parvulari primària eso ampa un racó per pensar notícia del trimestre ...

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
04
Calaix de sastre
La conferència
d´aquest curs
“LLIBERTAT POCA O
MASSA”
Doctor Jordi Sassot
Montse Sordé (monitora de FEAC,
mestra de P3 i mare)
Com cada any, l´AMPA de l’escola
s’ha posat en contacte amb un
especialista de l’educació o bé de
la salut per tractar algun tema adient a
les nostres responsabilitats. L’objectiu
d’aquestes conferències és ajudar els nostres
fills a créixer i a prendre consciència
de la nostra tasca de pares i educadors,
recordant tot el que ja sabem i el que ens
resta per aprendre.
La conferència ens ha donat pautes concretes
i clares per educar els nostres fills
tenint present sempre un marc normatiu,
no oblidant mai l’afecte que podem donar
i rebre.
A més, aquest any, l´equip FEAC, hem
col·laborat a tenir una més gran audiència
convidant els nostres pares i mares a
venir a la conferència i a fer la cloenda
juntament amb tots els assistents. Vàrem
acabar amb el pica-pica elaborat entre
tots i comentant les idees donades pel
doctor Sassot, que a tots ens varen deixar
molt satisfets.
GRUPS de
FAMÍLIA-ESCOLA (FEAC)
Els tallers per a pares i mares
Montse Sordé (mestra de P3 I monitora de FEAC)
Les monitores d’aquests grups ens vàrem proposar animar
els pares i mares de la nostra escola a assistir a
tallers guiats per alguna de nosaltres, o bé per alguna
mare o pare que tinguessin quelcom interessant que oferir.
Fora de les 5 reunions i de la trobada-fòrum per comentar
temes relacionats amb l’educació dels nostres infants, que
tan ens preocupen, aquesta és una manera lúdica de comunicació
i a la vegada aprenem coses.
Els tallers oferts fins ara han estat aquests: Aprendre a relaxar-se
i Coneixement de les Flors de Bach. La Núria va
quedar molt contenta així com les mares assistents.
El segon taller va estar Iniciar-se en el partchwork. La Gemma
va introduir en aquest món a més d’una mare, i ara ja
poden fer coixinets per regalar.
I el darrer ha estat Pastissos sense forn. Jo mateixa he estat
la feliç monitora d’aquest taller que ens ha donat a conèixer
les receptes d’uns 25 pastissos, a quin més bo!: pastissos
charlotes (amb melindros), d’aquells que es fan amb galetes,
xocolata, ametlles… i que poden fer els nostres fills
sense por que es cremin o tallin, i molts més que han fet les
delícies de les nostres famílies quan els hem fet a casa.
Les mares, i alguna àvia, s’han animat a organitzar un segon
taller enfocat a ensenyar pastissos sense forn salats. Espero
que hi hagi molts pares i mares així com àvies i avis que
s’animin i sàpiguen gaudir dins l’escola d’una activitat que
ens ajuda a fer la vida més agradable.
Això s’acaba…
Josep Gil i Segú
Sí, sembla que era ahir el 12 de setembre que enguany ens feia
començar el durs 2005-2006, però per quan pugueu estar llegint
aquestes línies ja haurem plegat del tot, o ben poc faltarà…
Al començament de curs, us engrescava a tots i totes amb el plantejament
que havíem de treballar a la una, que aquí no hi havia bàndols de
pares, professors i alumnes per separat, sinó que l’educació i l’ensenyament
és una feina en equip de la qual tothom n’ha de sortir beneficiat,
enfortit, i satisfet…
Ara que comencem a ensumar l’estiu, amb tot el que comporta, he de
passar els últims dies de curs dient-me a mi mateix (com tants d’altres
companys fan…): “va, que sí que la gent queda satisfeta amb la feina
que s’ha fet durant tot el curs! sí que se n’adonen i valoren tot l’esforç
que comporta el voler fer les coses ben fetes…” La llàstima és que a
aquestes alçades ja hem rebut uns quants pals que si més no, dolen,
i et priven de poder veure que aquell que més es queixa amaga una
majoria generalitzada que sí que està al costat de la tasca que fa l’escola!
Per tots aquells que ens han donat suport, ens han acompanyat
entenent bé que és així la única manera d’aconseguir que els vostres
fills i els nostres alumnes esdevinguin persones adultes coherents, responsables,
madures, serenes, crítiques… moltes gràcies!
I a aquells qui no han trobat adequades les decisions que hem adoptat
a l’hora de resoldre conflictes que apareixen al dia a dia, us demanaré
que penseu detingudament que no serveix de res fer-nos front obert
els uns als altres, si no que parlant la gent s’entén, i no cal arribar a
utilitzar la mala educació, el faltar el respecte o qüestionar sovint la
professionalitat sobrada del personal docent, i que en aquesta vida
no és necessari, ni segurament possible que estiguem d’acord en totes
i cadascuna de les opcions que decidim tots plegats. Però per sobre de
tot hi ha una cosa que recomano: Pensar en que les preses de decisions
que escometem en el claustre de professors són sempre per intentar
educar, convertir-nos en persones més sensates, i en definitiva amb la
voluntat de fer un món millor, amb persones comprensives i respectuoses…
En fí, el curs que ve ens tornem a trobar per seguir-ho intentant...
01
02
01-02 Que bé ens ho passem
fent pastissos al taller.