Introducció al desenvolupament de programari - 6 tasses de Java ...

© FUOC • XP06/M2010/01166
ANOTACIONS
36
Programari lliure
El llenguatge C té un ampli conjunt de funcions estàndard, entre les
quals hi ha les d’entrada i de sortida de dades, que veurem en
aquesta secció.
El compilador de C ha de saber (nom i tipus de dades dels arguments
i del valor tornat) quines funcions utilitzarà el nostre programa per a
poder generar el codi executable de manera correcta. Per tant, és necessari
incloure els fitxers de capçalera que en continguin les declaracions
en el codi del nostre programa. En aquest cas:
#include
Funcions de sortida estàndard
La sortida estàndard és el lloc on es mostren les dades produïdes
(missatges, resultats, etc.) pel programa que està en execució. Normalment,
aquesta sortida és la pantalla de l’ordinador o una finestra
dins de la pantalla. En aquest últim cas, es tracta de la finestra associada
al programa.
printf( "format" [, llista_de_camps ] )
Aquesta funció imprimeix a la pantalla (la sortida estàndard) el text
contingut en “format”. En aquest text se substitueixen els caràcters especials,
que han d’anar precedits per la barra invertida (\), pel seu
significat en ASCII. A més a més, se substitueixen els especificadors
de camp, que van precedits per un %, pel valor resultant de l’expressió
(normalment, el contingut d’una variable) corresponent indicada
en la llista de camps. Aquest valor s’imprimeix segons el format indicat
en el mateix especificador.
La taula següent mostra la correspondència entre els símbols de la
cadena del format d’impressió i els caràcters ASCII. n s’utilitza per a
indicar un dígit d’un nombre:
Taula 6.
Indicació de caràcter Caràcter ASCII
\n new line (salt de línia)
\f form feed (salt de pàgina)