EL GÈNERE TEATRAL.pdf

EL GÈNERE TEATRAL
1.1. CARACTERÍSTIQUES
El gènere teatral o dramàtic s'escriu en vers o en prosa. Representa una o més accions
que poden ser simultànies en un o diversos llocs i en un temps que pot ser present,
passat o futur.
No hi ha narrador, ja que s'escriu per ser representat per actors i actrius que realitzen
les accions davant dels espectadors, simulant que succeeixen. A partir del diàleg que
duen a terme actors i actrius i de les accions que fan quan són a escena, els
espectadors saben allò que passa a l'escenari.
1.2.. ORIGEN
El teatre té el seu origen a la Grècia clàssica, on neix relacionat amb les celebracions
religioses. Les primeres "companyies" representaven les seves accions en les places
públiques de les ciutats. Constaven d'un actor i del cor. Més endavant es va introduir
un segon actor i després, encara, un tercer. Els actors eren sempre homes, tot i que
representessin papers femenins. Havien de saber cantar, recitar i declamar.
1.3. ESTRUCTURA DE LES OBRES TEATRALS
Les obres escrites per ser representades s'estructuren en actes, que a la vegada
contenen escenes i quadres. Un acte és cada una de les divisions d'una obra
dramàtica separada de les altres per un interval d'acció o temps. Tradicionalment, les
obres teatrals han tingut tres actes i, actualment, la tendència és que en tinguin dos.
Els actes consten d'escenes i quadres. Una escena és un fragment d'obra en què hi
apareixen els mateixos personatges. L'aparició o la sortida d'algun d'ells fa que
aparegui una nova escena. Un quadre és la part d'un acte que té el mateix lloc o
ambient. Cada quadre té el seu decorat que, quan canvia, fa que canviï el quadre.
1.4. ELEMENTS DEL TEXT TEATRAL O DRAMÀTIC
El text teatral inclou generalment indicacions adreçades al lector i al possible director
que hipotèticament hauria de posar en escena el text. El conjunt d'aquestes
indicacions o informacions s'anomena didascàlia i inclou:
El nom dels personatges.
Apunts sobre decoració i acció.
Acotacions, que són notes explicatives sobre la disposició, els gestos i la
manera d'actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d'acotacions:
a) Acotacions d'acció: indicacions sobre allò que fa el personatge (agafar un
objecte, seure, entrar o sortir, mirar un altre personatge...)

) Acotacions de caracterització: indicacions sobre les característiques d'un
personatge (simpàtic, cruel, gras, prim....)
c) Acotacions de to: indiquen la manera d'expressar-se del personatge, com
parla (rient, plorant, amb ràbia...)
1.5. ELS TRES GRANS GÈNERES TEATRALS
1.5.1. LA TRAGÈDIA
Tracta temes elevats, seriosos (el sentit de la vida, la inexorabilitat del destí, la
condició de l'ésser humà, l'amor, la mort...). Els seus personatges sempre tenen un lloc
rellevant en la societat o són, en el cas de la tragèdia grega, herois. Aquests
personatges estan dominats per fortes passions i estan sotmesos a un destí tràgic i
fatal del qual no poden escapar. El final sempre és tràgic (normalment, la mort dels
protagonistes).
Està escrita en un llenguatge acurat i en un registre culte.
Segons Aristòtil, la finalitat de la tragèdia és provocar en l'espectador un alliberament
dels sentiments, la compassió i l'horror davant de la desgràcia dels personatges.
Aquest alliberament o reacció per part del públic s'anomena catarsi.
Els grans autors de tragèdies gregues van ser Eurípides, Sòfocles i Èsquil. Aquest
gènere s'ha continuat conreant al llarg de la història: Willian Shakespeare (1564-
1616), Racine (1639-1699), Goethe (1749-1832)...
1.5.2. LA COMÈDIA
També va néixer a Grècia. La seva acció imita la vida quotidiana. Per tant, els
personatges són força identificables per part del públic: acostumen a ser éssers
normals, que podríem trobar en qualsevol situació diària. Acostumen a pertànyer a les
classes populars. Les comèdies tenen un final amable i feliç. La comèdia té un caràcter
còmic i irònic, amb elements satírics. Per tant, la seva finalitat és lúdica, pretén que el
públic es distregui i, sovint, provocar en aquest la rialla.
Autors importants de comèdies han estat el grec Aristófanes, els llatins Plaute i
Terenci, així com William Shakespeare o Molière (1622-1673), considerat el més
important comediògraf de la literatura universal.
1.5.3. EL DRAMA
No apareix com a gènere diferenciat de la tragèdia i de la comèdia fins a l'edat
moderna. Es considera un gènere mixt entre aquests dos gèneres. Amb la comèdia té
en comú el fet que els personatges pertanyen a la vida quotidiana i són més reals i
identificables per al públic que no pas els herois tràgics. Amb la tragèdia comparteix el
fet de presentar una situació de conflicte greu. En l'argument s'introdueixen elements

còmics i no necessàriament té un final desgraciat, tot i que la majoria dels drames el
tenen.
Al segle XVIII apareix el melodrama, una mena de drama paròdic, on els personatges
es redueixen a bons i dolents, s'exploten les situacions de contrast i s'acompanya amb
música.
Un altre subgènere mixt és la tragicomèdia, que barreja el to sublim propi de la
tragèdia amb el to grotesc i satíric de la comèdia.
1.6. ALTRES GÈNERES TEATRALS
a) L'entremès: està escrit en un llenguatge planer i sovint dialectal, destinat a un
públic rural i menestral. Prolifera durant els segles XVI-XVII. Són obres curtes,
escrites en vers o en prosa. Normalment es representaven en els descansos de
les obres teatrals.
b) La farsa: composició teatral breu i molt esquemàtica, de caràcter còmic.
c) El sainet: tracta fets que reflecteixen personatges i costums de tipus popular.
Té el seu origen en el segle XVIII. Són peces breus i humorístiques que es
representaven al final de les obres teatrals.
1.7. EL TEATRE AMB MÚSICA
Hi ha obres de teatre en què els personatges canten, ja sigui tot el text teatral o només
part d'aquest.
a) Òpera: representació dramàtica, acompanyada de música, en què tot el text és
cantat.
b) Opereta: peça teatral dialogada, més lleugera que l'òpera, de to humorístic.
Només una part del text teatral és cantat.
c) Sarsuela: gènere dramàtic musical d'origen espanyol. Se l'anomena també
"génere chico", en contraposició a l'òpera, que seria el gènere dramàtic teatral
"alt, elevat". Representa personatges i ambients populars i només una part del
text és cantat.