1 7. PRESA DE DECISIONS I PROGRAMES DE ... - Documents

GENERALITAT VALENCIANA 

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ 

7. PRESA DE DECISIONS I PROGRAMES DE TRANSICIÓ 

En algunes ocasions, i a pesar de les mesures educatives adoptades i els 

programes específics desenrotllats, és previsible que un alumne o una alumna no 

concloga la seua escolaritat obligatòria amb èxit respecte a la formació i la 

titulació bàsica. Estos casos no sempre suposen una situació de fracàs escolar ja 

que, probablement, amb les distintes intervencions educatives s’ha aconseguit 

optimitzar els potencials de cada alumne o alumna, tenint en compte els 

condicionants de partida, i s’ha compensat d’alguna manera les situacions de 

desavantatge de les quals partixen estos alumnes. És per tot això que, sent 

conscients que no s’ha aconseguit arribar a les metes desitjables, s’han de 

preveure possibles actuacions, en este cas de caràcter tutorial. Amb estes 

activitats es pretén facilitar la presa de consciència de la situació personal i 

socioeducativa, així com la realització de programes i vies formatives de transició 

per a completar la formació bàsica, incorporar-se al món laboral i, si les 

circumstàncies ho permeten, la continuïtat d’estudis posteriors. 

En concret, en este bloc, i especialment dirigit als alumnes i a les alumnes 

referits en el paràgraf anterior, es pretén que estos siguen conscients de la seua 

situació educativa, dels condicionants que comporta la incorporació al món 

laboral, de les distintes opcions formatives, i que avancen en el procés de 

maduració personal respecte la presa de decisions. 

Les activitats relatives a este reforç tutorial, la finalitat de les quals és la 

d’intervindre prèviament a l’abandó del sistema educatiu generalitzat, 

requerixen, d’una forma o una altra, major nivell de personalització per a 

adaptar-se a les característiques, els interessos i els condicionants de l’alumnat. 

El major nivell de personalització facilita també actuacions que afavorisquen 

l’autoconeixement, tant individual o escolar com del context sociofamiliar, com a 

element fonamental per a l’evolució de l’individu i per a augmentar les 

probabilitats d’èxit en la presa de decisions. 

En la decisió final, siga esta tant la incorporació al món laboral com la de 

realitzar algun Programa de Qualificació Professional Inicial, cal tindre en compte 

que qualsevol opció va lligada a distints camps o qualificacions professionals, per 

la qual cosa és necessari incloure el treball sobre els distints interessos i 

preferències professionals. Este treball es complementa amb coneixements bàsics 

de l’entorn productiu, del món laboral, dels elements i tècniques que faciliten 

l’accés a este i dels processos formatius. En conseqüència, prenen rellevància els 

Programes de Qualificació Professional Inicial (PCPI), ja que amb estos 

s’aconseguix una preparació professional inicial, la consecució de la titulació 

bàsica i la possibilitat de continuïtat educativa per mitjà de la formació 

professional específica. 

La presa de decisions és un procés que s’adquirix cada dia i que impregna 

cada una de les activitats educatives. El procés i l’efectivitat en la presa de 

decisions poden ser reforçats amb un treball específic que facilite la reflexió 

1



crítica sobre estes i evite decisions immadures o fortament influïdes pels altres. 

Una decisió requerix maduresa, coneixement i informació per a valorar les 

distintes opcions, processar la informació, dissenyar un pla d’actuació i executarlo. 

En definitiva, el que es pretén en este bloc és dotar l’alumnat, i específicament 

aquell que partix de situacions desfavorides, de recursos necessaris per a la 

transició a altres nivells socioeducatius. 

2



INTRODUCCIÓ 

7.1. DILEMES MORALS 

L’activitat consistix a seleccionar una 

sèrie de dilemes morals (bé els models 

proposats per Kohlberg, bé models ideats 

pel professor-tutor segons els interessos i 

les característiques del seu grup 

d’alumnes), presentar-los al grup-classe i 

entrar a debatre sobre la decisió més 

correcta segons cada alumne. 

OBJECTIUS 

• Parar-se a pensar possibles solucions 

davant d’un dilema, tenint en compte les variables, les circumstàncies… 

• Respectar les diferents opinions de la resta de companys. 

• Decidir les decisions d’una manera justificada, donant raons. 

CONTINGUTS 

• Bateria de dilemes morals 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES A DESENROTLLAR 

• Competència en comunicació lingüística, respectant el torn de paraula, 

participant en el debat i argumentant les opinions pròpies. 

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, coneixent 

diferents situacions de la vida diària. 

• Competència social i ciutadana, respectant diferents punts de vista. 

• Competència per a aprendre a aprendre. 

DESTINATARIS, AGRUPAMENTS I RECURSOS 

Els destinataris d’esta activitat són els alumnes de 6t curs de Primària. Pel que 

fa als agrupaments, l’alumnat s’agruparà per classes. 

Per al desenrotllament d’esta activitat comptarem amb els següents recursos 

materials: llapis i paper, pissarra digital (opcional) o ordinador amb canó 

projector i pantalla per a visionat de power point (opcional), a més d’una bateria 

de dilemes morals. 

Com a recursos personals, es requerix la col·laboració del professorat de 6t de 

Primària, preferiblement els tutors, així com també del professor de reforç del 

programa de tutoria. 

3



EXERCICI DE L’ACTIVITAT 

Presentem el dilema moral. La presentació seria molt més atractiva si en 

compte de consistir en una exposició oral per part del tutor, es fera per mitjà de 

la pissarra digital, on presentaríem els conceptes de “valors” i “decisions”. No 

obstant això, si no disposem de mitjans, perfectament es pot desenrotllar a 

través de l’exposició oral del tutor i amb els dilemes escrits en folis. 

Una vegada que hem teoritzat sobre el concepte dels valors i sobre la 

importància de prendre decisions, les possibles conseqüències dels nostres actes, 

així com les múltiples variables que se’ns puguen presentar, exposem a l’alumnat 

un dilema que han d’analitzar, inclinant-se per prendre una decisió o una altra. 

En el moment en què es presenta el dilema, els alumnes entren a debatre les 

seues opinions, i dóna cada un els seus arguments, però també hem d’incidir en 

quelcom important, i és a intentar preveure amb ells les possibles conseqüències 

de cada una de les decisions que prenguen. 

En l’annex I facilitem uns quants dilemes, extrets de diverses pàgines web, 

però els dilemes poden ser perfectament ideats pel professor encarregat del 

desenrotllament del Programa, atenent a les característiques i els interessos del 

seu grup. 

AVALUACIÓ 

S’avaluarà positivament la participació de l’alumnat en l’activitat, així com 

també el fet d’aconseguir desenrotllar els objectius que hem programat. A 

continuació s’oferix un possible model de qüestionari perquè els propis alumnes 

avaluen esta activitat. 

Fitxa d’avaluació de l’activitat 

Nom de l’activitat: Data: 

Aspecte a avaluar 

Escala: D’1 a 5 (de molt poc d’acord a molt d’acord amb la frase) 

Hem entés els objectius de l’activitat. 

Va haver-hi un bon nivell de participació de tots els membres del grup. 

Al realitzar el treball, la relació entre nosaltres i amb el tutor ha sigut 

bona (ens hem sentit còmodes, hem sigut sincers, parlem sense por al ridícul...). 

El mètode de treball que hem utilitzat ha sigut adequat (cada u va fer la seua 

part, complim amb les dates, cuidem la presentació…). 

El grup ha treballat amb interés i ha posat el seu esforç perquè les coses 

isquen bé. 

Els resultats obtinguts amb este treball han sigut satisfactoris. 

Observacions / suggeriments per a millorar: 

Dificultats: 

Aspectes a destacar: 

Valoració global de l’activitat (d’1 a 10): 

Valoració 

1 2 3 4 5 

4

ANNEX I 



Fonts: 

- Puig J. y Martínez, M. (1989): Educación moral y democracia. Ed. Laertes, 

Barcelona. 

- http://www.iesmurgi.org/filosofia/etica/Dilemas%20Morales.htm 

1. Imagina que eres Enric, un home amb tres fills xicotets, l’esposa del qual es 

troba a punt de morir de càncer. T’assabentes que un químic de la teua ciutat ha 

descobert recentment un nou medicament que podria salvar-la. El químic cobra 

300.000 euros per cada aplicació del medicament, deu vegades més del que li va 

costar fabricar-lo. Tu no comptes amb eixa quantitat i acudixes a tots els 

coneguts per a demanar prestat els diners. A més, tot el que pots reunir és 

només la mitat de la suma, per la qual cosa busques el químic i li expliques la 

teua situació, li demanes que et venga el medicament per la mitat o que et 

permeta pagar més tard la resta. El químic s’hi nega. Estàs desesperat. Robaries 

el medicament? 

***************************************************************** 

2. En el reglament d’un centre d’ensenyança tenien este article sobre els deures 

dels estudiants: l’alumne que siga sorprés copiant durant un examen, serà 

expulsat de l’escola. 

Jutjant que esta norma era massa estricta, la direcció va voler fer-la més suau, i 

va passar una enquesta als alumnes per a conéixer la seua opinió. Estos, però, 

es van negar a canviar-la: deien que copiar era una traïció i un engany als 

alumnes que havien estudiat. Què n’opines tu? 

***************************************************************** 

3. Els veïns d’un barri s’han queixat nombroses vegades a les autoritats que amb 

molta freqüència hi ha altercats i disturbis als carrers, a causa del tràfic de drogues 

i a l’existència de proxenetes. Cansats que no atenguen les seues demandes, 

decidixen fer una patrulla ciutadana que garantisca la seua seguretat, especialment 

a les nits. 

Una cadena de televisió, assabentada que una nit eixa patrulla faria una batuda al 

barri, envia quatre periodistes perquè cobrisquen la informació. Durant el transcurs 

de la batuda, els veïns agreden alguns camells i proxenetes, sense que cap 

periodista faça res per impedir-ho, ja que es limiten a cobrir la informació. 

Un jutge, assabentat dels fets, va denunciar els periodistes per no haver complit 

amb l’inexcusable deure, arreplegat en la Constitució, de socórrer les víctimes. Els 

reporters al·legaven que es limitaven a complir amb el seu treball. Estàs d’acord 

amb la denúncia del jutge? 

***************************************************************** 

4. Un dels col·lectius que sol rebre beneficis de la discriminació positiva és el dels 

minusvàlids. Per exemple, en les oposicions a funcionari de l’Estat o de les 

comunitats autònomes es reserva un nombre de places determinat a les quals 

només poden concórrer persones amb minusvalideses. Com és lògic, este 

nombre és proporcionalment més alt que el convocat per a persones sense 

minusvalidesa. La raó d’esta desigualtat radica en el fet que l’experiència 

demostra que per a un minusvàlid és molt més difícil trobar un lloc de treball al 

mercat laboral que per a una altra persona sense minusvalidesa. 

5



Des de sempre, este tipus de discriminació positiva va ser acceptat socialment. 

No obstant això, fa alguns anys va sorgir la polèmica en les oposicions a 

Professors d’Ensenyança Secundària, on es van convocar places exclusivament 

per a minusvàlids en un nombre tan alt que, en alguns llocs, va arribar a haverhi 

més places que candidats. La polèmica va sorgir quan un grup de professors 

va protestar públicament contra esta discriminació, argumentant que en les 

oposicions per a professors les deficiències físiques eren intranscendents, ja que 

s’havien de valorar únicament aspectes intel·lectuals. Entenien així que en este 

cas no calia una mesura de discriminació positiva, com sí que calia quan 

s’aplicava per a places de funcionari (conserges, zeladors, etc.) on les condicions 

físiques dels aspirants sí que tenien importància. 

L’Administració i d’altres col·lectius els van replicar dient que la discriminació 

positiva amb els minusvàlids era global, és a dir, no sols aplicable a este o a 

aquell cas concret, ja que les seues possibilitats de trobar treball (tant físic com 

intel·lectual) eren menors. 

Què penses tu d’esta polèmica? En el cas d’haver sigut la persona encarregada 

de prendre una decisió en este cas, què hauries decidit? 

***************************************************************** 

5. Moltes famílies espanyoles continuen desenrotllant actituds sexistes, tal 

vegada pel costum social, per l’educació rebuda pels pares en el seu moment, o 

potser, en alguns casos concrets, inclús per convenciment. 

Imagina’t que eres una xica, i que a ta casa et discriminen respecte dels teus 

germans. Mentres ells no fan res a casa, tu has d’ajudar a ta mare en les tasques 

de la llar. A més, a pesar que eres un poc major que un dels teus germans, a ell 

li donen una paga setmanal superior a la teua i li permeten arribar a casa el 

dissabte a la nit més tard que a tu. 

Davant d’eixa situació sexista, tu has protestat nombroses vegades, però sempre 

t’han contestat que la vida és així i que les dones no sou iguals que els hòmens. 

Un dia vas decidir protestar activament i no ajudar ta mare. Un dissabte vas 

arribar a casa més tard del que se t’havia permés, exactament a l’hora que li 

permetien al teu germà menor. En ambdós casos et van castigar per la teua 

actitud. 

Què faries en eixe cas?, continuar protestant contra eixa desigualtat activament 

encara que eixa postura et representara càstics continus?, O deixar les coses 

com estaven, dient-te a tu mateixa que tu no tens dret a canviar la forma de ser 

dels teus pares, a qui has d’obeir en tot cas, i que quan sigues major d’edat ja 

podràs fer el que vullgues? 

Se t’ocorre alguna altra solució intermèdia per a solucionar l’assumpte? 

Creus realment que la situació descrita anteriorment succeïx en moltes llars 

espanyoles o és més aïna una cosa del passat? 

***************************************************************** 

6. Probablement, al llarg de la teua vida, hages tingut alguna discussió 

generacional amb els teus pares sobre els estudis, els teus gustos estètics o les 

teues formes de relació social. En eixos casos, tu hauràs procurat defendre els 

teus punts de vista amb els arguments que considerares més convenients. Ara 

t’anem a demanar una inversió del punt de vista, és a dir, que et col·loques en el 

lloc dels teus pares. 

6



Imagina’t que tens un fill que és bon estudiant, però que a l’acabar l’ESO decidix 

que no vol estudiar més i que preferix posar-se a treballar en un supermercat 

com a mosso de magatzem, argumentant que vol ser lliure i tindre independència 

econòmica per a anar-se’n de casa. A tu, com a pare o mare, eixa decisió et 

pareix clarament equivocada, perquè penses que el teu fill podria aspirar a 

culminar estudis superiors que li permeteren aconseguir una professió 

avantatjosa en el mercat de treball. En eixos moments se’t planteja un dilema: 

has de deixar que siga el teu fill el que adopte lliurement la seua decisió o, al 

contrari, has de forçar-lo a continuar estudiant amb l’argument que és menor 

d’edat i encara no pot saber amb propietat què és realment el que li convé. 

Argumenta racionalment, des del punt de vista ètic, la teua resposta. 

***************************************************************** 

7. Des de la perspectiva moral, les actituds de rebel·lia poden ser justes o 

injustes. Moltes vegades, en la vida se’ns planteja la necessitat de rebel·lar-nos 

contra normes que ens pareixen clarament injustes, encara que en no poques 

ocasions sentim por de les conseqüències que pot ocasionar-nos la nostra actitud 

rebel (castics, sancions, rebuig social, etc.). D’ací que, en eixes ocasions, hàgem 

de resoldre el dilema de quina actitud prendre. 

Vegem un exemple: un professor xapat a l’antiga prohibix als seus alumnes 

assistir a classe amb camisetes d’estètica heavy, argumentant que ofenen el bon 

gust i poden ferir la sensibilitat d’alguns alumnes que no combreguen amb les 

dites idees. Tu sols portar eixe tipus de camisetes perquè t’encanta eixa classe 

de música, i les raons que t’ha donat el professor per a justificar la prohibició no 

et pareixen convincents. No obstant això, saps que el professor és un maniàtic i 

que si et rebel·les contra eixa orde per considerar-la injusta i per no estar 

emparada en cap norma legal l’autoritat del professor no pot estendre’s a 

qüestions que estiguen més enllà de l’educació i de la disciplina necessària per a 

desenrotllar les classes amb normalitat), et pot agafar tírria i tal vegada 

suspendre’t (o, si més no, no ajudar-te a aprovar). Se’t planteja, doncs, un 

dilema: has de dur a terme una actitud de rebel·lia encara que això et plantege 

dificultats per a l’aprovat de l’assignatura, o en canvi has de plegar-te als desitjos 

del professor, argumentant que és més important assegurar-se l’aprovat que 

defendre l’estètica personal? 

***************************************************************** 

8. De vegades, els deures morals entren en contradicció amb alguns deures 

professionals (codis deontològics). 

Imagina’t que eres un advocat a qui, pel torn d’ofici, correspon defendre un 

home acusat d’assassinat. Com és obvi, el reu té dret a la presumpció 

d’innocència i també a una defensa jurídica del seu cas. En les teues 

conversacions privades amb ell, et confessa que és culpable encara que té una 

coartada. Et diu que la teua missió com a advocat serà convéncer el jutge que la 

coartada és verídica i obtindre així l’absolució. 

Se’t planteja llavors un dilema profund: si decidixes defendre’l, hauràs de fer tot 

el que es puga per a convertir una mentida en quelcom creïble; si et negues a 

fer-ho (i si es negaren també tots els altres advocats?), estaràs vulnerant el dret 

de defensa que assistix l’acusat. Què hi faries? 

7



INTRODUCCIÓ 

7.2. DIR ¡NO! 

Amb esta activitat es pretén, bàsicament, que l’alumne aprenga a prendre 

decisions per si mateix, d’una manera independent. 

OBJECTIUS 

• Aprendre a prendre decisions. 

• Saber dir “no” davant de situacions controvertides. 

CONTINGUTS 

• Plantejament reflexiu de problemes. 

• El coneixement de si mateix. 

• El coneixement dels altres. 

• Utilitzar totes aquelles alternatives que és necessari tindre en compte per a 

efectuar una presa de decisió adequada. 


• Competència social i ciutadana. Esta competència permet viure en societat, 

comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania 

democràtica. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les 

persones per a conviure en una societat cada vegada més plural, relacionar-se 

amb els altres, cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes. Adquirir esta 

competència suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les 

diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la 

història personal i col·lectiva dels altres. 

• Autonomia i iniciativa personal. Està referida a la possibilitat d’optar amb 

criteri propi i portar avant les iniciatives necessàries per a desenrotllar l’opció 

triada i fer-se’n responsable, tant en l’àmbit personal com en el social o 

laboral. 


L’activitat que proposem, en principi, aniria dirigida a l’alumnat de 2n d’ESO, 

encara que podria ser aplicada també a altres nivells. Pel que fa als 

agrupaments, l’activitat està dirigida a tot el grup-classe en el seu conjunt. 

Quant als recursos materials necessaris per a l’exercici de l’activitat, únicament 

requerirem el text que s’adjunta a continuació, que inclou una sèrie 

d’interrogants per a la presa de decisions. 

8




Esta activitat es pot realitzar en una sola sessió. 

Per a començar l’activitat llegirem el següent relat. 

“Josep és un adolescent de 14 anys, bon estudiant però amb dificultats per a 

fer amics. Per circumstàncies familiars, Josep ha hagut de canviar dinstitut, 

qüestió que li causava una gran preocupació, perquè tenia molta por de no ser 

acceptat en el seu nou centre educatiu. No obstant això, res va ser com ell 

temia perquè al líder de la classe li va caure bé i el va integrar en el grup. És 

més, el va convertir en un dels líders de linstitut. Josep va experimentar una 

sensació de lideratge que mai havia tingut. Per a celebrar les vacacions de 

Nadal, un grup dalumnes de linstitut van organitzar un sopar a què Josep va 

ser invitat. En el sopar, els companys van començar a beure alcohol i, encara 

que Josep no volia beure, va acabar per fer-ho a fi que els companys no el 

rebutjaren. Després del sopar el van invitar a prendre drogues. En este 

moment, Josep havia de prendre una decisió important per a ell: si acceptava 

estaria entrant en un món gens beneficiós per a ell. El xic sap, per tota la 

informació que hi ha sobre les drogues, que tot comença per aquella errònia 

idea que per un dia no passa res i després, a poc a poc, vas enganxant-te, 

amb les conseqüències psicològiques, físiques, socials i econòmiques que 

ocasiona, però, daltra banda, si ho fera continuaria sent un xic popular en 

institut. Ell sap que el correcte és rebutjar la invitació, ja que és el millor per 

a ell. Però, si ho fa, sap que deixarà de ser un dels líders de linstitut, cosa 

que el fa sentir-se molt bé”. 

Una vegada realitzada la lectura d’este supòsit, els alumnes han de reflexionar 

individualment sobre les qüestions següents: 

• “Posat en el lloc de Josep i pensa: Què faria si em succeïra a mi? 

• Per a prendre una decisió en primer lloc hauria de plantejar-me: Conéixer qui 

sóc i aclarir els meus valors; Quins són els meus punts forts i dèbils?; Quines 

coses són les que jo valore?; Són les mateixes coses que valoren els altres?; 

Quines són les meues preferències i interessos? 

• Investigar diferents alternatives: Quines opcions tinc?; Quina o quines 

interessen més i quina o quines minteressen menys?; Què és el que més 

em convé?; Sóc capaç dafrontar la meua decisió? 

• Anticipar els riscos: Què em podria ocórrer si prenguera una o altra decisió?; 

Quins resultats puc preveure?; Qui haurà de pagar els meus errors?; Qui té la 

responsabilitat de les meues decisions?” 

9



Una vegada plantejades totes estes qüestions, cada alumne plantejarà la 

decisió que Josep hauria de prendre i s’obrirà un debat. Hi ha la possibilitat de 

buscar alternatives a les dos possibilitats que en principi es plantegen. 

AVALUACIÓ 

L’avaluació de l’activitat serà considerada positiva si els alumnes han 

progressat en el seu aprenentatge en la presa de decisions per si mateixos, si 

s’han implicat i han mostrat interés pel supòsit pràctic que se’ls ha plantejat. 

Després de l’exercici de l’activitat, facilitarem el qüestionari que s’adjunta perquè 

cada alumne duga a terme la seua avaluació personal de l’activitat. 




Escala: d’1 a 5 (de molt baix acord a molt alt acord amb la frase) 




bona (ens hem sentit còmodes, hem sigut sincers, vam parlar sense por al ridícul...). 

El mètode de treball que hem utilitzat ha sigut adequat (cada un va fer la seua 

part, vam complir amb les dates, vam cuidar la presentació…). 


isquen bé. 



Dificultats: 



Valoració 

1 2 3 4 5 

10



INTRODUCCIÓ 

7.3. COM RESOLDREM EL CONFLICTE? 

L’activitat posa l’alumnat en situació de 

considerar posicions, fets i circumstàncies, personals 

i grupals, a través de la representació o 

dramatització de la situació següent. 

Text: Descripció de la situació: 

“Sou veïns duna urbanització de vivendes 

unifamiliars amb una zona comuna desplai: jocs per 

als menuts, edifici amb sala de reunió, camp i frontó per a practicar jocs de 

pilota i una piscina. 

Últimament, una de les cases lha adquirida una ONG, una organització dajuda 

a immigrants i refugiats. Alguns dels veïns de la urbanització hi col·laboren. 

Dissabte que ve es farà lassemblea del veïnat, on esta organització exposarà 

quins són els seus objectius i el programa dactivitats que té previst. 

Ja ha començat a circular el comentari següent: vindran immigrants daltres 

països, refugiats, estudiants i professionals en programes dintercanvi amb la 

universitat, persones amb dificultats per a aconseguir vivenda Hi ha qui shi 

oposa frontalment i ja ha començat a queixar-se, difonent els problemes que 

poden aparéixer. Altres, al contrari, shi han mostrat favorables, inclús han 

apuntat algunes possibilitats per a fer activitats, esportives o culturals, i revifar 

un poc la vida de la urbanització. Però la majoria encara no han dit res, i es 

mostren expectants davant del que passarà en lassemblea. 

Arriba dissabte” 

En esta situació complexa, l’alumne, a més de fer valoracions, ha de prendre 

decisions, buscar solucions i intentar sospesar les dels altres, per a arribar a 

acords i compromisos que tots han de complir. 

OBJECTIUS 

• Conéixer situacions i fets vivencials diferents dels propis i personals. 

• Esbrinar els diferents vessants o solucions que pot tindre un problema o 

conflicte. 

• Prendre decisions valorant múltiples possibilitats. 

CONTINGUTS 

• Representació i dramatització. 

• Convivència intercultural. 

• Normes de comportament en una assemblea. 

11



• Respecte i tolerància respecte a les decisions adoptades per la majoria. 


• Competència en comunicació lingüística, en l’ús del llenguatge oral en actes 

de la vida diària, com presentar-se davant dels altres, exposar opinions, 

arribar a acords, sol·licitar informació, etc. 

• Competència matemàtica, relacionada amb la resolució de problemes de la 

vida quotidiana, com orientar-se, tant en l’aspecte verbal com en el de les 

idees. 

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: habilitat per 

a actuar i interactuar en la dinàmica del grup, d’una assemblea, etc. 

• Tractament de la informació i competència digital: ús de la informació per a 

resoldre i aconseguir els objectius assenyalats. 

• Competència social i ciutadana: mostrar formes de comportament 

necessàries per a assolir els objectius de l’activitat, com són el diàleg, 

escoltar activament, l’exposició raonada, el to de veu adequat, la cordialitat, 

l’empatia, etc. 

• Competència cultural i artística. Suposa comprendre, apreciar i valorar la 

participació dels altres en els diferents rols que cal assumir. 

• Competència per a aprendre a aprendre: manifestar-se amb habilitat per a 

l’aprenentatge i mostrar-se eficaç davant de situacions d’incertesa i la 

diversitat de solucions que presenta l’activitat que es proposa. 

• Autonomia i iniciativa personal: ser capaç d’imaginar-se en el rol assignat, 

emprendre, aplicar i avaluar accions encaminades a la consecució dels 

objectius assenyalats. 


L’activitat està pensada per als grups-classe dels primers cursos de l’ESO. 

Com a recursos per a l’exercici de l’activitat, hem d’assenyalar els següents: 

tècniques de dramatització, representació, empatia, to de veu, representació de 

rols, etc. 


Primera sessió 

Els alumnes llegiran, individualment, el text “Descripció de la situació”, amb 

un límit de temps determinat i controlat pel professor. 

A continuació, s’organitzaran en grups reduïts i el llegiran novament, 

adquirint consciència del grup -rol- a què pertanyen. Estos grups-rols són els 

següents. 

• Grup A: Membres i col·laboradors de l’ONG. Uns són veïns i altres viuen en 

altres llocs, lluny de la urbanització. Exposen els objectius de l’organització, 

12



que són els de solidaritat, acollida i ajuda als refugiats, immigrants i 

marginats. Justifiquen el programa d’activitats segons els seus plantejaments 

personals i conviccions morals. 

• Grup B: Es mostren totalment en contra dels plans de l’organització i volen 

convéncer la resta del veïnat perquè no autoritzen les activitats previstes en 

la urbanització. Si volen activitats, que les facen només en llocs assignats per 

a eixes persones. 

• Grup C: No s’oposen a les activitats de l’organització, però tampoc en són 

partidaris. A pesar d’això, pensen que si vénen els immigrants i refugiats han 

d’ajudar-los perquè s’integren en el barri. 

• Grup D: En principi estan en contra de qualsevol projecte d’una ONG, encara 

que, amb disgust, hauran d’admetre eixes persones si vénen, però es neguen 

a facilitar-los les coses. 

(Aclariment: En funció del nombre d’alumnes i de les característiques del grup, 

es pot afegir algun personatge a l’assemblea: representant de la universitat que 

va justificar el contacte, l’ajuda i l’intercanvi; un advocat o polític amb 

arguments legals o institucionals; un grup de xiquets i xiquetes de la 

urbanització que s’incorporen a l’assemblea amb una “posició” sincera i sense 

“contaminar”, etc.) 

Després de l’assignació de rols, cada grup prepararà la seua actuació, d’acord 

amb el paper que li correspon, exposarà les seues idees, defendrà els seus 

interessos, etc. Ha de limitar-se el temps per a evitar la dispersió, procurant al 

mateix temps que els alumnes es concentren en el seu paper. 

Segona sessió 

En este moment. Comença l’assemblea i… acció! 

A l’acabar la representació passarem al debat: posicionament “a favor”, “en 

contra” i “altres”; establir un llistat d’arguments humans, solidaris, de sentit 

comú…, en definitiva, d’arguments morals que es redactaran entre tots. Cada 

alumne anotarà i registrarà les conclusions en els seus documents. 

AVALUACIÓ 

Es valorarà l’interés i la participació, així com la implicació en el plantejament 

i la consecució dels objectius. També es considerarà positiu que els alumnes 

siguen capaços d’anotar i registrar els arguments morals que s’han sintetitzat. 

Així mateix, l’alumnat disposarà d’elements d’avaluació de la present activitat 

en el qüestionari següent, amb el propòsit de valorar els aspectes personals i 

acadèmics que intervenen en la seua realització. 

13







Valoració 

1 2 3 4 5 


Va haver-hi un bon nivell de participació de tots els membres del 

grup. 

Al realitzar el treball, la relació entre nosaltres i amb el tutor ha 

sigut bona (ens hem sentit còmodes, hem sigut sincers, vam parlar sense por al ridícul...). 

El mètode de treball que hem utilitzat ha sigut adequat (cada un va 

fer la seua part, vam complir amb les dates, vam cuidar la presentació…). 

El grup ha treballat amb interés i ha posat el seu esforç perquè 

les coses isquen bé. 



Dificultats: 



14



INTRODUCCIÓ 

7.4. QUÈ SÓN I PER A QUÈ SERVIXEN ELS PROGRAMES DE 

QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL? 

Els Programes de Qualificació Professional Inicial tenen una especial 

importància en el sistema educatiu i, de forma especial, per a l’alumnat que, per 

la seua situació acadèmica o per la seua història personal, es troben en situació 

de risc d’abandonar la institució escolar. 

En esta activitat tutorial es pretén que este alumnat conega els Programes de 

Qualificació Professional Inicial (PQPI) i el sentit que tenen en el seu procés 

formatiu, ja que a través d’estos pot obtindre una preparació professional inicial, 

el títol de graduat en ESO i la possibilitat de continuïtat educativa per mitjà de la 

Formació Professional Específica. 

Per a això es realitzaran activitats d’informació general dels PQPI, del nivell 1 

del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals i de l’oferta formativa de 

l’entorn de l’alumnat. 

L’activitat finalitza, sempre que siga possible, amb el coneixement in situ d’un 

PQPI, visitant les instal·lacions i interactuant amb el seu professorat i alumnat. 

OBJECTIUS 

• Conéixer les característiques dels PQPI i les diferències entre estos i els 

estudis cursats fins ara. 

• Orientar respecte a la realització dels PQPI. 

• Conéixer i decidir, si és el cas, entre l’oferta dels PQPI de l’entorn. 

CONTINGUTS 

• Els Programes de Qualificació Professional Inicial: objectius, característiques i 

eixides laborals i formatives. 

• El nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. 

• L’oferta general de PQPI i l’oferta de l’entorn. 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES 

• Competència en comunicació lingüística, per mitjà de la comprensió de textos 

de distinta tipologia, que aporten la informació necessària per a la presa de 

decisions. 

• Competència en el tractament de la informació i competència digital, en les 

habilitats de busca, obtenció i processament de la informació per mitjà de l’ús 

de les TIC al seu abast. 

15



• Competència social, a través de la comprensió dels programes formatius i la 

seua vinculació a l’entorn laboral. 

• Competència per a aprendre a aprendre, per mitjà del reconeixement de les 

pròpies situacions educatives, de les seues potencialitats i el repertori d’oferta 

formativa que dóna resposta a les distintes necessitats de l’alumnat. 

• Competència d’autonomia i iniciativa personal en la maduració del procés de 

presa de decisions amb criteri propi i ajustat a les seues capacitats i 

expectatives. 


Encara que l’activitat, en si mateixa, és adequada per a tot l’alumnat, perquè 

suposa un major coneixement de l’estructura del sistema educatiu i les seues 

possibilitats formatives, està dirigida de forma prioritària a l’alumnat que, per la 

seua història acadèmica o per la seua situació personal, no es preveu que 

aconseguisca la titulació bàsica de graduat en ESO i es troba en risc d’abandó del 

sistema educatiu. 

De les tres sessions que es proposen, la primera i la tercera es desenrotllen en 

xicotet grup, compost per l’alumnat referit en el paràgraf anterior, i la segona, 

pel seu caràcter orientador, té un enfocament preferentment individualitzat. 

Respecte als recursos necessaris, resulta fonamental poder disposar d’una 

aula amb els llocs d’accés a Internet necessaris. 



En esta primera sessió es pretén arribar a un coneixement generalitzat dels 

PQPI: finalitat, característiques, estructura i modalitats. Per a això, i a partir de la 

informació o preconceptes que l’alumnat té dels PQPI, han de buscar informació 

en Internet, visitant portals oficials o de centres educatius, i després es 

compartix i es debat la informació trobada. En esta sessió, a més del professor 

corresponent, seria convenient la col·laboració del departament d’orientació del 

centre i/o de professorat que impartisca classes en PQPI. 

Altres opcions per a aconseguir la informació poden ser el repartiment de 

díptics informatius o el desenrotllament d’una xarrada-col·loqui sobre els PQPI. 

Seria aconsellable la projecció d’imatges durant la xarrada, perquè tinga una 

major plasticitat. 

PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL 

Són: 

Una acció formativa bàsica de caràcter teoricopràctic que capacita per a lexercici 

qualificat duna professió, laccés a locupació i/o la reincorporació al sistema 

educatiu. 

16



Dirigits a: 

Jóvens entre 16 i 21 anys que, o bé corren el risc dabandonar lensenyança 

reglada, o bé ja ho han fet sense haver aconseguit els objectius de lEducació 

Secundària Obligatòria. Ledat dinici pot avançar-se als 15 anys complint 

determinats requisits. 

Finalitat: 

Obtindre, almenys, una qualificació de nivell 1 del Catàleg Nacional de 

Qualificacions Professionals. 

Afavorir el desenrotllament positiu i la maduració dels jóvens per mitjà dun clima 

educatiu de suport i orientació. 

Completar la formació bàsica per a possibilitar laccés, per mitjà de la 

convalidació o superació de la corresponent prova daccés, als Cicles Formatius 

de Grau Mitjà, o si és el cas, lobtenció del títol de graduat en Educació 

Secundària. 

Organització, estructura i certificació: 

PRIMER NIVELL 

En este es cursen els mòduls específics professionals i els formatius de caràcter 

general. Pot tindre la duració dun o dos cursos, segons la modalitat. Superat 

este nivell, lalumnat obté un certificat acadèmic que li dóna dret a: 

• acreditació de les competències professionals de la qualificació o 

qualificacions cursades; 

• la convalidació de la prova daccés als Cicles Formatius de Grau Mitjà; 

• accés al segon nivell. 

SEGON NIVELL 

En este es cursen els mòduls conduents a lobtenció del títol de graduat en ESO i 

mòduls específics complementaris de la qualificació ja obtinguda en el primer 

nivell. 

Modalitats: 

• Aules i aules polivalents 

Està dirigida a jóvens escolaritzats. Simpartix en centres docents públics i 

concertats autoritzats. La seua duració és de dos cursos. Dóna opció a lobtenció 

del títol de graduat en ESO. 

• Tallers i tallers polivalents 

Està dirigida a jóvens, preferentment, desescolaritzats. Simpartix en entitats 

sense ànim de lucre, ens territorials i centres docents. La seua duració és dun 

curs. 

• Programes de qualificació professional inicial especial 

Va dirigida a jóvens amb necessitats educatives especials, temporals o 

permanents, el nivell dautonomia dels quals els permeta realitzar esta acció 

formativa i accedir i mantindre un lloc de treball. Simpartix en centres docents i 

en entitats especialitzades. Dura dos cursos. 

17



Com a segona proposta dins de la mateixa sessió, tenim laccés al nivell 1 del 

Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals perquè vagen enfocant el procés 

de busca dinformació en funció dels seus interessos professionals. Per a això, 

entraran en el web oficial de lInstitut Nacional de les Qualificacions (INCUAL) 

seleccionant en nivell 1, que correspon al nivell de qualificació que és el que 

aconseguix per mitjà dels PQPI, i la informació a manera de resum que apareix 

sobre cada una destes. 

http://iceextranet.mec.es/iceextranet/bdqCualificacionesAction.do 


En esta sessió es pretén obtindre informació prèvia a la presa de decisions 

sobre l’oferta de PQPI del centre i/o de l’entorn. 

S’ha de treballar la sessió a partir de la relació oficial dels PQPI, bé en paper o 

bé per mitjà d’accés a la pàgina web de la Conselleria d’Educació, on es 

relacionen els centres docents públics autoritzats, les entitats col·laboradores i 

les autoritzades. 

http://www.edu.gva.es/eva/es/fp_pcpi.htm 

A partir de la informació inicial sobre l’oferta, s’ha d’aprofundir, de forma 

personalitzada, en el tipus de programa, les seues qualificacions, ubicació del 

centre, transports, condicionants, etc. Una part important de la informació 

18



l’aconseguirem a partir de les pàgines web dels centres, per la qual cosa és 

imprescindible disposar d’un lloc amb accés a Internet per a cada alumne i 

alumna. 

Tercera sessió 

La informació obtinguda es completa amb una visita a un PQPI, on es tinga la 

possibilitat d’interactuar amb el professorat i l’alumnat del programa, així com 

conéixer els recursos i les metodologies aplicades. 

AVALUACIÓ 

L’avaluació de l’activitat es realitza en funció de com haja sigut la resposta de 

l’alumnat, de com han completat o ajustat les idees prèvies sobre els PQPI i de 

com han anat adquirint la informació necessària prèvia a la presa de decisions. 









El mètode de treball que hem utilitzat ha sigut adequat (cada un va fer la 

seua part, vam complir amb les dates, vam cuidar la presentació…). 

El grup ha treballat amb interés i ha posat el seu esforç perquè les 

coses isquen bé. 



Dificultats: 



Valoració 

1 2 3 4 5 

19



INTRODUCCIÓ 

7.5. “EL PATAS” 

La presa de decisions s’associa habitualment 

a l’àmbit de l’orientació acadèmica i 

professional. Sovint no som conscients de com 

moltes de les decisions que prenem cada dia 

poden acabar configurant un camí de futur 

especial, per a bé o per a “no tan bé”. L’activitat 

que ací presentem podria emmarcar-se en 

qualsevol bloc, perquè inclou continguts de tots 

els blocs, però la proposem en este per dos 

raons: 1) alguns dels nostres xics reconeixen en 

la història de l’adolescent de què es parla, El 

Patas, el “doble” d’algun amic o conegut, però mai s’han parat a pensar sobre la 

cadena de xicotets contratemps, decisions o situacions atzaroses que el van 

portar fins ací; 2) alguns adults identifiquen este xic amb el conjunt dels 

adolescents o amb la cara més conflictiva de l’adolescència, però tampoc ens 

hem parat a pensar sobre la cadena de xicotetes decisions que com a adults hem 

anat prenent perquè es vegen així. 

Finalment, volem agrair el permís que ens han concedit Manuel Tarín i José 

Javier Navarro per a incloure la història d’El Patas en la nostra activitat, una 

història de les diverses que es conten en el seu llibre Adolescentes en riesgo. 

OBJECTIUS 

• Prendre consciència que les xicotetes 

accions i decisions són importants i que 

unes i altres acaben conformant-nos com a 

persones i decantant el nostre futur i, en la 

proporció que ens corresponga, el de la 

nostra comunitat. 

• Fomentar en els adolescents la capacitat 

d’analitzar situacions personals i socials 

complexes, i de buscar solucions (prendre decisions) davant dels dilemes que 

se’ls presenten cada dia en la seua vida. 

CONTINGUTS 

• Adolescència i socialització. 

• Família, escola i medi social. 

• Formació acadèmica i professional. 

20




• Autonomia i iniciativa personal. Per a canviar la situació dels adolescents de 

què es parla en l’activitat han de transformar-se les idees en accions. Esta 

competència requerix, per tant, la capacitat de reelaborar els plantejaments 

previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portar-les a la pràctica. A 

més, analitzar possibilitats i limitacions, conéixer les fases de desenrotllament 

del projecte de canvi, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que fa i 

autoavaluar-se, extraure conclusions i valorar les possibilitats de millora. Els 

alumnes han de prendre consciència de la seua verdadera situació i de les 

expectatives de futur que s’entreveuen des d’esta i aplicar un conjunt de 

valors i actituds personals si desitgen modificar-la: responsabilitat, 

perseverança, creativitat, capacitat d’autocrítica i control de les emocions o 

capacitat de triar i de demorar la necessitat de satisfacció immediata. 

• Competència social i ciutadana. Esta competència facilita la comprensió de la 

realitat social que ens envolta com a persones i al centre, ens permet 

cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, 

així com comprometre’ns per a contribuir a la seua millora. En esta estan 

integrats coneixements diversos i habilitats complexes que permeten 

participar, prendre decisions, triar com comportar-se davant de determinades 

situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. 

• Competència per a aprendre a aprendre. Atés que esta competència suposa 

disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar 

aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d’acord amb els 

propis objectius i necessitats, i que, en l’etapa en què ens trobem, eixe és un 

dels principals objectius a aconseguir amb els nostres adolescents, l’activitat 

està pensada perquè l’alumne reflexione sobre la seua situació personal i la 

dels seus companys, sobre els requisits perquè siguen possibles els 

aprenentatges, sobre els resultats obtinguts fins ara i sobre les seues 

expectatives de futur. 


Destinataris: L’activitat és adequada per als últims cursos de l’etapa 

d’Educació Secundària, tercer i quart, si bé també pot ser útil per a alumnat que 

curse programes específics: prevenció d’absentisme, qualificació professional o 

altres. Pel caràcter que té, podrien col·laborar en la seua aplicació, en tot o en 

part, agents externs, en especial professionals dels servicis socials municipals, 

equips d’absentisme o ONG relacionades amb el tema. 

Agrupament: El treball consta de distintes fases i els agrupaments 

s’adequaran a estes. En la realització de l’activitat es detallaran unes i altres. En 

general, el treball variarà entre el treball individual, el de xicotet grup (3 o 4 

alumnes) i l’exposició de conclusions al gran grup. Respecte al xicotet grup, el 

tutor ha de decidir si estos es formen basant-se en relacions d’amistat o afinitat 

entre els alumnes, distribucions a l’atzar o altres. 

21



Recursos: 

• Article “El Patas” (doc. 1). Referència: Manuel Tarín i José Javier Navarro 

(2006): Adolescentes en riesgo. Madrid, Editorial CCS (amb permís dels 

autors). 

• Documents de treball 2a i 2b. 


L’activitat se centra en l’estudi de les conductes d’un adolescent en procés 

d’exclusió escolar i social, de les de la seua família i professors i de l’anàlisi del 

context en què viu. Pot plantejar-se per a un parell de sessions, o ampliar-la a 

tres si es compta amb la col·laboració de recursos externs. 


Com en tota activitat de tutoria, és molt important el treball de motivació 

inicial que podem fer amb els alumnes. Si ha sigut un dels temes triats per ells 

ens resultarà més fàcil la tasca; en cas contrari podem recórrer a la necessitat de 

conéixer els distints col·lectius que conformem el centre per a facilitar la 

convivència i l’estudi en este. Podem començar per alumnes, professors i 

personal no docent i anar buscant subagrupaments en cada col·lectiu, fins a 

arribar al de l’alumnat en risc d’exclusió escolar, amb les conseqüències que 

d’això puguen derivar-se en el seu procés de socialització. 

De la mateixa manera que en altres activitats, insistim en la importància que 

el tutor no es trobe sol, en especial si té poca experiència en la tasca. Algun altre 

professor interessat, l’orientador o el coordinador d’etapa poden ser 

coparticipants en este tipus de sessions, dinamitzant de forma conjunta l’activitat 

i ajudant a crear un clima d’aula en què el grup se senta còmode i segur. Si 

algun dels participants externs (coordinador d’etapa, orientador…) ho preferix, 

pot actuar com a observador. 

També és necessari explicar al començament de la sessió com serà tractada la 

informació (accés i confidencialitat) i l’ús que se’n farà: si exposarem el material 

elaborat en l’aula, si el presentarem com a treball d’equip en alguna exposició del 

centre (fi de trimestre o curs, reunió amb famílies…) o en un altre lloc 

(associacions juvenils, ajuntament…). 

Acabats els preliminars, el coordinador de la sessió explica l’activitat, a partir 

d’instruccions com les següents: 

Com sabeu, hui començarem a tractar el tema de lexclusió escolar, tema que 

vau triar per a esta sessió de tutoria, encara que no amb eixe nom (s’explica a 

quin dels que van proposar l'associem i per què). Ho farem a partir dun 

article que ens han prestat dos amics que són treballadors socials i que han 

escrit un llibre sobre adolescents en conflicte. Larticle parla de la vida dun xic 

que es diu El Patas. Després farem una proposta de treball i vosaltres 

decidireu fins on arribem amb esta. Segurament, en la sessió de hui només 

22



tindrem temps per a llegir larticle i per a analitzar-lo després en xicotets 

grups”. 

Es repartix a cada alumne un exemplar de l’article (doc.1) i es deixa que el 

lligen. Com el ritme de lectura sol ser desigual, convé donar-los alguna pista 

sobre el que els demanarem després, a fi que els que acaben prompte pensen 

sobre això i no molesten els companys: personatges, actituds, circumstàncies, 

decisions, futur probable… 

Acabada la lectura, s’organitza la classe en xicotets grups, segons el criteri 

triat pel tutor, per a analitzar i debatre el contingut de l’article. En esta posada 

en comú per grups, els alumnes arreplegaran la informació aportada per cada 

component, bé a partir del document suggerit (doc. 2, en qualsevol de les 

versions, a o b), o per mitjà d’un altre proposat pel tutor. En tot cas, poden 

complementar-se amb variants introduïdes pels alumnes. 


En esta sessió es presentaran els resultats del treball realitzat en els equips. 

Pot usar-se qualsevol format, des d’un resum de text fins a una presentació 

digital, però en tots els casos és essencial que s’incloga una exposició oral. 

Dirigir-se a un grup, des d’un escenari diferent del pupitre, ajudarà els nostres 

alumnes a millorar les seues habilitats de comunicació. Després de cada 

exposició es disposarà d’un temps per a preguntes i comentaris de la resta del 

grup. 

S’acaba la sessió amb una posada en comú de tot el grup, coordinada pel 

tutor, en què s’analitzarà tant el procés de treball (proposta inicial, modificacions 

realitzades, dificultats trobades, anècdotes, fonts d’informació utilitzades…), com 

els resultats (punts de convergència entre els participants de cada grup i entre 

els grups, divergències, trets dels personatges, postures adoptades davant de la 

vida en família, l’estudi, el treball, la vida en comunitat, expectatives de futur…). 

Si fóra possible elaborar un document públic sobre el tema per part del grup, 

podria exposar-se o projectar-se en algun fòrum de la localitat, en les jornades 

de final de trimestre o curs, incloure’s com a part de la revista del centre, etc. 


Si és possible que col·labore en l’exercici de l’activitat algun tècnic de l’equip 

d’absentisme, dels servicis socials o altres, podria plantejar-se una tercera 

sessió, en què els professionals exposaren els problemes d’estos col·lectius de 

jóvens, les seues causes, els itineraris de vida que poden seguir si no hi ha 

canvis significatius en les seues actituds i/o en les del seu entorn, les alternatives 

que podríem presentar, els recursos personals que tots tenim per a modificar els 

nostres comportaments, els que hi ha en la comunitat… 

23



Pot complementar-se amb algun fragment d’alguna de les moltes pel·lícules 

que aborden estos temes, documental o text relacionat, així com amb alguna 

visita a centres amb projectes de treball dirigits a estos col·lectius. 

AVALUACIÓ 

Atendrà els criteris següents: 

• Índex de satisfacció dels participants. S’aplicarà un qüestionari d’avaluació de 

l’activitat (vegeu model en doc. 3). 

• Grau de consecució dels objectius, d’acord amb allò que s’ha planificat, i 

incidència del treball realitzat en el coneixement que els alumnes adquirixen 

sobre els comportaments adolescents, la seua variabilitat i conseqüències de 

futur associades a estos. 

• Adequació dels continguts, competències, metodologia i criteris d’avaluació 

programats per a desenrotllar l’activitat. Propostes de modificació per a 

futures sessions. 

Els alumnes també poden exposar com s’han sentit al realitzar l’activitat, 

quines sensacions han experimentat, a quines conclusions han arribat, quins 

aspectes nous han descobert en alguns components del grup o en el grup en si 

mateix, com van abordar el treball de reflexió sobre el cas de l’adolescent que es 

presenta en l’article, si identifiquen els personatges amb persones conegudes 

dins o fora del centre, quina part ha treballat cada membre del grup per a 

compondre el document que van presentar... 









El mètode de treball que hem utilitzat ha sigut adequat (tots hem participat, 

hem analitzat la informació, hem proposat solucions…). 




Considerem que esta és una activitat útil per a la nostra formació. 


Dificultats: 



Valoració 

1 2 3 4 5 

24

Doc. 1 



«El Patas» 

(Manuel Tarín y José Javier Navarro (2006): “Adolescentes en riesgo”. Ed. CCS.) 

Pablo tiene 15 años, es un muchacho influenciable, inmaduro y carente de 

responsabilidad. Le gusta el fútbol, los videojuegos y pasar largas horas con los 

amigos sin una ocupación estructurada. Es el tercero de cuatro hermanos. Sus 

padres -Carmelo y Rosa- están separados desde hace siete años, cuando su 

madre puso fin a la relación de pareja tras años de alcoholismo de su marido y 

peleas que desembocaron en malos tratos. Pablo tiene buena relación con su 

padre -obrero de la construcción-, pero éste se comporta con él de modo muy 

ambivalente. Pablo es consciente de que su padre ha intentado ganarse a él y a 

sus hermanos a base de regalos. Su madre es la que siempre se ha preocupado 

por ellos y pasa prácticamente todo el día fuera de casa -trabaja en un 

hipermercado y tiene turnos que en ocasiones le impiden ver a sus hijos durante 

varios días a la semana-. Pablo tiene una relación regular con su madre, ya que 

siempre está diciéndoles lo que tienen que hacer de modo muy repetitivo. El 

muchacho ha notado que la relación con su madre últimamente se ha deteriorado, 

sobre todo desde que ésta encontró hachís en su pantalón. Son cuatro 

hermanos: Miguel «el Coppola», de 19 años, tuvo problemas en la adolescencia 

pero desde hace dos años trabaja en una carpintería de aluminio en la zona y ya 

tiene contrato indefinido; Yolanda (Yoli), de 17 años, asiste a un Programa de 

Garantía Social de peluquería por las mañanas y por las tardes combina su 

espacio de ocio con las tareas domésticas de la casa; Pablo «el Patas», de 15 

años, matriculado en 3º de ESO en el IES «Azorín» en horario vespertino; y 

Clara, de 11 años, matriculada en 6º de Primaria en el C.P. «Santa Cecilia»; 

todos ellos, residen en una pequeña y modesta vivienda ubicada en un barrio 

obrero situado en la periferia de Valencia azotado por el paro y la ausencia de 

recursos. 

Pablo nunca ha sido buen estudiante, ha ido promocionando curso a curso sin 

haber tenido unas adaptaciones curriculares adecuadas a sus necesidades. En la 

actualidad y prácticamente desde el inicio de curso, está desmotivado en el aula. 

Cada vez es más habitual ver a Pablo «pelarse» una clase. Tiene pocos amigos en 

el instituto y los que le quedan están en otras clases, pues se trata de un centro 

de más de 600 alumnos. La mayor parte de sus colegas los conoce del colegio y 

alguno de ellos abandonó el instituto el curso pasado. Otros, la mayoría, se 



equipo sin avisar a nadie-. La tarde la pasó en el «Ciber», porque había quedado 

con unos colegas que le tenían que pasar un «perico de farlopa» para la noche. A 

las nueve se fue a casa, se hizo un bocata y se largó con «el Morolo» y Jorgito. El 

sábado noche lo pasó en dos discotecas de poblaciones cercanas a Valencia, 

acostándose a las 9 de la mañana del domingo. Se levantó por la tarde y, como 

su madre empezó a «comerle la cabeza», se largó al parque de «Las Moreras» por si 

había alguien. Este ha sido su fin de semana, por lo que hoy en la clase de matemáticas, 

Pablo está bastante agobiado. En un momento en el que se queda 

mirando fijamente al profesor sin atender a la explicación, piensa: «¿Por qué estoy 

sentado todo el día delante de alguien al que no entiendo? ¿«Qué pasará si mañana no 

vengo a clase y me voy al parque?». 

Al día siguiente, Pablo decide ir al parque en la hora de «mates» porque «el 

Chufa» le había dicho que «el Pitu» se iba a pasar por el parque con «el Dalton» 

y «el Cebri» para enseñarles el «tubarro» que se ha puesto en la moto y beber 

unas cervezas. La tarde se alarga y entre cerveza y cerveza, cae algún que otro 

«porro». Al final, no ha venido «el Pitu» con su moto, pero a Pablo le ha gustado 

más «pillar el puntillo» un martes corriente que ir a clase del de «mates». 

El miércoles, cuando Pablo llega al instituto, nadie le pregunta por su ausencia de 

ayer, ni si quiera el profesor le llama la atención. Pablo piensa que sus colegas 

están todas las tardes en el parque y... «¿por qué yo tengo que estar aquí agobiado 

en clase?». En la hora siguiente el muchacho decide irse al parque de «Las 

Moreras» porque tampoco le motiva la Lengua Española. 

Al llegar al parque, todos los chavales conocen a «el Patas», mientras que en el 

aula éste es Gómez Miranda Pablo, uno más. De nuevo, «el Patas» pasa la tarde 

bebiendo cerveza y fumando «polen» en un banco de madera carcomido por las 

pintadas y las marcas de los motes que los chavales inscriben mediante utensilios 

cortantes. No ha estado en clase en toda la tarde, pero lo cierto es que ésta se le 

ha hecho corta. Tampoco da importancia al hecho de no ir al instituto, ni de las 

consecuencias que ello pueda tener; sencillamente, pasa. Es casi la hora de 

cenar, así que Pablo decide marchar a casa, ya que está hambriento tras pasar 

casi toda la tarde «fumando porros». Allí, su madre todavía no ha llegado de 

trabajar; Miguel cenaba en casa de su novia. Como la cena que había preparado 

Yoli para él y Clara no era de su agrado, decide hacerse un bocadillo y acostarse. 

Al día siguiente, un vocerío procedente de la cocina hace despertar a Pablo. 

Nuevamente enganchadas a gritos su hermana y su madre discutiendo sobre la 

no asistencia de Yoli al PGS, ésta le dice a su madre que no acude al PGS porque 

su profesora le tiene manía y que por su culpa no va a poder elegir el lugar de 

prácticas deseado. Esta discusión pone nervioso a Pablo y sin más, pega un 

portazo y se marcha de casa. Durante la mañana poco a poco van apareciendo 

chavales por el parque. «El Teti» aparece con «el Parra» y poco después, por 

sorpresa, pasan «el Pitu» y «el Cebri» con el casco en el brazo, y el nuevo 

«tubarro» de su moto, vacilando a las «nenas» que acababan de salir del 

instituto. «El Pitu» dice que se «lo ha pillado de estrangis» y que ahora la moto con 

«el 16» que lleva, la pone casi a 130 km/hora. Los colegas «flipan» con «el Pitu» 

porque la moto no pesa nada para la velocidad que tiene. Para «el Patas», «el 

26



Pitu» es un buen colega porque está loco. «El Teti» y «el Pakito» contaban el 

otro día que «el Pitu» le había quitado la moto a punta de destornillador a un 

«pavo», y que encima le había obligado a llevarlo a

Doc. 2a 



ANALITZANT L’ARTICLE SOBRE EL PATAS: MAPA DE PERSONATGES 

Treball en equip 

Personatge Qui és? Què en sabem? 

PAUTA: Aspecte extern, interessos, activitats que realitza, relacions amb els altres, posició en el grup i en la societat en què viu, 

expectatives de futur ...). 

Pablo 

Carmelo 

Rosa 

Miguel 

Yolanda 

Clara 

El Teti 

El Morolo 

Jorgito 

El Chufa 

28

El Pitu 

El Dalton 

El Cebri 

El Parra 

El Pakito 

Andrés 

El Chuso 

Jesule 

Luis 

Professors 

L’entrenador 



29

Doc. 2b 



ANALITZANT L’ARTICLE SOBRE EL PATAS 

(Podeu afegir els aspectes que vos parega oportú, estos s’oferixen com a suggeriment) 

Breu resum del contingut de l’article: idees principals, personatges... 

Quins trets destacaríeu dels personatges?: protagonista, amics, familiars i professors. 

Quines postures adopta cada un davant la situació creada?: protagonista, amics, 

familiars i professors. 

Què podria fer cada un d’ells per a canviar la seua situació? Com podria aconseguir-ho? 

Quines expectatives de futur poden tindre estos xics? Podeu pensar en l’itinerari de vida 

que seguirà algun dels personatges? Descriviu-lo, argumentant les raons que vos fan 

pensar així. 

30



INTRODUCCIÓ 

7.6. EL MEU FUTUR PERSONAL I PROFESSIONAL 

“Què vols ser “de major”?” Quantes 

vegades hem sentit o hem formulat esta 

pregunta en estos o altres termes, segons 

l’edat. Una de les coses que més preocupa 

alguns professors és escoltar com a resposta 

un “no ho sé”, quasi sense que importe 

l’edat. Com no han pogut pensar en el seu 

futur? Com no tindre somnis de futur al final 

de la infància o en l’adolescència? És freqüent 

no tindre-ho clar, però no perquè no ho 

sàpies, sinó perquè t’agraden moltes coses, 

és freqüent somiar d’exercir una activitat que et procure fama o riquesa, és 

freqüent voler ser bomber -sobretot després de visitar el parc de bombers-, 

metge, advocat, policia, professor, detectiu… En tot cas, siga quina siga la 

resposta, l’activitat que ací presentem és de les que hem de cuidar amb cura. 

Molts dels nostres alumnes poden traure’n profit: bons i no tan bons, estudiosos i 

no tant, decidits i indecisos, vocacionals i pragmàtics. 

OBJECTIUS 

• Reflexionar sobre les qualitats personals, hàbits 

i interessos que tots tenim, sobre els nostres 

punts forts i no tan forts, com a persones i com 

a estudiants, així com sobre aquells aspectes 

que hem de tindre en compte per a triar bé el 

nostre futur itinerari acadèmic i professional. 

• Conéixer els itineraris acadèmics que poden 

seguir-se per a aconseguir distintes professions 

i els requisits d’estudi exigits en cada cas. 

• Conéixer els continguts reals d’exercici professional de distints treballs, la 

manera d’obtindre’ls, la formació contínua que poden o no portar associada i 

els avantatges i inconvenients que presenta el seu exercici diari. Procurarem 

centrar-nos de forma especial en els més demandats pels alumnes del grup, 

però també en aquells altres que puguen servir com a estímul per a la 

superació 

CONTINGUTS 

• Conéixer-se a si mateix: capacitats, interessos, hàbits i actituds. 

• Itineraris acadèmics i professionals en Educació Secundària o a l’arribar als 16 

anys. 

31



• L’exercici d’una professió: requisits i habilitats, formació contínua i aspectes 

pràctics en el seu exercici diari. 


• Autonomia i iniciativa personal. Responsabilitat, perseverança, coneixement 

de si mateix, del món acadèmic i professional, autoestima, creativitat, 

autocrítica, control emocional, capacitat de triar i de calcular riscos, d’afrontar 

els problemes, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos, són components 

essencials a la competència i a l’activitat que ací es planteja. Cap al final de 

l’etapa Secundària, l’alumne ha de triar amb criteri propi, necessita imaginar 

projectes i portar avant les accions que els desenrotllen, i responsabilitzar-se, 

tant en l’àmbit personal com social i prelaboral, de les seues decisions. 

• Competència per a aprendre a aprendre. L’adquisició d’esta competència 

suposa una millora en la capacitat d’enfrontar-se amb èxit a l’aprenentatge i 

la presa de decisions autònomes, ja que permet recolzar-se en experiències 

vitals i d’aprenentatges anteriors a fi d’utilitzar i aplicar els nous coneixements 

i capacitats en diversos contextos. Saber aprendre és indispensable per a 

extraure els millors fruits de les capacitats individuals, i el coneixement 

d’estes és imprescindible, junt amb el de les pròpies motivacions, interessos i 

actituds, per a triar el futur acadèmic i professional que més s’ajusta a eixe 

conjunt de variables. 

• Competència social i ciutadana. Una bona part de l’activitat la realitzarà amb 

els altres, tant companys com persones del món acadèmic i professional, i 

necessiten posar en pràctica esta competència, que integra coneixements 

diversos i habilitats complexes, per a facilitar la presa de decisions i l’exercici 

de la responsabilitat davant de les eleccions adoptades. 


Destinataris: L’activitat és adequada per als últims cursos de l’etapa 

d’Educació Secundària, tercer i quart, encara que també pot ser útil per a 

l’alumnat que curse programes específics: prevenció d’absentisme, qualificació 

professional o altres. Pel caràcter que té, podrien col·laborar en la seua aplicació, 

en tot o en part, agents externs, en especial professors de centres on puguen 

cursar Programes de Qualificació Professional Inicial, Cicles Formatius de Grau 

Mitjà, professionals del SERVEF, d’empreses d’ocupació temporal o d’empreses 

pròximes al centre. 

Agrupaments: El treball consta de distintes fases i els agrupaments 

s’adequaran a estes. En la realització de l’activitat es detallaran unes i altres. En 

general, el treball variarà entre la tasca individual, en xicotet grup (3 o 4 

alumnes) i l’exposició de conclusions en gran grup. Respecte al xicotet grup, el 

tutor ha de decidir si estos es formen per relacions d’amistat o afinitat entre els 

alumnes, interessos compartits respecte a l’activitat, distribucions a l’atzar o 

altres. Pot desenrotllar-se en tres o quatre sessions. 

32



Recursos: 

• Document 1 (opcions a o b): “Oficis i beneficis”. Cada alumne realitzarà la 

investigació que es proposa, posant en comú després en xicotets equips els 

resultats i elaborant un document conjunt de conclusions. 

• Qüestionari d’interessos professionals. Des del departament d’orientació pot 

facilitar-se algun qüestionari al tutor, amb barems externs o sense, per a 

aplicar-lo al grup i obtindre un perfil professional de cada alumne. Segons la 

política del centre, el qüestionari també podria aplicar-lo l’orientador, 

treballant l’activitat amb el tutor i el grup, en tot o en la part que poguera 

correspondre-li. Una tercera opció és recórrer als qüestionaris que poden 

trobar en el web http://www.quieroser.net/principal.php o desenrotllats per algunes 

empreses o entitats que es dediquen a estos quefers. 

• Una opció més ambiciosa podia contemplar l’aplicació d’un programa de 

treball específic que orientara l’alumne en totes les etapes del procés de presa 

de decisions. El programa inclouria: 

• L’aplicació d’alguns qüestionaris (en el mercat n’hi ha una àmplia varietat 

utilitzable en cada cas), per a ajudar l’alumne a conéixer-se millor a si mateix: 

aptituds, forma de ser, interessos, expectatives i autoconcepte. 

• Facilitar-li informació sobre les possibilitats d’estudi o treball, a partir del nivell 

o programa educatiu en què es troba: itineraris educatius, professionals o 

combinats. 

• Orientació per a la presa de decisions: preferències o opcions ordenades i un 

pla d’actuació per a aconseguir les metes que es proposa. 

• Valorar el que costa la seua elecció, d’acord amb l’itinerari triat i on es podria 

cursar: cost econòmic i com pagar. 

• Aportar l’opinió de la família o els tutors legals de l’alumne. 

• Orientació per a completar la presa de decisions amb qualsevol altra 

informació complementària que l’alumne necessite. 



inicial que podem fer amb els alumnes. Pel seu caràcter, és molt probable que 

haja sigut un dels temes triats per ells i que això contribuïsca a facilitar la tasca 

de motivar-los. També és cert que pot haver-hi acord en la importància d’abordar 

el tema del futur personal i professional en estes edats per un doble interés: el 

dels alumnes que volen conéixer les opcions de continuïtat d’estudis, des del curs 

en què es troben; i les dels que estan desitjant abandonar l’escola, raó per la 

qual volen informar-se sobre com buscar ocupació, com accedir a la Formació 

Ocupacional o com i quan graduar des de la formació d’adults. 

Igual que en altres activitats, insistim en la importància que el tutor no es 

trobe sol, en especial si té poca experiència en la tasca. Algun altre professor 

interessat, l’orientador o el coordinador d’etapa, poden ser coparticipants en este 

tipus de sessions, dinamitzant de forma conjunta l’activitat i ajudant a crear un 

clima d’aula en què el grup se senta còmode i segur. Si algun dels participants 

33



externs (coordinador d’etapa, orientador…) ho preferix, pot actuar com a 

observador. 






Pel caràcter de l’activitat, com indiquem en l’apartat de Destinataris, podrien 

participar-hi, com a informadors, persones lligades a altres centres, servicis o 

empreses. 


Finalitzats els preliminars, el coordinador de la sessió explica l’activitat, a 

partir d’instruccions com les següents: 

Com sabeu, hui començarem a tractar el tema del futur personal i 

professional, tema que vau triar per a esta sessió de tutoria. Ho farem a 

partir dun documental que tenim sobre el tema (seleccionar alguns capítols 

dels documentals sobre estudis i professions, segons interessos dels 

alumnes, o un altre paregut) i que veurem a continuació. 

Després de veure el documental vos proposarem un treball de camp perquè 

investigueu en el vostre entorn sobre el tema de locupació i les condicions 

de treball i sobre la seua relació amb la formació adquirida. Com altres 

vegades, la proposta vos convertirà en periodistes. Haureu de realitzar 

entre 5 i 10 entrevistes a veïns o coneguts per a arreplegar informació 

sobre assumptes com els següents: ocupació que exercix, formació 

adquirida, anys de treball, avantatges i inconvenients que troba al seu ofici 

i tot allò que, com a bons periodistes, se vos ocórrega esbrinar. A partir 

eixa informació realitzareu un informe per a exposar-lo en el grup, i amb 

tot allò que sha aprés estarem en condicions destudiar a fons totes les 

eixides professionals que se vos presenten al finalitzar este any i com a 

continuïtat deste. També invitarem altres persones -professors de formació 

professional i universitat, tècnics del SERVEF, empresaris i antics alumnes-, 

perquè vos informen des de la visió de qui està exercint una professió 

concreta o preparant altres per a fer-ho. 

Vos identificarem de forma adequada (carnet d’estudiant o elaborat a este 

efecte) perquè no tingueu problemes a lhora de realitzar les entrevistes, com 

a alumnes del centre, i vos passarem unes normes bàsiques de treball (doc. 

3) perquè actueu com a verdaders professionals”. 

A continuació, es projecta el documental. És important que arreplegue algun 

exemple de cada una de les opcions: universitàries, de formació professional 

superior i mitjana i d’ocupació no especialitzada. A l’acabar, pot dedicar-se un 

34



temps per a aclarir dubtes. Finalment, s’explicarà la tasca periodística que han de 

realitzar, distribuint la plantilla per al treball de camp (doc. 1) i oferint 

instruccions sobre com fer les entrevistes, de forma individual o en xicotets 

equips. Si l’opció és esta última, s’organitzaran els grups. 

Ja que poden existir múltiples variants respecte a l’arreplega de dades, segons 

siga el perfil social dels alumnes i les famílies del centre, el model d’enquesta 

triat, els interessos del tutor i dels alumnes, la distribució o no de perfils de 

professió o ocupació a entrevistar en cada equip, o el mètode per a elaborar 

conclusions, cada centre ha de decidir en cada cas. Ací es presenta un exemple, 

però pot modificar-se a gust dels usuaris. 


Després del treball de periodisme realitzat -pot donar-se un termini d’una 

setmana- arriba el moment que cada equip resumisca en un document únic les 

dades que van obtindre de les entrevistes, tant si les van fer de forma individual 

com en equip. Poden utilitzar qualsevol format, des d’un resum de text a una 

presentació digital, però en tots els casos és essencial que s’incloga una exposició 

oral. Dirigir-se a un grup, des d’un escenari diferent del pupitre, ajudarà els 

nostres alumnes a millorar les seues habilitats de comunicació. Després de cada 


grup. 




els resultats (punts de convergència en els entrevistats, divergències, aspectes 

característics de cada professió o ocupació estudiats, aspectes en què 

coincidixen, divergixen...). 





Hi ha infinitat de variants per a oferir continuïtat al treball que acabem de 

proposar, a saber: 

• Organitzar una taula redona amb professors de centres pròxims, en què els 

nostres alumnes puguen cursar estudis que no és possible seguir en el nostre: 

Cicles Formatius, Batxillerats, Programes de Qualificació Professional Inicial, 

Formació de Persones Adultes, Formació Ocupacional… 

• El mateix format però amb tècnics del SERVEF, escoles taller, empreses 

d’ocupació temporal i algun directiu d’empreses pròximes al centre (comerç, 

banca…). 

35



• De nou, la mateixa tècnica però amb antics alumnes del centre. Convé triar 

alumnes que cobrisquen totes les variants possibles, des d’estudiants de 

Batxillerat, Formació Professional, escoles taller i Formació Ocupacional, fins a 

empleats especialitzats (bombers, forces de seguretat…), empleats no 

qualificats i desocupats. És important que triem, en la mesura que siga 

possible, alumnes que comuniquen bé i, naturalment, que vullguen comunicar 

la seua experiència en la vida real. 

• Qualsevol variant en què es combinen participants de les anteriors. 

A més d’això, en tots els casos hi ha una nova doble variant: la de fer-les per 

a alumnes, o per a alumnes i famílies. 

Quarta sessió 

Les sessions anteriors poden complementar-se amb una o més visites a 

entorns reals de treball, tant d’estudi (centres de Formació Professional o 

equivalents) com a les oficines d’ocupació, empreses o altres centres laborals. És 

important que el tutor cuide la bona planificació del nombre de visites i dels llocs 

a què es realitzen; no sol tindre utilitat convertir-les en “excursions”. 

AVALUACIÓ 






sobre els distints itineraris d’estudi, sobre les professions i sobre les formes 

d’accedir a l’ocupació. 







mateix, com van abordar el treball de camp com a periodistes, quins 

comportaments van mostrar les persones entrevistades, si van observar alguna 

relació entre el nivell d’estudis aconseguit i la manera en què contestaven al 

qüestionari, quina part ha treballat cada membre del grup per a compondre el 

document que van presentar... 

36











El mètode de treball que hem utilitzat ha sigut adequat (cada un va fer la 

seua part, vam complir amb les dates, vam cuidar la presentació…). 




Després del treball ens coneixem millor i tenim més confiança entre 

nosaltres i en el grup. 

Després del treball coneixem millor els itineraris acadèmics i 

professionals, altres modalitats de formació i mètodes per a buscar 

ocupació. 



Dificultats: 



Valoració 

1 2 3 4 5 

37

Doc 1a 



“OFICIS I BENEFICIS” 

Com en altres activitats, et proposem que et convertisques en periodista. Ja saps que esta és una bona fórmula per a investigar sobre 

temes que desconeixem. Has de realitzar una enquesta sobre formació i ocupació, almenys a 5 persones pròximes a tu. A continuació 

t’oferim una plantilla perquè et resulte senzill arreplegar les dades més importants. Si estàs interessat a saber-ne un poc més hauràs 

de discutir-ho amb el teu tutor/a, ell/ella et pot ajudar a modificar la plantilla o a substituir-la per una altra que li parega millor. 

Model per a entrevistats amb ocupació 

Ocupació o professió que 

exercix 

Estudis necessaris per a 

exercir-la 

Model per a entrevistats sense ocupació 

Última ocupació o 

professió exercida * 

Si mai ha treballat cal indicar “No ha treballat” 

Anys de treball 

en esta 

Estudis que posseïx Temps en 

desocupació 

El millor de la seua professió 

és... 

Quina formació mínima creu 

que és hui necessària per a 

trobar treball? 

El pitjor de la seua professió 

és... 

El pitjor de no tindre ocupació 

és... 

38

Doc 1b 





Ocupació o professió 

que exercix 


exercir-la 

Tasques habituals que 

realitza en el seu treball 

En què ha canviat el seu 

treball amb el temps? 

És necessari seguir 

formant-se en el seu 

treball? 

Com pot millorar la seua 

categoria professional? 

Com va trobar la seua 

primera ocupació? 

Canvis de treball 

El millor de la seua 

professió 

El pitjor de la seua 

professió 

Valore com està de satisfet amb el seu treball (d’1 a 10 ) 

39

Doc 1b 




professió exercida 

Com va trobar eixa 

ocupació? 

Quant de temps hi 

treballa? 

Altres ocupacions que ha 

tingut 

Estudis que posseïx 

Estudis que li agradaria 

realitzar per a millorar les 

seues oportunitats 

d’ocupació 

En què ha canviat el 


Quines coses està fent 

per a trobar ocupació? 



Valore com està de satisfet amb la seua situació actual (d’1 a 10) 

40

Doc 2 



ASPECTES A TINDRE EN COMPTE AL REALITZAR LES ENTREVISTES 

El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola definix la paraula entrevista com la 

conversació que té com a finalitat l’obtenció d’informació. 

A l’hora de realitzar-la, a manera de decàleg: 

1. Comença presentant-te, explicant el motiu del treball i invitant-lo a participar-hi 

a través d’esta entrevista. Si accepta, avant! 

2. Respecta l’espai físic de l’entrevistat i sigues educat i correcte en el tracte: 

mostra’t atent, no et rigues de les respostes, usa un vocabulari adequat a la 

situació d’entrevista i no discutisques amb l’entrevistat. 

3. Cuida la imatge, no cal anar d’etiqueta però sí complir uns mínims. Afig bona 

disposició i paciència per a realitzar-la amb èxit. 

4. Assegura’t del que vols preguntar, no improvises; si és necessari anota les 

preguntes abans de començar l’entrevista. 

5. Si és gravada, comprova que la tecnologia funciona; si és escrita, usa lletra clara 

perquè després entengues les respostes de l’entrevistat. 

6. Fes les preguntes de manera natural, perquè l’entrevistat responga amb 

sinceritat i se senta a gust durant l’entrevista. Utilitza un to de veu adequat i 

parla de forma clara. 

7. Recorda que les preguntes han de ser necessàries i senzilles (curtes), han de 

cenyir-se al que es vol preguntar, i adequades al nivell educatiu de l’entrevistat. 

8. També és important que estigues preparat per a realitzar preguntes 

improvisades, a partir de les respostes que et dóna l’entrevistat. 

9. No prolongues l’entrevista més del que és necessari, empra el temps acordat. 

10. Al final de l’entrevista, convé agrair a l’entrevistat el temps que ens ha dedicat i 

la informació oferida. 

41



7.7. UN ALTRE MÓN D’OPORTUNITATS: FORMACIÓ I TREBALL 

INTRODUCCIÓ 

Arribats els 16 anys, una data esperada 

per alguns alumnes de qualsevol centre 

escolar d’Educació Secundària, el somni de 

“deixar d’estudiar” sol donar pas a una 

pregunta: “I ara què?” Excepte en els 

alumnes les famílies dels quals disposen de 

xicotetes empreses, o tenen possibilitats reals 

de trobar ocupació per als seus fills, en alguns 

grups socials molt baixes, la necessitat de 

formar-se per a trobar treball va assentant-se 

a poc a poc en els seus caps. El temps i els 

successius fracassos a l’hora de trobar treball, acaben fent-los entendre que 

sense formació no hi ha ocupació, o que el que hi ha no és aquell amb què 

somiaven. 

L’activitat que a continuació presentem està pensada per a eixe col·lectiu, el 

que no gradua, estiga en 4t, 3r o 2n, que de tot n’hi ha, amb 16 anys complits o 

a complir l’any natural en què finalitza el nivell en què estan matriculats. 

ordinaris, a través d’esta. 

OBJECTIUS 

• Oferir alternatives de formació a l’alumnat 

que a l’arribar als 16 anys no té 

expectatives de graduar, amb 

independència del curs en què es trobe 

matriculat. 

• Reconéixer el valor de la Formació Ocupacional 

i de qualificar-se professionalment a 

distints nivells, equiparables als acadèmics 

• Reflexionar sobre les qualitats personals, hàbits i interessos que tots tenim, 

sobre els nostres punts forts i no tan forts, com a persones i com a estudiants, 

així com sobre aquells aspectes que hem de tindre en compte per a triar bé el 

nostre futur itinerari de Formació Ocupacional. 

CONTINGUTS 

• Programes de Qualificació Professional Inicial. 

• Escoles taller i cases d’oficis. 

• Formació de Persones Adultes. 

• Estudis de Formació Ocupacional i ocupació (SERVEF). 

42



• Oposicions i altres estudis de Formació Ocupacional. 


• Autonomia i iniciativa personal. Responsabilitat, perseverança, autoestima, 

creativitat, autocrítica, control emocional, capacitat de triar i de calcular 

riscos, d’afrontar els problemes, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos i 

coneixement de si mateix, del món professional i de les oportunitats que 

oferixen, són components essencials a la competència i a l’activitat que ací es 

planteja. Acabada l’etapa d’Educació Secundària, l’alumne ha de triar amb 

criteri propi, necessita imaginar projectes i portar avant les accions que els 

desenrotllen, i responsabilitzar-se, tant en l’àmbit personal, com social i 

prelaboral, de les seues decisions, especialment si l’etapa escolar no va anar 

tan bé com esperava. 

• Competència per a aprendre a aprendre. L’adquisició d’esta competència 

suposa una millora en la capacitat d’enfrontar-se amb èxit a l’aprenentatge i 

la presa de decisions autònomes, ja que permet recolzar-se en experiències 

vitals i d’aprenentatges anteriors a fi d’utilitzar i aplicar els nous coneixements 

i capacitats en diversos contextos. Saber aprendre és indispensable per a 

extraure els millors fruits de les capacitats individuals, i el coneixement 

d’estes és imprescindible, junt amb el de les pròpies motivacions, interessos i 

actituds, per a triar el futur professional que més s’ajusta a eixe conjunt de 

variables. 

• Competència social i ciutadana. L’alumne realitzarà una bona part d’esta 

activitat amb terceres persones, en especial del món professional, i necessita 

posar en pràctica esta competència, que integra coneixements diversos i 

habilitats complexes per a facilitar la presa de decisions i l’exercici de la 

responsabilitat davant de les eleccions adoptades. 


Destinataris: L’activitat és adequada per a l’alumnat que ha complit 16 anys, o 

els complix l’any natural en què aquella s’oferix. També pot ser útil per a 

l’alumnat que cursa programes específics: prevenció d’absentisme, qualificació 

professional o altres. Pel caràcter que té, podrien col·laborar en la seua aplicació, 

en tot o en part, agents externs, en especial professors de centres on puguen 

cursar Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), professionals de les 

escoles taller, del SERVEF, d’empreses d’ocupació temporal o d’empreses 

pròximes al centre. 

Agrupament: El treball consta de distintes fases i els agrupaments 

s’adequaran a estes. En la realització de l’activitat detallarem unes i altres. En 

general, el treball variarà entre la tasca individual, en xicotet grup (3 o 4 

alumnes) i l’exposició de conclusions en gran grup. Respecte al xicotet grup, el 

tutor ha de decidir si estos es formen per relacions d’amistat o afinitat entre els 

alumnes, interessos compartits respecte a l’activitat, distribucions a l’atzar o 

altres. Pot desenrotllar-se en tres o quatre sessions. 

43



Recursos: 

• Document 1: “Recursos per a formar-se i buscar ocupació”. 

• Document 2: “Generacions, estudi i treball” 

• Document 3 (opcions a i b): “Oficis i beneficis”. Cada alumne realitzarà la 

investigació que es proposa, posant en comú després en xicotets equips els 

resultats i elaborant un document conjunt de conclusions. 

• Qüestionari d’interessos professionals. Des del departament d’orientació pot 

facilitar-se algun qüestionari al tutor, amb barems externs o sense, per a 

aplicar-lo al grup i obtindre un perfil professional de cada alumne. Segons la 

política del centre, el qüestionari també podria aplicar-lo l’orientador, 

treballant l’activitat amb el tutor i el grup, en tot o en la part que poguera 

correspondre-li. Una tercera opció consistix a recórrer als qüestionaris que 

poden trobar en el web http://www.quieroser.net/principal.php o desenrotllats per 

algunes empreses o entitats que es dediquen a estos quefers. 

• Una opció més ambiciosa podria ser l’aplicació d’un programa de treball 

específic que orientara l’alumne en totes les etapes del procés de presa de 

decisions. El programa inclouria: 

- L’aplicació d’alguns qüestionaris (en el mercat n’hi ha una àmplia varietat 

utilitzable en cada cas), per a ajudar l’alumne a conéixer-se millor a si 

mateix: aptituds, forma de ser, interessos, expectatives i autoconcepte. 

- Facilitar-li informació sobre les possibilitats d’estudi o treball, a partir del 

nivell o programa educatiu en què es troba: itineraris educatius, 

professionals o combinats. 

- Orientació per a la presa de decisions: preferències o opcions ordenades i 

un pla d’actuació per a aconseguir les metes que es proposa. 

- Valorar el que costa la seua elecció, d’acord amb l’itinerari triat i on es 

podria cursar: cost econòmic i com pagar. 

- Aportar l’opinió de la família o els tutors legals de l’alumne. 

- Orientació per a completar la presa de decisions amb qualsevol altra 

informació complementària que l’alumne necessite. 



inicial que podem fer amb els alumnes. Pel seu caràcter, és molt probable que 

haja sigut un dels temes triats per ells i que això contribuïsca a facilitar la tasca 

de motivar-los. També és cert que pot haver-hi acord en la importància d’abordar 

el tema del futur personal i professional en estes edats per un doble interés: el 

dels alumnes que volen conéixer les opcions de continuïtat d’estudis, des del curs 

en què es troben, i les dels que estan desitjant abandonar l’escola, raó per la 

qual volen informar-se sobre com buscar ocupació, com accedir a la Formació 

Ocupacional o com i quan graduar des de la formació d’adults. 

Igual que en altres activitats, insistim en la importància que el tutor no es 

trobe sol, en especial si té poca experiència en la tasca. Algun altre professor 

interessat, l’orientador o el coordinador d’etapa, poden ser coparticipants en este 

44



tipus de sessions, dinamitzant de forma conjunta l’activitat i ajudant a crear un 

clima d’aula en què el grup se senta còmode i segur. Si algun dels participants 

externs (coordinador d’etapa, orientador…) ho preferix, pot actuar com a 

observador. 






Pel caràcter de l’activitat, com indiquem en l’apartat de Destinataris, podrien 

participar-hi com a informadors persones lligades a altres centres, servicis o 

empreses. 


Acabats els preliminars, el coordinador de la sessió explica l’activitat, a partir 

d’instruccions com les següents: 

Com sabeu, hui començarem a tractar el tema del futur personal i 

professional, tema que vau triar per a esta sessió de tutoria. Ho farem a partir 

un documental que tenim sobre el tema (seleccionar materials segons 

necessitats i interessos dels alumnes) i que veurem a continuació. 

Després de veure el documental vos proposarem un treball de camp perquè 

investigueu en el vostre entorn sobre el tema de lestudi i de locupació, i 

sobre les relacions que hi ha entre les condicions de treball i la formació 

adquirida. Com altres vegades, la proposta vos convertirà en periodistes (triar 

quins documents s’utilitzaran). Haureu dentrevistar els vostres familiars o 

arreplegar la informació que puguen donar-vos els vostres pares sobre els 

seus treballs. També treballarem amb veïns o coneguts per a arreplegar 

informació sobre assumptes com els següents: ocupació que exercixen, 

formació adquirida, anys de treball, avantatges i inconvenients que troben al 

seu ofici i tot allò que, com a bons periodistes, se vos ocórrega que convé 

esbrinar. A partir deixa doble informació, realitzareu un informe per a 

exposar-lo al grup i amb tot allò que sha aprés estarem en condicions 

estudiar a fons totes les eixides de formació que se vos presenten al 

finalitzar este any i com a continuïtat deste: professional i ocupacional. 

També invitarem altres persones: professors de Programes de Qualificació 

Professional Inicial, tècnics del SERVEF, empresaris i antics alumnes, perquè 

vos informen des de la visió de qui està exercint una professió concreta o 

preparant altres per a fer-ho. 

Vos identificarem de forma adequada (carnet d’estudiant o elaborat a este 

efecte) perquè no tingueu problemes a lhora de realitzar les entrevistes, com 

a alumnes del centre, i vos passarem unes normes bàsiques de treball perquè 

actueu com a verdaders professionals (doc. 5). 

45



A partir d’este moment es projecta el documental. És important que 

arreplegue algun exemple de cada una de les opcions: PQPI, Formació 

Ocupacional especialitzada i d’ocupació no especialitzada. A l’acabar pot dedicarse 

un temps per a aclarir dubtes. Finalment, s’explicarà la doble tasca 

periodística que han de realitzar, distribuint les plantilles per al treball de camp 

(docs. 2 i 3) i oferint instruccions sobre com fer les entrevistes, de forma 

individual o en xicotets equips. Si l’opció fóra esta última, s’organitzaran els 

grups. 

Ja que poden existir múltiples variants respecte a l’arreplega de dades, segons 

siga el perfil social dels alumnes i les famílies del centre, el model d’enquesta 

triat, els interessos del tutor i dels alumnes, la distribució o no de perfils de 

professió o ocupació a entrevistar en cada equip, o el mètode per a elaborar 

conclusions, cada centre ha de decidir en cada cas. Ací es presenta un exemple, 

però pot modificar-se a gust dels usuaris. 


Després del treball de periodisme realitzat -pot donar-se un termini d’una 

setmana- arriba el moment que cada equip resumisca en un document únic les 

dades que van obtindre de les entrevistes, tant si les van fer de forma individual 

com en equip. Poden utilitzar qualsevol format, des d’un resum de text a una 

presentació digital, però en tots els casos és essencial que s’incloga una exposició 

oral. Dirigir-se a un grup, des d’un escenari diferent del pupitre, ajudarà els 

nostres alumnes a millorar les seues habilitats de comunicació. Després de cada 


grup. 




els resultats (punts de convergència entre els entrevistats, divergències, 

aspectes característics de cada professió o ocupació estudiats, aspectes en què 

coincidixen, divergixen...). 





Hi ha infinitat de variants per a oferir continuïtat al treball que acabem 

d’exposar, a saber: 

• Organitzar una taula redona amb professors de centres pròxims, en què els 

nostres alumnes puguen cursar estudis que no és possible seguir en el nostre: 

46



Programes de Qualificació Professional Inicial, Formació de Persones Adultes, 

Formació Ocupacional… 

• El mateix format però amb tècnics del SERVEF, escoles taller, empreses 

d’ocupació temporal i algun directiu d’empreses pròximes al centre (comerç, 

banca…). 

• De nou, la mateixa tècnica però amb antics alumnes del centre. Convé triar 

alumnes que cobrisquen totes les variants possibles, des d’estudiants de 

Batxillerat, Formació Professional, escoles taller i Formació Ocupacional, fins a 

empleats especialitzats (bombers, forces de seguretat…), empleats no 

qualificats i desocupats. És important que triem, en la mesura que siga 

possible, alumnes que comuniquen bé i, naturalment, que vullguen comunicar 

la seua experiència de vida real. 

• Qualsevol variant en què es combinen participants de les anteriors. 

A més, en tots els casos hi ha una nova doble variant, la de fer-les per a 

alumnes, o per a alumnes i famílies. 

Quarta sessió 

Les sessions anteriors poden complementar-se amb una o més visites a 

entorns reals de treball, tant d’estudi (centres de Formació Professional o 

equivalent) com d’estudi-treball, oficines d’ocupació, empreses o altres centres 

laborals. És important que el tutor cuide la bona planificació del nombre de 

visites i dels llocs en què es realitzen; no sol tindre utilitat convertir-les en 

“excursions”. 

AVALUACIÓ 






sobre els distints itineraris d’estudi, sobre les professions i sobre les formes 

d’accedir a l’ocupació. 







mateix, com van abordar el treball de camp com a periodistes, quins 

comportaments van mostrar les persones entrevistades, si van observar alguna 

relació entre el nivell d’estudis aconseguit i la manera en què contestaven al 

qüestionari, quina part ha treballat cada membre del grup per a compondre el 

document que van presentar... 

47









Al realitzar el treball, la relació entre nosaltres i amb el tutor ha sigut bona 

(ens hem sentit còmodes, hem sigut sincers, vam parlar sense por al ridícul...). 

El mètode de treball que hem utilitzat ha sigut adequat (cada un va fer la seua 

part, vam complir amb les dates, vam cuidar la presentació…). 


isquen bé. 


Després del treball ens coneixem millor i tenim més confiança entre 

nosaltres i en el grup. 

Després del treball coneixem millor els itineraris acadèmics i professionals, 

altres modalitats de formació i mètodes per a buscar ocupació. 



Dificultats: 



Doc. 4 

Valoració 

1 2 3 4 5 

48

Doc. 1 



RECURSOS PER A FORMAR-SE I BUSCAR OCUPACIÓ 

(S’actualitza cada any des del departament d’orientació) 

1. PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI) 

Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) constituïxen una oferta 

formativa bàsica, adaptada a les necessitats específiques de l’alumnat que, o bé 

corre el risc d’abandonar l’ensenyança reglada, o bé ja ho ha fet sense haver 

obtingut el graduat en Educació Secundària Obligatòria i tenen una triple 

finalitat: 1) aconseguir una qualificació de nivell 1 del Catàleg Nacional de 

Qualificacions Professionals, 2 ) afavorir el seu desenrotllament i maduració en 

un clima educatiu de suport i orientació, i 3) completar la seua formació 

bàsica per a facilitar la continuïtat d’estudis a través de l’accés als Cicles 

Formatius de Grau Mitjà o de l’obtenció del títol de graduat en Educació 

Secundària. 

Modalitats: 

Modalitat Accés Duració Currículum i titulació 

Aules de qualificació 

professional inicial 

Tallers de qualificació 

professional inicial 

16 (15 

excepcional) a 

17 anys. 

16 a 21 anys 

2 cursos. 

1 curs i 

continuïtat 

AU o 

equivalent 

Programes polivalents: Aula: 16 (15 2 cursos. 

aules i tallers (molt excepcional) 

pràctics: caràcter anys. 

polivalent respecte a 

qualificació 

professional i Taller: 16 anys. 2 cursos. 

orientador en altres 

casos) 

Mòduls específics, de caràcter general i per 

a graduat escolar. Finalitza escolaritat per 

esta via. 

Qualificació professional de nivell 1 

Mòduls específics i de caràcter general, 

voluntaris per a graduar a través AU o 

equivalent. 

1r. curs: Mòduls associats a qualificació 

completa, o complementaris en exercici real. 

2n curs: Ampliar i opció a graduar 

distribuint mòduls exigits en dos cursos. 

1r. curs: Mòduls associats a qualificació 

completa, o complementaris en exercici real. 

2n curs: Ampliar qualificació. 

Qualificació professional de nivell 1 i opció 

AU o equivalent per a graduar. 

Relació d’algunes especialitats que podries cursar en 2009-2010 

Ceramista, Auxiliar Ajuda a Domicili, Aux. Infermeria Geriatria, Aux. d’Oficina, 

Restaurador de Mobles, Perruqueria i Estètica, Operador Muntatge de Mobles, 

Mantenidor Reparador d’Edificis, Ajudant de Cuina, Maquinista Confecció Industrial, 

Venedor de Comerç, Construccions Metàl·liques, Manyà, Llanterner, Aux. Allotjaments 

Hostalers, Obrer, Instal·lador Electricista en Vivendes, Operador Auxiliar en Indústries 

Arts Gràfiques, Telefonista Recepcionista, Marroquiner, Ebenista, Pintor d’Edificis, 

Confeccionista de Peces Tèxtils, Disseny Gràfic assistit per Ordinador, Mecànic Reparador 

Automòbil, Muntador Línies Baixa Tensió, Electromecànica Manteniment Industrial... 

49



2. FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL: ESCOLES TALLER I CASES 

D’OFICIS 

La Formació Professional Ocupacional té com a objectiu potenciar la inserció 

professional dels demandants d’ocupació, per mitjà de la posada al dia de les 

seues competències professionals. Dos de les seues modalitats són les escoles 

taller i les cases d’oficis. 

Escola taller i casa d’oficis 

Són programes mixtos d’ocupació i formació, que tenen com a objectiu 

millorar l’ocupabilitat de jóvens desocupats per a facilitar-los la seua inserció 

laboral. 

Escola taller Casa d’oficis 

Per a qui? Destinats a jóvens d’entre 16 i 24 anys i que estiguen inscrits en 

l’oficina d’ocupació 

Formació Ocupacions relacionades amb: Ocupacions relacionades amb: 

• Recuperació del patrimoni• 

Manteniment i atenció d’entorns 

artístic, històric, cultural o urbans, rurals o de medi ambient 

natural 

• Millora de les condicions de vida en 

• Rehabilitació d’entorns els pobles i ciutats 

urbans o del medi ambient • Prestació de servicis socials i 

• Millora de les condicions de comunitaris 

vida en les ciutats. 

• Oficis tradicionals: indumentària 

Duració Entre 1 i 2 anys 

valenciana... 

Màxim 1 any 

Estructura Dos etapes: 

• Formativa: caràcter teoricopràctic, adequada a l’ofici que s’haja 

d’exercir 

• Formació en alternança amb pràctica professional: complementaran 

la formació amb la pràctica professional, i són contractats per les 

entitats promotores 

Remuneració • Etapa formativa → Es percep una beca 

• Etapa formativa + pràctica professional → Contracte professional pel 

qual es percep el 75% del salari mínim interprofessional.* 

• El salari mínim interprofessional per a 2009 és de 20,80 euros/dia o 624 euros/mes, segons es fixe per dies o per 

mesos. 

Especialitats 

Llanterneria, Electricitat, Manyeria, Fusteria, Tancaments Metàl·lics i de PVC, 

Jardineria, Auxiliar de Geriatria, Energies Renovables, Agricultura Ecològica, 

Horticultura, Soldadura, Obra, Pintura, Manteniment d’Interior d’Edificis, etc. 

Informació i inscripcions 

Pots dirigir-te a la teua oficina del SERVEF o sol·licitar informació en el telèfon 

96 352 54 78. 

50



3. FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES (FPA) 

Entre altres activitats, en els centres de Formació de Persones Adultes 

preparen per a l’obtenció del graduat escolar. També es pot estudiar castellà i 

valencià per a estrangers. En estos centres pots inscriure’t si tens 18 o més 

anys; si justifiques que estàs treballant poden atendre’t des dels 16 anys. Per a 

més informació i inscripcions pots telefonar al 961216193 o en l’adreça: 

http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_adultos.htm 

4. ESTUDIS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL 

L’oferta d’estudis no reglats o de Formació Ocupacional és molt àmplia i variada. 

Te’n resumim els principals, però si estàs interessat en algun altre en particular 

pots consultar en el departament d’orientació de l’institut. També pots obtindre 

informació en el Servici d’Informació de la Universitat (DISE), c/ Menéndez y 

Pelayo, s/n, tel. 963 864 040, web: http://www.uv.es/DISE, en l’Institut de la 

Joventut (IVAJ), c/ Hospital, 1, web: http://www.ivaj.gva.es, en les seus dels 

sindicats, en les oficines del Servici Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF) 

http://www.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/home/inicio, en la premsa, etc. 

En tot cas, és important que t’informes del certificat real que t’oferixen estos 

estudis abans de matricular-te: titulació oficial o equivalent, certificat de 

qualificació professional, opció a prova que certifica, etc. 

5. FORCES ARMADES 

Els requisits per a ingressar en les forces armades varien segons el cos a què 

vullgues accedir: soldats i mariners, suboficials o oficials. 

Soldats i mariners 

Els cicles de selecció es realitzen en distints moments de l’any i els requisits 

generals d’ingrés són els següents: 

• Tindre la nacionalitat espanyola (o dret reconegut per la Llei d’accés per a 

estrangers). 

• Tindre 18 anys complits en la data d’incorporació i complir-ne, com a màxim, 

29 el dia de la teua incorporació. 

• Fer més d’1,55 m i menys de 2,03 m d’alçada. 

Per a ingressar hauràs de superar un reconeixement mèdic, les proves físiques, 

el test psicotècnic i una entrevista personal. Si hi haguera més aspirants que 

places podria aplicar-se també un barem de mèrits (concurs), entre els quals 

s’inclouen els mèrits acadèmics i la possessió del permís de conducció. 

51



Suboficials 

Per a entrar a formar part de l’escala de suboficials en els cossos generals i 

d’especialistes dels exèrcits i Infanteria de Marina els requisits acadèmics exigits 

són posseir, o poder posseir abans de la finalització del termini de presentació de 

sol·licituds, un d’estos nivells: títol de batxiller o equivalent, prova d’accés 

aprovada a un cicle formatiu de grau superior o prova d’accés aprovada a la 

universitat per a majors de 25 anys. 

Per a més informació pots acudir al Centre de Reclutament, que està en el 

passeig de l’Albereda, 28 (46071 València); tel. 961963400; tel. 902432100 o 

accedir a la web: http://www.soldados.com/ 

6. POLICIA NACIONAL 

La Direcció General de la Policia convoca, de forma cíclica, proves selectives per a 

cobrir vacants en el Cos Nacional de la Policia, en dos categories: escala 

executiva (inspector) i escala bàsica (policia). La fase d’oposició constarà de les 

següents proves de caràcter eliminatori: de coneixements, d’aptitud física, 

psicotècnica i reconeixement mèdic. A més, entre altres, han de complir-se els 

requisits següents: ser espanyol, tindre 18 anys d’edat i no haver complit els 30 i 

tindre una estatura mínima d’1,65 metres els hòmens i 1,60 les dones. 

Per a accedir a l'escala executiva (inspector) cal tindre el títol de diplomat 

universitari o equivalent i superar les proves de la corresponent convocatòria. Per 

a l’escala bàsica (policia) es necessita el títol de graduat escolar o equivalent i 

superar també les proves de la convocatòria. 

Per a obtindre’n més informació pots contactar amb la Direcció Superior de 

Policia (València), tel. 963520987, amb la Divisió de Formació i Perfeccionament 

de la Policia Nacional (91) 3025820 - (91) 3023793, en http://www.policia.es/ 

7. GUÀRDIA CIVIL 

El personal de la Guàrdia Civil es distribuïx en sis escales: superior d’oficials, 

d’oficials, facultativa superior, facultativa tècnica, de suboficials, i de caporals i 

guàrdies. 

Els requisits d’accés a estes escales són els següents: 

1. Caporals i guàrdies: títol de graduat en ESO, ser espanyol, 18 o més anys i 

menys de 30, tindre una estatura mínima d’1,65 metres els hòmens i 1,60 les 

dones, i superar unes proves de selecció: coneixements, aptitud física, 

psicotècnic, entrevista personal i reconeixement mèdic. 

2. Suboficials: places de promoció interna, s’exigix titulació de batxiller. 

3. Escala facultativa tècnica: títol de diplomat universitari, arquitecte tècnic o 

enginyer tècnic, segons plaça. 

4. Escala facultativa superior: s’exigix el títol de llicenciat o grau universitari, 

arquitecte o enginyer, segons plaça. 

52



Pots informar-te’n en el quarter de la Gran Via Ferran el Catòlic, 26 (València), 

en qualsevol altre, en el tel. 900101062 o en http://www.guardiacivil.org 

8. AVIACIÓ CIVIL 

Pilot 

A València hi ha una escola privada i homologada de pilots professionals 

(AIRMED). Es troba en l’aeroport de Manises (tel. 961523195). Per a cursar estos 

estudis s’exigix superar un examen d’accés en la mateixa escola (alumnes amb 

batxiller o equivalent exempts d’examen) i l’avaluació mèdica de CLASSE I en 

centre oficial. També es poden cursar ací estudis d’auxiliar; es requerix el títol de 

graduat en ESO i tindre 18 anys complits. 

En relació amb estos estudis, has de tindre en compte que el seu cost econòmic 

és molt elevat (69479 €, any 2009). Més informació en 

http://www.airmed.es/espanol/plan/curso1.asp Un altra opció és a través de 

l’Exèrcit de l’Aire, web: http://www.ejercitodelaire.mde.es/ 

Tripulant de cabina de passatgers / Auxiliar de vol / Hostessa de vol 

Els requisits exigits són formació secundària recomanable, alçada mínima 

recomanable: 1,60 dones, 1,70 hòmens, avaluació mèdica de CLASSE II, nadar 

100 metres en 2.30 minuts i coneixements d’anglés nivell conversació. El preu 

del curs complet en espanyol és de 3270 € (any 2009). Més informació en 

http://www.airmed.es/espanol/plan/curso3.asp 

9. ALTRES ESTUDIS 

Existixen centres privats en què pots trobar cursos sobre: 

• Teràpies manuals: Massatge, Drenatge limfàtic manual, Reflexologia, 

Osteopatia, Altres teràpies alternatives. 

• Veterinària: Assistència veterinària, Altres professions veterinàries, Seminaris 

/Cursos monogràfics. 

• Esportiva: Condicionament físic, Activitats col·lectives, Dansa i ball. 

• Aeronàutica: Curs de Tripulant de Cabina de passatgers (Hostessa i Auxiliar de 

Vol). 

• Estètica i bellesa: Curs d’Estètica i Bellesa, Curs d’Ungles de Porcellana, Curs 

de Pedicura (bellesa dels peus), Curs d’Ungles de Gel , Curs de Tint i 

Permanent de Pestanyes. 

Com s’ha dit abans, en este tipus de cursos i centres has d’assegurar-te del valor 

del que t’oferixen: si hi ha titulació oficial, si només poden certificar-te el que fas, 

quant costa el curs (incloent-hi matrícula, materials i extres, si n’hi ha), etc. 

Incloem este centre perquè oferix una àmplia varietat de cursos, però n’hi ha 

molts altres pareguts. 

53



10. OPOSICIONS 

ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 

A Espanya hi ha tres tipus d’administracions: administració general de l’Estat, 

administració autonòmica (comunitats autònomes) i administració local 

(ajuntaments, mancomunitats...). El personal que treballa en qualsevol d’estes 

administracions pot ser personal funcionari o laboral, seleccionat, ja siga l’un o 

l’altre, d’acord amb la seua oferta d’ocupació pública, per mitjà de convocatòria 

pública i a través del sistema de concurs, oposició o concurs-oposició lliure en 

què es garantixen, en tot cas, els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i 

capacitat. 

Els funcionaris s’agrupen en cossos i escales, segons les funcions que hagen de 

realitzar. Els cossos i escales de funcionaris s’integren, segons el nivell de 

titulació exigida per al seu ingrés, en els grups següents: 

• Grup A: títol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent. 

• Grup B: títol d’enginyer tècnic, diplomat universitari de primer cicle, arquitecte 

tècnic, formació professional de tercer grau o equivalent. 

• Grup C: títol de batxillerat, formació professional de segon grau o equivalent. 

• Grup D: títol de graduat escolar, formació professional de primer grau o 

equivalent. 

• Grup E: certificat d’escolaritat. 

Les convocatòries tenen previstes mesures per a facilitar la participació de 

persones que presenten discapacitat, entre altres, la reserva d’una quota no 

inferior al 5% de les vacants o l’adaptació de temps i/o mitjans per a la 

realització de les proves, de forma que s’assegure que es participa en condicions 

d’igualtat. 

Les persones que no posseïsquen la nacionalitat espanyola també poden 

participar en processos selectius si són ciutadans de la Unió Europea o d’un país 

amb què existisquen tractats en este sentit (com Noruega i Islàndia), o familiar 

fins a un cert grau, exceptuant certs cossos i escales. Si és nacional d’altres 

estats extracomunitaris i disposa de residència legal a Espanya, pot participar 

com a personal laboral en les convocatòries d’ocupació pública de les distintes 

administracions públiques. 

Hi ha infinitat d’acadèmies per a preparar este tipus d’oposicions, també poden 

preparar-se a distància, per lliure, estudiant i/o preparant els temaris, o amb 

preparadors privats. 

En la pàgina web del Ministeri d’Administracions Públiques, 

http://www.map.es//index.html, tens informació sobre les convocatòries anuals 

que es realitzen i enllaços amb les de les comunitats autònomes. 

54



Pàgina especialment pensada per a oferir informació sobre totes les 

convocatòries de l’Administració General de l’Estat: 

http://www.060.es/te_ayudamos_a/trabaje_en_la_administracion/paginas_empl 

eo_publico-ides-idweb.html 

També pots subscriure’t en, 

http://www.060.es/te_ayudamos_a/trabaje_en_la_administracion/suscripcionesides-idweb.html, 

per a rebre de forma gratuïta en la teua bústia de correu electrònic els butlletins 

informatius d’ocupació pública i d’ajudes, beques i subvencions. 

La Generalitat Valenciana també té un portal amb tota la informació sobre les 

ofertes d’ocupació pública, oposicions i concursos que es convoquen, web, 

http://www.cidaj.gva.es/sc4datos/empleolocal.htm 

i un altre més general sobre el tema http://www.cidaj.gva.es/sc4/op2.htm 

Igual passa amb l’Ajuntament, 

http://www.valencia.es/ayuntamiento/oposiciones.nsf/fCategoriaVistaOposicione 

s?readForm&Vista=vCategoriasAcctodas 

BOMBERS 

Al ser una oposició local els requisits d’entrada poden variar. En general, inclouen 

els següents: ser espanyol o tindre la nacionalitat d’un país membre de la Unió 

Europea, títol de graduat escolar, Formació Professional de primer grau o 

equivalent (en algunes ciutats comencen a exigir batxiller o FP II), tindre 18 anys 

d’edat, permís de conduir B i C i de vegades l’alçada (1,65 m). Més informació 

en http://www.bombers.dva.gva.es/ 

POLICIA LOCAL 

Com en el cas anterior, al ser una oposició local els requisits d’entrada poden 

variar. En general, inclouen els següents: ser espanyol o tindre la nacionalitat, 

batxiller o FP II, permís de conduir (varia segons localitat), no patir malaltia o 

defecte físic que impedisca l’exercici de les funcions, d’acord amb el quadro 

d’exclusions mèdiques establides en les bases de cada convocatòria, no haver 

sigut separat per mitjà d’expedient disciplinari del servici de qualsevol de les 

administracions públiques i una alçada mínima d’1,65 m per a hòmens i 1,60 

dones. 

Més informació en les pàgines dels ajuntaments, a València l’assenyalada més 

amunt per a oposicions. 

55



11. FORMACIÓ OCUPACIONAL I OCUPACIÓ 

FORMACIÓ OCUPACIONAL 

El Servici Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF) és una xarxa d’oficines 

d’ocupació del servici públic d’ocupació de la Comunitat Valenciana. A més 

d’ocupació oferixen formació, a través de cursos que busquen una preparació 

específica per a algun camp laboral. 

Des de la pàgina del SERVEF, 

http://www.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/home/inicio , pots accedir a les 

ofertes de CURSOS i d’OCUPACIÓ, així com a altres servicis: guia de centres, 

portal de les escoles taller, cases d’oficis i tallers d’ocupació (ETCOTE) 

http://www1.ocupacio.gva.es:8084/adient/front-page , orientació, treballar a 

Europa, tràmits, aula virtual, etc. 

A manera d’exemple, per al primer semestre de 2009, entre altres cursos, pots 

trobar els d’Anglés: gestió comercial, Frigorista / ocupacional, Agent comercial, 

Fuster, Tècnic auxiliar en disseny industrial / en disseny gràfic, Disseny web i 

multimèdia, Llanterner, Gerent de xicotet comerç, Tècnic en programari ofimàtic, 

Administratiu de personal, Anglés: bàsic de transport, Informàtica d’usuari, 

Programador de bases de dades relacionals, etc. Si entres en la pàgina indicada 

trobaràs tota la programació, distribuïda per localitats. 

INSERCIÓ LABORAL 

També és possible que estigues pensant a buscar ocupació, si ja tens 16 anys. 

SERVICI VALENCIÀ D’OCUPACIÓ I FORMACIÓ (SERVEF) 

Inscriure’t en el centre SERVEF és el requisit imprescindible per a poder rebre 

els servicis que presta este organisme, bé d’intermediació laboral (busca 

d’ocupació), bé de formació. Ambdós servicis són gratuïts. És molt important que 

l’entrevista ocupacional siga com més completa millor, no deixes només les teues 

dades bàsiques, sol·licita omplir l’opció més àmplia, tant com a demandant 

d’ocupació com de formació. 

La targeta de demandant d’ocupació 

És el document que t’acredita com a sol·licitant d’ocupació i/o formació en el 

SERVEF i davant de qualsevol empresa que sol·licite personal o en què vullgues 

formar-te. En esta s’indicarà la data d’inscripció i les dates en què has d’acudir a 

la teua oficina d’ocupació per a la seua renovació. 

Quins són els requisits? 

• Tindre 16 anys complits. 

56



• Ser espanyol o membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, o 

ser treballador no comunitari en possessió de permís de treball i/o residència 

en vigor. 

• No estar impossibilitat per al treball. 

Quins documents he de presentar? 

• Document nacional d’identitat, targeta d’identitat o passaport en vigor, si eres 

espanyol o membre de la Comunitat Europea. 

• Un justificant d’empadronament en la població (basta amb un rebut de llum, 

aigua o semblant). 

• Justificant de titulació professional o acadèmica, si en tens alguna. 

• Certificació de minusvalidesa, si és el cas. 

• Cartilla/targeta de la Seguretat Social, si has treballat anteriorment a 

Espanya. 

• Si no eres treballador comunitari també has d’aportar el permís de treball o de 

residència en vigor. 

Quines obligacions tinc com a demandant d’ocupació? 

• Has de renovar la teua demanda d’ocupació en les dates indicades pel centre 

SERVEF en la teua targeta. 

• Presentar-te en el teu centre SERVEF, quan et citen. 

• Comunicar al teu centre SERVEF les variacions que es produïsquen en les 

teues dades personals i professionals (canvi de domicili i/o telèfon, nous títols 

obtinguts, cursos realitzats, etc.). 

• Tornar al teu centre, en el termini de 5 dies, amb el justificant d’haver 

comparegut per a cobrir les ofertes d’ocupació facilitades. 

Quan realitzes la demanda, has d’indicar al tècnic: 

• Les teues dades personals. 

• La titulació acadèmica i/o professional que hages obtingut fins a la data. 

• Experiència professional. 

• Professió o professions en què sol·licites una ocupació (màxim 6 ocupacions). 

• Llocs de treball que podries ocupar. 

• Jornada laboral més convenient i horari de treball disponible. 

• Indicar si posseïxes alguna minusvalidesa reconeguda. 

Recorda que l’entrevista ocupacional ha de ser com més completa millor. 

Pots obtindre més informació en la Línia de l’Ocupació 900100785 (gratuïta) o 

en la web http://www.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/home/inicio 

FUNDACIÓ SERVICI VALENCIÀ D’OCUPACIÓ (SVE) 

El Servici Valencià d’Ocupació és una iniciativa per a ajudar-te a trobar 

ocupació del Govern de la Generalitat Valenciana, les organitzacions empresarials 

57



(CIERVAL - CEPYMEV) i els sindicats (UGT, CC OO, AMPE, etc.). 

A través del seu web http://www.sve.es/ pots accedir a les ofertes del SERVEF, 

de la Generalitat Valenciana, del Ministeri d’Administracions Públiques o 

europees. L’Agència de València està en c/ Pintor Genaro Lahuerta, 47 (46010 

València) tel.: 963 157 575. 

Servicis centrals c/ St. Vicent Màrtir, 16 Tel. 96 315 75 97 

Agència Univ. València Estudi General c/ Menéndez y Pelayo, s/n - 46010 València Tel: 963.86.40.15 

EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL I DEPARTAMENTS D’OCUPACIÓ 

D’EMPRESES 

Les empreses de treball temporal o ETT són empreses privades que 

s’encarreguen de buscar persones per a cobrir de forma temporal un lloc de 

treball. Poden ser-te útils per a trobar treball durant un període curt (durant les 

vacacions, per exemple). Pots trobar més informació en el web que tenen com a 

empreses associades (ADECCO, ALTA GESTIÓN, EULEN FLEXIPLAN, RANDSTAD i 

START PEOPLE) http://www.agett.com/# 

També pots trobar treball a través dels departaments d’ocupació de les 

empreses grans (Mercadona, El Corte Inglés...) i en els grans centres comercials 

o d’oci (Bonaire, Kinépolis...) o en els polígons industrials (carretera de Madrid, 

Riba-roja, Font del Gerro, Parc tecnològic...). En uns i altres sol haver-hi un 

departament/oficina d’ocupació en què pots informar-te sobre les seues ofertes 

de treball, deixar el teu currículum, etc. 

58

Doc. 2 



“GENERACIONS, ESTUDI I TREBALL” 

Com en altres activitats, et proposem que et convertisques en periodista. Ja saps que és una bona fórmula per a investigar sobre temes 

que desconeixem. T’acaba de telefonar el responsable de la teua secció i et demana que realitzes una enquesta entre els membres de 

tres generacions de diverses famílies per a conéixer el nivell d’estudis aconseguit per cada generació (pots o no incloure la teua). 

Si estàs interessat a saber-ne un poc més hauràs de discutir-ho amb el teu tutor/a, qui et pot ajudar a modificar la plantilla o a 

substituir-la per una altra que li parega millor. 

Ací tens una taula per a arreplegar les dades. Si vols pots incorporar noves preguntes: 

Generació Últims estudis realitzats / Títol obtingut A quina edat va 

deixar el col·legi? 

Entrevistat 

Iaio matern 

Iaia materna 

Iaio patern 

Iaia paterna 

Pare 

Mare 

Germà 1 

Germà 2 

Si ho apliques a la teua família: 

Generació Quins estudis espere realitzar / Títol a 

aconseguir 

La meua generació (Jo) 

La dels meus fills 

A quina edat 

deixaràs el 

col·legi? 

Treball o treballs exercits 

En què esperes treballar? 

59

Doc. 3a 




Com en altres activitats, et proposem que et convertisques en periodista. Ja saps que esta és una bona fórmula per a investigar sobre 

temes que desconeixem. Has de realitzar una enquesta sobre formació i ocupació, almenys a 5 persones pròximes a tu. A continuació 

t’oferim una plantilla perquè et resulte senzill arreplegar les dades més importants. Si estàs interessat a saber-ne un poc més hauràs 

de discutir-ho amb el teu tutor/a, qui et pot ajudar a modificar la plantilla o a substituir-la per una altra que li parega millor 


Ocupació o professió que 

exercix 


exercir-la 


Última ocupació o professió 

exercida * 

Si mai ha treballat cal indicar “No ha treballat” 

Anys de treball 

en esta 

Estudis que posseïx Temps en 

desocupació 

El millor de la seua professió 

és... 

Quina formació mínima creu 

que és hui necessària per a 

trobar treball? 

El pitjor de la seua professió és... 

El pitjor de no tindre ocupació 

és... 

60



Doc. 3b 



Ocupació o professió 

que exercix 


exercir-la 

Tasques habituals que 

realitza en el seu treball 

En què ha canviat el seu 


És necessari seguir 

formant-se en el seu 

treball? 

Com pot millorar la seua 

categoria professional? 

Com va trobar la seua 

primera ocupació? 

Canvis de treball 

El millor de la seua 

professió 

El pitjor de la seua 

professió 

Valore com està de satisfet amb el seu treball (d’1 a 10) 

61

Doc. 3b 






professió exercida 

Com va trobar eixa 

ocupació? 

Quant temps hi treballa? 

Altres ocupacions que ha 

tingut 

Estudis que posseïx 

Estudis que li agradaria 

realitzar per a millorar les 

seues oportunitats 

d’ocupació 

En què ha canviat el 


Quines coses està fent 

per a trobar ocupació? 

Valore com està de satisfet amb la seua situació actual (d’1a 10) 

62

Doc. 4 



ASPECTES A TINDRE EN COMPTE AL REALITZAR LES ENTREVISTES 

El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola definix la paraula entrevista com la 

conversació que té com a finalitat l’obtenció d’informació. 

A l’hora de realitzar-la, a manera de decàleg: 

1. Comença presentant-te, explicant el motiu del treball i invitant-lo a participar-hi a 

través d’esta entrevista. Si accepta, avant! 

2. Respecta l’espai físic de l’entrevistat i sigues educat i correcte en el tracte: 

mostra’t atent, no et rigues de les respostes, usa un vocabulari adequat a la 

situació d’entrevista i no discutisques amb l’entrevistat. 

3. Cuida la imatge, no cal anar d’etiqueta però sí complir uns mínims. Afig bona 

disposició i paciència per a realitzar-la amb èxit. 

4. Assegura’t del que vols preguntar, no improvises; si és necessari, anota les 

preguntes abans de començar l’entrevista. 

5. Si és gravada, comprova que la tecnologia funciona; si és escrita, usa lletra clara 

perquè després entengues les respostes de l’entrevistat. 

6. Fes les preguntes de manera natural, perquè l’entrevistat responga amb sinceritat 

i se senta a gust durant l’entrevista. Utilitza un to de veu adequat i parla de forma 

clara. 

7. Recorda que les preguntes han de ser necessàries i senzilles (curtes), han de 

respondre amb exactitud al que es vol preguntar, i adequades al nivell educatiu de 

l’entrevistat. 

8. També és important que estigues preparat per a realitzar preguntes improvisades, 

a partir de les respostes que et dóna l’entrevistat. 

9. No prolongues l’entrevista més del que és necessari, usa el temps acordat. 

10. Al final de l’entrevista, convé agrair a l’entrevistat el temps que ens ha dedicat i la 

informació oferida. 

63

1 7. PRESA DE DECISIONS I PROGRAMES DE ... - Documents

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?