parvulari primària eso ampa un racó per pensar notícia del trimestre ...

PARVULARI
PRIMÀRIA
ESO
AMPA
UN RACÓ PER PENSAR
NOTÍCIA DEL TRIMESTRE
ACTIVITATS
MIRA, ESCOLTA, LLEGEIX...
COL·LABORADORS
ENTRETENIMENTS
gratuïta
Dos de maig, 249 08013 Barcelona
Tel. 93 246 32 00 - Fax. 93 244 85 44
immaculadabarcelona@vedruna.org
http://www.immaculadabarcelona.org
cop d’ull revista trimestral de l’escola Immaculada. Juny 2006
“No és la violència d’alguns el que
m’espanta; és el silenci de molts.”
Martin Luther King
14

02
Editorial
03 Ampa
Sortida de la classe de la
Neu
04 Calaix de sastre
Llibertat poca o massa
05 Ed. Infantil
Projectes. La platja.
Aquest/a sóc jo
08 Ed. Primària
Els de 2n a l’Aquari.
Animals en anglès
14 Notícia del trimestre
Les flors de Sant Jordi
16 ESO
Jornades esportives.
Addictes a la xarxa?
Treballs de plàstica
20 Personatge Protagonista
Anna Vallès
21 Mira, escolta, llegeix...
22 Activitats
Les dotze hores del
bàsquet. La Festa d’Estiu
24 Un Racó per pensar
L’amor l’única força
25 Agenda 21
Nous reptes…
26 Entreteniments
27 Col·laboradors
La Redacció
La vida en una escola sembla que es repeteix.
No en el cas dels alumnes, que sempre
són diferents, però si en els aspectes globals
de funcionament. Com a la Natura, les estacions
es succeeixen any rere any, però les
flors mai són les mateixes. Poden assemblarse
però mai són iguals.
Tenim quasi les mateixes sensacions que l’any
passat per aquestes dates però sabem que no
ha estat el mateix, que ha passat un any i que
hem viscut amb persones que estan en constant
evolució, que cada dia tots hem pogut
aprendre uns dels altres. Aquesta és la gran
riquesa de l’escola: la interrelació entre persones
i l’aprenentatge que això comporta.
S’acaba un any escolar. Hem fet moltes coses.
Hem viscut molts moments, hem fet molts
treballs, hem llegit moltes paraules, hem jugat
al pati, hem cantat, hem corregit, hem
parlat i ens hem escoltat…. Això i molt més
forma part de la vida de l’escola. S’acaba el
curs i sobre la taula posem tota la feina feta
i diem: Déu n’hi do! Hem treballat molt. Ens
hem esforçat de valent. Els mestres fan balanç
d’uns mesos plens de dedicació. Tots sabem
que quan s’ha acabat una feina i mirem
enrere ens omple de goig la feina ben feta i
les fites assolides amb esforç. Des d’aquest
racó d’opinió us animem a mirar enrere i fer
recompte de moments i esforços.
L’esforç és un dels valors més difícils d’ensenyar
però, com tots, suposa viure l’experiència
en pròpia pell i trobar-li sentit. Esperem
que de la feina que fem conjuntament la família
i l’escola en surti aquest aprenentatge.
Us felicitem per la feina feta i us animem
a seguir treballant en aquesta línia. Farem
les vacances que ens les hem guanyades i
començarem de bell nou un nou curs. Bon i
merescut descans. Bon estiu!

03
Ampa
Un agraïment i un oferiment
Sortida de la classe de la Neu (P4) a Can Vila
El passat dissabte 13 de Maig,
alguns pares i alumnes de
la classe P4 - la Neu vàrem
passar el dia a la Masia Can Vila
(Artès, Bages).
Cap al migdia els monitors van
emportar-se als nens a donar una
volta pel bosc i desprès a dinar.
Els pares vàrem gaudir d’un dinar
Un cop més hem arribat a final de curs en un
sospir des de les vacances de Setmana Santa
i enfrontem la tasca de tancar el darrer “Cop
d’Ull”. Des de l’AMPA volem aprofitar l’ocasió
i l’espai que tenim per agrair totes les collaboracions
que hem rebut de mestres, delegats
i pares, tot i reconèixer que no han estat
gaire nombroses. És per això que volem recordar-vos
a tots que disposeu d’aquesta eina
per fer ressò d’aquelles activitats o inquietuds
que poden ser d’interès per tot el col·lectiu
que formem la família de la Immaculada Vedruna.
Aquestes sortides que fem de tant en tant (i
sobretot ara, a finals de curs) amb tots els
nens d’una classe o d’un curs, de l’equip de
bàsquet, de dansa o de piscina. El final d’un
curset de pastissos o de manualitats són esdeveniments
que podem compartir amb molta
tranquil on vàrem poder conversar
i riure.
A l’hora del cafè els nens van arribar
amb els monitors, s’ho havien
passat d’allò més bé: “un burro
s’ha escapat”, “hem menjat gelat
de xocolata”,…
Desprès, a jugar a pilota i a córrer
pels voltants.
més gent que, la propera vegada, potser s’hi
apuntarà. És, si més no, una forma de mostrar
a tothom que l’escola és una entitat viva
a on podem participar a més “d’aparcar” els
fills perquè ens els eduquin.
Per tant, ens acomiadem d’aquest curs agraint
de tot cor els articles que ens heu fet arribar
i oferint-vos un cop més la disposició
de la Junta de l’AMPA a atendre les vostres
inquietuds. Os recordem que podeu contactar
amb nosaltres mitjançant els delegats de
classe, el despatx d’atenció als pares que s’ha
obert aquest any, la bústia que hi ha a la porta
de l’escola i ara també, la pàgina web de què
disposem (http://www.ampaimmaculadavedruna.org)
i que us recomanem de visitar.
Josep Anton Pàmies
Vocal de la Junta de l’AMPA
¡Un dia fantàstic i un lloc a recomanar!
Aquesta és una foto de quasi tot el
grup.
Si us interesa obtenir més informació
d’aquest lloc podeu visitar
la seva pàgina web: www.canvila.
net
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
04
Calaix de sastre
La conferència
d´aquest curs
“LLIBERTAT POCA O
MASSA”
Doctor Jordi Sassot
Montse Sordé (monitora de FEAC,
mestra de P3 i mare)
Com cada any, l´AMPA de l’escola
s’ha posat en contacte amb un
especialista de l’educació o bé de
la salut per tractar algun tema adient a
les nostres responsabilitats. L’objectiu
d’aquestes conferències és ajudar els nostres
fills a créixer i a prendre consciència
de la nostra tasca de pares i educadors,
recordant tot el que ja sabem i el que ens
resta per aprendre.
La conferència ens ha donat pautes concretes
i clares per educar els nostres fills
tenint present sempre un marc normatiu,
no oblidant mai l’afecte que podem donar
i rebre.
A més, aquest any, l´equip FEAC, hem
col·laborat a tenir una més gran audiència
convidant els nostres pares i mares a
venir a la conferència i a fer la cloenda
juntament amb tots els assistents. Vàrem
acabar amb el pica-pica elaborat entre
tots i comentant les idees donades pel
doctor Sassot, que a tots ens varen deixar
molt satisfets.
GRUPS de
FAMÍLIA-ESCOLA (FEAC)
Els tallers per a pares i mares
Montse Sordé (mestra de P3 I monitora de FEAC)
Les monitores d’aquests grups ens vàrem proposar animar
els pares i mares de la nostra escola a assistir a
tallers guiats per alguna de nosaltres, o bé per alguna
mare o pare que tinguessin quelcom interessant que oferir.
Fora de les 5 reunions i de la trobada-fòrum per comentar
temes relacionats amb l’educació dels nostres infants, que
tan ens preocupen, aquesta és una manera lúdica de comunicació
i a la vegada aprenem coses.
Els tallers oferts fins ara han estat aquests: Aprendre a relaxar-se
i Coneixement de les Flors de Bach. La Núria va
quedar molt contenta així com les mares assistents.
El segon taller va estar Iniciar-se en el partchwork. La Gemma
va introduir en aquest món a més d’una mare, i ara ja
poden fer coixinets per regalar.
I el darrer ha estat Pastissos sense forn. Jo mateixa he estat
la feliç monitora d’aquest taller que ens ha donat a conèixer
les receptes d’uns 25 pastissos, a quin més bo!: pastissos
charlotes (amb melindros), d’aquells que es fan amb galetes,
xocolata, ametlles… i que poden fer els nostres fills
sense por que es cremin o tallin, i molts més que han fet les
delícies de les nostres famílies quan els hem fet a casa.
Les mares, i alguna àvia, s’han animat a organitzar un segon
taller enfocat a ensenyar pastissos sense forn salats. Espero
que hi hagi molts pares i mares així com àvies i avis que
s’animin i sàpiguen gaudir dins l’escola d’una activitat que
ens ajuda a fer la vida més agradable.
Això s’acaba…
Josep Gil i Segú
Sí, sembla que era ahir el 12 de setembre que enguany ens feia
començar el durs 2005-2006, però per quan pugueu estar llegint
aquestes línies ja haurem plegat del tot, o ben poc faltarà…
Al començament de curs, us engrescava a tots i totes amb el plantejament
que havíem de treballar a la una, que aquí no hi havia bàndols de
pares, professors i alumnes per separat, sinó que l’educació i l’ensenyament
és una feina en equip de la qual tothom n’ha de sortir beneficiat,
enfortit, i satisfet…
Ara que comencem a ensumar l’estiu, amb tot el que comporta, he de
passar els últims dies de curs dient-me a mi mateix (com tants d’altres
companys fan…): “va, que sí que la gent queda satisfeta amb la feina
que s’ha fet durant tot el curs! sí que se n’adonen i valoren tot l’esforç
que comporta el voler fer les coses ben fetes…” La llàstima és que a
aquestes alçades ja hem rebut uns quants pals que si més no, dolen,
i et priven de poder veure que aquell que més es queixa amaga una
majoria generalitzada que sí que està al costat de la tasca que fa l’escola!
Per tots aquells que ens han donat suport, ens han acompanyat
entenent bé que és així la única manera d’aconseguir que els vostres
fills i els nostres alumnes esdevinguin persones adultes coherents, responsables,
madures, serenes, crítiques… moltes gràcies!
I a aquells qui no han trobat adequades les decisions que hem adoptat
a l’hora de resoldre conflictes que apareixen al dia a dia, us demanaré
que penseu detingudament que no serveix de res fer-nos front obert
els uns als altres, si no que parlant la gent s’entén, i no cal arribar a
utilitzar la mala educació, el faltar el respecte o qüestionar sovint la
professionalitat sobrada del personal docent, i que en aquesta vida
no és necessari, ni segurament possible que estiguem d’acord en totes
i cadascuna de les opcions que decidim tots plegats. Però per sobre de
tot hi ha una cosa que recomano: Pensar en que les preses de decisions
que escometem en el claustre de professors són sempre per intentar
educar, convertir-nos en persones més sensates, i en definitiva amb la
voluntat de fer un món millor, amb persones comprensives i respectuoses…
En fí, el curs que ve ens tornem a trobar per seguir-ho intentant...
01
02
01-02 Que bé ens ho passem
fent pastissos al taller.

05
Ed. Infantil P-3
El projecte de P3
(Classe del sol)
Montse Sordé (tutora de p3 B)
No sempre són els animals els que surten
triats per treballar el projecte a P3.
Aquest any havien de decidir entre conèixer
el funcionament dels camions i el món
dels pallassos.
Finalment es varen decidir desprès d’unes votacions
força renyides, per riure amb pallassos
de tots els estils i aprendre els noms dels més
famosos i com treballaven, o treballen.
Han rigut i cantat les cançons que els seus
pares , mares, avis i àvies varen cantar davant
de la televisió, al final de les de blanc i negre
i al començament de les de color. Segur que
sabeu de qui estic parlant: ”dels pallassos de la
TELE”: GABI, FOFÓ, FOFITO I MILIKI…
I MILIKITO!!
També han conegut un català universal nascut
a Cubelles que amb una samarreta llarga, una
guitarra i una cadira feia les delícies de grans i
petits amb el seu particular humor: en CHAR-
LIE RIVEL.
Molts han pogut conèixer en directe al nostre
més internacional i compromès (pallasso sense
fronteres) TORTELL POLTRONA. Ell, juntament
amb el seu CIRC CRIC, ha demostrat
que no sempre els pallassos fan el mateix tipus
d’humor i que hi ha pallassos que agraden a
tots.
Hem arrodonit el treball assistint en família a
espectacles on els pallassos eren els protagonistes.
Dissabtes i diumenges plens de somriures!!
A l’escola ens ha vingut un pallasso en DANI,
que a més de fer pallassades que ens agraden,
ens va oferir uns jocs de màgia molt adequats
als més petits de l’escola.
Es d´agrair el molt interès que demostreu pares,
mares, a l´hora de portar els vostres fills a
espectacles recomenats. Ells viuen el projecte
amb més intensitat i són feliços de demostrar
les coses que saben.
01 La classe de la Lluna el dia que
fèiem la ofrena floral a Sta. Joaquima.
02 Aquí teniu la Silvia mirant com
el pallasso infla un globus.
03 Que guapos i guapes amb la
carota i el nas de pallasso.
02
L’escola, un lloc de
coneixement múltiple?
A P3 es va celebrar la setmana del protagonista,
que consisteix en que un nen o una
nena i la seva família són protagonistes durant
una setmana. El dimecres a la tarda
l’aula ha estat oberta als pares protagonistes
per a realitzar alguna activitat amb el infants.
Com hem gaudit tant petits com grans!!!!!
És per això que l’escola ha de ser un lloc
obert a tothom.
Cal anar buscant situacions atractives per
fer-vos participar en aquelles activitats organitzades
per l’escola
És important sentir que formeu part de la
comunitat educativa, i és per això que la
classe de la LLUNA us vol donar les gràcies
a tots.
Mar, Marta, Albert, Arturo, Ahmed, Alba
Domènech, Alba Falcon, Pol, Àlex, Gerard,
Paola, Laia, Lia, Berta, Sergi, Joaquim, Idoia,
Ona, Carla, Andrea Subirats, Andrea
Serra, Clara, Lola, Daniel, Jordi i Ariadna.
03
01
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
06
Ed. Infantil P-4
01 El Jordi posant en
marxa el seu “invent”
02 Nenes jugant amb els
estris de la platja.
03 Jocs a la platja.
ANEM A LA
PLATJA!
Héctor i Imma
Cada any cap a final de
curs tot el cicle d’infantil
fem una sortida a la
platja. Aprofitant el bon temps
que fa i per celebrar l’arribada
de l’estiu planifiquem des de
bon començament aquest dia
que ens serveix per trencar
una mica amb la rutina diària
de les classes i gaudir de l’ambient
de platja durant unes
hores.
Els nens i nenes porten dins
de la motxilla estris per jugar
amb la sorra: galleda, pala,
rasclet, regadora, motlles ...
Els compartim i ens serveixen
per manipular i experimentar
amb la sorra, fer castells entre
tots.
En aquesta sortida ens acompanya
el Jordi, que aquest any
ha fet un “invent” per canalitzar
l’aigua de les dutxes i
poder-la fer servir per omplir
les galledes mitjançant una
mànega. Així, poden mullar
la sorra, fer “pastetes” i passar-ho
d’allò més bé.
És un matí en el que els nens i
les nenes juguen amb els companys
de les altres classes. És
molt bonic veure com es relacionen
entre ells sense tenir en
compte la diferència d’edat.
03
01
02

07
Ed. Infantil P-5
Aquest/a sóc jo
Classe del Bosc i del Mar
Núria i Mònica
Com cada any al finalitzar tercer
d’educació infantil, els nens i nenes
s’enduen un àlbum que han anat
elaborant durant els primers tres anys
viscuts a l’escola.
A l’iniciar P-3 comencem la conscienciació
del propi cos. Aquest treball el duem a
terme de la següent manera:
- en gran grup
- individual davant el mirall de la classe
- dibuixar-se en un full
Aquesta feina es realitza durant tots els
mesos de l’any, per tant aquest recull de
dibuixos es van passant d’un curs a l’altre
fins arribar al mes de juny de P-5.
L’AQUEST/A SÓC JO és també un treball
de traç realitzat només amb llapis de
grafit.
Una vegada muntat l’àlbum, és curiós i
divertit, veure la reacció dels nens i nenes
observant la seva pròpia evolució.
Miren l’àlbum amb atenció, el comenten,
riuen i diuen:
—Apa, mira com dibuixava quan era petit!
—Que malament dibuixava!
—No tinc cos, no tinc mans…
—Que petit que ho has fet!…
—Que bé que ho faig ara!
—M’ensenyes el teu ?
—T’has fet amb corona, que era el teu
aniversari ?
Després d’aquesta estoneta tan divertida,
els nens i les nenes s’ho emporten a
casa molt emocionats, amb moltes ganes
d’ensenyar i comentar amb vosaltres
aquest petit recull que han realitzat
durant aquests tres anys de la seva vida a
l’Educació Infantil.
Esperem que el disfruteu juntament amb
els vostres fills i filles!
01-06 Fixeu-vos quina diferència
del primer a l’últim dibuix.
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
08
Ed. Primària 1r
Contes del Cel
Esther Mariné
E ls
01 Recepta: Núvol blanc.
Autora: Carlota Santos
02 Recepta: Núvol gris.
Autor Adrià Machín
03 Dibuix realitzat per
Guillem Sanmartín
04 Dibuix realitzat
per Gemma Pijoan
nens i les nenes de la classe
de les Flors i la Selva hem
anat al teatre Regina a veure
l’obra Contes del Cel. Segurament
ja sabreu quins eren els protagonistes
dels contes, no? Doncs sí,
els protagonistes eren la lluna, el
sol, els núvols, el vent... Amb tots
aquests personatges hem gaudit
de tres contes ben macos El núvol
gris, gras i gros; El sol que no tenia
memòria i Tastem la lluna. En tots
tres contes hem pogut observar
que si ens ajudem els uns als altres
podrem vèncer tots els problemes
i dificultats que anem trobant pel
camí. Ah!! a més a més. hem après
un parell de receptes noves, per si
algun dia necessiteu un núvol gris
o un núvol blanc aquí teniu les receptes!
03
Els nens i nenes de la classe de 1r. B hem visitat
el Museu Egipci
Q uan
vam iniciar el tema d’Egipte el que
més ens interessava saber era com ha-
vien construït les piràmides els antics
egipcis, com eren per dins i com feien les mòmies
i perquè les embolicaven.
Per a treballar el segon tema, una de les activitats
que hem fet ha estat un taller de momificació
al Museu Egipci. Estàvem ben preocupats
i intrigats per saber quina seria i com seria la
nostra mòmia. Ens faria fàstic?
01
04
02
Al arribar al museu, primer ens van ensenyar
tot de “tresors” egipcis que hi tenen i la nostra
guia ens va explicar històries extraordinàries.
Després vam passar a una aula on vam començar
el nostre taller. El procés de momificació ja
estava iniciat —sort que no havíem d’extreure
cap òrgan! Nosaltres vam embenar el “nino”,
li vam posar la màscara funerària, els amulets
i les joies. Per acabar ens vam fer una foto de
grup amb la nostra mòmia.
04 05 06
04-05-06 Aquí
ens teniu fent la
mòmia i després
la foto de tota la
classe de record.

09
Ed. Primària 2 n
03
Descobrint el fons
del mar
Vanesa i Montse
Estimats lectors i lectores:
Fa uns dies vàrem anar a visitar
l’aquàrium de Barcelona per aprendre
moltes coses sobre el fons marí i
els seus habitants.
Vàrem descobrir les diferències que
hi ha entre el nostre mar, el Mediterrani,
i els mars tropicals, vàrem
poder veure com són alguns animals
que viuen en aquests mars i
les diverses maneres que tenen per
a defensar-se (canviant de color, camuflant-se,…)
i també ens van explicar
algunes curiositats sobre les
estrelles i els cavallets de mar.
Tot plegat ens va semblar molt interessant
i, en arribar a l’escola, vàrem
fer activitats relacionades amb
el què havíem après (un joc, una petita
obra de teatre, dibuixos,…).
Si teniu l’oportunitat de visitar
l’aquàrium, no en dubteu pas. Us
espera un indret meravellós amb
moltes històries per a descobrir!
01/02/03/04 Diferents moments
de la nostra visita a l’aquàrium
01
02
04
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
10
Ed. Primària 3 r
I ... TAMBÉ
COSIM!
Marta Cuspinera, 3er. B
Fa uns quants dies vàrem aprendre
a cosir, és molt útil i molt divertit.
A mi em va agradar, no
em va costar gaire, per a mi va
ser fàcil. Vàrem cosir el nostre
nom amb llana.
He après moltes coses: enfilar
l’agulla, atacar i moltes coses
més.
El David va ser dels primers en
acabar, diu que li va agradar
molt.
Podem fer moltes coses amb
els fils de diferents colors, verd,
vermell, groc i també diferents
formes.
Abans de cosir el nostre nom
vàrem fer ratlles de colors verd
i vermell.
Jo crec que és important perquè
quan siguem grans sabrem cosir
i m’ha agradat molt.
M’agradaria tornar a cosir per
aprendre’n més.
01-02 Mireu que concentrats
que estem tot cosint.
De viatge!
Irene Egea, 3r.A de primària
El divendres 19 de maig vaig anar amb la meva
classe a la fundació Barcelona Olímpica. Vàrem
escollir aquest lloc perquè fem el projecte
“Els esports”.
Vàrem veure i aprendre moltes coses. Hi havia
molts vídeos sobre els esports i sobre les olimpíades.
Vàrem contestar moltes preguntes i ens
van explicar coses molt importants. Ara ja sabem
quin és l’himne de les olimpíades del 92 a
Barcelona: “Amics per sempre!”. També vàrem
veure vestits que es van utilitzar per a la cerimònia
d’inauguració: un semblava les ones de
l’aigua i un altre semblava el foc. També vàrem
veure un esquelet de ferro molt ben fet. Al final
vàrem haver de marxar, però genial ens ho vàrem
passar!
03 Aquí teniu les mascotes de Barcelona
92 que hem dibuixat. La Petra i el Cobi.

11
Ed. Primària 4 t
Animals en anglès
Begoña i Toni
Aquest trimestre els alumnes de 4rt. han
treballat molt a fons el tema dels animals
a la classe d’anglès. Com que ja saben
moltes coses dels animals que han après
al llarg del curs a les classes de naturals,
han pogut fer uns pòsters fantàstics. El
més difícil ha estat construir un text coherent
en anglès. Però amb l’ajuda d’uns
quants models se n’han sortit de meravella.
Finalment han après de memòria
el seu text intentant pronunciar-lo molt
bé. Ens agradaria posar-hi totes les fotos
però hem hagut de triar.
02
01 El pòster de l’Alba és
molt complet i clar.
02 L’Stefano mostra el
seu pòster tot orgullós.
03 La Cristina ens ensenya
molt contenta la seva feina.
04 El pòster de la Xènia
ha quedat molt bonic.
04
03
01
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
12
Ed. Primària 5 è
Els nostres noms
Carme i Montse
Els nens i nenes de cinquè
hem fet un treball individual
sobre l’origen del nostre
nom. Després amb tot el recull de
noms ja fet hem preparat un mural
molt bonic que el tenim penjat
al passadís de cicle superior.
Aquí us presentem una mostra
del que podeu trobar si us passeu
pel nostre passadís. Animeu-vos a
buscar el vostre nom!
Continuant amb aquest treball
relacionat amb l’àrea de religió
hem recopilat algunes definicions
del que significa felicitat per nosaltres:
FELICITAT és caminar sense cap
entrebanc.
FELICITAT és no tenir preocupacions.
FELICITAT és sentir-te estimat,
estimar i ajudar als altres.
FELICITAT és ser generós amb
la família i els amics.
FELICITAT és ser positiu.
FELICITAT és estar satisfet amb
el que tens i ets.
FELICITAT és passar-s’ho bé.

13
Ed. Primària 6 è
01 Ens posem el
xip a la sabata.
02 Ens pintem el
dorsal al braç.
03 Esperem el
nostre torn.
04 Comencem
la prova.
SEREU CAMPIONS!
Josep-Lluís Alonso i Noemí Martí
Això ens deien abans dels Jocs
Olímpics de Barcelona! La realitat
és que massa vegades ens
oblidem que el cos també va a l’escola,
que el cos també ha d’aprendre.
Per això comencem aquest any la
nostra participació a la Biatló Escolar
que organitza l’ajuntament de
Barcelona i que ja arriba a la novena
edició.
Quan parlem d’esport massa sovint
ho fem parlant d’uns superdotats que
són l’excel·lència en la seva activitat.
Ens hem de corregir i parlar de
la nostra activitat. Molts alumnes de
sisè descobrien a la Biatló el plaer de
nedar i córrer dins una competició, el
desig de superació per avançar o no
ser avançat, la satisfacció d’arribar a
una meta, la conversa on es comparteixen
les sensacions i es comenten
les reaccions del nostre cos. O és que
només existeix l’esport d’alta competició?
La sortida va agradar molt i ens hem
animat a mantenir-la a la programació.
Les proves proposades són molt
bàsiques, nedar 50 m lliures i fer una
cursa de 1.500 m. D’entrada molts
alumnes no tenen referència de quan
temps o quin esforç els suposaria,
però en sentir que es parla de nedar
un parell de minuts o de córrer uns
deu tothom se’n sentia capaç. És una
activitat que no exclou alumnes, excepte
lesions o discapacitats, que convida
a sentir-te apte.
Una bona experiència.
01
02
03
04
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
14
Notícia del trimestre
Aquí teniu els guanyadors de les flors de la festa de Sant Jordi
d’enguany. Us posem només un fragment d’aquests textos no
només per deixar-vos amb la mel a la boca, sinó també per una
qüestió d’espai. Si voleu acabar-los de llegir haureu d’anar a la pàgina
web de l’escola. Allà trobareu penjats el guanyadors i a més la resta
de textos que també van ser premiats. L’adreça pels que no la sabeu és
www.immaculadabarcelona.org. Si hi ha algú que no tingui possibilitat
d’accedir-hi li demanem disculpes i si hi esteu molt interessats feu-nos
ho saber.
Bon estiu a tothom.
Diari d’un estudiant
Noguerix Categoría D
17-8-1963
És el primer dia que estic intern. Fins ara mai m’havia separat dels meus pares
ni de la meva germana. Els pares m’han portat amb cotxe. Hem baixat a la
porta i la mare m’ha fet un gran petó. He fet el cort fort i m’he aguantat les llàgrimes.
No he plorat. M’he trobat entre la multitud, ple de nois de la meva edat
(entre 8 i 12 anys). Ens hem instal·lat a una cambra plena de lliteres. Ens han
portat al saló i el director ha començat a donar indicacions, pautes, normes…
Els profesors semblan bastant durs. Demà començaré les classes.
29-8-1963
En efecte, els professors són estrictes. No m’agrada massa l’escola, el menjar és
dolent i els mestres s’enfaden sovint. Però, quan em castiguen sé que és pel meu
bé.
17-10-1963
Ja porto dos mesos aquí. He conegut a un noi molt simpàtic, és un any més
gran que jo, té 9 anys. És molt espavilat i m’ensenya moltes coses. El que més
m’agrada de tot és quan toca visita dels pares. M’agrada veure a la meva germana.
Cada dia está més maca, ja té 2 anys i mig, quan em veu s’em llença als
braços.
23-10-1963
M’he integrat força bé aquí. No em puc queixar dels estudis perqué em van força
bé, a més jugo a l’equip d’hanbol de l’internat. Estic molt content.
30-10-1963
Avui és dia de visita, estic esperant als meus pares però no arriben. Pregunto
per ells però ningú m’en sap dir res. Estic una mica trist perquè és el primer dia
que s’obliden de mi.
2-11-1963
La gent està molt extranya. Em miren i xiuxiuejen entre ells. No sé que els pot
passar. Els nois em regalen llaminadures i coses però jo ho accepto (per no fer
un lleig). Els professors també em miren diferent. És com una mirada més dolía.
M’amaguen alguna cosa.
6-11-1963
Dia de visita. Després d’esperar 2h. ningú arriba. Començo a preocuparme. 2
dies seguits és massa coincidencia, no? Que els pot haver passat?
9-11-1963
És un dia molt extrany…

La crua realitat
Flor Natural Categoría F
Estic sola, espantada i sense
ningú. Aquí m’hi trobo a gust,
tot i sabent el que està passant
fora, m’hi trobo bé, això si, amb
molta por al meu cos.
El meu nom és Hayne Yukit,
tinc deu anys i escric aquest diari
com a testimoni de la guerra
que està patint el meu pais,
Irak.
Ara, em trobo dins d’un refugi
amb el meu germà, els dos sols,
ja que el meu pare va morir fa
dos mesos i la meva mare avui
ja fa dos dies que ens va deixar.
Estem molt tristos, però en
una situació com en la que ens
trobem nosaltres, al mig d’una
guerra, el que hem de fer és intentar
sobreviure com es pugui
i nosaltres hem decidit fer-ho
així.
De fora se senten crits amb un
to de pànic esgarrifós, trets secs
i directes i gent que corre sense
cap destí amb l’única finalitat
de sobreviure a l’atac dels soldats.
Realment el panorama no és el
que cualsevol persona de deu
anys desitjaría, bé de fet ni els
deu ni a cap edat, dic aquesta
perquè és la que tinc jo.
Estic aquí, són les doze del matí,
ell encara dorm, bé de fet ara
s’està despertant. Es diu Salam
Yukit i té vuit anys.
Al llevar-se m’ha preguntat on
era la mare, jo m’he quedat glaçada,
no sabia que dir-li.
Finalment li he dit que havia
marxat de viatge per trobar una
casa a un altre país i que d’aquí
uns dies, quan l’hagués com-
prat, ens vindria a buscar per
marxar amb ella.
Sembla que, encara que m’hagin
saltat les llàgrimes, s’ho ha
cregut.
Ja eren les dues, ens hem posat a
dinar el troç de pa i el vas d’aigua
corresponent a cada dia.
Després ens hem posat a jugar
per tal de distreure’l una mica i
que no se n’adonés del que realment
passava.
Són les vuit, s’ha posat malalt
amb la febre alta, tinc por que
no es curi, li he posat draps d’aigua
al front i que reposi. Ara
toca esperar a veure que passa.
Són les deu, …
La tristesa
La tristesa és una espina clavada al cor.
Arrenca-la.
La tristesa és un dia ennuvolat.
Fes que surti el sol.
La tristesa és un nen sense caramels.
No li prenguis.
La tristesa és un foc al bosc.
Apaga’l.
La tristesa és un ocell dins una gàbia.
Deixa’l en llibertat.
La tristesa és un pallasso sense gràcia.
Fes-lo animar.
Canvia la tristesa
Per un somriure d’infant.
Pseudònim: Aragorn
Categoria C
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
16
ESO 1r
JOCS FLORALS
Hola! Som la Neus, la Montse, el Víctor, el Guillem
i l’Anna, els guanyadors del concurs de
Jocs Florals de 1r d’ESO i volem explicar-vos la
nostra experiència:
Anna: Ha estat la primera vegada que he guanyat un
premi als Jocs Florals. Al principi estava molt nerviosa
sobretot quan em va tocar haver de pujar a recollir
el premi. Hi havia molta gent mirant-me i fins i tot
se’m va caure la manualitat que havia fet (el “cuc” ).
Quina vergonya!... però al final crec que va ser fantàstic
i m’ho vaig passar molt bé!
Montse: Vaig la guanyadora del primer premi de prosa.
Com em poso molt nerviosa davant de tanta gent
estava desitjant no sortir. Quan es va dir el meu nom
no m’ho podia creure! Ja havia guanyat dues vegades
el mateix premi altres anys però enguany era diferent
perquè era davant de
tota l’ESO, 6è i 5è. Quan
vaig pujar a llegir la història
i per a que no em
tremolés el paper el vaig
deixar sobre la taula i
així vaig poder llegir-la
amb tranquil·litat.
Víctor: Vaig guanyar el
primer premi dels Jocs
Florals en l’apartat artístic.
Com són nou
a l’escola també em
vaig posar molt nerviós
quan vaig haver de
pujar a l’escenari però
em va fer moltíssima illusió
aquest premi.
Guillem: Jo també vaig sortir a l’escenari amb una
mica de nervis, però tenia la sort que la meva poesia
era curta així que els nervis de llegir-la davant de tothom
es van barrejar amb l’alegria per haver guanyat el
premi. Em va agradar molt guanyar!
Jornades esportives a Can Dragó
Ariadna F., Dídac B., Laia S., Albert T. i Andrea M. 1r B
Les jornades esportives
a Can Dragó són un
conjunt d’activitats
que fem els nens d’Escoles
Relleus: es tractava de córrer
amb els nens discapacitats
i ho fèiem agafats de les
mans o agafats amb bastons
com la nostra amb escoles o cercles.
d’Educació Especial. Malabars: vàrem jugar amb
El dia 6 d’abril vàrem anar el disc volador, amb tres pi-
a les Novenes Jornades Eslotes, el “diàbolo” i els plats
portives que se celebren xinesos.
cada any. Quan vàrem arri- Handball: vàrem dividir dos
bar, ens varen distribuir en equips i així disputàrem un
grups i vàrem fer activitats partit.
com:
Curses en cadires de rodes:
Rugby: consistia en intentar vàrem fer una volta tots
plantar la pilota a la porteria
contrària i treure la pilota
a l’equip contrari quan
la tenia. Per treure la pilota
junts per la pista d’atletisme
amb les cadires de rodes.
Salts: saltàrem a la “colxoneta”
de la manera com
havíem de tocar l’esquena volíem.
de l’equip contrari. Cecs: consistia en fer un
Esgrima: vàrem fer el “pi- circuït amb els ulls tapats
caculs” per aprendre a fer amb un mocador i amb un
esgrima.
bastó.
De Convivències a Gualba
Mònica C., Daniel O., Diego Q. i Paula C. 1r B
El passat divendres 12 de maig, els alumnes
de 1r d’ESO va passar un dia de Convivència a
Gualba,
Ens trobàrem a la porta de l’escola a les 7:45 i
com a totes les sortides, ens van passar llista per
assegurar que hi fóssim tots.
Vàrem agafar el tren al Clot i fins a l’estació de
Gualba. Allà ens esperaven els monitors del “Xaragall”
(Així és com s’anomena la casa de natura
on vàrem passar el dia), i ens van acompanyar
fins la casa tot fent mitja horeta de caminada.
En arribar a la casa, deixàrem les motxilles,
vàrem anar tots al lavabo i ens van deixar una
estona per jugar i acabar d’esmorzar.
Després férem amb els monitors una petita excursió
pel bosc, a estones camp a través o per un
caminet... trobàrem arbres com alzines, roures,
castanyers... fins arribar a un lloc on els monitors
ens van ensenyar un joc per conèixer els arbres a
través del tacte.
De tornada cap al Xaragall altre cop, vàrem
poder jugar molta estona al camp de futbol improvisant
unes porteries de debò.
Vàrem dinar tots junts a una zona de pícnic
amb taules, barbacoes, lavabos...
A mida que anàvem acabant de dinar i un cop
recollides les deixalles, podíem anar marxant cap
a jugar altre cop.
A les 15:15 ens vàrem reunir tots per fer files,
acabar de recollir el que quedés, i marxar cap a
l’estació . Vàrem arribar a l’estació a les 15:45 i
vàrem esperar que arribés el tren, que havia de
passar a les 16:05. Però el tren es va retardar quasi
dues hores i va arribar a les 17.45. Aquestes
dues hores les vàrem passar fent joc lliure a la
mateixa estació.
A l’escola vàrem arribar gairebé a les 19h.
En resum, que si no fos pel retard del tren,
aquestes convivències haurien estat perfectes!

17
ANY
De cara a l’any vinent, ens hem de
mentalitzar que serem una mica
més grans i tindrem més responsabilitats.
Haurem d’estudiar més i
ajudar més a casa. Hem de començar
a pensar, també, què farem el
dia de demà, què estudiarem i quines
responsabilitats tindrem.
L’any que ve començarem un nou
curs, començarem fort des del principi
i estudiarem el doble per a aconseguir
el nostre repte: passar de curs
sense cap assignatura suspesa.
ESO 2 n DE CARA AL PROPER
I després, què? Mòduls? Batxillerat?
Treballar? Uns quanta volem
posar-nos a treballar, per a guanyar
diners però sobretot intentant
fer alguna cosa que ens agradi.
D’altres voldrien fer algun mòdul,
per poder tenir una professió. La
informàtica i l’arquitectura ens criden
l’atenció.
Xavier Aventín, Luis Alberto García,
Àlvaro Falcó, Marc Sánchez
SEGUIREM CAMINANT CAP
AL FUTUR
Aquests dos anys del primer cicle de
l’ESO han sigut intensos el pencar i no
parar. No obstant, també hem gaudit de
bons moments, de companyerisme, de diversió,
…
Al principi, tot era una novetat: els professors,
les aules, algun company nou i
fins i tot alguna assignatura inesperada.
Les excursions que hem fet per a conviure
ens han ensenyat, entre moltes altres
coses, a ser persones. En dos anys, hem
tingut dues jornades de Portes Ofertes;
aquest any hem pogut esposar a les postres
aules els diferents treballs que hem
anat fent al llarg del curs.
Ara, recordem aquests bons moments i
ens agradaria guardar-los en un racó del
nostre cor i no oblidar-los mai. Quedaran
companys enrere, d’altres seguiran endavant’
però tots junts encapçalarem, cadascú
a la seva manera, un bon futur!
Tot tornant d’aquest meravellós estiu,
ens espera un nou cicle, que també serà
el darrer. Tindrem nous tutors, que ens
ajudaran en els nostres bons i mals moments
escolars; el nostre professorat ens
ajudarà a seguir un llarg camí: la vida.
Gala Noguera, Yaiza Peralta, Aïda Sabaté,
Maria Soler, Noelia Vinagre
FINAL D’UN CICLE,
FINAL D’UNA
ETAPA
Hem acabat un cicle de la
ESO i també una etapa de
la vida. La majoria de companys
anirem al pis de dalt,
tot i que alguns es quedaran.
Hi ha hagut conflictes però
també actes de companyerisme.
Hem crescut físicament i
psicològicament. Les notes
no han estat sempre bones.
Tot i aquests factors, hem
passat un bon any.
Sergi Aroca, Sergi Fornés,
Adrià Juan, Jorge Méndez
UNA NOVA ETAPA
Pujar al pis de dalt ens suposa
un gran canvi, ja que
anirem a tercer, haurem
d’estudiar més i ens suposarà
també alguns canvis de
professors. Molta gent diu
que tercer d’ESO és molt
difícil, però pensem que no
ho serà tant. Segon no ens
ho ha semblat gaire, ja que
ha estat un repàs de primer;
el curs ens ha pasta bastant
ràpidament i, en general,
força bé.
Les excursions han estat
divertides, però ens hauria
agradat haver-ne fet més.
Esperem que el proper any
sigui com aquest o millor
Georgina Bardavío, Cristina
Calvo, Jéssica Cordero, Elsa
Zerva
OBRIM CAMINS
Deixem un camí enrere
Obrim un camí nou
Misteri queda per descobrir
Records per recordar
L’avui serà el demà
El demà serà l’avui
Gent quedarà enrere
Gent que seguirà avançant
Molts camins per escollir
Un de sol per perseguir
Els nostres reptes augmentaran
Però nosaltres seguirem endavant
Podeu pensar que estudiar és dur
Però més dur serà no ser ningú
Tristos o contents lluitarem de valent
Tristos o contents ho aconseguirem
Ingrid Caminal, Marta Larroya, Laura
Lozano, Alba Noguera, Roser Soler
TANCAMENT D’UNA
ETAPA
Aquest curs n’hem passat de bones
i de dolentes. Deixem enrere
el primer cicle i els tretze anys.
També deixem alguns companys i
companyes. Deixem enrere el segon
d’ESO i pugem de graó, no
només perquè hem de canviar de
pis, sinó perquè serà també una
nova etapa: la del darrer cicle a
l’escola.
En aquest nou curs ens preocupa
que ens separin dels postres amics
i amigues, i que els exàmens siguin
massa difícils. Ens haurem
d’esforçar i, sobretot, treure’ns la
vergonya del damunt i preguntar
allò que no sabem.
Alba Carreras, Rut Granollers,
Patrícia Prats, Iolanda Trenzano
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
18
COLÒNIA GÜELL
Laura Aranda, Patricia Fornas,
Mònica Talegón
El passat dijous 11 de maig, a 2/4 de
9 del matí, ens esperava un autocar
per portar-nos a un nou destí: la colònia
Güell (Santa Coloma de Cervelló).
La veritat és que ens va semblar un lloc
bonic i digne de visitar ja que, a part de ser
una antiga colònia industrial, tenia una arquitectura
especialment variada que no estem
acostumats a veure. Us recomanem la
sortida, va ser interessant. Per la part que
ens toca, a l’àrea de Tecnologia ja estem fent
un treball per treure’n més profit.
L’edifici que més ens va cridar l’atenció va
ser la cripta dissenyada per Antoni Gaudí.
Alguns trets característics de la cripta són:
els vitralls en forma de cul de pinya, el terra
flotant (buit per dins) i, la forma dels bancs
dissenyats per Gaudí i que només n’hi
ha una vintena d’autèntics repartits
per tot el món. Ah, i un d’aquests
bancs tan peculiars el va demanar el
príncep d’Astúries i actualment és a
casa seva! Una altra anècdota que va
explicar-nos la nostra guia és que un
altre banc el va robar un lladre.... és
que hi ha gent per tot!
I ja com a última referència us explicarem
que igual com la Sagrada Família,
l’església de la colònia Güell està
inacabada; de fet, l’únic que veiem és
la cripta. Tot i així... visiteu-la perquè
no us en penedireu!
ESO 3 r VISITA A LA
Addictes a la xarxa?
Ivan Bernal, Marta Ros i Mariona Vidal, juntament amb la col·laboració de la
resta d’alumnes del grup de consolidació de català de 3r.v
A
classe de català de consolidació de 3r d’ESO, vam proposar fer una enquesta
respecte l’addicció a la xarxa d’Internet. Cadascun dels alumnes havia d’enquestar
quatre persones de cada curs de l’ESO. Hi havia preguntes com, per
exemple, si perds la noció del temps quan estàs connectat a la xarxa, o si els pares es
queixaven de la quantitat d’hores que estàvem connectats... Doncs bé, quan ja teníem
totes les respostes, les vàrem ajuntar de tal manera que arribéssim a una conclusió, i vàrem
elaborar un petit estudi estadístic dels resultats obtinguts.
Vàrem treballar amb una mostra de dos-cents quaranta alumnes
d’ESO, quaranta de cada curs. I resulta que els de 4t d’ESO
són els que més perden la noció del temps quan es connecten a
la xarxa i els de 2n els que menys. Els de 3r d’ESO som els que hi
passem més estona (més de tres hores i mitja cada dia) i els que
hi estan menys temps són els de 1r (dues hores i pocs minuts).
Els de 1r i 4t diuen que la seva vida sense Internet seria avorrida
(gairebé la meitat dels enquestats). I els familiars dels alumnes
de 3r són els que més es queixen de la quantitat d’hores que
passem a l’ordinador (un 67, 5 per cent dels pares de 3r es queixen,
un 60 per cent dels de 4t també ho fan, un 45 dels de 2n i
un 50 de 1r).
Finalment, esperem que aquest estudi hagi servit per veure la
quantitat d’hores que la gent està connectada i perquè els pares
siguin conscients que els seus fills no són els únics que es passen hores i hores davant
l’ordinador.
Què vaig sentir quan vaig ser
momificada com els antics egipcis?
Àgata Garriga i Mònica Talegón
Em van enverinar!
El dia següent em van portar a la
Sala d’Actes on hi havia encens amb
varietat d’olors, cirera, coco,…També
sonava música egipcia, era relaxant.
Després van apagar la llum
i quan ja erem a les bosques van
venir les sacardotesses i els embalssamadors.
Ells em van començar a
envenar, m’aixecaven les cames i els
braços per embolicar-me l’esquena,
van seguir pel cap, deixant-me
les ulls, la boca i el nas al descobert.
Cadascú que duia joies se les
va treure i me les van anar posant
pel cos, jo notava com les anaven
situant a cada una de les parts del
meu cos. Hi havia anks, escarabeus
de lapislázuli, collarets, braçalets i
altres joies. Mentres les col.ocaven
els sacerdots llegien en un suport de
papir uns conjurs perque jo tingués
millor vida al més enllà. Posteriorment,
per tal que la meva ànima, el
Ka, pogués reconèixer el meu rostre
en la vida al més enllà, em van col.
locar la màscara que m’havien fet
a mida uns dies abans. Es tractava
d’una màscara d’escaiola pintada
el.laborada pels meus companys i
companyes.
Un cop momificada ja podia estar
tranquil·la, ja podia anar al més
enllà sense haver de patir per a res.

19
ESO 4 t
Excursió didàctica a Terrassa
Diego Vega, 4t d’ESO
El passat dia tres de maig, els alumnes de quart
d’ESO de l’Escola Immaculada vàrem sortir
per visitar el Museu de la Tècnica de Terrassa.
El primer que vàrem fer va ser esmorzar, ja que com
vàrem sortir més aviat del que ho fem habitualment,
alguns encara no ho havíem fet.
Després, ens vàrem dividir en dos grups i vàrem fer
una sèrie d’experiments i desenvolupar unes teories.
Vàrem carregar un alumne elèctricament i observar el
fet que se li aixequessin els cabells o el fet que aquest
alumne pogués encendre un fluorescent apagat.
Treballs de plàstica
Cristian López
Aquesta és una petita mostra de
treballs que hem fet a plàstica
aquest trimestre. Hem dissenyat
la caràtula d’un CD tot tenint en
compte el color, la composició, les
mides i realitzant esbossos previs.
També hem estudiat el cos humà
i les seves proporcions. Aquests
treballs de l´Arnau han estat seleccionats
com a exemples per l’ originalitat
i el bon tractament de les
tècniques i els materials.
Però no només vàrem realitzar experiments elèctrics,
sinó també auditius, com ara el fet de veure que, a
partir d’una freqüència determinada, l’orella humana
ja no pot percebre cap so, o també el fet de fer dibuixos
a la sorra aplicant una certa vibració sonora.
Aquests experiments, entre d’altres, van sorprendre
molts alumnes i van ser una excusa perfecta per aplicar
els nostres coneixements en aquests camps de la
ciència. Per això podem dir que va ser una excursió
molt didàctica i entretinguda.
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
20
Personatge protagonista
ANNA VALLÈS
Mai vaig pensar que notaria
a faltar als meus companys
de classe. I això és
el que va passar quan vaig sortir
la darrera vegada per la porta
de l’escola, ja fa uns trenta-cinc
anys.
Que bé! Per fi marxo del “cole”
deixo de veure les germanes, els
profes, sóc gran, sóc lliureeeee!
Però a mida que passaven els mesos,
notava a faltar el meu ambient,
la meva escola on m’havien
ensenyat tot el que sabia i que
gràcies a les seves mestres, els
seus coneixements i la doctrina de
vida que m’havien tramés, podia
començar a fer el meu futur, i a
caminar per la vida.
Fixeu-vos, els meus records comencen
el dia que vaig anar per
primera vegada a l’escola, amb
tres anys, pel any 1964, de l’enrenou
que vaig muntar quan vaig
veure que la “mama” s’anava i
jo em quedava amb una gent que
no coneixia. Però bé ràpid em va
marxar l’enyorança, gràcies a la
senyoreta Isabel ens va ensenyar
joguines. D’ella recordo la “seva
esponja” plena de mocs, amb la
qual ens rentava la carona quan
ja tocava tornar a casa. Uf!
Altre record d’aquell temps va ser
el meu primer llibre CAN i ME,
que encara conservo; un llibre que
parlava d’un gosset i una ovelleta,
i que tenia uns cromos per jugar
amb ells.
Ja tenia llibre com els més grans
per estudiar!
Després els anys següents ja vaig
començar a prendre conciència de
les meves companyes, amb les que
passaria 10 anys de la meva vida.
Poc a poc cadascú va començar
a fer-se un lloc a la classe però
a l’hora de fer entremaliades…
érem una pinya, i sobretot a l’hora
de la costura. Recordo que la germana
que portava aquesta classe,
fixeu-vos si parlo de fa anys!, ens
feia estar ben calladetes, i això…
era un problema. Era l’hora que
una companya llegia en veu alta
llibres d’aventures de “Los cinco”
i les altres cosíem. Una vegada
vam decidir llençar “polvos picapica”,
ja sabeu d’aquells que fan
esternudar; no us imagineu com
va acabar tot, però ho vam passar
d’allò més bé. D’aquí en fora
érem nenes molt tranquil.letes, i
estudiàvem força, encara que de
vegades, ens tocàvem matèries
ben estranyes com la classe dels
conjunts, i subconjunts, però clar!
començàvem la promoció experimental
del EGB, i era tot un embolic.
També em recordo de les famoses
llaunes de préssec i pinya, que havíem
de portar cada Nadal, embo-
licades amb un paper molt guapo,
per ajudar els nens del Congo.
Allò era molt important! Havíem
de comprar una llauna de qualsevol
aliment, però….totes, ves
per on!, compràvem llaunes de
préssec o pinya. Pobres nens del
Congo! Els vam alimentar durant
moltssss anys només de postres,
perquè de la resta d’aliments…
nosaltres no en teníem ni idea.
Els anys anaven passant i els profes
amb les corresponents classes
també. La relació amb les germanes
i les “senyoretes” era molt
bona en general perquè era la nostra
segona casa; fins i tot va haver
un temps que vem anar a l’escola
els dissabtes a patinar, a jugar i a
ballar sardanes.
Germanes i professors com la senyoreta
Isabel, Irene, Maria, Mari
Carmen, i les germanes Teresa,
Josefina, Concepció, Isabel,
Maria Angeles, Montserrat, Dolors
i Antònia ( que tenia en els
primers temps els únics nens que
anaven a l’escola), sonaven per les
aules d’aquell temps.
L’últim dia d’estada a l’escola va
ser força trist per a mi. Ens vam
fer una foto, totes vestides amb
l’uniforme blau del cole al terrat,
al costat de l’església, bé tenia
una altra “fesomia” l’escola, i just
l’endemà jo aniria a viure a una
altre població i mai més tornaria
a veure a les meves companyes, ni
als profes.
Vaig tenir un sentiment de buidor
molt fort durant molt temps. Ara
per ara, amb els anys que porto
a l’esquena us dono un consell:
viviu força el moment amb els
companys i els profes; valoreu
el que teniu ara; manteniu un fil
d’unió entre vosaltres i l’escola,
no el trenqueu, i així amb els anys,
quan torneu la vista enrere, somriureu
una bona estona. Justament
el que penso fer dintre d’uns
dies amb la trobada de les meves
companyes del cole, que ens juntàrem
a parlar de les llaunes de
préssec i dels “polvos pica-pica”.
Per fi, tornàrem a estar juntes!
Anna Vallès del Campo. 1964-
1975

21
Mira, escolta, llegeix...
Aquí teniu les recomanacions de la pàgina de mira escolta i llegeix. Aquesta vegada em fet un monogràfic
de la classe de 5é. de primària. Hem dedicat una tarda ha escriure sobre coses que ens agraden.
Aquí en teniu el resultat. Esperem que trobeu alguna cosa interessant.
Los Sims 2: És un joc on pots fer el teu somni en
realitat. Pots fer persones i viure en una mansió, una
casa. Pots fer-te ric i pots tenir piscina i moltes coses
més. T’ho passaràs genial tenint amics i parella amb
qui podràs anar a molts llocs com el centre comercial.
(Meritxell López)
Aquest joc d’ordinador m’agrada perquè pots crear
cases al teu gust i també personatges. El recomanaria
perquè pots aprendre a estalviar i guanyar diners
i fer molts amics. (Gessell Vega)
Harry Potter: Recomanem el llibres de la saga de
Harry Potter a les persones que els agradi l’aventura,
fantasia, emoció, misteri i que es vulguin llegir
llibres de molt bona qualitat. Recordeu: editorial
Empúries i escriptora J.K. Rowling. (Marc Torra,
Martí Castelló i Jordi Rojas)
Tina Superbruixa a la recerca del tresor: Llibre
escrit per Knister de l’editorial Brúixola. És un llibre
d’aventura molt divertit i emocionant. Si t’agrada
t’agradaran tots els altre de la Tina. (Gisela i Elia)
Fifa Street 2: És un joc de la playstation 2 que és
de futbol que a més de jugar a un camp de futbol
es juga en el carrer. Vas fent “partidillos” amb jugadors
que no coneixes. A mida que vas avançant
el joc, pots tenir jugadors més bons. Aquest joc el
recomanem per als fans del futbol. I no us en penedireu
de comprar aquest joc. (Aleix Vidal i Albert
Aventin)
One Piece: Llibre d’aventura sobre els pirates. Parla
d’un jove en Monkey D. Ruffy, un jove admirador
d’un gran pirata anomenat Red Hair Shanks,
el pirat pel-roig. Seguint l’exemple del seu heroi, en
Monkey D. Ruffy es llença a la mar per tenir moltes
aventures. (Oscar V.)
Dragon Fall: És un còmic que recomano perquè
fa riure molt i passareu una bona estona si us va
agradar Dragon Ball també us agradarà el còmic.
(Jaume Güell)
King-Kong: És una pel·lícula d’aventura que va de
batalles entre el rei de la selva i monstres inventats.
Jo la recomanaria perquè és molt divertida i fa riure
molt, encara que hi ha moments que són una mica
cursis. És bastant nova i interessant. Val la pena
veure-la. Us divertireu molt. (Roger Rovira)
El Twister: És un joc divertit perquè s’hi pot jugar
amb més gent. Es tracta d’anar posant les mans i els
peus als punts de colors i aguantar fins que tothom
caigui menys tu. (Irene Guerrero)
C.S.I.: El joc és com la sèrie de la TV. El joc et dóna
una sèrie de casos i els has de resoldre. En els casos
has de buscar petjades i algunes coses molt divertides.
Jo el recomanaria a persones que els agrada
investigar. És molt divertit i mai em canso de jugarhi.
(Nerea R.)
Pájaros en la cabeza: Recomano aquest CD de
música de l’Amaral perquè té cançons variades i
crec que agradarà perquè les cançons són molt maques.
(Paula V.)
Fifa 05: És un joc de futbol. Jo recomano aquest joc
a la gent que li agrada el futbol. És divertit perquè és
realista. (Jaume Pérez)
Vice City: És un joc d’ordinador. Aquest joc jo el
recomanaria perquè és un joc de violència i molt
emocionant. (Aitor Gil)
Final Fantasy X i X2: Són jocs de lluita molt poc
reals i bastant divertits. Els recomano a les persones
que els hi agrada matar monstres i persones malvades,
salvar amics, pujar en chocobo i invocar criatures
super rares. (Laura López)
Molly Moon y el increible libro del hipnotismo:
Recomano aquest llibre als qui els agraden les aventures,
i que els agrada viatjar amb amics. També
penso que les persones que els agrada llegir també
els pot agradar. (Aina Folch)
Daddy Yankee: Us recomano la cançó de “Rompe”.
Així aprendreu a ballar regeatón. És molt xula, val
la pena escoltar-la. M’ha agradat perquè tota l’estona
té ritme. I se l’ha inventat Daddy Yankee el rei del
Regeetón. (Melanie Cordero)
Electra: És una pel·lícula que va sobre una noia
que ajuda a una nena i el seu pare. La recomanaria
perquè és d’acció i de lluites i molt entretinguda. Es
recomanaria a partir de 10 anys. A mi m’ha agradat
molt i és també d’aventures. (Noèlia Arribas)
Ice Age 2: Aquesta pel·lícula tracta d’uns animals
que han de fugir d’una gran problema. Dins de
l’aventura passen moltes coses. Jo ho recomano perquè
no es cap pel·lícula avorrida ni infantil ni de por.
És molt divertida i els personatges són molt graciosos.
(Oscar Poncela)
Fito y los Fitipaldis: Jo recomano aquest CD perquè
a mi m’agraden les cançons de Fito. A la gent
que li agraden les cançons tranquil·letes crec que
aquesta serà la millor música per a ell/a. (Marta
Rodríguez)
El secret de l’andana 13: És un llibre d’aventura
i misteri. El recomano perquè és molt entretingut
i divertit. A mi m’agrada perquè quan el llegeixes
és com si les aventures et passessin a tu. (Jamaica
Roig)
Bajo Cero: És una pel·lícula que val la pena veure
perquè, a part de que és divertida i interessant,
la donen al cinema. La pots veure assegut a la teva
cadira menjant unes bones crispetes i una beguda.
Si la veus al cinema és més divertida. La recomano
perquè és molt divertida i interessant. (Oscar G.)
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
22
Activitats
Hola nois i noies! Semblava ahir que donàvem
la benvinguda a la nova temporada de basquet
2005/2006 i ja som aquí, una altre vegada per acomiadar-la,
dient adéu a un altre curs i acollint amb
gust i ganes les ben merescudes vacances. Esperem
que tots els que heu participat en el basquet ens
tornarem a retrobar a la tornada i des d’aquí animem
a que s’apuntin més alumnes a aquesta activitat.
Us ho passareu pipa!
12 HORES DE BASQUET
Toni Bofill
Amb un rotund èxit de participació tant dels equips
com de públic, es va celebrar el passat dia 27 de
Maig, les 12 hores de basquet. Amb un total de 11
partits, van jugar tots els equips del IMMA, des de
l’escola de basquet de 1er als cadets, és a dir totes
les edats es van donar cita amb una jornada que
sense l`estimable participació dels equips contraris
convidats, VEDRUNA DE GRACIA i ENRIC
D’OSSO, no hauria estat possible. Com a novetat es
van fer els concursos de tirs lliures per els petits i de
triples per els mes grans i com a colofon de la jornada
un interessant partit de pares
i mares en el que van demostrar
que “quien tuvo retuvo”.
Tots els participants van rebre
un lot d’obsequis i es van fer dos
sortejos de diferents regals entre
els que hi havien dues samarretes
del barça signades pels jugadors.
Volem agrair a totes les empreses
que han col·laborat amb la
donació dels obsequis esmentats
i també als pares, mares i membres
de la junta de L’AMPA, especialment la Marta
Barberan, que de forma totalment desinteressada
han contribuït a donar-nos un dia tan especial.
COLONIES A CAN SANTOI
Ja us ho dic i no em creieu! Els del basquet s’ho passen pipa i si
no pregunteu als nens, mares i pares del equip dels ALEVINS.
El mateix dia 27 van marxar a CAN SATOI, a Molins de Rei.
Anaven pujant i baixant a Barcelona ja que els compromisos
amb el partit de quarts de final de fases al matí i el partit de la
diada de basquet a la tarda els feia anar tant als pares com als
nens de cap. Menys mal que els quedava el diumenge per descansar.
En definitiva una experiència inoblidable.
Crònica esportiva
ENRIC COSTA
La temporada de bàsquet 2005-06 ha
arribat pràcticament a la seva fi. Els
equips que participaven en la competició
del Consell de l’Esport Escolar de
Barcelona (CEEB) han tingut diferent
sort en la 2ª fase:
• El Prebenjamí masculí, en el seu primer
any de competició, ha acabat tercer,
per davant de la Salle Bonanova i
l’ETP Clot, escoles on el bàsquet està
molt arrelat.
• El Benjamí masculí només va cedir
un partit en tota la lliga, quedant primer
del seu grup, un magnífic resultat.
En les fases no van tenir tanta sort i van
quedar eliminats en els vuitens de final.
• El Benjamí femení ha quedat segon
per darrera del BBC de Badalona, un
equip que clarament pot estar a la final
del trofeu. D’altra banda, cal felicitar
a les jugadores del nostre equip perquè
van rebre un premi en reconeixement a
la esportivitat mostrada durant tot el
campionat.
• L’Aleví masculí va quedar en segon
lloc, perdent únicament contra els primers,
el CEIP Orlandai. No obstant,
van optar a fases i a dia d’avui estan
classificats per les semifinals.
• El Preinfantil masculí no ha pogut
superar la cinquena plaça. Cal tenir en
compte que s’ha trobat amb diversos
problemes per manca de jugadors, la
qual cosa ha impossibilitat una millor
posició en la classificació final.
• El Preinfantil femení han arribat a
una meritòria tercera plaça. S’ha de recordar
que la meitat de jugadores són
d’edat inferior a la de la categoria.
• L’infantil masculí ha quedat primer
de grup amb total superioritat. A les
fases, com l’equip Aleví, estan classificats
per les semifinals després de superar
dues eliminatòries.
A nivell de Federació Catalana, el Cadet
masculí ha assolit la novena posició.
Caldrà seguir treballant per aconseguir
resultats més satisfactoris. A més, els
infantils, que tan bon any estan fent
aquesta temporada, passen ja a cadets
de forma definitiva.
Pel que fa a l’Escola de bàsquet, els
nostres jugadors de 1r i 2n mostren
molt bona actitud i maneres. Havent
participat en unes trobades de menuts
i menudets van realitzar un molt bon
paper en els partits i la seva il·lusió ja
contagia.

23
Festa d’Estiu
Jordi Saguer Plans
El passat diumenge 13 de juny hem celebrat
la nostra primera Festa d’Estiu, la
primera Festa de l’AMPA.
Volem que aquesta Festa sigui un moment
lúdic d’encontre, de convivència festiva,
un punt de trobada. Una eina més de
vertebració de la nostra Associació. Una
excusa per a gaudir de l’Associació en comunitat.
Ha estat la primera Festa, ha estat modesta,
però el record que ara en tenim és
entranyable.
Al llarg del matí els pares hem reviscut
l’emoció de jugar a l’escalèxtric i també
hem tingut la satisfacció de veure com els
nostres fills i filles s’il·lusionaven tant com
nosaltres quan teníem la seva edat.
Ha estat l’ocasió en què nou associats i
associades han demostrat ser uns autèntics
especialistes a fer pastissos, i hem
comprovat que resta som uns grans especialistes
a menjar-ne.
Els més petits han pujat i baixat tants
cops com han volgut d’un tobogan inflable
de molta patxoca, i també s’han perdut
entremig de boletes de colors. Tot,
amb l’ajut de dos monitors.
Els fills i filles, i també molts pares i mares,
han gaudit dels tallers: bijuteria, pompons,
imants, punts de llibre, figures amb
pistons i tapes culinàries.
En l’espai del karaoke s’han interpretat
un munt de cançons, amb la gràcia i l’espontaneïtat
de qui té ganes de cantar.
I de ritme també n’hi ha hagut al bingo,
tant en les sessions per a pares com en les
dels infants, on el premi més valorat per
tots els assistents ha estat el fet de passarho
d’allò més bé.
I, com en tota bona festa, no hi podia faltar
el bar, un bon recurs per a les temperatures
estiuenques de la jornada.
I, al final, sota un sol de juny, s’ha fet un
ball de cloenda.
En resum, hem celebrat una Festa que ens
ha deixat un bon record. Una Festa que
s’ha pogut tirar endavant gràcies a l’esforç
de pares i mares de l’Associació. I és per
això que des d’aquest racó de la revista,
en nom de ja Junta —i crec que en nom
de tots els socis i sòcies— vull agrair els
pares i mares que han fet realitat aquest
projecte.
Vull donar les gràcies als socis i sòcies que
al llarg del matí i migdia del dissabte van
preparar-ho tot perquè el diumenge poguéssim
gaudir de la Festa. Vull transmetre
l’agraïment als companys i companyes
que durant tot el matí del diumenge es van
responsabilitzar de les diferents activitats
que es van portar a terme. També vull
donar les gràcies a la direcció de l’escola
per totes les facilitats donades per a què la
festa pogués ser una realitat. I finalment,
vull agrair l’assistència a la Festa de tots
els pares i mares. Gràcies per fer més gran
i participativa la nostra Associació.
Fins a la propera Festa!
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 12 DESEMBRE 2005
24
Un racó per pensar
Món Vedruna
L’AMOR L’ÚNICA FORÇA CREATIVA
Equip de Pastoral
Onsevulla que vagis, escampa l’amor: abans que res a casa teva.
Brinda amor als teus fills, a la teva esposa o marit, al veí del teu
costat... No permetis que ningú arribi mai a tu sense que en marxar
es senti millor i més feliç. Sigues l’expressió vivent de la bondat de
Déu; bondat en el teu rostre, bondat als teus ulls, bondat al teu somriure,
bondat a la teva dolça situació.
Teresa de Calcuta
Un professor universitari va voler
que els alumnes de la seva
classe de sociologia entressin al
suburbis de Boston per a obtenir
les històries de dos-cents joves.
Als alumnes se’ls va demanar
que presentessin una avaluació
del futur de cada entrevistat.
Tots els estudiants van escriure:
“Sense cap possibilitat”.
Vint-i-cinc anys després, un altre
professor de sociologia casualment
va trobar l’estudi anterior
i va encarregar als seus alumnes
un seguiment del projecte,
per veure què havia passat amb
aquells nois. Amb l’excepció de
vint subjectes que havien canviat
de lloc o havien mort, els estudiants
van descobrir que 178 dels
Aniversaris
Vedruna
Com ja sabeu, a la província de Barcelona
hi ha altres escoles Vedruna com la nostra.
Les escoles Vedruna de la província de
Barcelona no tenim únicament en comú el nostre
cognom, Vedruna, sinó que hi ha una relació
molt més estreta del que, potser, imagineu.
Al començar o al acabar el curs, tot el professorat
de les escoles Vedruna de Barcelona ens trobem,
generalment a Vic, per fer una jornada de
treball i de comunicació. Normalment tenim una
conferència d’algun tema d’interès general a càrrec
d’algú rellevant, i una estona de debat i diàleg
entre el professorat. Això ens ajuda a conèixer
millor la resta d’escoles que amb nosaltres comparteixen
un projecte educatiu propi, a partir
d’anar coneixen les persones que les conformen.
Des d’aquest petit racó de la nostra
revista voldria enviar una felicitació
ben sentida a l’escola El
Carme – Vedruna de Manlleu, i a
l’escola Vedruna de Terrassa que
180 restants havien aconseguit
èxits superiors a la mitjana, com
advocats, metges i homes de negoci.
El professor es va quedar sorprès
i va decidir continuar l’estudi.
Van ser preguntats com explicaven
el seu èxit. A la majoria dels
cassos, la resposta, molt sentida,
fou: “vaig tenir una mestra”.
La mestra encara era viva, i el
professor va buscar a la encara
desperta anciana per preguntar-li
de quina fórmula màgica
s’havia servit, per salvar aquells
alumnes del fracàs i conduir-los
a l’èxit.
“De fet és molt senzill” –va ser la
resposta– “Jo els estimava”.
D’altra banda, al llarg del curs els equips directius
de les escoles de la província fem unes
trobades en que tractem temes d’interès comú,
on marquem línies de treball comunes, amb la
voluntat que l’estil educatiu que ens caracteritza
sigui veritablement de tots.
Enguany també, els dies 10 a 13 de juliol, a
Valladolid, hi ha unes jornades d’equips directius
i d’equips de pastoral de totes les escoles
Vedruna d’Espanya, on a l’hora que treballem
diferents aspectes de l’educació, ampliem una
mica més el nostre espai de relació i anem prenent
consciència de l’abast del Projecte Educatiu
Vedruna.
Montse Feliu
aquest curs compleixen 150 anys.
També a l’escola Joaquima de
Vedruna de Terrassa que en compleix
50. Moltes felicitats a tots i
endavant amb la tasca.

25
Agenda 21
Nous reptes per al proper
curs
Ens acomiadem amb la il·lusió de poder
valorar positivament la feina feta en relació
a l’objectiu que ens havíem marcat
aquest curs. La tasca de gestió dels residus
l’hem duta a terme amb ganes i aconseguint
uns resultats, tot i que superables en alguns
aspectes, molt bons. Bons en el sentit de que
hem millorat objectivament el funcionament
de la recollida de les deixalles dins l’escola.
Bons perquè creiem que la implicació i motivació
dels alumnes ha augmentat. Bons al intuir
que la conscienciació, tant d’alumnes com de
pares, respecte aquest tema també ha millorat.
En aquest sentit entenem que la feina tan sols
ha començat. El repte de mantenir l’eficàcia
en la recollida i d’augmentar la conscienciació
d’alumnes, mestres i pares és més difícil d’aconseguir.
I en aquest sentit ens hem proposat no
baixar la guàrdia.
Per altra banda, a més de continuar el que ja
em començat, ens hem plantejat un objectiu
nou. La reducció del consum d’aigua que fem a
l’escola. Després de recollir les inquietuds del
personal docent i no docent i de parlar-ho amb
les mares membres de la comissió, hem vist
que aquesta opció és la que tenia més afinitats.
Vàrem decidir doncs des de la comissió tirar
endavant aquest projecte. Nosaltres ja hem començat
a pensar coses de cara al curs vinent.
No cal dir que qualsevol suggeriment i proposta
que tingueu respecte a aquest tema serà molt
ben rebuda.
Bé, ens acomiadem fins al proper curs. Penseu
a fer un bon ús de l’aigua ara que ve l’estiu,
sense deixar per això de refrescar-vos i gaudir
del bon temps. Des d’aquesta pàgina, els membres
de la comissió d’Agenda 21 us desitgem
que passeu un molt bon estiu.
04
01
02
03
01-04 Aquí teniu alguns moments
de l’hora de reciclatge setmanal.
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006
26
Entreteniments
Marta Urdiales
Albert Menéndez Adrian

27
Col·laboradors
Limpieza y mantenimiento de locales
COP D’ULL núm. 14 JUNY 2006

Portada i contraportada:
Anna Prats, 1r ESO A. Flor artística Sant Jordi 2006