"El herrero y el diablo" de Juan Carlos Gené - Fundació Romea
"El herrero y el diablo" de Juan Carlos Gené - Fundació Romea
"El herrero y el diablo" de Juan Carlos Gené - Fundació Romea
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Autor: <strong>Juan</strong> <strong>Carlos</strong> <strong>Gené</strong><br />
Direcció: Carles Canut<br />
EL HERRERO Y EL DIABLO<br />
Intèrprets: Carles Canut, Pep Ferrer, Claudio Frost, Javier Gamazo, Luis José<br />
Iannone, Dani Klamburg, Sandra Monclús , Verónica Pallini, Lluís Villanueva i<br />
Hernán Zavala<br />
Il·luminació: David Ruiz<br />
So: Marcos Arribas i Josep Ferrer<br />
Coordinació tècnica: Eugeni Piniés<br />
Premsa: Sara Peralta, Lidia Giménez i Rubén Pujol<br />
Producció executiva: Marta Queralt i Marina Rius<br />
Producció: <strong>Fundació</strong> <strong>Romea</strong> per a les Arts Escèniques<br />
<strong>El</strong> Herrero y <strong>el</strong> Diablo és una <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> referència d<strong>el</strong> teatre argentí. Estrenada al<br />
mes <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1955, <strong>el</strong> públic hi va veure una al·lusió directa als es<strong>de</strong>veniments<br />
polítics que havien ocorregut dos mesos abans: <strong>el</strong> cop d’estat autoanomenat<br />
“Revolución Libertadora”, p<strong>el</strong> qual <strong>el</strong> general Eduardo Leonardi, amb <strong>el</strong> suport <strong>de</strong><br />
l’Església i <strong>de</strong> l’oligarquia, van en<strong>de</strong>rrocar <strong>Juan</strong> Domingo Perón. <strong>El</strong> cert és que <strong>Gené</strong><br />
havia acabat l’obra al mes <strong>de</strong> març anterior, però <strong>el</strong>s es<strong>de</strong>veniments polítics d’aqu<strong>el</strong>l<br />
any, així com la història política <strong>de</strong> l’Argentina contemporània han mantingut sempre la<br />
vigència d’aquest text i s’ha representat en moltes ocasions, dins i fora d’aquest país.<br />
Malgrat que són moltes les lectures polítiques que es <strong>de</strong>sprenen d’aquesta obra, i que<br />
<strong>Gené</strong> és un escriptor compromès amb <strong>el</strong> seu temps, l’autor ha volgut sempre reivindicar<br />
l’esperit ingenu i la gràcia sorneguera d<strong>el</strong> seu text. <strong>El</strong>l mateix la <strong>de</strong>fineix com “una<br />
senzilla festa teatral, nascuda com un intent d’utilitzar l’instint dramàtic popular”.<br />
<strong>Juan</strong> <strong>Carlos</strong> <strong>Gené</strong> és dramaturg, director, actor, pedagog, dirigent gremial, guionista <strong>de</strong><br />
t<strong>el</strong>evisió i cinema i fundador <strong>de</strong> diferents grups teatrals. Va néixer a Buenos Aires <strong>el</strong> 5<br />
<strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1928. Obres estrena<strong>de</strong>s: <strong>El</strong> Herrero y <strong>el</strong> diablo (1955), Se acabó la<br />
diversión (1967), Cosa juzgada (1971), <strong>El</strong> inglés (1975), Golpes en mi puerta (1984),<br />
Ulf (1989) i Memorial d<strong>el</strong> cor<strong>de</strong>ro asesinado (1990).<br />
Carles Canut. Després d’una llarga trajectòria professional, l’actor Carles<br />
Canut forma part <strong>de</strong> la companyia d<strong>el</strong> Teatre <strong>Romea</strong> i està estretament<br />
vinculat a les activitats <strong>de</strong> la <strong>Fundació</strong> <strong>Romea</strong>, <strong>de</strong> la qual actualment és<br />
director adjunt i on ha dirigit diverses lectures i espectacles: <strong>El</strong> petó <strong>de</strong><br />
Ju<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> David Hare, Pa’trás ni pa’coger impulso i Sóngoro Cosongo.<br />
14 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 2005 a les 19.30h<br />
Cicle <strong>de</strong> teatre argentí
Pep Ferrer. Estudia interpretació a l’Institut d<strong>el</strong> Teatre. Entre <strong>el</strong>s seus últims<br />
treballs <strong>de</strong>staquen Políticamente Incorrecto <strong>de</strong> Ray Cooney i Vidas Privadas <strong>de</strong><br />
Noël Coward (dir. Paco Mir), Sopar d’amics <strong>de</strong> Donald Margulies (dir. Esteve<br />
Ferrer), Rumors <strong>de</strong> Neil Simon (dir.Sergi B<strong>el</strong>b<strong>el</strong>), Cendres a les cendres <strong>de</strong> Harold<br />
Pinter (dir. Antonio Simón) i <strong>El</strong> Rei Lear <strong>de</strong> W. Shakespeare (dir.Calixto Bieito).<br />
Claudio Frost. Graduat a la Escu<strong>el</strong>a <strong>de</strong> Arte Dramático <strong>de</strong> la República<br />
Argentina”, d<strong>el</strong> 1994 al 2000 va formar part <strong>de</strong> la companyia teatral Escena<br />
Subterránea. Des d<strong>el</strong> 2003 és integrant <strong>de</strong> la companyia Teatro <strong>de</strong> los Sentidos,<br />
amb la qual ha participat a les obres <strong>El</strong> Hilo <strong>de</strong> Ariadna (2003) i La Memoria d<strong>el</strong><br />
Vino (2004).<br />
Javier Gamazo. És cantant <strong>de</strong> la banda Alta Luna. Ha participat en les òperes<br />
rock Jesus Christ Superstar i Pots tornar a venir, en <strong>el</strong> projecte musical Des<strong>de</strong> la<br />
oscuridad i en <strong>el</strong> musical Rent. Les seves darreres feines inclouen La muerte <strong>de</strong> un<br />
viajante (dir. J. <strong>Carlos</strong> Pérez <strong>de</strong> la Fuente); La ópera <strong>de</strong> cuatro cuartos i Macbeth<br />
(dir. Calixto Bieito), i Homenatge a Catalunya (dir. Josep Galindo).<br />
Luis Iannonne. Llicenciat en interpretació al Conservatorio Nacional <strong>de</strong> Buenos<br />
Aires <strong>el</strong> 1972. <strong>El</strong> 1991 funda a l’Argentina la companyia <strong>de</strong> teatre “Obertura”.<br />
Des <strong>de</strong> 1997 ha treballat com a ballarí i professor <strong>de</strong> tango a Barc<strong>el</strong>ona.<br />
Actualment dirigeix la companyia “Tango en Europa”.<br />
Dani Klamburg. Ha estudiat Art Dramàtic a l’estudi <strong>de</strong> Nancy Tuñón <strong>de</strong><br />
Barc<strong>el</strong>ona. Ha treballat amb Calixto Bieito en <strong>el</strong>s muntatges <strong>de</strong> <strong>El</strong> Rei Lear i<br />
Macbeth, <strong>de</strong> William Shakespeare, i La ópera <strong>de</strong> cuatro cuartos, <strong>de</strong> Bercht i<br />
Weill. També ha treballat amb Oriol Broggi, Carlota Subirós, Víctor Álvaro,<br />
Catalina Buzoiano i La Fura d<strong>el</strong>s Baus.<br />
Sandra Monclús. Llicenciada en Art dramàtic per l’Institut d<strong>el</strong> Teatre, ha cursat<br />
entrenament actoral amb Javier Daulte i Alejandro Marci a Buenos Aires, entre<br />
d’altres. Entre <strong>el</strong>s seus últims treballs, <strong>de</strong>staca “4D optic” (direcció: Javier Daulte;<br />
2004), obra que va guanyar <strong>el</strong> Premi Butaca 2004 a l’espectacle <strong>de</strong> petit format.<br />
Verónica Pallini. Es va formar com a actriu a Buenos Aires amb Raul Serrano.<br />
Des <strong>de</strong> 1994 treballa en teatre, t<strong>el</strong>evisió i cinema, primer a Buenos Aires i més tard<br />
a Barc<strong>el</strong>ona, on ha participat a Homenaje a Julio Cortázar (Institut Català <strong>de</strong><br />
Cooperació Iberoamericana), Dotze diuen Shakespeare (dir. Joan Ollé), Una plaza<br />
llena <strong>de</strong> hamacas (dir E. Chini), Y... a otra cosa mariposa (dir. S. Baylé).<br />
Lluís Villanueva. Llicenciat en Filosofia a la UAB i en Art Dramàtic a l’Institut<br />
d<strong>el</strong> Teatre <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona. Entre <strong>el</strong>s seus últims treballs <strong>de</strong>staquen <strong>El</strong> Rei Lear (dir.<br />
Calixto Bieito), T’estimaré infinittt (dir. Magda Puyo), Primera plana (dir. Sergi<br />
B<strong>el</strong>b<strong>el</strong>), <strong>El</strong> café <strong>de</strong> la Marina (dir. Rafa<strong>el</strong> Duran), Via Gagarin (dir. Jesús Díez),<br />
<strong>El</strong> Pati (dir. Pep Anton Gòmez), Suzuki i Woyzeck (dir. Àlex Rigola).<br />
Hernán Zavala. Natural <strong>de</strong> Buenos Aires, és director, actor i professor <strong>de</strong> teatre.<br />
Ha participat en les produccions argentines <strong>de</strong> Julio César, <strong>El</strong> hombre <strong>el</strong>efante,<br />
West Si<strong>de</strong> Story, Kafka i un hombre insignificante. A Barc<strong>el</strong>ona ha treballat<br />
dirigint Pepe Rubianes a En Resumidas Cuentas, amb Joan Lluis Bozzo a Estrips i<br />
amb Ricard Reguant a Escrito en las Estr<strong>el</strong>las i No Val Badar. <strong>El</strong> 1997 funda<br />
l’escola d’actors Baúl <strong>de</strong> Sueños.