se
a unes condicions publicades
al BOE que establien un marc
retributiu per tota la vida útil de
les plantes solars. Tot i que la
Constitució prohibeix les mesures
retroactives perjudicials,
els governs de PSOE i PP amb
diverses mesures han reduït un
40 % (de moment) els ingressos
previstos al BOE en el seu moment.
Això ha comportat milers
de demandes i fins i tot arbitratges
internacionals que han situat
a Espanya a nivell menys que
tercermundista pel que fa a la
seguretat jurídica. Fa pocs dies
a Londres en una “road show”
d’empresaris i polítics espanyols
per “vendre la marca España” un
representant d’un grup de fons
d’inversió, Tim Murley, els va
dir públicament que “els meus
inversors em disparen un tret si
torno a invertir a Espanya”. És un
detall interessant per entendre
el perquè de la prima de risc
espanyola. L’estratègia seguida
per govern i elèctriques ha estat
culpar a la fotovoltaica del dèficit
tarifari, de fer pujar el preu de la
llum i de tots els mals del sistema.
La realitat és que el dèficit ja
era molt gran abans d’haver-hi
fotovoltaica i que aquesta fa
baixar el preu de la llum, com la
eòlica.
— És sorprenent que a les Canàries,
on la electricitat es produeix
cremant petroli, i on cada any
es paguen més de mil milions
d’euros a Endesa per a que la
llum allí surti al mateix preu que
a la península, s’hagi evitat fins
ara la producció eòlica i fotovoltaica,
que són molt més barates.
A més, Canàries és el millor lloc
d’Europa per aquestes energies.
— Com a referència, a Alemanya el
2012 s’han instal·lat 32 vegades
més panells fotovoltaics que a
Espanya, tot i que allí hi ha molt
menys sol. I no tenen dèficit
tarifari i la llum més barata que
la nostra! Un dels dos països va
equivocat...
La situació que es va creant és
insostenible, perquè molta gent ja
no pot pagar la llum. Les empreses
pressionen per mantenir beneficis
havent apostat pels cicles combinats
que ara esdevenen en la seva
major part innecessaris. El govern
evita tant com pot la irrupció de
tecnologies més netes i barates que
s’impulsen en altres països i que tindrien
efectes molt beneficiosos per
l’economia nacional i la de famílies
i empreses. Fins i tot s’esforça per
expropiar progressivament les instal·
lacions fotovoltaiques ofegant-les
econòmicament. Un sector en que
vam esdevenir capdavanters, ara és
esborrat del mapa.
Què podem fer davant d’això? Com
a consumidors som les víctimes
que paguem els plats trencats.
Per tant, hem d’estar atents a les
noves possibilitats que ens pot
oferir l’autoconsum total o parcial,
ja que fer-nos la pròpia electricitat
amb plaques fotovoltaiques és més
barat que comprar-la a la xarxa, i
la diferència cada vegada serà més
gran. És una revolució energètica
mundial imparable per cap govern
que condueix a una democratització
energètica. Exemples? els
tenim a prop. S’està construint
a Bellvís una moderna granja de
porcs que no estarà connectada a
la xarxa, no li cal. No pagarà mai
cap factura de llum, per tant serà
més competitiva...
Pensem-hi!
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
barret picat ABRIL 2013

Opinió
39
Mals averanys
Xavier Díez
Mals averanys és el títol d’una novel·la
menor de Gunter Grass. Publicada a
principis dels noranta, i en el context
de la caiguda del mur de Berlín i el
retorn a Europa dels països de l’antic
bloc sota supervisió soviètica, narra
l’aliança entre dos vidus, ell alemany,
ella polonesa. Ambdós tracten d’encetar
una reconciliació sincera amb una
iniciativa personal que esdevé fracàs
polític. Intenten organitzar una operació
que permeti enterrar els alemanys
expulsats de l’antiga Prússia Oriental
a la fi de la segona guerra mundial.
A la manera d’una metàfora sobre
la superficialitat de la Unió Europea
(més aviat limitada a la convergència
d’elits econòmiques més que no pas
a l’harmonia sentimental), la conclusió
no satisfà expectatives sinó que
aprofundeix el dolor. La reconciliació,
com la unió europea, acaba essent
més una qüestió teòrica que pràctica.
Els mals averanys refilen en un horitzó
hivernal.
Abans de començar l’article, em venia
al cap, tanmateix, un altre llibre
d’autor alemany, publicat per la mateixa
època, que sí em sembla més
rellevant. Es tracta de Perspectives
de guerra civil, de l’assagista Hans
Magnus Enszenberger. L’escriptor
tracta de reproduir el clima de sorda
tensió entre la societat europea arran
d’un seguit de canvis i transformacions
socials que, ja els noranta,
implicaven un sentiment de pèrdua,
de decadència i pessimisme. De
fet, ja fa més de tres dècades, de
manera sorda s’expressa una percepció
generalitzada de reculada en
el model de benestar, que més enllà
d’aspectes materials, estadístics o
reals, representa sobretot una sensació
difusa de dolor, un pessimisme
existencial que ens porta a la idea
(certament fonamentada) que les
coses aniran pitjor per a la immensa
majoria, mentre que per a una selecta
minoria tot seran dies de vins i roses.
En una caricatura, podríem dir que la
pobresa i precarietat s’ha ensenyorit
d’Europa, mentre les Paris Hilton de
torn tenen com a principal problema
poder combinar el color del Ferrari
amb el vestit de Prada. Arran de
tot plegat, el filòsof detectava odi i
ressentiment, ambdós, sentiments
difícilment controlables en climes
potencialment explosius.
Va punxar la bombolla immobiliària.
Tanmateix, encara n’hi ha moltes
altres, de bombolles, pendents d’explosió.
Una de les fonamentals és
la informativa. L’opinió publicada,
amb tendència a l’autoreferència i la
fixació en el melic, no explica que al
carrer, a les botigues, als claustres
de les escoles, a la perruqueria, a la
plaça..., hi ha un elevat nivell de tensió
social. Que entre els no intel·lectuals,
els no experts, els no professionals
integrats, s’eixamplen les rengles dels
ressentits i apocal·líptics. Que no és
difícil sentir (i participar) en converses
en què, a còpia d’escàndols, acomiadaments
vergonyosos, incertesa,
insultant exhibicionisme de la riquesa,
capteniments indignes, hi ha força
gent que reclama el retorn a la pena
de mort. Una pena de mort que estèticament
recorda la pulsió vintage de
la guillotina en creixents evocacions
de la revolució francesa. Entre la gent
corrent s’instal·la la idea d’aquesta
crisi com a estafa, excusa per poder
propiciar la revolució conservadora,
i que només actes contundents o
violència catàrquica poden revertir
el procés. Dubto que la majoria hagi
llegit La doctrina del shock, de Naomi
Klein, un dels llibres fonamentals de
la darrera dècada, tanmateix cal entendre
que bona part de la població
ha assumit la seva interpretació de la
història. Una interpretació que porta
a pensar (i malauradament des del
camp polític i econòmic no deixen de
ploure confirmacions) que la crisi és
una excusa per posar en marxa una
reacció econòmica, una “oportunitat”
per acomiadar, desmuntar l’estat del
benestar, colonitzar l’espai públic a
partir d’apropiacions privades, i deixar
a la intempèrie contingents creixents
de població. Una fórmula de despullar
al somni utòpic europeu i tornar a una
mena d’edat fosca, on senyors d’acer
amb formes d’executius assolen a
còpia de terror i saqueig els béns
públics i privats. Perspectives de
guerra civil, que ens alertava fa vint
anys un dels pensadors europeus
més reconeguts.
Com tot, és difícil preveure l’evolució
dels esdeveniments. Tanmateix hi ha
odi. Molt d’odi. I, alhora, una certa
capacitat recuperada d’organització.
Una de les coses que els mitjans no
expliquen és com allò que es digué
15-M s’està articulant als barris.
Que a les assemblees de la PAH
hi assisteixen centenars de persones,
que fan i preparen ocupacions
d’habitatges i accions provocatives
per deixar en evidència les contradiccions
del poder polític, i semblen
(desesperats i fora del sistema com
ja molts es troben) que no tindran
cap problema per apujar l’escalada
d’hostilitats. Que molts a polítics i
empresaris ja els comença a resultar
complicat circular lliurement per
l’espai públic. Que, tot plegat, com
considera el periodista Enric Juliana,
podria acabar en no-res; un recanvi
del sistema polític com l’esdevingut
a la Itàlia dels noranta en la forma
de la substitució del sistema polític
tradicional per una “berlusconització”.
Tanmateix, a Catalunya, i encara
menys a Espanya, no s’està per les
subtileses italianitzants. La indignació
sovint pot esclatar violentament a
partir d’una petita espurna. I a Madrid
no manquen piròmans. Tot plegat,
mals averanys.

40 barret picat ABRIL 2013
www.clublinyolagym.com

42
Literatura
SANT JORDI
II Premi infantil de poesia
Ajuntament de Linyola i Col·legi Sitjar
Els guanyadors del II Concurs de Poesia Infantil de Linyola que organitza l’ajuntament foren:
Cicle mitjà
1r Els pastissos de Míriam Pérez Vidal
2n La meva gateta d’Ariadna Castelló Rodés
3r L’Àngel de Núria Llordés Coca
barret picat ABRIL 2013

SANT JORDI
Literatura
43
Cicle superior
1r La felicitat de Aina Fontanet Gispert
2n La finestra de Daniel Tejeda
3r La casa de Júlia Vergé Pagès

44
Literatura
Biblioteca Salvador Espriu
NOVETATS SANT JORDI —2013
LLIBRES
PSICOLOGIA
— Adolescents.cat. La Galera,
2013.
— MARINA, J.A. L’educació del
talent. Ariel, 2013.
RELIGIÓ
— TORRALBA, F.;VILLATORO,V.
Amb Déu o sense: quaranta
cartes creuades. Fragmenta,
2012.
ÈTICA
— THIÓ DE POL, C. M’agrada la
família que m’ha tocat: Educar
els fills en positiu. Eumo, 2013.
ECONOMIA
— FONTANA, J. El Futuro es un
país extraño: una reflexión
sobre la crisis social de comienzos
del siglo XXI. Pasado
& Presente, 2013.
CIÈNCIA
— FERNÁNDEZ, S; MIRALLES, F.
Esmorzar amb partícules. Rosa
dels Vens, 2013.
CUINA
— SANO, K. Cuina catalana per a
festes i tradicions. Grata Lectura,
2011.
ESPORTS
— MARTIN, R. Messi: un geni a
l’escola del futbol. Cossetània,
2013.
NOVEL·LA
— BORRUT, N. Tablinum. Pagès,
2013.
— CAMERON, P. Algún dia este
dolor te será útil. Libros del
Asteroide, 2012.
— CARRANZA, M. El Fruit del baobab.
Edicions 62,
— CINCA, G. Una Família exemplar.
Destino, 2013.
— CORRALES, A. En un rincón del
alma. Ediciones B, 2012.
Montserrat Espina Bellet
— ESPINOSA. Brúixoles que busquen
somriures perduts. Rosa
dels Vents, 2013.
— ESPONELLÀ, N. Una Dona d’aigua.
Columna, 2013.
— EUGENIDES, J. La Trama matrimonial.
Empúries/Anagrama,
2013.
— FALCONES, I. La Reina descalça.
Rosa dels Vents, 2013.
— FALLADA, H. Llop entre llops.
Ed. De 1984, 2012.
— LARSSON, A. Sacrificio a Mólek.
Seix Barral, 2013.
— MOLIST, J. Temps de cendres.
Columna, 2013
— MONTERO, R. La Ridícula idea
de no volver a verte. Seix Barral,
2013.
— MORTON, K. L’Aniversari secret.
Suma de Letras, 2013.
— POSADAS, C. El Testigo invisible.
Planeta, 2013
— RAHOLA, P. El Carrer de l’embut.
La Magrana, 2013.
— REDONDO, D. El Guardià invisible.
Columna/Destino
— RIERA, C.Temps d’innocència.
Edicions 62, 2013
— SANCHEZ, M. La Felicidad es
un té contigo. Espasa, 2013.
— SANTOS, C. L’Aire que respires.
Planeta, 2013.
— SIERRA, J. El Maestro del Prado.
Planeta, 2013.
— SOLER, S. L’Estiu que comença.
Planeta, 2013.
— URIBE, K. Lo que mueve el mundo.
Seix Barral, 2013.
— VILA-SANJUÁN, S. Estaba en el
aire. Destino, 2013
— WALLACE, D.F. L’Escombra del
sistema. Edicions del Periscopi,
2013.
SECCIÓ INFANTIL
CONTES
— LACOMBE, B. Ondina. Baula,
2012.
barret picat ABRIL 2013

Literatura
45
— MAEYER, G. de. Juul. Lóguez,
2009.
— PEREZ-REVERTE, A. El Pequeño
hoplita. Alfaguara, 2010.
— RICART,Q. La Mare està malalta.
Ed. Propostes Culturals Andana,
2012.
— VARGAS LLOSA,M. Fonchito y
la luna. Alfaguara, 2010.
IMAGINACIO INFANTIL /JUVENIL
— ALONSO DE SANTIAGO, B. El
Misterio de la vaca descoyuntada.
FCE, 2010.
— PARIS, M; CAMINAL, O. Els
Enigmes impossibles. De París
Edicions, 2013
— PORTELL, J. ¡ A mí no me gustan
los libros! Algar, 2010.
NOVEL·LA JUVENIL
— AYLLÓN, J.R. Otoño azul. Bambú,
2010.
— MELIS, A. El Secreto de Lago
Ness. Montena, 2010.
— FARIA, L. Azul para las pesadillas.
Jaguar, 2010.
— FERNÁNDEZ, L. La chica zombie.
Seix Barral, 2013.
— GALLEGO, L. El Libro de los
portales. Minotauro, 2013.
— PETRIX, H. Diari d’H. La Galera,
2013.
— ROCA, C. Katalepsis. La Galera,
2013.
SECCIÓ AUDIOVISUALS
DVD’S (INFANTIL)
— BURTON,T. Frankenweenie. Walt
Disney Pictures, 2013.
— CARRILLO,J. Pequeñas voces.
Cachupedillo, 2013.
— MOORE,R. Rompe Ralph! Walt
Disney Animations,Studios, 2013.
— Osos a todo ritmo. Walt Disney,
2000
— TARTAKOVSKY,G. Hotel Transylvania.
Sony Pictures Animation,
2013
DVD’S (ADULTS)
— AFFLECK, B. Argo. Smoke House,
2013.
— ALLEN,W. A Roma con amor.
Sony Pictures, 2013.
— BAYONA,J.A. Lo Imposible.
Apaches Entertainment, 2013.
— CORTÉS, E. ¡Atraco! Pedro Costa
PC, 2013.
— DAVIES, T. The Deep blue sea.
Film4, 2013.
— DAYTON, J. Ruby Sparks. Bona
Fide Productions, 2013.
— LEE, A. La Vida de Pi. Fox 2000
Pictures, 2013.
— MENDES, S. Skyfall. Eon Productions,
2013.
— SATRAPI, M. Pollo con ciruelas.
Celluloid Dreams Productions,
2012.
— SCOTT, K. Starbuck. Caramel
Film, 2012.
— STONE, O. Salvajes. Universal
Pictures, 2013.
— SPIELBERG, S. Lincoln. Touchstone
Pictures, 2013.
— YIMOU, Z. Amor bajo el espino
blanco. Beijing New Picture Film
Co, 2013.
— WEITZ, P. La vida de Flynn. Focus
Feature, 2013.
— WIESEN,G. El Arte de pasar de
todo. Fox Searchlight, 2012.
AGENDA D’ACTIVITATS
— Dilluns, 22 d’abril i a 2/4 de 9h, especial
revetlla de Sant Jordi a les
biblioteques amb “Cuinant històries”
a càrrec de Sandra Rossi
(per a majors de 12 d’anys).
— Dimarts, 23 d’abril, diada de Sant
Jordi, “Minuts Menuts”, visita
dels alumnes de la Llar d’Infants
Municipal Linyola.
I Jornada de Portes obertes
amb exposició de novetats bibliogràfiques
i audiovisuals.
— Dissabte, 27 d’abril i a les 12h. del
midia, Hora del conte amb el títol
“Barques de paper. Històries
del petit Espriu”, a càrrec de
Marta Catalan i Sergi Argemí.
— Dijous, 16 de maig i a 2/4 de 9h,
Jornada Literària: “El cercador
de pigues i altres contes” d’en
Jaume Balcells, amb la presentació
d’Esteve Mestre.
— Del 27 de maig al 8 de juny, Exposició
“Els drets de les nenes
i els nens”, del Servei de Biblioteques
i la ONG “Intervida”.
— Del 17 al 29 de juny, Exposició
“Dones d’empresa”, de l’ICD.

46
Literatura
M’agrada Linyola
Judit Pedrós
ODA
A LINYOLA
M’agrada Linyola
el meu poble
tranquil, petit, dòcil.
M’agrada Linyola
la meva vila
plena de vida, gran, curiosa.
M’agrada Linyola
i la seva gent
tranquil·la, plena de vida, curiosa.
M’agrada Linyola
les seves botigues de tota la vida
(i les terrasses de sempre)
de gom a gom, amb gent forastera,
amb gent de casa.
M’agrada (i molt) marxar
conèixer llocs
propers, llunyans, diferents.
M’agrada allunyar-me
submergir-me en terres marines
veure muntanyes més enllà del pla.
Però sobretot m’agrada tornar
i redescobrir, de tant en tant
que m’agrada
(o fins i tot m’encanta)
Linyola, el meu poble
conegut, amic, germà.
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
barret picat ABRIL 2013

LINYOLA
Fotos: Josep Binefa
47

48
Fotos: Jubilats, JR Tarragó, Adoli i Cau
Excursió Llar jubilats
Menjant la mona
La mona
Adoli
Llar jubilats
AEiG Mascançà d’excursió

C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
LINYOLA
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
barret picat ABRIL 2013 49

50
Literatura
Jornada amb l’escriptor i
rondallaire Ricard Bonmatí
Mestres i alumnat de l’escola el Sitjar
Cada curs l’Escola El Sitjar participa
en el programa “Autors a les aules”
que coordina la Institució de les Lletres
Catalanes (ILC) en col·laboració
amb el Departament d’Ensenyament.
Aquesta activitat, iniciada
l’any 1998, pretén promocionar la
literatura catalana i el foment de la
lectura en l’àmbit de l’ensenyament.
Es tracta d’una iniciativa que pretén
potenciar que l’alumnat comparteixi
experiències i literatura amb un autor
o autora triat prèviament per l’escola.
Enguany hem tingut la sort de poder
tenir entre nosaltres l’escriptor Ricard
Bonmatí, que molt amablement,
ha compartit tot el dia i amb tots els
nens, nenes i professorat de l’escola,
les seves històries, poemes i saviesa.
L’alumnat de cicle superior de primària
així ho expliquen:
“El dimarts, dia 2 d’abril de 2013,
a les 9 hores, va venir a l’escola el
senyor Ricard Bonmatí. És un home
de mitjana edat, mestre, escriptor
i poeta. Per la seva manera de fer
i d’explicar les coses, es nota que
és una persona molt simpàtica i
divertida. Ens va explicar curiositats
o anècdotes que li havien passat.
Explicava de forma emocionant, gesticulant
i amb paraules planeres...”
“El senyor Ricard Bonmatí ha arribat
a l’escola a primera hora del matí.
Tots hem baixat a la biblioteca, estàvem
molt emocionats. Ens imaginàvem
a un home no molt alt i amb
els cabells arrissats però ens hem
equivocat, és molt alt i amb quatre
cabells, com la flor del dent de lleó...”
“En Ricard Bonmatí és escriptor de
poesia, contes i teatre per a infants
i joves. Va néixer a Barcelona el 12
d’octubre de 1954. Va treballar de
mestre d’educació primària i actualment
és professor a la universitat.
Durant dues hores ens va explicar
moltes coses sobre ell i els seus
poemes. Una va ser que en llegir un
llibre d’informació per fer un poema
sobre la papallona, va llegir que si
et fiques mel al dit, les papallones
vindran perquè és dolç i trauran la
seva espiritrompa. Un dia que va
anar de càmping amb els seus fills i
menjaven mel amb pa per berenar,
van voler fer la prova en ficar-se mel
al dit per atraure una papallona, però
els seus fills no van ser a temps de
fotografiar-lo...”.
“El poema de la papallona diu així:
Papallona encisadora,
escriptora i dibuixant,
com que ets tan bona lectora,
passes pàgines volant.
Amb ta ploma enrotlladora
suques tinta en tantes flors...
El teu llibre m’enamora,
poetessa dels meus horts.
“En Ricard, és un home molt expressiu,
que fa molts gestos i cares
abans, durant i després de cada
explicació. Ens va dir que quan representem
el teatre també hem de
ser molt expressius...”.
“La visita d’en Ricard Bonmatí va ser
molt emocionant, ens va ensenyar
uns quants jocs per a fer treballar el
nostre cervell. Ens va dir que hem
d’esforçar-nos més treballant els
gestos perquè són molt importants.
Aquesta visita va ser impressionant
i sobretot em va agradar molt perquè
ens feia riure molt i feia moltes
bromes...”.
“En Ricard Bonmatí ens ha explicat
contes, històries i molts poemes.
Coneix i és amic de la Joana Raspall,
que és qui li va fer descobrir el món
de la poesia...”.
barret picat ABRIL 2013

Literatura
51
vinguis a visitar-nos un altre dia,
Ricard”.
“De tot el que ell ens va dir en podem
treure el missatge de què en una
obra de teatre no només importa
que et sàpigues el guió, sinó també
com ho expresses amb els gestos”.
“Té una memòria excel·lent perquè
se sap tots els poemes i té molta
imaginació. No ens vam avorrir gens
perquè va saber captar la nostra
atenció tota l’estona durant dues
hores”.
“És l’autor de les obres de teatre que
estem preparant per a les Jornades
Culturals. Li estem molt agraïts pels
arranjaments que hi ha fet per a
nosaltres perquè hi ha afegit nous
personatges i noves escenes”.
“Li vam representar un tros de les
obres de teatre que estem treballant
i ens va dir que havíem de ser més
expressius, com si fos real, fer riure
al públic i l’últim, però no menys important,
que nosaltres ens ho havíem
de passar molt bé...”.
“També li vam poder fer preguntes
i ens va resoldre dubtes sobre les
obres que els de 5è i 6è estem assajant
i ens van anar molt bé els seus
consells. Fins i tot el vam convidar
a què vingués el dia que farem la
representació de “La llegenda de
Sant Jordi” i “Pizza Tres Alícies”,
però ens va dir que no podria venir
perquè tenia classe. No obstant, com
que és tan bromista, ens va dir que
hi seria en forma de fantasma o bé
d’home invisible.”
“Em va agradar molt la seva visita
a l’escola. I ara tinc un record d’ell
perquè ens va signar els llibres que
portàvem i ens els va dedicar”.
“Va dir un poema que em va agradar
tant que no me’l puc treure del cap.
De fet és una endevinalla. Diu així:
A cavall d’un cabell
et forado la pell.
I el teu líquid vermell
m’il·lumina el cervell. (EL POLL)
“Tot i que primer quan el vam veure
semblava un home seriós no ho era
gens. És un home molt bromista i
tot el que ens va explicar va ser molt
interessant”.
“Crec que el senyor Ricard és molt
agradable i m’agrada com parla i
s’expressa. Es nota que és un escriptor
de contes i poemes perquè
sap com tractar als nens i a les
nenes. Trobo molt interessant que
vinguin aquest tipus de persones a
les escoles”.
“És un bon home. A mi em va agradar
tant que ja li he enviat un missatge
donant-li les gràcies per tot”.
“Quan va explicar la història del seu
avi em va fer riure molt. Espero que
“Ens va demostrar durant tota la seva
explicació que tenia molta energia i
ens la va saber transmetre. Amb el
seu bon humor ens va fer riure molt.
Cada poema que ens recitava tenia
la seva història o anècdota prèvia
relacionada amb coses que li havien
passat a ell o a la seva família. És
per això que crec que per escriure
s’inspira amb tot allò que li passa a
la seva vida”.
Tot i totes, petits i grans hem gaudit
molt escoltant-lo i compartint poemes.
Moltíssimes gràcies, Ricard!
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

52
Literatura
El metge havia dit: “A aquesta nena
li convé un canvi d’aires” i els meus
pares s’ho varen parlar i m’enviaren
a casa la tia Cesca, que vivia en una
masia de la Plana d’Urgell.
Vaig fer el viatge més aviat trista, val
a dir. La idea de separar-me dels
pares, dels germans, de les amigues
del parvulari, no em feia gens de gràcia.
Per animar-me, m’havien posat
davant d’un mirall.
—Estàs groga, ho veus? Groga
com un ciri. Les trenes se’t veuen
més negres que mai. Allà la masia
correràs, saltaràs... et vindrà
molta gana. Quan tornis, les teves
galtes seran com dues cireres i
hauràs crescut un pam...
I jo havia marxat disposada a créixer
força i a pintar-me les galtes de
vermell.
De seguida ens vàrem fer amics. Es
veu que l’Àlvar, també l’havien enviat
a ca la tia Cesca a fer salut. I és que
aquells eren mals anys per als nens
de ciutat, com nosaltres...
L’Àlvar, de ca la tia Cesca en deia a ca
l’oncle Valentí, perquè ell no era nebot
de la tia Cesca, sinó de l’oncle Valentí.
L’Àlvar era força més alt que jo, tenia
els cabells tallats quasi al zero i portava
una bata de ralles, cordada al
davant. Es veu que a la seva escola
la portaven així, la bata. La meva, en
canvi, era blanca, amb unes lletres
de color blau, a l’esquerra, que deien
C.P., i es cordava al darrere.
A ell i a mi, de primer, ens va venir de
nou la manera d’enraonar de la gent
d’allà; d’un noi en deien “xiquet”;
d’un càntir, “silló”; d’una xemeneia,
“xuminia”; d’un cordill, “vencill”;
d’una sargantana, “sargantilla”;
d’una escombra, “granera”; per nosaltres
deien “naltres”; per vosaltres,
“valtres”, i així moltes altres coses.
Àlvar *
Carmina Portell
Però al cap d’un parell de setmanes
ja se’ns hi havia fet l’oïda i dèiem:
—Tia Cesca, “naltres” tenim
gana, doneu-nos d’aquell pernil
tan negre que teniu al rebost,
penjat del “vencill”!
I la tia Cesca reia, reia... i ens donava
pa blanc, i unes llesques de pernil
que “naltres” no les havíem vist mai
de la vida.
L’Àlvar i jo sempre estàvem junts: al
paller, al corral, a l’estable, al cobert,
a la cort, a l’era....
Una cosa que ens agradava molt
era el pou. Malgrat ser fondo, t’hi
emmirallaves molt bé. Si deslligaves
la corda i la deixaves lliscar entre les
mans, la corriola grinyolava amb un
so molt divertit i, al capdavall, xap!,
la galleda es ficava dins l’aigua. I el
xap! Era molt allargassat, perquè el
pou ressonava de valent.
Amb l’aigua del pou omplien el
safareig i l’abeurador. Quan l’abeurador
era ple, venia l’Ignasi amb
les vaques, i totes bevien a cor que
vols. I si nosaltres cridàvem “Ep, tu,
Pubilla”, o bé “Ei, Cabalera” –posem
per cas– elles giraven el cap per mirar-nos,
i l’aigua els regalimava de la
boca, com si bavessin...
Per anar a cal Benetó, calia baixar
per un corriol, fins al camí. A banda
i banda del camí, com si fossin
soldats plantats, hi havia una rengla
d’arbres molt alts, que sempre que
bufava el vent movien les branques.
I les fulles, en fregar les unes amb
les altres, feien un soroll que a mi
m’omplia de basarda. Per això, si
estava sola, passava aquell tros rabent.
Si anava amb l’Àlvar o bé amb
la tia Cesca, amb l’excusa d’arribar
primer a cal Benetó, m’engegava
a córrer com una boja. I tot per no
sentir la fressa dels arbres!
A cal Benetó hi anàvem per la cisterna.
La tia Cesca hi omplia uns
càntirs i unes gerres, perquè deia
que aquella aigua era millor per a
beure que la del pou. Es veu, però,
que de vegades la cisterna quedava
eixuta, i llavors sort hi havia del pou
de cal Valentí.
La Benetona era molt riallera i tenia
una cara rodona com una lluna i les
galtes vermelles. I jo pensava que,
quan estigués ben forta, tindria les
galtes tan vermelles com les de la
Benetona. Ella ens estimava molt,
l’Àlvar i a mi, i ens deixava pujar al
colomar i ens donava ous de colom.
Eren uns ous molt petits, de clova
fina, que si els sacsejaves feien
soroll, i que si se’t trencaven ja podies
sortir corrent, perquè feien una
pudor insuportable.
barret picat ABRIL 2013

Literatura
53
I més lluny, passats els esbarzers i
els camps d’alfals i els avellaners, hi
havia cal Tribó. A cal Tribó tenien més
terres que a cal Valentí i a cal Benetó
plegats. També tenien una tartana. I
a vegades, si algú de cal Valentí volia
anar a Balaguer –posem per cas– demanava
la tartana a cal Tribó, i els de
cal Tribó els la deixaven. Perquè eren
cosins, els vells. I nosaltres també
érem cosins del noi de cal Tribó, però
no tan cosins, com si diguéssim.
En Josep M. Tribó anava a l’escola
al poble i no podia jugar gaire amb
nosaltres. Però els dijous a la tarda i
els diumenges podíem compartir-ho.
Sempre anava espitregat i descalç.
Tenia la pell colrada pel sol i el vent, i
els cabells rossos com el blat madur.
I sabia anar amb bicicleta. I muntar
a cavall. I agafar un tinter buit amb
el dit gros del peu. L’Àlvar i jo prou
ens trèiem la sabata i el mitjó i provàvem
de posar el dit gros pel forat del
tinter: quan alçàvem la cama, el dit
sortia del tinter, i el tinter es quedava
a terra, tan tranquil.
I de totes les coses que recordo
d’aquell hivern tan fred, que vaig passar
a ca la tia Cesca per allò del canvi
d’aires, la que més se m’ha gravat a la
memòria no és pas aquella, de quan
tot jugant amb la balda de la cort vaig
deixar la tanca oberta i se’m van escapar
tres porcs. Els porcs van costar
molt d’atrapar i jo em vaig guanyar un
reguitzell de crits; però no és això el
que més recordo.
Sinó com, cada matí l’Àlvar i jo
corríem cap a la segla, passat cal
Benetó, allà on l’aigua feia un remolí
i s’amagava sota les lloses, per aparèixer
després a l’altra banda. Com
l’aigua era glaçada i la trencàvem a
cops de roc: en trèiem uns trossos
de glaç grossos, prims i transparents
com vidres de finestra. I ens els posàvem
a la boca, fins que la llengua
semblava cremada...
I quan, molts anys després, vaig besar
les mans de l’Àlvar, que acabava
de dir la seva primera Missa, només
em venia al pensament: ”Mans que
trencaven el glaç”...
Però llavors que l’Àlvar i jo trencàvem
a trossets el glaç de la segla, no podíem
sospitar que ell es faria frare,
que jo seria una noia estranya, i que
en Josep M. Tribó esdevindria amo
del seu mas tan prematurament: no
ho haguéssim dit mai! Nosaltres només
pensàvem a jugar i a menjar-nos
el glaç, cada matí, a primera hora...
A casa van dir que sí. Que havia
crescut molt i que les meves galtes
semblaven dues cireres.
*El conte té com a escenari La Cendrosa
–les masies de Cal Valentí,
cal Benetó i cal Tribó, dels anys de
postguerra. El protagonista és el
periodista, lingüista i poeta Àlvar
Maduell i qui escriu el relat, és la
contista Carme Portell, que publicà
aquest conte “Àlvar” al Cavall Fort n.
248, de març de 1973, en record de
la seva estança a cal Valentí. Un dels
protagonistes del conte, Josep Maria
Tribó i Riera de la Masia Moreno ha
estat qui ens ha cedit el conte i a qui
agraïm la seva atenció.
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

54
Entreteniments
El racó dels acudits
Gerard Soldevila Pelegrí
–Mare, què fas amb els ulls tancats davant l’ordinador?
–És que el Windows m’ha dit que tanqués les pestanyes
En una oficina…
–Pep, què hi fas aquí treballant, no és avui l’enterrament
de la teva sogra?
–Lamento molt el teu accident...
–Quin accident?...
–No em diràs que vas nàixer amb aquesta cara?
–Doctor, últimament em sento vell, gras i lleig... què tinc?
–Raó.
–És que els meus pares em van educar de manera que
primer s’ha de fer la feina i deixar la diversió per després.
*Toc Toc
–Qui és?
–Doctor doctor, tinc complex de lletja...
–Perdona però de complex res…
–L’amor de la teva vida...
–No pot ser... la cervesa no parla...
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
barret picat ABRIL 2013

Racó verd
55
Els ocells de Linyola
Roger Guillem Martí
Any de neus,
any de béns
Aquest hivern ha estat un any excepcional
pel que fa a nevades,
amb gruixos de rècord en diverses
poblacions del Pirineu lleidatà, i també
amb quantitats interessants en
altres indrets del país, com al massís
dels Ports, a les Terres de l’Ebre. A la
resta del territori ha estat un principi
d’any de pluges abundants, que han
anat caient de forma gradual durant
aquests primers mesos. Com a tall
d’exemple, els ordis de les zones de
secà presenten una alçada no vista
als darrers anys, que fan preveure
una gran collita i, alhora, són un
bon amagatall per ubicar-hi el niu la
tant amenaçada fauna ornítica dels
secans.
Aquests condicionants climatològics
han fet retardar l’arribada d’una
bona part dels ocells migradors que
passen l’hivern al continent africà,
tant dels que es quedaran a criar a
les nostres contrades, com els que
fan petits descansos en el seu camí
cap al centre i nord d’Europa. Com
cada any, el tècnic del Departament
de Medi Ambient, Jaume Bonfil, fa
un recull de les observacions de
les primeres arribades d’individus
d’aquestes espècies, a partir de les
dades aportades pels ornitòlegs de
tota la demarcació de Lleida. Aquesta
eina ens és útil per observar les
variacions interanuals en la migració,
detectar els canvis i buscar-ne les
causes. També ens serveix per tenir
una idea a partir de quina data podrem
començar a observar aquestes
espècies o anar introduint al llistat
aquelles espècies migradores més
escasses a la plana de Lleida.
Enguany, doncs, s’ha observat que
els primers individus de les espècies
migradores que arriben més aviat a
la plana, en comparació amb l’any
passat, ho han fet amb una setmana
o fins i tot dues més tard. En canvi a
finals de març van arribar espècies
amb alguns dies d’anticipació. Als
voltants de Sant Josep hi va haver
una finestra climàtica de bon temps,
provocant l’arribada de fins a 19 espècies
en només quatre dies. Aquest
patró s’ha tornat a reproduir a l’abril,
amb l’arribada tardana d’aquelles
espècies que ho havien de fer a principis
de mes, i en dates normals a la
segona quinzena quan ha començat
a fer bon temps.
Bons llocs per observar primeres
arribades són l’Estany d’Ivars, els
secans de Belianes i Bellmunt
d’Urgell. En el primer espai, l’autor
de l’article va observar fins a
4 primeres arribades el dia 21 de
març: un fumarell carablanc (poc
habitual), un capsigrany (en data
primerenca), 2 aligots vespers (en
data tardana) i un martinet menut
(ocell que sol passar desapercebut,
i per tant no es tenen massa dades).
I és que l’Estany d’Ivars en aquestes
dates es troba en plena ebullició,
amb encara ocells que han passat
l’hivern i es desplaçaran al centre i
nord d’Europa per reproduir-se, el
pas d’altres ocells migradors que
aprofiten l’Estany per alimentar-se i
descansar en el seu camí i altres que
escolliran l’espai per realitzar part o
tot el cicle reproductor.
Així, mentre van arribant els ocells
migradors (com les orenetes que
estan treballant per reconstruir els
seus nius), altres espècies es troben
Parella de cigonyes aguaitant des d’un dels
nius de l’Estany d’Ivars.
Foto: © Roger Guillem Martí
realitzant la parada nupcials (com
els mascles de sisons als secans)
o ja covant els ous en els nius (com
les cigonyes). Aquest any les cigonyes
han ocupat tres nius a l’Estany
d’Ivars, augmentant doncs la població
reproductora en una parella. Però
no són les úniques parelles que ja es
troben covant, les podem observar
en nius ubicats en torres elèctriques,
de telecomunicacions, en grues de
la construcció, als campanars, estructures
preparades expressament
per humans i fins i tot en arbres, per
exemple un niu ocupat a la Granja
Sant Vicenç Ferrer o 7 nius ocupats
a l’Espai Natura Sot del Fuster (Vilanova
de la Barca).

56
Com passa el temps
Com passa el temps
Festa major del castell del Remei. D’esquerra a dreta, plantats: Nuri Salles, Antònia Pou, Pilar Pla, Antoni Velimelis,
Pilar Carulla. A la gatzoneta: Montserrat Teixidó, Maria Solsona, Josep M. Tarragona i Antoni Capdevila.
Fi d’ any 1959.
D’esquerra a dreta: Francesc
Monfà, Jovita Binefa,
Margarida Vallés,
Ventura Botigué, Josep
M. Balsells, Maria Roigé,
Anselm Fabregat,
M. dels Àngels García,
Josep M. Martí i Montserrat
Teixidó.
barret picat ABRIL 2013

Com passa el temps
57
Grup amb la Copa d’Europa, 13-V-1995. Francisco
Solsona, Montserrat Teixidó, Antoni Martí, M. Dolors
Vilamajó, Joana Ortiz.
Amb la copa d’Europa, 13-V-1995. Francisco Solsona, Antoni
Martí i Juanita Ortiz.
Quatre mones.
M. Dolors Vilamajó.

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
58 barret picat ABRIL 2013

Inauguració de la casa rural La Teuleria
59
Fotos Eva Llauet

Confirmació
Dalt: Núria Pérez,
Cristina Fernández,
Laura Mas, Irene Martínez,
Daniel Mas, Pau Chavero,
Carol Bonjorn
Mig: Minerva Montoro,
Aina Fontanet, Judith Coma,
Eva Planes, Júlia Sans,
Nerea Luque, Alba Monyarch,
Laia Vázquez, Xavier Navarro
Baix: Dylan Calasanz,
Arnau Tarragona,
Eduard Fernández,
Miquel Sirera, Blanca Batista,
Marc López, Èric Carulla
Tercera fila:
Marta Martí, Yasmine
Zahri, Raul Coman,
Vasile Todascà,
Ivan López, Iris Salse,
Tamara Carmona
Segona fila:
Pol Batista, Erik Cuenca,
David Garrido,
Júlia Gayarre, Biel Orrit,
Adelin Buta,
Marc Martínez
Primera fila:
Moisès El Ahmadi,
Claudia Boldú, Èric Torres
Inauguració La Teuleria
Fotos: EVA LLAUET