Filosofia - Institut d'Estudis Catalans

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Filosofia
Report elaborat per Jordi Sales i Coderch,
amb la col . laboració d’Ignasi Boada, Josep Monserrat,
Miquel Montserrat i Mariona Sanfeliu
SUMARI
Abreviacions 1043
Resum
1. Introducció. Hi ha un àmbit de recerca
1045
filosòfica propi? 1046
2. On s’ensenya filosofia? 1048
3. On es publiquen «resultats»? 1052
4. La recerca institucionalitzada 1055
Annexos 1057

Filosofia | 1043
ABREVIACIONS
m euro
AGAUR Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris
i de Recerca
DGICYT Direcció General d’Investigació de la Ciència
i la Tecnologia
DURSI Departament d’Universitats, Recerca i Societat
de la Informació
EUB Edicions de la Universitat de Barcelona
GEHC Grup d’Estudis d’Història de la Ciència
GEHUTC Grup d’Estudis Humanístics sobre Ciència i Tècnica
IEC Institut d’Estudis Catalans
il . l. il . lustrat/ada
KAL Kosmoi, Arkhai, Logoi
MCT Ministeri de Ciència i Tecnologia
núm. número
SCF Societat Catalana de Filosofia
SIEU Sociedad Iberoamericana de Estudios Utilitaristas
UAB Universitat Autònoma de Barcelona
UB Universitat de Barcelona
UdG Universitat de Girona
UPC Universitat Politècnica de Catalunya
UPF Universitat Pompeu Fabra
URL Universitat Ramon Llull
URV Universitat Rovira i Virgili
v. volum

Filosofia | 1045
RESUM
Aquest primer report de recerca en l’àrea de filosofia pretén, en
primer lloc, establir si hi ha hagut una realitat de recerca filosòfica
pròpia del domini que abasta l’informe (Catalunya), la qual
cosa no és precisament clara d’entrada. El report es planteja
respondre el dilema d’establir línies de recerca prioritàries suficientment
conegudes o bé deixar la recerca a l’espontaneïtat
actual. Per tal de procedir per ordre, s’ha privilegiat l’establiment
de les dades que permeten contrastar els resultats del que s’anomena
recerca bàsica i que depèn, sobretot, del treball ordinari
dels departaments universitaris.
L’informe es planteja les qüestions següents: on s’ensenya
filosofia?, on es publiquen «resultats»?, on es discuteixen els resultats
de la recerca? Es tracta de superar la impressió subjectiva,
no prou contrastada amb dades, que es presenta com el binomi
«desert-excepció»: la totalitat existent es presenta en
termes negatius («desert») per tal de valorar positivament una
contribució innovadora («excepció»). L’informe procura reunir
les dades oficials a l’abast per tal de descriure un panorama de
la recerca bàsica i deixa les valoracions per a més endavant,
quan es pugui disposar de les dades dels resultats internacionals
de tots els grups que han treballat en aquest camp.
L’informe destaca que en els darrers anys s’han creat els
instruments bàsics per a una verificació habitual de la vida acadèmica
de recerca (institucions, revistes), però cal encara un
esforç pacient per sostenir-los i enfortir la situació bàsica. L’es-
tudi se centra, en primer lloc, en les tesis doctorals llegides a les
universitats catalanes durant el període 1996-2002. Es classifiquen
per temàtica, pertinença als respectius departaments, àrees
de recerca i idioma. En segon lloc, es repassen les revistes catalanes
que publiquen continguts filosòfics. S’analitzen la dedicació
real a la temàtica filosòfica i els continguts. En aquest apartat s’analitzen
també els llibres publicats en català en aquest període
en relació amb la temàtica que tracten i també amb el tipus de
llibre (manuals, monografies, estudis...). En tercer lloc, s’analitzen
les dades que s’han pogut obtenir de la recerca reconeguda
per les institucions públiques: es destaquen les àrees i els
departaments als quals pertanyen, les aportacions econòmiques
que han rebut, la correlació amb les tesis doctorals i també la
correlació amb els resultats publicats.
Els resultats obtinguts permeten començar a respondre les
preguntes següents: si hi ha o no hi ha una comunitat científica
en els estudis filosòfics a Catalunya i si hi ha hagut unes línies
prioritàries en la recerca. Les primeres conclusions, que seran
completades en el següent informe sobre l’abast internacional
dels estudis, diuen que els instruments bàsics per construir tal comunitat
hi són, però cal dotar-los de reconeixement i acostumar
la comunitat de recerca al seu ús ordinari; i, en segon lloc, que
les àrees d’ètica i, sobretot, de lògica, filosofia del llenguatge i filosofia
de la ciència han gaudit de les ajudes de les administracions
públiques en una proporció més elevada.

1046 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
1. INTRODUCCIÓ. HI HA UN ÀMBIT
DE RECERCA FILOSÒFICA PROPI?
Per tal de valorar la bondat d’uns resultats és necessari un cert
coneixement previ de les expectatives possibles, que depenen,
evidentment, dels mitjans disponibles i de la qualitat de l’esforç
realitzat des d’aquests mitjans. Com que aquest és un primer informe
sobre la recerca en filosofia a Catalunya convé, doncs, realitzar
primerament un inventari ampli des del qual podríem esperar
uns resultats de la recerca que en filosofia acadèmica es fa a
Catalunya. Aquí l’adjectiu acadèmica té el sentit més noble possible;
és molt cert que des de Sòcrates fins a Kierkegaard o Nietzsche
sovint la creació filosòfica no es realitza en els llocs de la societat
programats institucionalment, i, també, que el que avui dia
es coneix amb el nom assaig d’idees, o simplement assaig, té regles
distintes de les d’una possible planificació del treball acadèmic.
Sembla previsible que la indústria editorial seguirà en aquest
camp de l’assaig, com en gairebé tots, una tendència de concentració
en el que es coneix com a autors mediàtics. També és veritat,
però, que les institucions acadèmiques actualment existents a
casa nostra són una realitat bàsica molt sovint desconeguda amb
unes possibilitats reals desaprofitades. Començarem, doncs, amb la
descripció d’aquesta realitat més opaca responent a les qüestions
següents: on s’ensenya filosofia?, on es publiquen «resultats»?,
on es discuteixen els resultats de la recerca?
Establir o no línies de recerca prioritàries suficientment conegudes,
o bé deixar gran part de la vida acadèmica a les espontaneïtats
actuals, sembla que sigui el dilema que aquest informe ha
de respondre. En conseqüència, mostrar les realitats on les possibilitats
que cal prioritzar estan situades és el primer dels punts
que tractarà aquest informe. No és fàcil diferenciar la docència
bàsica i la docència que és ja clarament una preparació per a la
recerca. Com tampoc no és fàcil identificar si existeixen o no «hàbits
de control» o de «presentació en societat» del que es computa
com a resultats en els informes dels grups de recerca. El
punt crucial podria ser la manca d’un sistema propi de publicacions
més o menys «canònic» que tothom tingués com a referent
bàsic de l’estat de les coses que permetés uns judicis habituals
menys subjectius sobre el valor de les realitats existents.
La recerca és fruit de la docència i més concretament de la
docència de tercer cicle. La iniciació normalitzada a una vocació
d’estudi i de recerca és l’elaboració d’una tesi doctoral. Certa-
ment caldrà discutir alguna vegada sobre l’estat dels estudis de
tercer cicle a les nostres universitats i la qualitat mitjana de les
tesis doctorals que es defensen en els nostres departaments. La
tendència a donar títols molt generals als programes de doctorat
(que sovint coincideixen amb els noms dels departaments
universitaris) indica, creiem, una manca d’elaboració de l’oferta
acadèmica i una falta de rigor o de coordinació entre línies de
recerca massa individualitzades.
El resultat que hem obtingut, però, ens allunya d’impressions
subjectives no contrastades amb dades i massa sovint
orientades en el que podríem determinar com el binomi retòric
desert/excepció. Ens referim al costum general de designar la
totalitat de la situació existent i del nivell que presenta en termes
molt i molt negatius (= desert), per tal de valorar una contribució
que es vol destacar molt positivament (= excepció). Les impressions
subjectives són impressions subjectives i no és gens
bona cosa edificar sobre aquestes impressions sense contrastar-les
mitjançant alguna anàlisi. Hom repeteix molt sovint que el
panorama és monòton, gris, rutinari, constantment sense mèrit,
per tal de destacar la bondat de tal o tal realitat que hom vol diferenciar
positivament de la resta. Aquesta pràctica no és sempre
innocent en la mesura que persegueix avantatges molt a
curt termini sense prendre’s cap molèstia a verificar les dades
que la justificarien en una mesura determinada. Des d’aquest
teló de fons hom repeteix abusos injustificables com són el descompte
en les qualificacions dels expedients dels alumnes de
les facultats de lletres a l’hora d’optar a ajuts a la recerca —ignorant
que els màxims sí que són comparables aïlladament—, o
com la desviació d’ajuts institucionals de la recerca en humanitats
cap a zones paracientífiques amb projectes sovint ben estranys.
La repetició generalitzada del binomi desert/excepció
com a teló de fons de judicis que fonamenten valoracions —feta
constantment des de tots els diferents angles possibles, i des de
fa molt de temps— ha acabat per fer-ne una rutina elemental
d’agitació i propaganda que serveix per excusar nivells molt insuficients
o per sobrevalorar nivells aparentment més correctes,
gairebé sempre en l’estadi de projectes molt brillants que
sovint desapareixen sense deixar cap rastre. Caldria, en bona lògica,
pensar o bé que el desert no és tant desert o bé que en cas

Filosofia | 1047
de continuar essent-ho les excepcions no són tan excepcions. El
més probable deu ser que hi ha una mica de les dues coses i
que el desert no és tan desèrtic i les excepcions no són tan excepcionals.
La veritat, ara per ara, és, però, que no tenim gaire
manera de saber-ho. I, el més preocupant encara, que hom no
senti gaire la urgència de saber-ho. La informació més detallada
possible, que és sempre una possibilitat, és també un deure, sobretot
quan hom dibuixa sobre rumors una política o es justifica
des de rumors la manca d’atenció a unes realitats que la necessitarien.
La construcció d’instruments d’una possible normalització
en la verificació habitual de la qualitat acadèmica és fruit d’una
llarga paciència. Com veurem, en els darrers vint anys s’han
creat algunes realitats que ofereixen possibilitats en aquest sentit.
El perill actual és que la inserció d’un fragment d’humanitats
en el repartiment dels recursos proporcionats per a la recerca
oficialment reconeguda com a tal, se salti habitualment aquestes
realitats en profit de projectes episòdics de major o menor brillantor,
amb els quals els seus valedors fan pressió sobre els ressorts
d’adjudicació d’ajuts sense que s’hagi definit prèviament
una clara preferència estratègica a favor d’aquelles realitats que
contribueixen directament a enfortir la situació bàsica.
Els redactors d’aquest informe dedicat a la recerca en filosofia
a Catalunya durant els anys 1996-2002 s’han centrat en
primer lloc en l’estudi de les tesis doctorals llegides en aquests
anys a les universitats catalanes. Es tracta de saber d’on surten i
cap on van. En alguns casos es veuen línies de recerca prou definides
per l’acumulació de treballs en una mateixa direcció; en
d’altres, són temes més personals o aïllats més o menys justificats.
Sovint la tesi doctoral comença una carrera acadèmica; en
altres casos, massa, l’acaba, en el més noble sentit que la vocació
personal de l’estudiós ha persistit durant anys contra obstacles
de tota mena. Recentment, certs entesos en la planificació
política de la recerca s’han lamentat de l’excessiu nombre de tesis
doctorals. El fet i el lament són símptomes que som en un
terreny en què l’espontaneïtat i la lògica de la planificació real o
desitjada no coincideixen. Totes les tesis doctorals en filosofia
deriven, però, d’una manera o d’una altra, d’allí on es fa filosofia,
sigui primerament i, sobretot, per la primera llavor de la vocació
filosòfica en molts de casos, sigui per la relació entre el director
i el doctorand, sigui per la possible inserció en la línia de recerca
d’un departament, explícita o implícita, ben definida o àmpliament
considerada, i, més darrerament, per la discussió en institucions
col . legials, com ara les diferents seccions de la Societat
Catalana de Filosofia (SCF), en les seves sessions ordinàries de
treball o en els cursos impartits per professors visitants.
És una qüestió delicada valorar fins a quin punt és més fecund
un cert aïllament personal que no pas la inserció en el diàleg
que possibilita la vida acadèmica més institucional —sempre hi
haurà maneres de fer molt diverses i no és una bona cosa recomanar
uniformitats. De totes maneres, sembla positiu, però, que
la qüestió «on es discuteixen els resultats?» es pugui respondre
amb la indicació d’algunes instàncies amb les quals sembli moralment
obligat d’entrar en contacte en emprendre estudis en una
determinada direcció. En l’informe tenim presents les accions
d’algunes institucions com ara la SCF, el Liceu Joan Maragall,
la Càtedra Ferrater Mora, durant el període considerat (1996-
2002). De naturalesa molt diferent, aquestes institucions, restaurades
o instituïdes en la dècada dels anys vuitanta, tenen en
comú que són àmbits on es pot discutir de filosofia en un terreny
acadèmic amb voluntat de continuïtat i de normalització. Si repassem
amb una mica d’atenció la nòmina dels participants durant
aquests anys, ens adonarem que uns certs hàbits de presència
conjunta en un moment d’elaboració del treball filosòfic
estan adquirits i poden ser consolidats. També durant aquests
anys l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia ha publicat a la
seva secció «Tesis doctorals a les universitats catalanes» tants
resums de tesis doctorals en filosofia com ha pogut obtenir dels
seus autors. La intenció dels editors de l’Anuari era, i és, una intenció
d’universalitat que topa, evidentment, amb uns límits, com
són: la manca de mitjans, d’autoritat, manca de voluntat de difusió
dels autors, reclusió en àmbits més petits, desconsideració,
etc. La naturalesa dels obstacles ens instrueix dels tipus de
problemes que ha de resoldre una política de recerca en filosofia
a Catalunya. La sort d’aquesta instància de vocació universal
i normalitzadora ens instrueix sobre com encarar una altra qüestió
fonamental per tal d’enriquir la vida d’estudi i de recerca en
filosofia avui a Catalunya: les coordinacions han de tenir un reconeixement
com a tal des de les institucions.
Les qüestions «on es publiquen “resultats”?», «on es discuteixen
els resultats?», també fóra molt llaminer respondre-les des
del binomi retòric habitual de què parlàvem abans del desert i
l’excepció. Els autors de l’informe pensem, però, que aquí més
que en qualsevol altra banda cal situar el punt decisiu que orientarà
el futur dels estudis filosòfics a Catalunya en els propers
anys: hi ha o no hi ha una comunitat «científica» en els estudis filosòfics
a Catalunya i com està estructurada? Entendrem millor la
naturalesa de la qüestió si no suposem la resposta afirmativa
com una cosa òbvia. Ni tan sols hi ha l’evidència que fóra desitjable
a qualsevol preu: hom podria estar obtenint uns bons
resultats des d’una manca de coordinació crònica, atès que
qualsevol empresa de coordinació, com que no procedeix de
mandats prou clars, introdueix factors de desequilibri en les difícils
relacions que defineixen l’actual estat de les coses. Sembla,
però, que fóra desitjable, si més no, la presentació conjunta de
les realitats existents i, des d’aquesta presentació, una exploració
de les possibilitats. En conseqüència, l’informe exposa deta-

1048 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
lladament les revistes que aquí publiquen filosofia i els tipus de
llibres en català que d’una manera o altra tenen a veure amb la
temàtica filosòfica. Aquí també, pensem, les bases estan posades
i el que cal sobretot és un esforç de continuïtat i de claredat
d’orientació.
Pel que fa a les revistes de filosofia en català les lliçons del
passat més recent són ben clares. Si hom fa un instrument amb
una finalitat pot obtenir mitjançant l’esforç i el temps que calgui
allò que es perseguia. Els híbrids i les indefinicions fluctuen en
aspectes diversos segons successives orientacions o s’enquisten
en si mateixos i desapareixen sense deixar gaire rastre. Que
la redacció i presentació d’una tesi doctoral sigui en veritat la
recepció efectiva d’un nou doctor a una comunitat de recerca
dependrà en el futur del fet que els instruments existents de comunicació
i de presentació del treball realitzat tinguin continuïtat
i alguna coordinació entre si. És aleshores, doncs, que el treball
de recerca postdoctoral podria establir-se en connexió amb la
recerca bàsica i serviria també per orientar-la. Els redactors de
l’informe hem volgut deixar constància de la realitat de les publicacions
filosòfiques en català i de fins a quin punt aquestes publicacions
tenien relació amb allò que els departaments universitaris,
els grups de recerca i les institucions acadèmiques com
ara la SCF estaven treballant.
La inserció de la recerca filosòfica en la recerca institucionalitzada
ha estat efectuada, creiem, d’una manera molt espontània,
sense cap pla coherent de conjunt sobre la totalitat dels
estudis filosòfics a la societat catalana. Han quedat de fet prioritzats
els sectors més adaptables a la «cultura de la recerca»
que està definida des de les necessitats de la recerca científica
estàndard sense tenir en compte si això afavoria o no, i fins a
quin punt, la possibilitat d’una política pròpia d’ordenació de tots
els estudis filosòfics. El problema és fonamental, perquè cal decidir
si es vol una política de recerca que afavoreixi estudis i iniciatives
definides en un marc estatal o internacional, o si es vol
que d’una manera o d’una altra la presència d’estudiosos i recercadors
catalans al nivell internacional d’estudis de les diferents
disciplines, períodes o especialitats filosòfiques, vagi essent
realitzada com a presència catalana. La segona possibilitat
demana prioritzar aquells instruments que les cultures normalitzades
tenen com a instruments bàsics (revistes d’estudi, edició
de textos clàssics, manuals universitaris, seguiment en la llengua
pròpia de la producció internacional —ressenyes i butlletins bibliogràfics).
Podria semblar més còmode una política de recerca
definida molt tècnicament des de criteris molt inherents en l’àmbit
internacional estàndard. És una opció possible. Si és la que
es pren caldria d’una manera o altra dir-ho. Si hom vol fer una
política de recerca dirigida a establir un nivell dels estudis filosòfics
comparable al dels francesos o italians cal establir-ne unes
bases orientadores i persistir en la seva aplicació en un període
de temps prou considerable (quinze, vint anys).
Els autors de l’informe hem volgut presentar unes dades que
permetin valorar la situació global i bàsica dels estudis filosòfics
a Catalunya. Les taules inserides ajuden a una lectura fàcil de la
informació disponible, que el lector trobarà completa en els annexos.
Com a resultat de l’exposició pública d’aquest informe, han
arribat nou comunicacions de les quals una corregia una dada
concreta, esmenada en aquesta edició; una altra ens facilitava
informació suplementària més enllà del període estudiat, i, finalment,
les altres qüestionaven els aspectes generals de l’informe.
El qüestionament feia referència sobretot a la mancança, en el report,
de dades referents a l’impacte internacional de la recerca.
Que aquest aspecte era quelcom que es deixava per al següent
informe és una cosa que ja hem dit. L’Institut d’Estudis Catalans
(IEC), a petició pròpia i dels interessats, va facilitar-nos noves dades
que hem incorporat als annexos, però que no han significat
cap variació significativa en les nostres taules. Això es deu al fet
que en el període estudiat la recollida de dades, la seva anàlisi, l’aparició
dels seus impactes, etc., encara estava molt menys estructurada
que ara, i que en moltes àrees aquestes dades de contrast
no apareixien, tot i que es té constància de l’existència de les publicacions.
És precisament la mancança d’aquests instruments en
aquest període una de les qüestions que l’informe ha tret a la llum.
En tot cas, esperem que tots aquests comentaris puguin
servir, des de l’esforç per conèixer tot l’abast de la recerca filosòfica
(des dels programes de doctorat fins a la presència internacional,
passant pels instruments necessaris per dur-la a terme),
per millorar les condicions que afavoreixen el conreu de la
filosofia a Catalunya.
2. ON S’ENSENYA FILOSOFIA?
2.1. Estudis superiors
Els estudis superiors de filosofia a Catalunya es realitzen actualment
a la Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), Universitat Ramon Llull (URL), Universitat de
Girona (UdG), Universitat Rovira i Virgili (URV) i Universitat
Pompeu Fabra (UPF). La situació dels estudis de filosofia a Catalunya
és molt diversa.
— La Facultat de Filosofia de la UB està dividida en tres departaments
que són: a) Departament de Filosofia Teorètica i
Pràctica, b) Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia
de la Cultura, i c) Departament de Lògica, Història i Filosofia
de la Ciència.

Filosofia | 1049
— La Facultat de Filosofia de la URL té dos departaments
que són: a) Departament de Filosofia Pràctica, i b) Departament
de Filosofia Teorètica i d’Història de la Filosofia i de la Ciència.
— La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB té un únic Departament
de Filosofia.
— La UdG té, a la Facultat de Lletres, un Departament de Filologia
i Filosofia dins el qual s’imparteixen els estudis de filosofia.
— La URV té, dins la Facultat de Lletres, el Departament
d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. D’altra banda, considerant
els ensenyaments per àrees de coneixement, hi ha les àrees
de filosofia, filosofia del dret i lògica i filosofia de la ciència.
— La UPF té una Facultat d’Humanitats, en la qual es cursa
la carrera d’humanitats i on agrupen les matèries en les quatre
grans àrees següents: filologia (llengua i literatura), història, art i
pensament.
2.2. La docència de tercer cicle
Tenim dades de la UB, la UAB i la URL. No tenim dades de doctorats
de filosofia de la UdG, la URV i la UPF.
A la UB els programes s’articulen per departaments. En alguns
biennis algun departament ha impartit més d’un programa.
El Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència té
programes molt generals com els que s’anomenen «Filosofia i
història de la ciència» (biennis 1994-1996, 1996-1998), «Història
de la ciència» (bienni 1998-2000), «Història de les ciències»
(biennis 2000-2002, 2001-2003, aquest darrer en col . laboració
amb el Departament de Filologia Semítica) i d’altres una mica
més específics com ara «Lògica pura i aplicada», «Ciència cognitiva
i llenguatge» (bienni 1995-1997), «Lògica i fonaments de la
matemàtica» (biennis 1999-2001 i 2000-2002).
Al Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia
TAULA 1
Nombre d’alumnes matriculats als cursos de doctorat
de la Cultura li passa el mateix. Té programes molt generals com
els que s’anomenen «Història de la filosofia: temes i perspectives»,
«Problemes de la filosofia contemporània» (biennis 1998-2000,
2000-2002 i 2001-2003), «Filosofia de la cultura i antropologia
filosòfica» (bienni 1999-2001), «Filosofia: història, estètica i antropologia»
(bienni 2000-2002, en col . laboració amb el Departament
de Filologia Grega), «Història de la filosofia, estètica i filosofia
de la cultura» (bienni 2001-2003, en col . laboració amb el
Departament de Filologia Grega). Altres programes, anteriors, eren
més específics, com ara «La tradició filosòfica: gènesi i recepció»
(bienni 1994-1996), «Construccions del subjecte» (bienni 1995-
1997), «Idealisme i modernitat», «Individualisme i responsabilitat»
(bienni 1996-1998).
Al Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica li passa el
mateix. Té darrerament també un programa molt general anomenat
«Filosofia, ètica i política» (biennis 1999-2001, 2000-2002,
2001-2003); altres programes, anteriors, eren més específics, a
saber: «Home, persona i ciutadà» (bienni 1994-1996), «Modernitat:
ciència i llibertat» (Bienni 1995-1997), «Déu a la filosofia»
(bienni 1996-1998), «Coneixement, interpretació i realitat», i «Moral
i política de la fi de segle» (bienni 1998-2000).
El Departament de Filosofia de la UAB organitza un programa
de doctorat de filosofia. Fins a l’any 1998, el programa constava d’un
tronc comú i de dues opcions —a) filosofia, b) filosofia de la ciència.
A partir del 1999, les opcions s’amplien a quatre: a) filosofia,
b) filosofia moral i política, c) filosofia de la ciència, i d ) estètica.
Amb l’ampliació de les opcions els títols esdevenen més generals
i hi ha una clara tendència a indicar el nom d’una disciplina
o especialitat o un problema general més que no pas l’estudi
d’un autor o un període.
Els títols dels programes de doctorat de la Facultat de Filosofia
de la URL han estat els següents: «Hermenèutiques: de la
ciència a la política» (curs 1996-1997); «Filosofia política i filosofia
Universitat Departament Nombre Percentatge
UB Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica 38 20,0
UB Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura 70 36,8
UB Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència 17 8,9
URL Departament de Filosofia Pràctica 8 4,2
URL Departament de Filosofia Teorètica i d’Història de la Filosofia i de la Ciència 7 3,7
UAB Departament de Filosofia 50 26,3
Total 190

1050 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
de la història» (cursos 1996-1997 i 1997-1998); «Persona, societat,
història» (cursos 1997-1998 i 1998-1999); «Arrels epistemològiques
de l’ètica i la política» (cursos 1998-1999 i 1999-2000);
«Teoria de la història i la política: qüestions disputades» (curs
1998-1999); «Alguns temes fonamentals del pensament contemporani»
(curs 2000-2001); «Metafísica, epistemologia i política
en la modernitat» (curs 2001-2002) i «Ésser, ethos i polis»
(curs 2002-2003). Sembla que es dibuixa una direcció prioritària
de la recerca en filosofia política.
No ha estat gens fàcil d’obtenir les sèries completes dels
totals dels alumnes matriculats de cada programa de doctorat
durant el període a què es refereix aquest informe. La xifra que
figura per a cada departament és la mitjana de les dades realment
disponibles per al període estudiat. És suficientment indicativa
dels volums respectius en què es distribueix l’atenció i
l’esforç al nivell més bàsic de la formació del personal investigador
(taula 1).
2.3. La iniciació a la recerca. Les tesis doctorals
Durant els anys 1996-2002 s’han llegit a les universitats catalanes
un total de noranta tesis doctorals. En l’annex I el lector trobarà
les tesis doctorals llistades per universitat, facultat, departament,
àrea de coneixement, director/a de tesi, idioma, any, autor
i títol. N’hem estudiat la distribució per departaments, l’idioma en
què estan escrites, la distribució per àrees de coneixement i la relació
amb les seccions de la SCF.
Enumerades les tesis per àrees de coneixement hem fet un
seguiment al més ampli possible segons les nostres possibilitats
de la trajectòria postdoctoral dels nous investigadors. La intenció
que hem perseguit ha estat la d’il·luminar al més clarament
possible aquest difícil moment de la vida de recerca, en el qual
es juga i es jugarà més en el futur la bondat de les polítiques de
recerca orientades o no a l’establiment d’hàbits d’acollida i persistència
en el treball de recerca (taules 2 i 3).
TAULA 2
Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002 distribuïdes per departaments
Departament Nombre Percentatge
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 28 31,1
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura (UB) 35 38,9
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 12 13,3
Departament de Filosofia Pràctica (URL) 1 1,1
Departament de Filosofia Teorètica i Història de la Filosofia i la Ciència (URL) 3 3,3
Departament de Filosofia (UAB) 11 12,2
Total 90
TAULA 3
Comparativa tesis - alumnes de doctorat
Departament Total Percentatge
Percentatge
d’alumnes matriculats
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 28 31,1 20,0
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura (UB) 35 38,9 36,8
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 12 13,3 8,9
Departament de Filosofia Pràctica (URL) 1 1,1 4,2
Departament de Filosofia Teorètica i Història de la Filosofia i la Ciència (URL) 3 3,3 3,7
Departament de Filosofia (UAB) 11 12,2 26,3
Total 90

Filosofia | 1051
TAULA 4
Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002
distribuïdes segons l’idioma emprat
Idioma Nombre
Català 29
Espanyol 59
Anglès 2
Total 90
TAULA 5
Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002
distribuïdes per àrees de coneixement
Àrea Nombre
Filosofia antiga 8
Filosofia medieval 8
Filosofia moderna 8
Filosofia contemporània 22
Ètica i política 11
Lògica, història de la ciència i filosofia de la ciència 12
Metafísica 5
Estètica
Diverses (antropologia, literatura,
8
filosofia de la cultura, cinema) 8
Total 90
TAULA 7
Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002 per anys
Segons l’idioma emprat, la proporció s’aproxima a un terç
en català, dos terços en espanyol (taula 4). L’única explicació a
aquest fet un cop observades les temàtiques, els departaments
o els directors és que el doctorand redacta amb la llengua que
domina, i no té relació amb cap altre variant. A la llum d’aquests
resultats, constatem que la política de normalització lingüística
iniciada al nostre país a principis dels anys vuitanta no ha servit
per normalitzar el català com a llengua d’investigació en l’àmbit
de la filosofia (taula 4).
Les taules 5, 6 i 7 proporcionen diferents ordenacions. Els criteris
que hem seguit són: no classificar cap tesi en més d’una àrea,
TAULA 6
Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002
relacionades amb les temàtiques de les seccions de la SCF
Temes/grups Nombre
Filosofa antiga 5
Grup d’Hermenèutica i Platonisme 3
Filosofia medieval 9
Filosofia moderna 9
Filosofia contemporània 15
Grup d’Estudis Fenomenològics 3
Grup d’Estudis Sartreans 3
Grup de Filosofia Analítica 7
Filosofia pràctica 10
Altres 26
Total 90
Departament 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 5 3 4 1 8 4 3
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia
de la Cultura (UB) 3 4 6 3 4 8 7
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 2 1 5 — — 3 1
Departament de Filosofia (UAB) 2 5 1 1 2 — —
Departament de Filosofia Pràctica i Departament de Filosofia
Teorètica i Història de la Filosofia i la Ciència (URL) — — 2 — 2 — —
Total 12 13 18 5 16 15 11

1052 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
i ens hem fixat sobretot en el títol de la tesi per decantar-nos per
una classificació temàtica o històrica. La classificació es fa d’acord
amb allò que l’autor del treball considera autènticament rellevant
de la seva recerca, tal com s’expressa en el títol. Si l’autor fa sortir
el nom d’un pensador la classifiquem per època, per exemple:
si la tesi es titula Ser y amor en ... santo Tomàs queda dins l’àrea
medieval i no en l’àrea de metafísica. Si la tesi es titula Para una
metafísica de la intencionalidad queda classificada dins l’àrea de
metafísica i no dins l’època de l’autor que tracta principalment.
3. ON ES PUBLIQUEN «RESULTATS»?
3.1. Revistes de filosofia
En l’annex II el lector trobarà un índex dels articles i les recensions
de dotze revistes que d’una manera o altra publiquen a
Catalunya resultats de la recerca filosòfica durant el període estudiat.
Són les següents: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
(IEC, Barcelona), Ars Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull
Blanquerna (Barcelona), Comprendre. Revista Catalana de Filosofia
(Barcelona), Convivium (Barcelona), Diàlegs. Revista d’Estudis
Polítics i Socials (Barcelona), Enrahonar. Quaderns de Filosofia
(Bellaterra), Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana
(Barcelona), Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres
de la UdG (Girona), Idees: Revista de Temes Contemporanis
(Barcelona), Mania. Revista de Pensament (Barcelona), Revista
Catalana de Teologia (Barcelona), Transversal (Lleida).
D’aquestes revistes, estan dedicades íntegrament a la filosofia
les següents: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
(IEC), Comprendre. Revista Catalana de Filosofia (URL), Convivium
(UB), Mania. Revista de Pensament (UB) i Enrahonar. Quaderns
de Filosofia (UAB). Les altres publicacions hi dediquen un
cert percentatge (es compta en nombre d’ítems —articles, ressenyes,
etc.). Percentatge significatiu: Ars Brevis, gairebé un 50 %,
i Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana, un
40 %; percentatge excepcional: Estudi General. Revista de la Facultat
de Lletres de la UdG (UdG), amb un monogràfic, i Diàlegs.
Revista d’Estudis Polítics i Socials, un 15 %; la Revista Catalana de
Teologia hi dedica un 10 %, i a Idees: Revista de Temes Contemporanis
hi ha una aparició del 3 %.
Pel que fa als idiomes de la producció filosòfica a Catalunya
les dades són les següents: d’un total de 532 ítems, 264 són en català
(el 49,6 %), 235 en espanyol (el 44 %), un 3,9 % són en
anglès (21 ítems), un 0,6 % en francès (3 ítems), un 1,1 % en italià
(6 ítems) i un 0,3 % en portuguès (2 ítems).
Els percentatges de llengua emprada són els següents. De
les revistes estrictament filosòfiques: Anuari de la Societat Cata-
lana de Filosofia, 88 % de català (4 % d’espanyol i anglès, 2 % de
francès i italià); Comprendre, 100 % de català; Enrahonar, 30 %
de català (52 % d’espanyol, 12 % d’anglès, 3 % d’italià, 1,5 % de
portuguès i 0,7 % d’alemany i francès); Convivium, 7,8 % de català
(90 % d’espanyol, 2 % d’anglès); Mania, 2 % de català (96 %
d’espanyol i 2 % d’italià). I de les que compaginen filosofia amb
altres temàtiques majoritàries: Ars Brevis, 68 % de català (29 %
d’espanyol, 1,5 % d’anglès i francès); Diàlegs, 94 % de català
(6 % d’espanyol); Espíritu, 4 % de català (96 % d’espanyol); Estudi
General, 100 % de català; Idees, 100 % de català; Revista
Catalana de Teologia, 85 % de català (15 % d’espanyol).
Sembla clar que existeixen instruments propis per tal de fer
públics els resultats de la recerca filosòfica que es fa a Catalunya.
Això és sobretot veritat a títol individual, és a dir, en cas que
hom redacti un article o una ressenya té on publicar-lo. També
és possible observar com a novetat d’aquests darrers quinze
anys la presència de publicacions conjuntes o afins de grups
d’estudi i de recerca que determinen les zones on una major intensitat
d’estudi s’està efectuant i un nivell internacional de recerca
està produint-se mitjançant un esforç col . lectiu (filosofia
antiga, hermenèutica i platonisme, filosofia medieval, filosofia
pràctica, grup d’estudis cartesians, grup d’estudis kantians,
grup d’estudis fichteans, grup d’estudis analítics, grup d’estudis
fenomenològics, filosofia catalana, filosofia i gènere). També comença
a ser habitual la publicació en revistes catalanes de professors
forasters convidats repetidament i amics estables de la
iniciativa conjunta dels investigadors catalans, de manera que
un lector atent pot seguir no únicament contribucions individuals,
com era tradició, sinó també la coordinació dels esforços
acadèmics que intenten assegurar la continuïtat desitjable en el
si d’escoles universitàries. Els protagonistes d’aquests esforços
—que cal consolidar i augmentar— són, per dir-ho amb una expressió
gràfica o metafòrica, els «pares de la recerca futura», relacionats
entre si i amb professors visitants que els ajuden a
aconseguir mantenir un nivell digne de treball.
Fóra desitjable el seguiment habitual de línies de recerca en
informes o butlletins bibliogràfics a les revistes catalanes —tant de
les contribucions que majoritàriament s’hi fan com de les zones
de recerca més habituades a publicar en revistes estrangeres—,
així com també caldria un seguiment més constant de les relacions
amb professors convidats que mantenen una relació estable
amb les universitats catalanes i la coordinació d’aquest aspecte
amb les sortides d’estudi a l’exterior. D’alguna manera el treball
efectuat pot posar límits a segons quins aïllaments. Si el panorama
actual no pot fomentar cap autocomplaença del tipus que sigui
tampoc no s’hi val a no partir d’una situació ja assolida i
menystenir-la habitualment amb poc o gaire fonament. Les revistes
actualment existents han de trobar en la continuïtat unes línies

Filosofia | 1053
de treball específic i eliminar zones frontereres entre la revista
d’actualitat i la d’estudi, l’assaig i la recerca filosòfica, o la simple
juxtaposició enquadernada d’articles d’iniciatives molt individuals.
Cal que les revistes triïn algunes vocacions específiques que justifiquin
la seva continuïtat i els donin un cert caràcter prou definit.
3.2. Llibres de filosofia
Com que aquest és un primer informe sobre la recerca a Catalunya
els redactors hem pensat que calia fer un estudi del panorama
de l’edició de llibres de filosofia en català en el període estudiat.
El trobarà el lector en l’annex III. L’hem classificat per anys i
segons es tracti de: a) estudi científic, b) assaig, monografia, resultats
de la recerca (breus), c) manual universitari-obra de referència,
d ) edició-traducció de textos clàssics, e) assaig divulgació.
La intenció d’aquest esforç de documentació ve determinada
per la finalitat de mostrar que l’edició de llibres en filosofia en català
no és tan escassa com a vegades ens sembla (taules 8 i 9).
TAULA 8
Llibres de filosofia per àmbits i categories
Cal remarcar la tasca que ha realitzat en la publicació de filosofia
en català la col . lecció «Textos Filosòfics», primerament editada
per Laia i després per Edicions 62, que ha procurat la traducció
en edicions acurades de grans obres del pensament filosòfic
de tots els temps. Aquest projecte, iniciat durant la dècada dels
vuitanta, aconseguirà properament arribar al centenar de títols
sobre els cent cinquanta del projecte original. Amb anterioritat al
període estudiat, cal recordar en el mateix sentit també la col . lecció
«Clàssics del Pensament Modern» d’Edicions 62. I la continuïtat
en la publicació dels clàssics grecs i llatins en la col . lecció «Bernat
Metge». En els anys que abasta aquest informe, la publicació
s’ha diversificat en segells editorials: d’una banda, les edicions de
les mateixes universitats, però també, de l’altra, altres editorials
que garanteixen una distribució i presència més sòlida: les publicacions
de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Fundació Bernat
Metge, Edicions 62, Proa, Pòrtic, Barcelonesa d’Edicions, Eumo,
Pagès Editors, Edicions 3 i 4, Cruïlla, Empúries, etc. (taula 9).
La correlació amb les tesis doctorals llegides (taula 10) ens
mostra que d’una manera o una altra hi ha un públic suficient
Àrea
a) Estudi
científic
b) Assaig,
monografia,
resultats
de la recerca
(breus)
c) Manual
universitari /
obra
de referència
d ) Edició/
traducció
de textos
clàssics
e) Assaig
divulgació
Total
Filosofia antiga 5 2 0 8 0 15
Filosofia medieval 3 2 0 2 0 7
Filosofia moderna 14 2 4 4 0 24
Filosofia contemporània 18 4 0 6 7 35
Estètica 1 2 0 0 0 3
Ètica i política
Lògica, història de la ciència
11 5 3 0 8 27
i filosofia de la ciència 3 2 2 1 2 10
Metafísica 2 2 0 0 0 4
Diverses* 4 2 2 0 8 16
Filosofia catalana 10 5 1 3 1 20
Història de la filosofia 0 2 7 0 6 15
Total 71 31 21 24 32 176
** Antropologia, literatura, filosofia de la cultura, filosofia i cinema, etc.

1054 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
TAULA 9
Llibres de filosofia per àmbits i anys
Àrea 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Total
Filosofia antiga 5 4 0 2 2 1 1 15
Filosofia medieval 0 1 1 0 3 0 2 7
Filosofia moderna 4 4 7 4 1 1 3 24
Filosofia contemporània 4 15 1 2 4 2 7 35
Estètica 0 0 0 3 0 0 0 3
Ètica i política 3 1 2 7 6 4 4 27
Lògica, història de la ciència
i filosofia de la ciència 1 0 3 3 0 1 2 10
Metafísica 2 0 1 0 1 0 0 4
Diverses* 2 1 5 0 1 3 4 16
Filosofia catalana 3 4 2 2 3 4 2 20
Història de la filosofia 2 2 4 2 0 4 1 15
Total 26 32 26 25 21 20 26 176
* Antropologia, literatura, filosofia de la cultura, filosofia i cinema, etc.
TAULA 10
Correlació dels llibres de filosofia amb les tesis doctorals llegides
Àrea Llibres
Tesis doctorals
llegides
Filosofia antiga 15 (8,5 %) 08 (8,7 %) 16
Filosofia medieval 7 (3,9 %) 09 (9,9 %) 7
Filosofia moderna 24 (13,6 %) 08 (8,7 %) 30
Filosofia contemporània 35 (19,9 %) 22 (24,2 %) 36
Estètica 3 (1,7 %) Englobades a «Diverses» 3
Ètica i política 27 (15,3 %) 11 (12,1 %) 31
Lògica, història de la ciència i filosofia de la ciència 10 (5,7 %) 12 (13,2 %) 11
Metafísica 4 (2,3 %) 05 (05,6 %) 4
Diverses (antropol., lit., fil. de la cultura, cinema) 16 (9,1 %) 16 (17,6 %) 16
Filosofia catalana 20 (11,4 %) Englobades a «Diverses» 21
Història de la filosofia 15 (8,52 %) Englobades a «Diverses» 15
Total 176 190
Total

Filosofia | 1055
que pot seguir, a nivells ben diferents, un esforç cap a una normalització
de la vida filosòfica en el nostre país. Estratègicament
ens sembla que cal prioritzar amb més intensitat l’edició-traducció
de textos clàssics i els manuals universitaris. Això hauria de ser
previst en una política de recerca, perquè el fet de dotar-nos o
no dotar-nos en llengua pròpia dels instruments d’estudi bàsic
donarà un perfil digne o subsidiari a tot el que en filosofia es faci
a Catalunya.
4. LA RECERCA INSTITUCIONALITZADA
No tenim dades totals per tal de determinar quin percentatge de
la despesa total correspon a la filosofia dins l’estat actual de la
política de recerca. Pensem, a partir de diferents indicis, que mai
ha estat valorat el fet que hi fos destinada una xifra constant.
L’estudi de les dades corresponents a la UAB indica que el finançament
obtingut pel Departament de Filosofia representa un
TAULA 11
Ajuts concedits per departaments
0,7 % de l’import total sol . licitat (observeu que un 0,7 % és el
que es demana per a ajuda als països subdesenvolupats) i un
0,8 % del total concedit. L’estudi comparatiu entre les sol . licituds
i les concessions fóra del tot necessari per tal de determinar si
els possibles dèficits deriven d’una menor «cultura de l’ajut de
recerca» per part de potencials sol . licitants, o d’una menor atenció
a les disciplines filosòfiques per part de les decisions efectives
de concessió. Les dades corresponents a la UAB permeten
afirmar que a la filosofia se li concedeix el 67 % del que demanen,
mentre que el percentatge general és d’un 78 %. Fóra molt
desitjable poder fer el mateix estudi comparatiu amb les dades
de tots els departaments de filosofia de les universitats catalanes
que no hem pogut obtenir.
Les mateixes consideracions objectives s’haurien de poder
fer en la distribució dels ajuts concedits entre els departaments.
A partir de les dades obtingudes del Departament d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació (DURSI) la situació durant
el període estudiat queda reflectida a les taules 11 i 12.
Departament Import (m) Percentatge
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 153.979,27 48,9
Departament de Filosofia (UAB) 53.129,47 16,9
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura (UB) 38.765,28 12,3
Departament de Filologia i Filosofia (UdG) 35.999,58 11,4
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 31.545,54 10,0
Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV) 1.502,53 0,5
Departament de Filosofia Pràctica i Departament de Filosofia Teorètica
i d’Història de la Filosofia i de la Ciència (URL) 0,00 0,0
Total 314.921,67
TAULA 12
Ajuts concedits per grans àrees
Àrea Import (m) Percentatge
Lògica, història i filosofia de la ciència 162.393,47 56,4
Filosofia teorètica i pràctica 80.896,23 28,1
Història de la filosofia, estètica i filosofia de la cultura 44.625,15 15,5
Total 287.914,85

1056 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
No és gens fàcil explicar la desproporció a favor de l’àrea de
lògica, història i filosofia de la ciència, que concentra més de la
meitat dels ajuts concedits. Per tal de poder aventurar una explicació
fiable hauríem de tenir primerament una taula semblant a
l’anterior amb els percentatges de les sol . licituds d’ajuts de recerca
fetes pels diferents departaments i observar les possibles
desviacions. Sense aquestes dades hom pot suposar que existeix
una menor «cultura de l’ajut» en els altres departaments. En
el cas que les desviacions mostressin alguna preferència en el
sistema d’adjudicacions encara caldria poder esbrinar si aquesta
preferència correspon a nivells de recerca més alts en els projectes
presentats o una preferència cap a una zona de recerca
en virtut d’alguna política no explicitada. És desitjable, doncs,
per a una major transparència de la resolució dels ajuts, tenir dades
públiques de tot el que es presenta a les diferents instàncies
que resolen efectivament.
El període que nosaltres estudiem ha travessat la vigència
del II Pla de Recerca de Catalunya (1997-2000) i del III Pla de
Recerca de Catalunya (2001-2004). El II Pla de Recerca de Catalunya
1997-2000 del Comissionat per a Universitats i Recerca
del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya
va ser editat el novembre del 1997. El contingut pel que fa a filosofia
presentava com a centres de recerca únicament dos: el
Centre d’Estudis d’Història de les Ciències de la UAB i el Centre
de Recerca per a la Història de la Tècnica Francesc Santponç i
Roca de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un altre
apartat del Pla presentava cinc àrees d’interès amb un únic grup
de recerca per a cada àrea.
— Estètica i teoria de les arts (Grup de Perspectives Culturals
del Món Contemporani. Inflexions en l’Estètica i el Pensament.
Departament d’Humanitats, Universitat Pompeu Fabra. Investigador
de contacte: R. Argullol).
— Filosofia del dret (Grup de Filosofia del Dret. Departament
de Dret. Universitat Pompeu Fabra. Investigador de contacte: A.
Calsamiglia. Actualment Joan Josep Moreso Mateos).
— Filosofia (Grup de Pragmàtica i Tecnologia Filosòfiques.
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de
la Cultura. Universitat de Barcelona. Investigador de contacte:
F. Fortuny).
— Lògica i filosofia de la ciència (Grup de Recerca en Lògica
Algebraica. Departament de Lògica, Història i Filosofia de
la Ciència. Universitat de Barcelona. Investigador de contacte:
J. M. Font).
— Història de la ciència (Grup de Recerca d’Història de la
Ciència. Institució Milà i Fontanals del CSIC. Investigador de
contacte: Jon Arrizabalaga).
El III Pla de Recerca de Catalunya 2001-2004 del DURSI, va
ser editat el juliol del 2001. En l’apartat que es titula «Balanç del
II Pla de Recerca de Catalunya (1997-2000)» de la memòria
del III Pla de Recerca no hem sabut trobar cap referència ni dels
centres de recerca ni dels grups de recerca ni dels seus resultats
que figuraven com a àrees d’interès. Tampoc es veu cap referència
a la filosofia ni en les àrees concertades ni en els programes
horitzontals.
Tot sembla indicar que la planificació actual de la recerca
no ha definit estratègicament cap àrea prioritària ni cap direcció
definida que pugui emmarcar una política específica en filosofia.
En conseqüència, la situació actual no està recolzada sobre
cap deliberació prèvia a partir de la qual se’n derivi un
resultat o uns precedents que calgui tenir en compte. En l’actual
situació la iniciativa de constitució i manteniment de grups
de recerca arrenca del professorat universitari més o menys
des dels seus departaments cap als mateixos vicerectorats de
recerca i institucions com ara la Generalitat de Catalunya, el
Ministeri d’Educació i Cultura, el Ministeri de Ciència i Tecnologia
(MCT) i la Unió Europea. Els criteris de concessió i de continuïtat
són més o menys variables. I, com hem vist, no hi ha cap
definició marc que pugui orientar les iniciatives en un sentit durador.
El lector trobarà en l’annex IV una relació distribuïda per
universitats dels diferents grups de recerca consolidats, projectes
i altres grups d’investigació. La consolidació d’una iniciativa
o el manteniment d’un projecte va lligat en la pràctica a les continuïtats
dels ajuts. Es fa molt difícil de seguir la vida efectiva
dels grups i la seva «doble vida» en tant que membres de la recerca
«reconeguda» i un treball més continu no subvencionat.
Per tal que el lector pugui tenir una visió clara del teló de fons
que marca la situació establim per àmbits de coneixement una
llista dels ítems de recerca reconeguts i vigents durant el període
i les tesis doctorals llegides. Amb totes les precaucions que
calgui no deixa de ser una eina útil per tal de poder determinar
la correlació o manca de correlació entre alguna política de recerca
reconeguda i el moment més espontani de la vida universitària
(taules 13 i 14).
La lectura d’aquestes taules comparatives sembla que ens
indica:
— o bé que hi ha una tendència ascendent en la programació
de la recerca cap a les àrees de lògica i ètica, el resultat de
la qual es veurà en els propers anys;
— o bé que hi ha una més bona «cultura de l’ajut» en les àrees
de lògica i ètica, fet que podrà ser o no corregit en els anys vinents
d’acord amb alguna planificació desitjable d’una política
de recerca en filosofia.

Filosofia | 1057
ANNEX I
Tesis doctorals
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA I PRÀCTICA
Núm.
Àrea de
coneixement
Àrea
TAULA 13
Ítems de recerca i tesis doctorals llegides
Ítems de recerca vigents Tesis doctorals
durant el període llegides
Filosofia antiga 2*(2,85 %) 8*(9 %)
Filosofia medieval 3*(4,3 %) 8*(9 %)
Filosofia moderna 1*(1,4 %) 8*(9 %)
Filosofia contemporània 5*(7,1 %) 22*(24 %)
Ètica i política 11*(15,7 %) 11*(12 %)
Lògica, història de la ciència i filosofia de la ciència 34*(48,6 %) 12*(13 %)
Metafísica 2*(2 %) 5*(6 %)
Estètica 2*(2,9 %) 8*(9 %)
Diverses (antropologia, literatura, filosofia de la cultura, cinema) 10*(14,3 %) 8*(9 %)
Total 70*(20 %) 90*(20,0 %)
Grans àrees de coneixement
TAULA 14
Ítems de recerca per grans àrees de coneixement i ajuts concedits
Ítems de recerca vigents Tesis doctorals
durant el període llegides
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
1 Antiga Francisco Canals Vidal espanyol 1997 Francesc Xavier La doctrina del ser en Aristóteles (lectura del libro
Antich Valero Z de los Metafísicos)
2 Antiga Josep M. Petit Sullà espanyol 2000 Rosa M. Claveras Pérez Facultad psíquica y operación vital en el tratado
acerca del alma de Aristóteles
Ajuts concedits
Lògica, història i filosofia de la ciència 34 (48,6 %) 12 (13,3 %) 162.363,47 m (56,4 %)
Filosofia teorètica i pràctica 15 (21,4 %) 24 (26,7 %) 80.896,23 m (28,1 %)
Història de la filosofia, estètica i filosofia de la cultura 21 (30,0 %) 54 (60,0 %) 44.625,15 m (15,5 %)
Total 70 (35 %) 90 (35 %) 287.914,85 m

1058 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA I PRÀCTICA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
3 Antiga Antoni Prevosti Monclús espanyol 2002 Miquel Puig Raüll La definición requerida en Gamma 1012 a 21-24.
El principio de no contradicción de Aristóteles
como problema filosófico de alcance teológico
5 Antiga Jordi Sales i Coderch català 1998 Josep Monserrat Comentari de El polític de Plató
4 Antiga Jordi Sales i Coderch espanyol 2000 Beatriz Cecilia Bossi Virtud y conocimiento en Platón y Aristóteles
6 Antiga Jordi Sales i Coderch català 2002 Antoni Bosch Veciana Amistat i unitat en el Lisis de Plató
7 Medieval Eudald Forment Giralt espanyol 2000 Enrique Martínez Persona y educación en Santo Tomás de Aquino
8 Medieval Eudald Forment Giralt català 2000 Alexandre Verdés Consciència i fonament (estudi sobre el
Molas
López
García
Ribas coneixement de l’ànima segons sant Tomàs)
9 Medieval Eudald Forment Giralt espanyol 2002 Patricia Astorquiza Ser y amor. Fundamentación metafísica del amor
Fierro en santo Tomás de Aquino
10 Medieval Josep M. Petit Sullà català 1998 Emília Olivé Vidal Gil de Roma. Una proposta ontològica a la fi del
segle XIII
11 Moderna Margarita Boladeras català 2001 Ramon Alcoberro Subjecte i Il . lustració. Diderot i la construcció del
Pericay subjecte moral
12 Ètica i política Margarita Mauri Álvarez espanyol 1996 Antoni Bielsa Drotz Aspectos materiales de la ética kantiana
13 Contemporània José L. Arce Carrascoso espanyol 1998 Aldo Marcelo Celestini La filosofía de Richard Rorty: el sentido crítico
del pragmatismo rortyano
14 Contemporània Eudald Forment Giralt espanyol 2000 Salvador Antuñano G. K. C. o la llave de la realidad perdida. Estudio
Alea sistemático sobre la fundamentación metafísica de
las ideas de Gilbert Keith Chesterton en su diálogo
con la modernidad
15 Contemporània José M. García de la Mora espanyol 2000 Nativitat Senserrich Bases para una filosofía de la religión en Xavier
Morata Zubiri. Religión y religación: desde el objeto de la
filosofía a una filosofía de la religión
16 Contemporània Artur Juncosa Carbonell català 1996 Albert Llorca Arimany De l’eidètica pràctica a l’hermenèutica en el pensament
de Paul Ricoeur (aproximació a una anàlisi dels
fonaments categorials de la filosofia moral)
17 Contemporània Francisco López Frías espanyol 1997 Miguel Escudero Royo Tribunal de náufragos. Ensayo de razón histórica
sobre un proyecto de cultura española
18 Ètica i política Josep M. Alsina Roca espanyol 2000 Mª Mercedes Palet Educación y virtudes: aspectos filosóficos y
Comas psicológicos del desarrollo moral en familia

Filosofia | 1059
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA I PRÀCTICA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
19 Ètica i política Josep M. Alsina Roca espanyol 2001 Mª Esther Gómez El estado del bienestar. Presupuestos éticos y
de Pedro políticos
20 Ètica i política Cortia Orts espanyol 1998 Joan Carles Helvira Por una macroética de la corresponsabilidad
21 Ètica i política Artur Juncosa Carbonell català 1996 Josep Maria Lozano Ètica i gestió
22 Ètica i política Margarita Mauri Álvarez espanyol 2000 Liliana Beatriz Irizar Virtud moral y conocimiento de la verdad en la
Husé
Soler
filosofía aristotélico-tomista
23 Metafísica Santiago Fernández Burillo català 1997 Hug Banyeres Baltasà Metafísica de la música
24 Metafísica Eudald Forment Giralt espanyol 1996 Magdalena Bosch Para una metafísica de la intencionalidad
Rabell
25 Metafísica Eudald Forment Giralt espanyol 1996 Pau Giralt Sos Ser y libertad
26 Metafísica Eudald Forment Giralt espanyol 2001 José Angel Agejas Valor moral y apertura espiritual. Lectura
Esteban del pensamiento de Joseph de Finance
27 Estètica David Estrada Herrero espanyol 1999 Juan Ramon Nieto Estética del amor en Sombra del paraíso,
del Villar de Vicente Aleixandre
28 Estètica Josep M. Caparrós Lera espanyol 2001 Jorge Puigdoménech Genealogía y esperanza en la filosofía de la
i Francisco Romero Baró López existencia de Ingmar Bergman
b) DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE LA CULTURA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
29 Antiga Antonio Alegre Gorri espanyol 2001 Luis Bredlow Wenda El poema de Parménides. Un ensayo
de interpretación
30 Medieval Francesc Fortuny Bonet espanyol 1997 Rafael Águila Ruiz El siglo XIII: ¿tránsito o esplendor de la escolástica?
31 Medieval Francesc Fortuny Bonet espanyol 2000 Noeli Dutra Rossatto La construcción del conocimiento y la historia en
Joaquín de Fiore
32 Medieval Francesc Fortuny Bonet espanyol 2001 Paloma Llorente La crítica de Petrus Johannis Olivi al aristotelismo
Megias de su tiempo
33 Estètica Antoni Marí Muñoz català 1999 Eduard Cairol Carabi La recerca de la Flor Blava. L’expressió de
l’inexpressable en l’estètica de Novalis
34 Moderna Jaume Mascaró i Pons català 2002 Jordi Soler Alomà El concepte d’alienació al pensament de Karl Marx

1060 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
b) DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE LA CULTURA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
35 Moderna Miguel Morey Farré català 1997 M. Magdalena Polo Un 3/4 de filosofia de la música romàntica. La
Pujadas polèmica filosoficomusical del romanticisme alemany
entre la música pura i la música pragmàtica
36 Moderna Josep M. Petit Sullà espanyol 1999 José Segura Munera La religión de la humanidad en Augusto Comte
37 Moderna Octavi Piulats i Riu espanyol 2000 Angel Luis León Hereza Trabajo, muerte y reconciliación en Hegel.
Comentario a la Fenomenología del espíritu en
diálogo con la Filosofía real
38 Moderna Eugenio Trias espanyol 1996 Domingo Cia Lamana El concepto «formación» de Hegel como propuesta
narrativa
39 Contemporània Rafael Argullol Murgadas espanyol 1999 Jordi Ibáñez Fanés Hacia un arte transparente. El problema del
totalismo y antitotalismo en la crítica a la tradición
estética de la modernidad en Benjamin y Heidegger
40 Contemporània Fina Birulés Bertrán català 1998 Anna Masó Monclús Acció i teoria política en Hannah Arendt. Nocions
presents en les obres de joventut sobre Agustí i Rahel
41 Contemporània Agustín González Gallego espanyol 2001 José Antonio Molero La trágica soledad del héroe contemporáneo en
Bote Albert Camus
42 Contemporània Agustín González Gallego espanyol 2002 Juan Carlos Gómez El ser para-otro sartreano
43 Contemporània Miguel Morey Farré català 1996 Jordi Martin Fierro Lectura de Michel Foucault: les tecnologies de la
García
coerció social
44 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 1998 Maria Mateo Ferrer Del acontecimiento de la verdad en la obra de arte.
Aproximación a la ontología de Heidegger a partir
de su visión del arte
45 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 1998 Rafael Manjón Una lectura de María Zambrano
Rodríguez
46 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 2001 José Luis Puertas La evolución del pensamiento y la obra de Frederich
Manzano Nietzsche. Proyecto utópico. Ascetismo y simbolismo
en la configuración del discurso nietzscheano
47 Contemporània Miguel Morey Farré català 2001 David Picó Sentelles Nietzsche i la música
48 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 2002 José Agustín Ezcurdia Tiempo y amor en la filosofía de Bergson
49 Contemporània Amador Vega Esquerra català 1998 Jordi Pigem Pérez El pensament de Raimon Panikkar. Una filosofia
Corona
de la interdependència
50 Estètica Antonio Aguilera Perdrosa català 2001 Miquel Mallol Esquefa La nominació de l’artefacte en el procés de disseny

Filosofia | 1061
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
b) DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE LA CULTURA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
51 Estètica Rafael Argullol Murgadas espanyol 1998 Carlos María Moreno Luis Cernuda ¿poeta romántico?
52 Estètica Gerard Vilar Roca espanyol 2002 Javier-Eladio Guzmán La intencionalidad artística desde Richard
Pérez
Villanueva Wollheim. Filosofía de la mente y estética
53 Ètica i política Antonio Domènech català 2000 Jordi Mundó Blanch Ètica, identitat i ciència social normativa
54 Ètica i política Begoña Román Maestre espanyol 2000 Miguel Schafschetzy Ética, sufrimiento y procreación. Posibilidad de una
Steiner ética naturalista del deber
55 Metafísica Antonio Aguilera Perdrosa català 1997 Lluís Maria Xirinachs Un model global de realitat
Damians
56 Diverses Eustaquio Barjau català 1997 Anna Montané Forasté La repetició de Peter Handke
57 Diverses Fina Birulés Bertrán espanyol 2001 Pablo Nacach A través del espejo. Individuo y sociedad en la obra
de Jesús Ibáñez
58 Diverses Francisco Caja López espanyol 1998 Maria Rosa Roca La interpretación del psicoanálisis
Romalde
59 Diverses Santiago López Petit espanyol 2001 Marina Garcés En las prisiones de lo posible
Mascareñas
60 Estètica Jaume Mascaró i Pons espanyol 2002 Núria López Lupiañez En pensamiento de Tristan Tzara en el período
dadaísta
61 Diverses Miguel Morey Farré espanyol 2002 Antonio Castilla Cerezo Apología del fracaso. Una visión esquizoanalítica
de la cultura de masas
62 Diverses Octavi Piulats i Riu espanyol 2002 Juan Carlos Ochoa Mito y chamanismo: el mito de la tierra sin mal en
Abaurre los Tupí-Cocama de la Amazonía peruana
63 Estètica Miguel Porter Moix català 1996 Lluís Prat Clarós Gènesi i estructura. Muntatge, connexió, retòrica
i argumentació a la comunicació audiovisual
(la problemàtica del muntatge intel . lectual en
c) DEPARTAMENT DE LÒGICA, HISTÒRIA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
Núm.
Àrea de
coneixement
S. M. Eisenstein)
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
64 Lògica, història i Joan Bagaria Pigrau anglès/ 2002 Roger Bosch Bastardes Projective forcing / Forcing projectiu
filosofia de
la ciència
català

1062 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
c) DEPARTAMENT DE LÒGICA, HISTÒRIA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
65 Lògica, història i Ramon Cirera Duocastella espanyol 1998 Mario Pérez Gutiérrez Señal y contenido informativo: un análisis del
filosofia de concepto de información
la ciència
66 Lògica, història i Manuel García-Carpintero espanyol 1996 Manuel Pérez Otero Conceptos modales e individuación
filosofia de
la ciència
Sánchez-Miguel
67 Lògica, història Manuel García-Carpintero espanyol 1998 David Pineda Oliva Problemas y perspectivas del fisicismo
i filosofia de
la ciència
Sánchez-Miguel
68 Lògica, història i Manuel García-Carpintero català 1998 Joan Pagès Martínez El realisme nòmic d’universals i el problema de la
filosofia de
la ciència
Sánchez-Miguel inferència
69 Lògica, història i Manuel García-Carpintero espanyol 2001 Ignacio Vicario Arjona Nombre, referencia y valor cognoscitivo
filosofia de
la ciència
Sánchez-Miguel
70 Lògica, història i Ramon Jansana Ferrer anglès 1996 Mª Pilar Dellunde Contributions to the model theory of equality-free
filosofia de
la ciència
Clavé logic
71 Lògica, història i Guillermo Lusa Monforte català 2001 Josep Suriol Castellví Els enginyers de camins a Catalunya a la segona
filosofia de meitat del segle XIX. Anàlisi històrica de la seva
la ciència presència a la societat catalana
72 Lògica, història i M. Antònia Martí Antolin espanyol 1998 Salvador Climent Roca Individuación e información parte-todo.
filosofia de Representación para el tratamiento computacional
la ciència del lenguaje
73 Lògica, història i Josep Pla i Carreras català 2001 Carlos Dorce Polo L’astronomia pre-copernicana de Maraga en el
filosofia de Magrib. Tècniques de càlcul en el Tay al-azyay de
la ciència Muhyial-Din Al-Magribi
74 Lògica, història i Antoni Torrents i Torrell català 1998 Joan Gispert Brasó Estudi algebraic de les extensions dels càlculs
filosofia de multivalorats de Lukasiewicz
la ciència
75 Diverses Núria Sebastián Galles espanyol 1997 Albert Costa Martínez La codificación fonológica en la producción
del lenguaje: unidades y procesos implicados

Filosofia | 1063
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
76 Antiga Josep Monserrat Torrents espanyol 1997 Óscar Velásquez La doctrina platónica de la imagen: un estudio acerca
dels Prats Gallardo del Timeo y el Critias de Platón
77 Moderna Jesús Hernández Reynés espanyol 1997 Francisco Bengoechea Nietzsche
Echaondo
78 Moderna Josep Monserrat Torrents català 1998 Jèssica Jaques Pi Kant i la construcció funcional de la metafísica com a
dels Prats ciència. Prolegòmens a una gnoseologia crítica del
judici del gust
79 Contemporània Victòria Camps Cervera català 1997 Begonya Sàez Søren Kierkegaard: la seducció ètica
Tajafuerce
80 Contemporània Raúl Gabás Pallás espanyol 2000 Jesús Adrián Escudero El Joven Heidegger: un estudio interpretativo de su
obra temprana al hilo de la pregunta por el ser
81 Contemporània Gerard Vilar Roca espanyol 1999 Daniel Gamper Sachse El lenguaje de la metafísica. Una lectura de la obra
de Nietzsche
82 Contemporània Gerard Vilar Roca català 2000 Roger Pérez Brufau Llibertat, realitat i imaginació. Jean-Paul Sartre
(1927-1948)
83 Ètica i política Victòria Camps Cervera espanyol 1996 Jordi Riba Miralles La filosofía moral de Jean Marie Guyau
84 Ètica i política Victòria Camps Cervera català 1997 Àngel Puyol i González La paradoxa de la igualtat d’oportunitats
85 Lògica, història Mercè Izquierdo i Aymerich català 1996 Pere Grapí i Vilumara Innovació i subversió en la química a principis del
i filosofia segle XIX: les afinitats químiques de Berthollet i la
de la ciència seva difusió a través dels llibres de text: 1795-1824
86 Diverses Daniel Quesada Casajuana espanyol 1997 David Casacuberta ¿Qué es una emoción?: una definición de estado
Universitat Ramon Llull. Facultat de Filosofia
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA PRÀCTICA
Núm.
Àrea de
coneixement
Sevilla emocional a partir de conceptos teleofuncionalistas
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
87 Contemporània Josep M. Coll i d’Alemany espanyol 1998 Maria Pueyo Alaman El mal en el personalismo de Mounier

1064 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat Ramon Llull. Facultat de Filosofia
b) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
88 Medieval Josep M. Coll i d’Alemany espanyol 1998 Jaume Pons Bosch Verdad, ser y persona: el personalismo metafísico de
la gnoseología de Agustín, Tomás y Rosmini
89 Contemporània Andreu Marquès espanyol 2000 Pablo Ruiz Lozano Antropología y religión en René Girard
c) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA I HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA I DE LA CIÈNCIA
Núm.
Àrea de
coneixement
Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesi
90 Ètica i política Jordi Giró espanyol 2000 Alfonso Nages Guillén El concepto de sobirania política en Jacques Maritain
ANNEX II
Revistes de filosofia
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (IEC, Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Anglès Marek Gensler Antonius Andreae. Scotism’s best supporting Auctor (I) 1996 08 57-79 22
Anglès Marek Gensler Antonius Andreae. Scotism’s best supporting Auctor (i II) 1997 09 39-61 22
Català José Luis Arce Carrascoso L’arduós camí de la subjectivitat 2002 14 43-59 16
Català Daniel Arenas i Vives És Eros un déu? (Introducció a El Convit de Plató) 1996 08 17-33 16
Català Antoni Bosc Veciana Amistat i unitat en el Lisis de Plató. El Lisis com a narració d’una 2002 14 211-225 14
synousia dialogal socràtica
Català Salvador de Brocà El romanticisme i nosaltres 1998 10 7-17 10
Català Robert Carner-Liese El lloc de l’Hermenèutica literària 2002 14 61-71 10
Català Ramon Coletas Context dialògic i genètic dels principis del «Fonament de tota 1999 11 83-97 14
la doctrina de la ciència» del Fichte
Català Eusebi Colomer i Pous Déu, fonament de l’humanisme 1997 09 185-193 08
Català Manfred Díez La raó de l’antropologia estructural de C. Lévi-Strauss 1996 08 117-141 24
Català Lluís Duch Mite i cultura 1998 10 43-54 11
Català David Estrada La lectura filosòfica de l’obra d’art 1999 11 9-19 10
Nre.
pàg.

Filosofia | 1065
Revistes de filosofia (Continuació)
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (IEC, Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Francesc Forn Actualitat del kantisme 1999 11 69-83 14
Català Bartomeu Forteza Pujol Els escrits polèmics entre Thomas Hobbes i René Descartes 1996 08 143-212 69
(introducció, edició, traducció i notes)
Català Bartomeu Forteza Pujol Ètica de l’home i ètica del ciutadà 2000 12 9-19 10
Català F. J. Fortuny Història de la filosofia, avui 2002 14 7-31 24
Català Alexandre Galí Filosofia a Catalunya (1900-1936) 2002 14 95-211 116
Català Xavier Garcia-Duran El cos a l’Ètre et le néant de J.-P. Sartre 2002 14 31-43 12
Bayona
Català Víctor Gómez-Pin On ubicar l’ensenyament de la filosofia. Retorn al «Conflicte 1996 08 9-15 06
de les facultats»
Català Joan González Qüestió del «què» i qüestió del «qui» en l’Eutidem 1997 09 27-37 10
Català Joan González; Síntesi i política: introducció al problema entre experiència 1998 10 19-42 23
Àfrica Jódar i definició en Spinoza
Català Xavier Ibáñez i Puig Yves Charles Zarka, Hobbes et la pensée politique moderne (1995) 2000 12 81-95 14
Català Jaume Llanes; Les veritats eternes en Descartes. Textos i comentaris 2000 12 113-259 146
Albert Vicens
Català Carles Llinàs Carl Schmitt, Der Leviathan in der staatslehre des Thomas Hobbes. 2000 12 41-54 13
(1938) Sinn und Fehlschlag eines politischen symbols
Català Joan Martínez Porcell Gustav Siewerth, filòsof de la transcendència 1997 09 103-124 21
Català Miquel Montserrat Narratives de l'idealisme. Un assaig sobre la historiografia filosòfica 2001 13 99-237 138
i Capella de l'idealisme alemany
Català Josep Monserrat Molas Rivals i amants, rivals d’amor 1999 11 19-57 38
Català J. Monserrat; Francisco J. González: Virtut i diàleg: una lectura del Protàgoras 1999 11 117-141 24
J. Casasempere
i V. Olivares
de Plató
Català Josep Monserrat Molas Leo Strauss, The Political Philosophy of Hobbes. Its basis and its 2000 12 25-39 14
genesis (1936)
Català Josep Monserrat Molas Bartomeu Forteza, L’objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas 2000 12 97-110 13
Hobbes (1999)
Català Marta Nebot i Querol «En el començament era l’acció»: el Faust a la llum de Fichte 2001 13 19-48 29
Català Joan Ordi i Fernández Klaus-Michael Kodalle, Logik der Herrschaft und Vernunft des 2000 12 55-65 10
Friedens (1972)
Català Pau Pedragosa Homenatge a Gadamer: Art i hermenèutica 2002 14 71-83 12
Nre.
pàg.

1066 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (IEC, Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Francesc Pereña Hans-Georg Gadamer (1900-2002), In memoriam 2002 14 59-61 2
Català Dídac Ramírez i Sarrió A la memòria de Bartomeu Forteza 2000 12 5-9 4
Català Jordi Ramírez Nietzsche, Heidegger i la crisi de l’ideal de la Il . lustració 1999 11 93-117 24
Català Paul Ricoeur Emmanuel Mounier: una filosofia personalista 2001 13 77-98 21
Català Ignasi Roviró L’actualitat de la bellesa. A propòsit de Gadamer 2002 14 83-95 12
Català Jordi Sales i Coderch Les Regulae ad directionem Ingenii com a escriptura inicial 1997 09 63-82 19
del cartesianisme
Català Jordi Sales i Coderch La qüestió sobre els fonaments de la política 1999 11 57-69 12
Català Jordi Sales i Coderch Quentin Skinner, Reason and rethoric in the philosophy of Hobbes 2000 12 67-79 12
(1996)
Català Jordi Sales i Coderch Raó, desig, ciutadania. Sobre el perquè i el com d’una intervenció 2001 13 7-18 11
filosòfica a les societats avançades
Català Manuel Satué Crònica de la secció de filosofia pràctica 2002 14 225-226 01
Català Leo Strauss Sobre una nova interpretació de la filosofia política de Plató 2001 13 49-76 27
Català Salvi Turró La no-univocitat de la substància com a metafísica de la causació 1996 08 105-116 11
Català Salvi Turró Llei pràctica i esquematització (de Kant a Fichte) 1997 09 83-101 18
Català Salvi Turró Evolució general dels estudis fichteans 1998 10 57-63 06
Català Salvi Turró (ed.) Estudis fichteans: bibliografia i ressenyes 1998 10 65-115 50
Espanyol Beatriz Bossi de Kirchner Platón y Aristóteles frente a la unidad sobre muchos (Hen epi 1996 08 35-55 20
pollon)
Espanyol Konrad Kramer Sobre la refundamentación carteriana del argumento ontológico 1996 08 81-94 13
Francès André Robinet Une ontologie cartésienne? «Quoties a me profertur vel mente 1996 08 95-104 09
concipitur»
Italià Livio Rossetti La comunicazione asimmetrica 1997 09 9-26 17
b) CRÒNIQUES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Beatriz Bossi de Kirchner Els Simposia Platonica 1996 08 249-251 02
Català Pompeu Casanovas Per un domini intel·lectual propi. Presentació del llibre 2001 13 263-267 4
i Romeu Filosofia del segle XX a Catalunya
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1067
Revistes de filosofia (Continuació)
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (IEC, Barcelona)
b) CRÒNIQUES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Ramon Coletas; Francisco Konrad Cramer: La deducció transcendental de les categories KrVB 1998 10 119-122 03
de Lara
Català Ramon Coletas Activitats del grup d’estudis fichteans durant el curs 2000-2001 2000 12 304-308 04
Català Andreu Grau i Arau Els II Col . loquis de Vic. «La llei» 1997 09 171-172 01
Català Pere Lluís Font Necrològica d’Eusebi Colomer 1997 09 181-184 03
Català Jaume Mensa i Valls Notícia del III Congreso de Filosofía Medieval 1998 10 01 01
Català Jaume Mensa i Valls El X Congrés Internacional de Filosofia Medieval de la SIEPM 1998 10 01 01
Català Kevin Mulligan Memòria del seminari de maig de 1999. Actes i objectes: 2001 13 241-262 21
una anàlisi de la fenomenologia realista
Català Ignasi Roviró Alemany Col . loquis de Vic (I). «La ciutat» 1996 08 254-255 01
Català Jordi Sales i Coderch En memòria d’Eusebi Colomer 1997 09 5-6 01
Català Manuel Satué Recordant el Dr. Francesc Gomà 1998 10 02 02
c) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Ramon Coletas [H. J. Verweyen], «Recht und Sittlichkeit in J.G.Fichtes 1999 11 157-160 03
Gesellschaftslehre»
Català F. Forn [A. Renaut] «Le Sistème du Droit. Philosphie et droit dans la pensée 1999 11 160-163 03
de Fichte»
Català Andreu Grau i Arau [Josep M. Fradera] Jaume Balmes. Els fonaments racionals 2000 12 259-272 13
d’una política catòlica
Català Xavier Ibáñez Puig [Stanley Rosen] The Question of Being 1996 08 232-246 14
Català Jordi Inglada [Miquel Beltrán] «Un espejo extraviado» 1999 11 156-157 02
Català Jordi Inglada [Pièrre Macherey] «Introduction a l’Étique de Spinoza. La prèmiere 1999 11 153-156 03
partie, la nature des choses»
Català Marta Martínez [Philippe Béneton] «Els règims polítics» 1999 11 167-177 10
Català Ramon Masià [Emmanuel Lizcano] Imaginario colectivo y creación matemática 1996 08 213-215 02
Català Josep Monserrat Molas [K. Löwith] El hombre en el centro de la historia. Balance filosófico 1997 09 156-167 11
del siglo XX
Català Marta Nebot i Querol [Marco Ivaldo] Libertà e ragione. L’etica di Fichte 2000 12 291-302 11
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

1068 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (IEC, Barcelona)
c) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Joan Nonell [Víctor Gómez Pin] Descartes. La exigencia filosófica 1997 09 143-146 03
Català Joan Nonell [Michio Kobayashi] La philosophie naturelle de Descartes 1997 09 127-134 07
Català Joan Nonell [Vincent Jullien] Descartes. La Géométrie de 1637 1997 09 134-143 09
Català Joan Ordi i Fernández [Joachim Schulte] Wittgenstein. Eine Einführung 2000 12 272-291 19
Català Joan Ordi i Fernández [J. Monserrat] El polític de Plató. La gràcia de la mesura 1999 11 141-153 12
Català Antoni Prevosti Monclús [Rémi Brague] Du temps chez Plaron et Aristote. Quatre études 1996 08 215-218 03
Català Antoni Prevosti Monclús [Rémi Brague] Aristote et la question du monde 1996 08 218-219 01
Català Jordi Ramírez Asensio [Stanley Rosen] The Mask of Enlightenment. Nietzsche’s Zarathustra 1996 08 227-232 05
Català Jordi Ramírez Asensio [Lawrence Lampert] Leo Strauss and Nietzsche 1997 09 146-150 04
Català Jordi Ramírez Asensio [Charles Taylor] Philosophical Papers 1997 09 150-156 06
Català Jordi Ramírez Asensio [Alexis Philonenko] Nietzsche. Le rire et le tragique 1996 08 224-227 03
Català Lluís Salvador [Atilano Domínguez] La ética de Spinoza. Fundamentos 1996 08 219-224 05
y significado
Català Salvi Turró [I. Radrizzani] Vers la fondation de l’intersubjectivité chez Fichte. 1999 11 163-167 04
d ) RESSENYA SOBRE TESI DOCTORAL
Des principes à la Nova Methodo
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Jèssica Jaques Pi Kant i la construcció funcional de la metafísica com a ciència 1998 10 141-142 01
Català Albert Llorca i Arimany De l’eidètica pràctica a l’hermenèutica en el pensament 1998 10 164-174 10
de P. Ricoeur
Català Josep Monserrat Molas Comentari d’El polític de Plató 1998 10 129-137 08
Català Emília Olivé i Vidal Gil de Roma. Una proposta ontològica a la fi del segle XIII 1998 10 137-141 04
Català Jaume Pons Verdad, ser y persona: el personalismo metafísico de la gnoseología 1998 10 143-150 07
de Agustín, Tomás y Rosmini
Català Maria Pueyo Alaman El mal en el personalisme de Mounier 1998 10 150-164 14
Català Lluís Maria Xirinachs Un model global de la realitat 1997 09 173-179 06
Damians
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1069
Revistes de filosofia (Continuació)
Ars Brevis (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Albert Bardés El bestiari de Friedrich Wilhelm Nietzsche 2002 7 (2001) 7-24 17
Català Jaume Bofill Una filosofía del Ideal 2000 5 (1999) 45-58 13
Català Francesc Cònsola La filosofia de la ciència en la redescoberta de la persona humana 1996 1 (1995) 33-54 21
Català Lluís Duch Autopercepció d’un itinerari intel . lectual 1997 2 (1996) 33-44 11
Català Lluís Duch El mite 1998 3 (1997) 41-52 11
Català Albert Ferrer Filosofia i educació a l’Índia antiga I. L’època vèdica 2002 7 (2001) 81-100 19
Català Miquel Gassiot Els límits del coneixement científic 1998 3 (1997) 53-76 23
Català Jordi Giró Tres eixos fonamentals de la reflexió sobre la persona en la filosofia 1996 1 (1995) 77-94 17
de Jacques Maritain
Català Carles Llinàs i Puente La qüestió dels fonaments de l’ètica. Reflexions a propòsit de la lliçó
inaugural d’Adela Cortina del curs 1997-1998 a la Universitat
Ramon Llull
1998 3 (1997) 119-132 13
Català Carles Llinàs i Puente La formalitat dels conceptes del polític i del dret en Carl Schmitt. 2002 7 (2001) 129-142 13
Una investigació metapolítica i metajurídica inicial
Català Xavier Marín Repertori bibliogràfic sobre Antropologia filosòfica (1990-1996) 1997 2 (1996) 45-60 15
Català Andreu Marquès Claus interpretatives del món que està venint 1998 3 (1997) 151-170 19
Català A. Nello Antropologia, antropologies i oblit de l’home: peripècies 1996 1 (1995) 177-194 17
de l’antroplogia contemporània
Català A. Nello La doble focalitat de l’ètica de l’home: elogi de la subjectivitat 1999 4 (1998) 185-202 17
i crida a l’objectivitat
Català Eulàlia Polls Plató i la música 1999 4 (1998) 203-222 19
Català Pere Segura Persona i nacionalisme 1997 2 (1996) 225-250 25
Català Pere Segura et al. Persona, identitat i entorn 2000 5 (1999) 229-254 25
Català Marta Tafalla Sobre com la memòria esdevé un imperatiu categòric 1999 4 (1998) 271-284 13
Català Francesc Torralba Crítica del prejudici. Les raons de la filosofia 1996 1 (1995) 215-238 23
i Rosselló
Català Francesc Torralba El Jo en la modernitat. Del titanisme a la descomposició 1997 2 (1996) 83-110 27
i Rosselló
Català Francesc Torralba Metafísica de la interioritat. Lectura d’E. Stein 1998 3 (1997) 257-270 13
i Rosselló
Català Miquel Tresserras Wittgenstein: del silenci al llenguatge religiós 1996 1 (1995) 239-254 15
Català Guillem Turró F. W. Nietzsche o la penúltima llambregada d’un estel dansant 1999 4 (1998) 285-306 21
Nre.
pàg.

1070 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Ars Brevis (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Guillem Turró L’art i la vida 2002 7 (2001) 239-254 15
Català Conrad Vilanou De la Bildung a la pedagogía hermenéutica 2002 7 (2001) 255-282 27
Espanyol Luis Aranguren Notas para una filosofía de la creencia 2000 5 (1999) 9-20 11
Espanyol Jordi Giró Dimensión social y política de la persona humana 1997 2 (1996) 211-224 13
Espanyol Jordi Giró; Begoña Román La fundamentación de los valores en la sociedad postindustrial: 1998 3 (1997) 77-94 17
la ética ecológica
Espanyol Rodrigo Larraín Contador Filosofía hebraica 1998 3 (1997) 95-104 09
Espanyol Francisco Javier Libertad, dignidad humana y bioética 1996 1 (1995) 103-124 21
León Correa
Espanyol Ricardo López Sofistas griegos: viejos maestros y nuevos maestros 1997 2 (1996) 251-268 17
Espanyol Joan-Carles Mèlich El texto como otro 1997 2 (1996) 269-278 09
Espanyol Joan-Carles Mèlich El silencio y la memoria 1998 3 (1997) 171-190 19
Espanyol Joan-Carles Mèlich La disolución del sujeto en las novelas de deformación 1999 4 (1998) 171-184 13
Espanyol José Luis Menéndez La noción de polis en el pensamiento de Aristóteles 2002 7 (2001) 155-174 19
Espanyol Carlos M. Moreno Corbatas del lenguaje 1998 3 (1997) 191-204 13
Espanyol Lourdes Moro Aportaciones de la antropología psicológica al estudio 1997 2 (1996) 61-82 21
de la personalidad desde la cultura
Espanyol Àngel-Jesús Navarro La estética como perspectiva de la ética: la mística de Juan 2000 5 (1999) 93-106 13
de la Cruz frente a la lógica de Pascal
Espanyol Alfons Puigarnau Plotino, filósofo y teólogo de la luz. Antecedentes para una teología 1999 4 (1998) 223-246 23
medieval de la imagen
Espanyol Begoña Román Conciencia moral y pluralismo en la sociedad 1997 2 (1996) 157-176 19
Espanyol Begoña Román La dimensión ética de la práctica empresarial 2000 5 (1999) 209-228 19
Espanyol Albert Sáez Educar al hombre mediático 1997 2 (1996) 279-290 11
Anglès Alfons Puigarnau Creation and Freedom in Ancient Neoplatonism. A road to de 1998 3 (1997) 243-256 13
Middle Ages
Francès J. Moussé Signification éthique du profit 1996 1 (1995) 167-176 09
Nre.
pàg.

Filosofia | 1071
Revistes de filosofia (Continuació)
Ars Brevis (Barcelona)
b) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Xavier Cardona [F. Abel i Fabre] El diàleg bioètic albirant el tercer mil·lenni 2000 5 (1999) 01 01
Català Lluís Duch [John Rawls] El derecho de gentes 2002 7 (2001) 423-430 07
Català Xavier Marín [Hans Jonas] El principio de responsabilidad. Ensayo de una ética 1996 1 (1995) 01 01
para la civilización tecnológica
Català Xavier Marín [Manfred Frank] La piedra de toque de la individualidad 1996 1 (1995) 01 01
Català Xavier Marín [Albert Camus] El primer hombre 1996 1 (1995) 01 01
Català Xavier Marín [Peter Singer (ed.)] Compendio de ética 1996 1 (1995) 01 01
Català Xavier Marín [Javier Sanmartín] Antropología filosófica. Ensayos pragmáticos 1996 1 (1995) 01 01
Català Xavier Marín [Eugenio Trías] Diccionario del espíritu 1997 2 (1996) 01 01
Català Xavier Marín [Mircea Eliade] Historia de las creencias y de las ideas religiosas 1997 2 (1996) 01 01
Català Xavier Marín [Andreu Marquès] Coneixement i decisió. Els fonaments 1997 2 (1996) 01 01
del racionalisme crític
Català Xavier Marín [Reyes Mate] Memoria de Occidente. Actualidad de pensadores 1998 3 (1997) 01 01
judíos olvidados
Català Xavier Marín [Lluís Duch] L’enigma del temps. Assaig sobre la inconsciència 1998 3 (1997) 01 01
del temps present
Català Xavier Marín [Antonio Domínguez Rey] La llamada exótica. El pensamiento 1998 3 (1997) 01 01
de Emmanuel Lévinas. Eros, gnosis, poíesis
Català Xavier Marín [Yolanda Ruano de la Fuente] Racionalidad y conciencia trágica. 1998 3 (1997) 01 01
La modernidad según Max Weber
Català Xavier Marín [P. Sloterdijk] Extrañamiento del mundo 1999 4 (1998) 01 01
Català Xavier Marín [J. M. Esquirol] La frivolidad política del fin de la historia 1999 4 (1998) 01 01
Català A. Nello [Pedro Laín Entralgo] Idea del hombre 1997 2 (1996) 01 01
Català A. Nello [F. Torralba] Antropología del cuidar 1999 4 (1998) 01 01
Català A. Nello [J. Carreras i Planas] Una ètica per a la bioètica. H. T. Engelhardt 2000 5 (1999) 01 01
qüestiona les possibilitats de l’ètica civil
Català Julieta Piastro [Gianni Vattimo] Creer que se cree 1997 2 (1996) 01 01
Català Jaume Radrigales [G. Steiner] Errata. Una vida a examen 2000 5 (1999) 01 01
Espanyol Carlos M. Moreno [T. Todorov] El hombre desplazado 1999 4 (1998) 01 01
Espanyol Àngel-Jesús Navarro [Claudio Magris] Utopía y desencanto 2002 7 (2001) 02 02
i Antonio Camacho
Nre.
pàg.

1072 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Comprendre. Revista Catalana de Filosofia (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Carlo Altini Representació i cos polític en el Leviathan de Thomas Hobbes 2002 IV-2002/2 127-148 21
Català Daniel Arenas i Vives La intuïció intel . lectual en Kant i la creativitat humana 2000 II-2000/1 29-63 34
Català Philippe Bénéton Què cal conservar del conservadorisme? 2000 II-2000/2 189-195 06
Català Ignasi Boada i Sanmartín Heidegger lector d’Heràclit: repensar la veritat 1999 I-1999/2 189-217 28
Català Rémi Brague La galàxia Blumengerg 2000 II-2000/1 81-97 16
Català Eusebi Colomer i Pous La qüestió de Déu en sant Anselm 1999 I-1999/1 7-40 33
Català Josep M. Coll Fichte i les ètiques del discurs 1999 I-1999/1 71-87 16
Català Atilano Domínguez El Déu d’Spinoza 2002 IV-2002/2 149-167 18
Català Francesc Fernández La solidaritat dels escruixits i l’home resolt 2000 II-2000/1 65-79 14
Ramos
Català Albert Ferrer El romanticisme: consciència tràgica de la modernitat 2001 III-2001/1 53-68 15
Català Francesc Forn i Argimon La intuïció intel . lectual, mètode i fonament de la Wissenschsftslehre 2001 III-2001/2 131-152 21
Català Bartomeu Forteza Actualitat i significació del De Corpore de Thomas Hobbes 2000 II-2000/2 131-142 11
Català Francisco J. González A la caça de Plató: una alternativa a les interpretacions tradicionals 1999 I-1999/2 127-140 13
Català Andreu Grau i Arau Humanisme i escolàstica en el Renaixement 2000 II-2000/1 5-14 09
Català Carles Llinàs i Puente Una investigació metapolítica: la significació històrico-espiritual de 1999 I-1999/2 163-188 25
El treballador d’Ernst Jünger
Català Carles Llinàs i Puente et al. En el centenari de V. Soloviov 2001 III-2001/1 69-86 17
Català Carles Llinàs i Puente La pregunta pels fonaments de l’ètica i de la política. Una reflexió 2002 IV-2002/1 43-56 13
des de la situació actual
Català Albert Llorca i Arimany Consideracions al voltant de l’obra recent de Paul Ricoeur 2000 II-2000/2 169-187 18
Català Joaquim Maristany A. Losev: hesicasme, platonisme, comunicació 2002 IV-2002/1 57-68 11
del Rayo
Català Andreu Marquès Laudatio de Paul Ricoeur 2001 III-2001/2 195-202 07
Català Joan Martínez Porcell El neotomisme 2002 IV-2002/2 169-191 22
Català Kevin Mulligan Actes i objectes socials 2002 IV-2002/2 193-204 11
Català Josep Olesti Vila Kant, un realista polític? 2002 IV-2002/1 25-41 16
Català Joan Ordi L’ètica és sobrenatural. La conferència sobre ètica de Ludwig 2001 III-2001/2 153-173 20
Wittgenstein
Català Jordi Ramírez Asensio La negació del dubte com a camí de pensament 2000 II-2000/2 143-168 25
Català Rush Rhees Alguns desenvolupaments del punt de vista de Wittgenstein sobre 2001 III-2001/2 186-194 08
ètica
Nre.
pàg.

Filosofia | 1073
Revistes de filosofia (Continuació)
Comprendre. Revista Catalana de Filosofia (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Paul Ricoeur Discurs d’acceptació del doctorat honoris causa 2001 III-2001/2 203-215 12
Català Paul Ricoeur Mounier i «Esprit» al mig del segle XX 2002 IV-2002/1 5-24 19
Català Begoña Román Cap a una ètica de la responsabilitat: de Kant a Apel 2001 III-2001/1 19-42 23
Català Jordi Sales i Coderch La polèmica Arnauld - Malebranche 2000 II-2000/1 15-28 13
Català Jordi Sales i Coderch Què és filosofia antiga? (Els savis en fila) 2001 III-2001/1 5-17 12
Català Carles Sarrate i Garcia L’ètica d’Aristòtil com a clarificació dels costums 1999 I-1999/1 41-69 28
Català Francesc Torralba Comunicació (Meddelelse), primitivitat (Primitivitet) i reduplicació 1999 I-1999/2 141-162 21
i Rosselló (Fordoblelse). Lectura de La dialèctica de la comunicació ètica
i ètico-religiosa (1847) de Kierkegaard
Català Salvi Turró De la Grundlage a la Nova Methodo: la intersubjectivitat 2001 III-2001/1 43-52 09
Català Salvi Turró Ramon Turró: una introducció al seu pensament 2002 IV-2002/2 205-211 06
Català Joan-Albert Vicens Filosofia, ingenuïtat i realitat 1999 I-1999/1 89-103 14
Folgueira
Català Friedrich Weissmann Notes de converses amb Wittgenstein 2001 III-2001/2 183-185 02
Català Yves-Charles Zarka Hobbes i la invenció de la voluntat política pública 2001 III-2001/2 121-129 08
b) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Daniel Arenas i Vives [C. Larmore] The Romantic Legacy 2002 IV-2002/2 227-230 03
Català Mario Boero Rèplica a una recensió de Joan Ordi al voltant d’un llibre sobre 2001 III-2001/2 226-230 04
Wittgenstein de Mario Boero
Català Mario Díez [S. Turró] Lliçons sobre història i dret en Kant 1999 I-1999/1 109-114 05
Català Joan Carles Elvira [Adela Cortina] Contracte i aliança 2002 IV-2002/1 106-109 03
Català Isidre Ferré Ordóñez [J. M. Esquirol, A. Marquès i G. Amengual] Ètica i religió en Lévinas, 1999 I-1999/2 244-248 04
Ricoeur i Habermas
Català Bartomeu Forteza [Y. C. Zarka] Hobbes i el pensament polític modern 2000 II-2000/1 99-103 04
Català Andreu Grau i Arau [J. Rius-Camps] Tractat dels principis 2000 II-2000/2 197-206 09
Català Andreu Grau i Arau [N. De Cusa] La recerca de Déu i altres escrits 2002 IV-2002/1 91-96 05
Català Xavier Ibáñez Puig [F. J. Gonzalez] Dialectic and dialogue. Plato’s practice 1999 I-1999/2 228-237 09
of philosophical inquiry
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

1074 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Comprendre. Revista Catalana de Filosofia (Barcelona)
b) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Xavier Ibáñez Puig [M. Dixsaut] El pensament i la qüestió de Plató 2002 IV-2002/2 213-223 10
Català Xavier Ibáñez Puig [H. Arendt] El concepto de amor en San Agustín 2002 IV-2002/2 224-227 03
Català Carles Llinàs i Puente Postil . la a una recensió del professor Joan Ordi d’un llibre 2000 II-2000/2 221-224 03
de Wittgenstein
Català Gregorio Luri Medrano [K. Kerényi] Los dioses de los griegos; Dionisos. Raíz de la vida 1999 I-1999/2 219-227 08
indestructible; la religión antigua
Català Josep Monserrat Molas [J. Ramírez] Les arrels escèptiques i providencialistes 1999 I-1999/1 105-108 03
del pensament contemporani
Català Josep Monserrat Molas [G. W. F. Hegel] La raó en la història 1999 I-1999/1 114-117 03
Català Josep Monserrat Molas [F. J. Wetz] Concetto e Narrazione: Introduzione alla filosofia 2000 II-2000/1 109-113 04
di Hans Blumenberg
Català Josep Monserrat Molas [P. Bénéton] Els règims polítics 2000 II-2000/2 225-230 05
Català Josep Monserrat Molas [A. Lastra] La naturaleza de la filosofía política 2001 III-2001/1 87-91 04
Català Josep Monserrat Molas [C. Altini] Leo Strauss. Linguaggio del potere e linguaggio della 2001 III-2001/1 93-100 07
filosofia
Català Josep Olesti Vila Comentari a la rèplica a una recensió 2001 III-2001/2 01 01
Català Joan Ordi [R. Drudis Baldrich] Wittgenstein 2000 II-2000/1 105-108 03
Català Joan Ordi [M. Boero] Ludwig Wittgenstein: biografía y mística
de un pensador 2000 II-2000/2 213-220 07
Català Ramon Palol Curto [A. Bungård] Más allá de la filosofia. Sobre el pensamiento 2002 IV-2002/1 101-105 04
filosófico-místico de María Zambrano
Català Jordi Ramírez Asensio [F. Sáez Mateu] La invenció de l’home. L’equívoc antropològic 1999 I-1999/2 238-243 05
en el si de la filosofia política
Català Jordi Ramírez Asensio [R. Girard] Je vois Satan tomber comme l’éclair 2001 III-2001/1 101-107 06
Català Jordi Ramírez Asensio [J. M. Beyssade] Études sur Descates. L’historie d’un esprit 2002 IV-2002/1 97-100 03
Català Begoña Román [F. J. de la Torre] Aproximación a las fuentes clásicas latinas 2002 IV-2002/2 231 01
de Hannah Arendt
Català Jordi Rosique [S. Cavell] Un tono de filosofía. Ejercicios autobiográficos 2002 IV-2002/2 01 01
Català Jordi Sales; [Y. C. Zarka] L’altre via de la subjectivitat 2001 III-2001/2 217-221 04
Josep Monserrat
Català Carles Sarrate Garcia [M. Ferraris] La imaginació 2000 II-2000/1 115-120 05
Català Josep M. Via [M. Valdés Gázquez] El pensamiento en Lewis H. Morgan 1999 I-1999/1 117-119 02
Nre.
pàg.

Filosofia | 1075
Revistes de filosofia (Continuació)
Comprendre. Revista Catalana de Filosofia (Barcelona)
b) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Josep M. Via [J. Corominas] Ética primera. Aportación de X. Zubiri al debate 2000 II-2000/2 207-212 05
ético contemporáneo
Català Josep M. Via [W. Pannenberg] Teologia i filosofia 2001 III-2001/2 222-225 03
c) TRADUCCIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català D. Arenas; J. Monserrat El nihilisme alemany (Leo Strauss) 2002 IV-2002/1 69-89 20
Català Joan Ordi [traductor] Conferència sobre ètica (Ludwig Wittgenstein) 2001 III-2001/2 175-182 07
Convivium (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Hug Banyeres Baltasà El cant gregorià, un model de música perfecta 1996 09 5-22 17
Català Manel Canals Surís Fonament de l’axiologia de Plató (la interpretació del platonisme 1996 09 49-76 27
de l’escola de Tubinga)
Català Andreu Grau i Arau La funció crítica de la inventio i el iudicium en la Dialèctica 1997 10 52-60 08
de Petrus Ramus
Català Salvi Turró De la filosofia crítica a la filosofia com a ciència estricta 1999 12 61-75 14
Espanyol Jose Luis Arce Carrascoso La fenomenología hegeliana como proyecto crítico 2002 15 37-62 25
Espanyol Jose Luis Arce Carrascoso Naturaleza humana y lenguaje en el pensamiento de Descartes 1998 11 13-39 26
Espanyol Jose Luis Arce Carrascoso Richard Rorty: cuando la filosofía pierde su lustre de espejo 2000 13 199-206 07
(notas)
Espanyol Jose Luis Arce Carrascoso M. Merleau-Ponty: el hombre como unidad ontológica proyectiva 2001 14 144-167 23
Espanyol Jose Luis Arce Carrascoso Ontología y conocimiento en M. Merleau-Ponty 1996 09 92-116 24
Espanyol Jose Luis Arce Carrascoso La inversión ontológica de la crítica de Spinoza 1999 12 21-43 22
Espanyol Josep M. Bech Temporalidad finita y diferencia ontológica 1998 11 102-127 25
Espanyol Josep M. Bech La radicalizacion heideggeriana del método fenomenológico 2000 13 60-89 29
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

1076 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Convivium (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol José M. Bermudo Del «es» al «quiero»: la falacia sentimentalista 1999 12 44-60 16
Espanyol Antonio Bielsa Drotz Las claves teológicas del formalismo moral (los fines morales 1998 11 80-101 21
del hombre y el hombre como fin en sí en la ética de Kant)
Espanyol Luis Bredlow De lo eterno a lo infinito: un intento de reconstrucción 1997 10 1-16 15
del argumento de Meliso (B2-4 D-K)
Espanyol Tomás Calvo Martínez El lenguaje de la ontologia: de Parménides a Meliso 2000 13 1-13 12
Espanyol Miguel Candel Demócrito y Epicuro: el átomo como elemento y como límite 1998 12 1-20 19
ontológico
Espanyol Miguel Candel El regreso filosófico 2001 14 66-85 19
Espanyol David Cifuentes Camacho En el centro del laberinto: la hybris y el Minotauro 1996 09 38-48 10
Espanyol W. R. Daros La mente y la verdad. Mitopoíesis filosóficas según R. Rorty 2002 15 161-190 29
Espanyol Bartomeu Forteza Pujol Hipólito de Roma y la filosofía del siglo II 1997 10 17-51 34
Espanyol Bartomeu Forteza Pujol La influencia de Francisco Suárez sobre Thomas Hobbes 1998 11 40-79 39
Espanyol Ángel Gabilondo Aprender a leer con Hegel 1998 11 161-167 06
Espanyol José Manuel García Francisco Sárez: interpretaciones y críticas 1996 09 23-37 14
de la Mora
Espanyol Alfonso Gómez-Lobo La recta razón en Aristóteles ¿Principio o proposición particular? 2001 14 48-65 17
Espanyol Ignacio Guiu El asombro como principio del libre saber del ser 2000 13 129-147 18
Espanyol Francisco Javier Higuero La construcción del principio de natividad en el pensamiento 2002 15 143-160 17
de Hannah Arendt
Espanyol Raul Kerbs La raíz kantiana de la articulación de la hermenéutica textual 2000 13 166-198 32
con los métodos de exégesis bíblica en Paul Ricoeur
Espanyol Francisco López Frías La interpretación orteguiana de la fenomenología. El yo como 2000 13 91-108 17
el ejecutivo
Espanyol Cristina Marques Rodilla La ontología matemática de Badiou o del regocijo 2002 15 191-208 17
de la contracción
Espanyol Susana Münnich En torno a la frase de Nietzsche «La verdad es mujer» 1996 09 77-91 14
Espanyol Crisita de Peretti et al. Llegar a las manos: el lenguaje de la violencia 1999 12 96-111 15
Espanyol José Mª Petit Sullá Sobre el sentido del termino oti en los analíticos de Aristóteles 2001 14 5-30 25
y el carácter hipotético de la ciencia
Espanyol Octavi Piulats Riu Las ideas de Wltbürgertum y Ewige Friede en La metafísica 1997 10 61-87 26
de las costumbres
Nre.
pàg.

Filosofia | 1077
Revistes de filosofia (Continuació)
Convivium (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol Octavi Piulats Riu Dialéctica y escepticismo en Hegel 2001 14 128-143 15
Espanyol Antoni Prevosti Monclús Sobre la fundamentacion de la definicion aristotélica del tiempo 2000 13 13-30 17
en la del movimiento
Espanyol Rafael Ramón Guerrero El lenguaje del ser: de Ibn Sina a Mulla Sandra 2001 14 113-127 14
Espanyol Carmen Revilla La recuperación de la palabra. Perspectivas hermenéuticas sobre 1997 10 88-110 22
la cuestión del lenguaje
Espanyol Carmen Revilla De la razón vital a la razón poética: el logos en las cosas 1999 12 76-95 19
Espanyol Carmen Revilla Habitar el universo: el tema del trabajo en el pensamiento político 2000 13 109-128 19
de Simone Weil
Espanyol Carmen Revilla El exilio de la razón: Isabel de Bohemia y Simone Weil ante la ciencia 2002 15 117-142 25
cartesiana
Espanyol Mariano Rodríguez Dificultades para el materialismo en filosofía de la mente: 1999 12 112-138 26
González el funcionalismo ante la objeción de los qualia
Espanyol Alejandro Sanvisens Entidad y origen de la información 1996 09 117-133 16
Herreros
Espanyol José Solana Dueso Trasímaco: el conflicto entre las normas y los hechos 1998 11 1-12 11
Espanyol José Solana Dueso Lenguaje y filosofía en el poema de Parménides 2001 14 31-48 17
Espanyol Jorge Uscatescu Barrón De la destrucción de la historia de la filosofía como parte integrante 2002 15 63-86 23
del método fenomenológico de Martin Heidegger
Espanyol Ramón Valls Entre todos decimos verdad 1998 11 152-160 08
Espanyol Luis Enrique Varela Prudencia aristotélica y estrategia 2002 15 5-36 31
Espanyol Àlex Verdes i Ribas Heidegger y la «apercepción trascendental» 2001 14 189-196 07
Espanyol Alberto Wagner Recordando a M. Heidegger 1997 10 111-129 18
de la Reyna
Anglès Hans-Martin Sass Ethical decision making in committee. The role of review boards
and ethics committees in healt care, health policy and medical
research
2000 13 48-165 117
Nre.
pàg.

1078 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Diàlegs. Revista d’Estudis Polítics i Socials (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Ignasi Boada i Sanmartín Literatura i transcendència 2001 18 63-88 25
Català Rémi Brague El problema de l’home modern 2001 11 63-77 14
Català Toni Comín i Oliveres Emmanuel Mounier: el seu impacte en el pensament polític 2001 12 27-58 31
Català Ricardo García Manrique La pena de mort: diàleg entre un jurista i un filòsof 2002 16 71-86 15
Català Jordi Giró L’ètica ecològica: la nova responsabilitat de l’home enfront 1998 01 37-45 9
de la natura
Català Alasdair MacIntyre La tolerància i els béns en conflicte 2000 09 43-64 21
Català Francesc Torralba Eusebi Colomer: el diàleg transhistòric 1998 01 119-135 17
i Rosselló
Català Francesc Torralba Eutanàsia, vulnerabilitat i responsabilitat 2002 17 47-58 11
i Rosselló
Espanyol Antonio Lastra Thomas Paine y la idea de autoridad 2001 12 83-100 17
b) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Josep Monserrat Molas [Richard Sennet] La corrosión del carácter 2000 09 95-98 4
Català Josep Monserrat Molas [Philippe Bénéton] La igualtat per defecte 2001 13 113-123 11
Català Josep Monserrat Molas [Saul Bellow] Ravelstein 2001 18 122-125 4
Català Francesc Núria [Carles Sarrate Garcia] Ètica de situacions. Llegint teatre a classe
d’ètica 2001 12
Català Vladimir Olivares Escribà [Jordi Giró i París] Dos homes de pau en temps de guerra 2001 13
Català Begoña Román [Adela Cortina] Contracte i aliança: ètica, política i religió 2001 14 125-129 5
Català Francesc Torralba [Pere Lluís Font (ed.)] 10 pensadors cristians del segle XX 2000 08 — —
i Rosselló
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1079
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Pere Ballart L’analogia en el pensament líric 1999 30 11-24 13
Català Fina Birulés Geografia de l’ombra i la llum: Hannah Arendt 1996 26 129-138 09
Català Robert Caner-Liese Interior sense mobles. A l’entorn d’una possible hermenèutica 1997 28 13-21 08
d’Adorno
Català Francesc Xavier Cerdà L’oposició entre Schönberg i Stravinsky a l’estètica de Theodor W. 2001 32/33 9-25 16
Mas Adorno
Català Stephen Davies Una improbable última paraula sobre la mort de l’art 2001 32/33 191-201 10
Català Antoni Defez i Martín Llenguatge i coneixement en el Cràtil de Plató 1997 28 123-143 20
Català Lluís Duch Lectura i societat 2000 31 69-79 10
Català Josef Früchtl Veritat o esdeveniment? L’estètica després d’Adorno 2001 32/33 27-42 15
Català Octavi Fullat i Genís El nostre valor jueu de l’expectació-expedició 1997 27 103-128 25
Català Jürgen Habermas Sobre el nexe intern entre Estat de dret i democràcia 1997 27 9-18 09
Català Jesús Hernández La raó en el «gir estètic» de la filosofia (la racionalitat kantiana) 2001 32/33 81-150 69
Reynés
Català Axel Honneth Comunitats posttradicionals. Una proposta conceptual 1997 27 35-43 08
Català Ernest LePore Reflexions sobre l’holisme 1996 25 41-53 12
Català Thomas McCarthy Universalitat multicultural. Variacions sobre un tema il . lustrat 1997 27 45-59 14
Català Marta Moragas L’anàlisi filosòfica de G. E. Moore i la seva relació amb el sentit comú 1997 28 97-121 24
i el llenguatge ordinari
Català Josep Olesti Vila Els drets del sensible. Estudi leibnizià 2001 32/33 169-190 21
Català Mercè Rius El dret d’equivocar-se 1996 26 149-154 05
Català José A. Zamora T. W. Adorno y la praxis necesaria. Prolegómenos a una propuesta 1997 28 23-28 05
de ética negativa
Espanyol Fernando Bárcena Orbe El aprendizaje como acontecimiento ético. Sobre las formas 2000 31 9-33 24
de aprender
Espanyol Andreu Coll Blackwell Recordando a Raymond Williams en el décimo aniversario 1997 28 33-53 20
de su muerte
Espanyol Astrid Deuber- Ariadna, una estrella danzante en el cielo. Sobre el culto 2002 35 11-30 19
Mankowsky de las imágenes en Nietzsche
Espanyol Anna Estany El género neutro de la filosofía 1996 26 139-147 08
Espanyol Eduardo Fermandois Teoría, terapia, modo de ver: sobre la concepción wittgensteiniana 1997 27 75-101 26
de la filosofía
Nre
pàg.

1080 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol Luis Fernández Moreno Karl Popper y la rehabilitación de la teoría de la verdad como 1996 25 91-106 15
correspondencia
Espanyol Raúl Gabás Pallás El «todo-uno» del idealismo alemán en la poesía de Hölderlin 2001 32/33 43-65 22
Espanyol Raúl Gabás Pallás La fenomenología de los sentimientos en Max Scheler y el concepto 2002 34 31-46 15
de afección en Martin Heidegger
Espanyol Daniel Gamper Traducciones recientes de Nietzsche 2002 35 119-122 03
Espanyol Volker Gerhardt La gran razón del cuerpo. Un ensayo sobre el Zaratustra 2002 35 31-43 12
de Nietzsche
Espanyol Fernando Gil Cantero et al. Las tendencias narrativas en pedagogía y la aproximación 2000 31 107-122 15
biográfica al mundo infantil
Espanyol Carlos Gómez Marin Mersenne (1588-1648): apologética tradicional cristiana 1997 28 55-81 26
frente a la crisis religiosa del 1623
Espanyol Carmen González Marín Cómo atar lazos con palabras 1999 30 25-44 19
Espanyol Wilfried Greve El dudoso eticista. O lo uno, o lo otro II, de Kierkegaard 1998 29 19-33 14
Espanyol Arne Grøn La ética de la repetición 1998 29 35-45 10
Espanyol Antonio Gutiérrez Pozo Aportaciones para un concepto crítico de filosofía en el pensamiento 1997 27 129-152 23
de Ortega y de Adorno
Espanyol Wolfhart Henckmann Sobre la distinción entre valores estéticos y artísticos 2001 32/33 67-79 12
Espanyol Wolfhart Himmich Cien años después. Nietzsche con rostro humano 2002 35 45-54 09
B. Salem
Espanyol Jorge Larrosa Agamenón y su porquero. Notas sobre la verdad del poder 2000 31 53-67 14
y el poder de la verdad
Espanyol Jacques Le Rider Nietzsche, una pasión francesa. Cien años de recepción 2002 35 89-100 11
de Nietzsche en Francia
Espanyol Mª Teresa Lopez Argumentos densos 1999 30 45-55 10
de la Vieja
Espanyol Nicole Loraux Notas sobre un imposible sujeto de la historia 1996 26 13-24 11
Espanyol Enrique Lynch Sobre la dificultad de ser nihilista 2002 35 55-66 11
Espanyol José Miguel Marinas La razón biográfica 1999 30 57-73 16
Espanyol Chus Martínez De ángeles y mandarinas 1997 27 175-184 09
Espanyol Joan-Carles Mèlich El fin de lo humano ¿Cómo educar después del holocausto? 2000 31 81-94 13
Espanyol Christoph Menke El proceso de la decisión: una aproximación desde la excepción 1996 25 9-20 11
Nre.
pàg.

Filosofia | 1081
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol Christoph Menke Conflicto ético y juego estético. Acerca del lugar histórico-filosófico 2001 32/33 203-222 19
de la tragedia en Hegel y Nietzsche
Espanyol Miguel Morey Un fragmento de voz. Conjetura sobre las categorías 2002 35 77-87 10
nietzscheanas
Espanyol Ioanna Papadopoulou- Tejidos griegos o lo femenino en antítesis 1996 26 25-39 14
Belmehdi
Espanyol Francisca Pérez Carreño «Institución-arte» e intencionalidad artística 2001 32/33 151-167 16
Espanyol Carmen Revilla Secuencias de un viaje en el tiempo 1996 26 109-127 18
Espanyol David Reyero García ¿Es la antropología el final de la filosofía de la educación? 2000 31 95-105 10
Espanyol Alberto Sánchez De cómo un texto deviene literatura 1999 30 75-87 12
Álvarez-Insúa
Espanyol Heide Schlüpmann El cine como cultura de la teoría o ¿cómo situar a Nietzsche 2002 35 101-110 09
en la teoría del cine?
Espanyol Volker Spierling Nietzsche y Schopenhauer: una comparación 1996 25 21-39 18
Espanyol Marta Tafalla Primo Levi y la razón anamnética 1999 30 89-97 08
Espanyol Carlos Thiebaut Sujeto liberal y comunidad: Rawls y la unión social 1997 27 19-33 14
Espanyol María José de Torres Metafísica y filosofía de la religión en Hegel 1997 28 83-96 13
Espanyol Christoph Türcke La vida es bella. El «amor fati» de Nietzsche en el cine 2002 35 111-117 06
Espanyol Antonio Valdecantos Entre la Ética y la Poética 1999 30 99-115 16
Espanyol Gerard Vilar Autonomía proustiana 1997 27 61-73 12
Anglès Parvis Emad The Question of Being: Foremost Hermeneutic Pre-condition for 2002 34 11-29 18
Interpreting Heidegger
Anglès Enver Halilovic Feyerabend’s Critique of Scientism 1997 28 145-160 15
Anglès William McDonald Writing as technology of the self in Kierkegaard and Foucault 1996 25 55-67 12
Anglès José Medina What is «true» in internal realism? 1996 25 69-90 21
Anglès Pia Søltoft Ethics as the connexion between subjectivity and intersubjectivity 1998 29 59-70 11
Alemany Friedrich-Wilhelm von Sein und Zeit und das Dasein 2002 34 47-57 10
Herrmann
Francès Hélène Politis «L’exigence du temps» selon Kierkegaard 1998 29 47-57 10
Italià Alfredo Marini Il traduttore lamentoso. È impossibile tradurre Essere e tempo? 2002 34 59-71 12
(Existenz - Dasein - Vorhandenheit)
Italià Franco Volpi Heidegger, Aristotele, i Greci 2002 34 73-92 19
Nre.
pàg.

1082 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Portuguès António Marques Observações sobre a recepção de Nietzsche em Portugal: 2002 35 67-75 08
de Pessoa aos nossos dias
Portuguès Eugénia Vilela Corpos Inabitáveis. Errância, Filosofia e Memória 2000 31 35-52 17
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Ramon Alcoberro Filosofia i objecció 1996 25 127-131 04
Català Søren Bruun Søren Kierkegaard i l’edificant 1998 29 87-90 03
Català Joakim Garff Kierkegaard, l’escrivà estètic 1998 29 97-102 05
Català Jesús Hernández Reynés Una crònica de Heidegger i «l’escàndol de la filosofia del 2002 34 105-116 11
segle XX»
Català Mayka Lahoz Vers una humanitat amb homes. Anotacions per instaurar l’humà 2000 31 135-147 12
en l’home
Català Marta Tafalla Presons en el temps 1997 28 171-182 11
Català Gerard Vilar El lloc de la filosofia en la formació universitària 1996 25 133-136 03
Espanyol Jesús Adrián Escudero El concepto de verdad como apertura al mundo en el Origen 1996 25 121-126 05
de la obra de arte de Heidegger
Espanyol Jesús Adrián Escudero La mirada del otro: una perspectiva estética 2001 32/33 245-254 09
Espanyol C. S. Alonso El exilio hecho escritura. Aprender en la errancia 2000 31 125-134 09
Espanyol Daniel Attala Pochón Peter Szondi 1997 27 163-174 11
Espanyol David Casacuberta Sevilla Nueve escollos para entender la cultura digital 2001 32/33 235-244 09
Espanyol Concha Fernández Educación digital 2000 31 161-165 04
Martorell
Espanyol Daniel Gamper Sachse Metafísica e insolubilidad: sobre verdad y mentira en sentido 1999 30 119-127 08
extramoral
Espanyol Darío González Kierkegaard, filósofo 1998 29 103-108 05
Espanyol Ezra Heymann Ética y axiología al terminar el siglo. Un balance 2001 32/33 225-233 08
Espanyol Paloma Martínez Matías Ser, tiempo y facticidad 2002 34 125-136 11
Espanyol Joan-Carles Mèlich El tiempo y el deseo. Nota sobre una ética fenomenológica a partir 1997 28 183-192 09
de Lévinas
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1083
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol José Enrique Ruiz- Heidegger y el siglo XX 2002 34 95-103 08
Domènec
Espanyol Hermann Schmid Kierkegaard iconógrafo. Un ensayo sobre los textos pseudónimos 1998 29 137-141 04
Anglès Stacey Elizabeth Ake Kierkegaard the Teacher 1998 29 75-79 04
Anglès Jacob Bøggild The Sexton of Copenhagen. A couple of reflections on Kierkegaard’s 1998 29 81-85 04
conception of language
Anglès M. Jamie Ferreira Kierkegaard and The Lover 1998 29 91-95 04
Anglès Alastair Hannay Kierkegaard: the pathologist 1998 29 109-114 05
Anglès Sergia Hay Kierkegaard’s «Silent» 1998 29 115-117 02
Anglès Agnes Heller Living with Kierkegaard 1998 29 73-74 01
Anglès David Kangas Kierkegaard, the Apophatic Theologian 1998 29 119-123 04
Anglès George Pattison Kierkegaard as Feuilleton Writer 1998 29 125-130 05
Anglès Vanessa Rumble Kierkegaard and the Uncanny: A Cast of Sinners and Automatons 1998 29 131-136 05
Anglès Sophia Scopetea Kierkegaard the Greek 1998 29 143-146 03
Anglès Jon Stewart Kierkegaard as a Hegelian 1998 29 147-152 05
Anglès Sylvia Walsh Kierkegaard the Poet 1998 29 153-156 03
Italià Sonia Kramer Linguagem, cultura e alteridade. Para ser possível a educação 2000 31 149-159 10
depois de Auschwitz, é preciso educar contra a barbárie
Italià Riccardo Lazzari Osservazioni sul problema dell’enunciato in Sein und Zeit 2002 34 117-124 07
c) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Daniel Gamper Sachse [Jaume Casals] El pou de la paraula. Una història de la saviesa 1997 28 02 02
grega
Català Joan-Carles Mèlich [L. Duch] La educación y la crisis de la modernidad 1997 28 02 02
Català Agustí Nieto i Galan [Albert Ribas] Biografía del vacío. Su historia filosófica y científica 1999 30 02 02
desde la antigüedad a la edad moderna
Català Josep Olesti Vila [René Descartes] Discurs del mètode 1997 28 03 03
Català Jordi Riba [R.-P. Droit] Le culte du Néant. Les philosophes et le Bouddha 1997 28 02 02
Català Marta Tafalla [Xavier Rubert de Ventós] Ética sin atributos 1997 27 03 03
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

1084 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
c) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Marta Tafalla [Ute Guzzoni] Uber Natur i Wendungen 1997 28 02 02
Català Marta Tafalla [Hans Jonas] Pensar sobre Dios y otros ensayos 1999 30 02 02
Català Marta Tafalla [Carme Castells] Perspectivas feministas en teoría política 1999 30 02 02
Català Marta Tafalla [Ernst Tugendhat] Ética y política 1999 30 02 02
Català Gerard Vilar [Jean-Jacques Rousseau] Els somieigs del passejant solitari 1996 25 01 01
Espanyol Jesús Adrián Escudero [Hans Rüdiger Safranski] Un maestro de Alemania. Heidegger 1999 30 02 02
y su tiempo
Espanyol Jesús Adrián Escudero [Theodore Kisiel i John van Buren] Reading Heidegger from the Start. 1999 30 02 02
Essays in His Earliest Thought
Espanyol Jesús Adrián Escudero [Cristina Lafont Hurtado] La razón como lenguaje. Una revisión 1996 25 01 01
del giro lingüístico en la filosofía del lenguaje alemana
Espanyol Daniel Attala Pochón [Friederich Schlegel] El estudio de la poesía griega 1997 28 02 02
Espanyol Miguel Ángel López [Giorgio Colli] Filosofía de la expresión 1997 28 02 02
Muñoz
Espanyol José-Miguel Marinas [Reyes Mate] Memoria de Occidente: actualidad de pensadores 1999 30 04 04
judíos olvidados
Espanyol María José Martínez [Hans Robert Jaus] Las transformaciones de lo moderno 1996 25 01 01
Espanyol María José Martínez [Mafred Frank] El dios venidero 1996 25 01 01
Espanyol Begonya Sàez Tajafuerce [Franco Barrio] Jaime. Kierkegaard frente al hegelianismo 1997 28 02 02
Espanyol Marcel . lí Sesma [Nelson Goodman] De la mente y otras materias 1997 27 03 03
d ) TRADUCCIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Begonya Sàez Tajafuerce Una primera i darrera explicació (Søren Kierkegaard) 1998 29 159-162 03
[traductora]
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1085
Revistes de filosofia (Continuació)
Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Joan Martínez Porcell Personalismes actuals i persona en sant Tomàs 1996 113 39-56 17
Català Joan Martínez Porcell El començament de l’ésser i l’ésser del pensar 1997 115 15-22 07
Espanyol Mauricio Beuchot Aristóteles y la escolástica en Freud a través de Brentano 1998 118 161-168 08
Espanyol Pablo Blanco Sarto Luigi Pareyson (1918-1991): un itinerario filosófico. Personalismo, 2002 126 241-257 16
estética, hermenéutica, ontología de la libertad
Espanyol Eudaldo Forment Cómo acceder a la verdad. Ciencia-naturaleza-conciencia 1997 115 33-60 11
Espanyol Eudaldo Forment Jaime Balmes (1810-1848): en favor de la filosofía 1998 118 197-215 19
Espanyol Manuel Ocampo Perspectivas actuales en torno a la filosofía de lo mental 2000 121 13-24 12
Espanyol Juan Pegueroles La verdad del sujeto de la existencia en el Postscriptum 2001 123 49-58 09
de Kierkegaard
Espanyol Juan Pegueroles La insoportable grandeza del hombre en el cristianismo, según 2002 125 5-10 05
Kierkegaard
Espanyol Juan Pegueroles El sentido de la creación de Dios. Una meditación filosófica 1997 115 23-32 09
Espanyol Juan Pegueroles Otra verdad, otra razón, en Newmann y Gadamer, Kierkegaard 1998 117 37-16 10
y Blondel
Espanyol Juan Pegueroles La realización de la idea (Pareyson) y el desarrollo de la idea 1998 118 191-196 06
(Newmann). A partir de Gadamer
Espanyol Juan Pegueroles Platón reinterpretado: la nueva representación (el último capítulo 1999 119 31-38 08
de Verdad y método)
Espanyol Juan Pegueroles Tres notas sobre Gadamer y una reseña 1999 120 189-197 09
Espanyol Juan Pegueroles El concepto de verdad en el Postscriptum de Kierkegaard 1999 120 199-204 06
Espanyol Luis Romera Oñate Existencia y metafísica. En recuerdo de Cornelio Fabro 1999 119 5-30 26
Espanyol Horst Seidl La libertad humana y las relaciones divinas según F. Suárez 1998 117 31-36 06
Espanyol Josef Seifert ¿Qué es y qué motiva una acción moral? 1997 115 5-14 09
Espanyol Javier Villanueva Modulación de la realidad y modulación de la esencia en Zubiri 1998 118 169-189 22
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol María del Carmen Dolby Simone Weil y la crítica al marxismo a través de su concepción 2002 125 79-92 13
del trabajo
Espanyol Leo Elders Para una metafísica del mal 1998 118 217-227 11
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

1086 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana (Barcelona)
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol Joaquín Ferrer Arellano Evolución de la teoría de la respectividad en el pensamiento 2002 126 217-240 23
personalista de Zubiri
Espanyol Eudaldo Forment Metafísica del ser y del espíritu. La filosofía tomista de Alberto 2001 124 249-274 25
Caturelli
Espanyol Eudaldo Forment Ortega y la misión de la universidad 1999 119 83-100 18
Espanyol Juan García del Muro Apuntes en torno a la antimetafísica 1998 118 229-241 13
Solans
Espanyol Carlos Goñi La comunicación de la «verdad subjetiva» en Kierkegaard 1997 115 85-94 09
Espanyol Carlos Goñi Sócrates y Kierkegaard 2001 123 75-100 25
Espanyol Alain Gui El tomismo de André Combes 1997 115 61-66 27
Espanyol Pablo López López ¿Soñamos los valores? 1996 113 39-56 17
Espanyol Emilio López Medina Balmes, la opción realista 1998 117 47-53 07
Espanyol O. N. Nicolás Derisi La creación humana del lenguaje 1996 114 143-150 07
Espanyol Juan Pegueroles La revolución hermenéutica de H. G. Gadamer 1996 114 173-182 09
Espanyol Juan Pegueroles La verdad en la hermenéutica de Gadamer. Síntesis y retractación 1996 114 229-232 03
Espanyol Juan Pegueroles La hermenéutica de Pareyson comparada con la de Gadamer 1997 116 199-204 05
Espanyol Juan Pegueroles Kierkegaard 2000 122 233-234 01
Espanyol Juan Pegueroles Tiempo continuo y tiempo discontinuo: progreso y événement 2000 122 203-214 11
en el pensamiento de Péguy
Espanyol Juan Pegueroles El instante y el tiempo, el instante y la repetición, en el pensamiento 2000 122 197-202 05
de Kierkegaard
Espanyol Juan Pegueroles El dios de Péguy (frente al dios de Nietzsche) 2002 125 111-123 12
Espanyol Juan Pegueroles El texto y su glosa: Kierkegaard. Dos maneras de entender 2002 126 271-273 02
Espanyol Juan Pegueroles La verdad objetiva y la verdad subjetiva en el Postcriptum 2002 126 273-276 03
de Kierkegaard
Espanyol Juan Pegueroles La libertad y el bien, la libertad y la verdad 2000 121 77-84 08
Espanyol Joan Roig Gironella Fundamentación de la filosofía primera. Síntesis de mi labor 2001 124 209-239 30
filosófica sobre esta fundamentación
Espanyol José Rubén Sanabria Gabriel Marcel: filósofo de la interioridad, del amor y del absoluto 1997 116 143-158 15
Espanyol Francisca Tomar Romero Ética y política en Platón: la función de la virtud (I) 1998 118 243-267 25
Espanyol Francisca Tomar Romero Ética y política en Platón: la función de la virtud (II) 1999 119 101-112 12
Espanyol Francisca Tomar Romero La filosofía como ciencia estricta en Husserl 2000 122 235-254 19
Nre.
pàg.

Filosofia | 1087
Revistes de filosofia (Continuació)
Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana (Barcelona)
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol Francesc Torralba Roselló Kierkegaard, el heredero moderno de la mayéutica socrática 1998 117 54-70 17
Espanyol Carlos Torres López La ética de Jaime Balmes 1999 120 247-254 08
Espanyol Conrad Vilanou Perfil de Alejandro Sanvisens. Filósofo y pedagogo 1996 113 67-72 05
Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la UdG (Girona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Antonio Cabrera Poesia i veritat 1999 16 179-192 13
Català Carla Carreras Sobre la veritat pragmatista i la comunitat de recerca 1999 16 121-132 11
Català Antoni Defez i Martín K. O. Apel: transcendentalisme i praxi de la veritat 1999 16 107-120 13
Català Antoni Defez i Martín; Prefaci al monogràfic Sobre la veritat 1999 16 7-9 02
Josep Olesti Vila
Català Hans Heinz Holz La unitat de lògica i metafísica en el sistema de Leibniz 1999 16 9-24 15
Català Marta Masergas Reconsideració de la teoria de la veritat de J. L. Austin 1999 16 49-64 15
Català Josep Olesti Vila Filosofia i política. Contribució a la qüestió de la veritat en política 1999 16 133-144 11
(arran d’una lectura de Maquiavel i La Boétie)
Català David Pineda Hi ha veritats necessàries a posteriori ? 1999 16 77-96 19
Català Joan Manuel del Pozo El trànsit neoacadèmic entre la veritat i la versemblança 1999 16 97-106 09
Català Josep Lluís Prades Veritat, evidència i justificació 1999 16 65-76 11
Català Anna Quintanas M. Foucault i la política de la veritat. Una nova manera d’entendre 1999 16 163-178 15
l’antropologia filosòfica
Català Josep-Maria Terricabras Veritat i certesa (crítica de la crítica de Moore a l’escèptic) 1999 16 37-48 11
Català Joan Vergés Gifra Richard Rorty i una aproximació pragmatista al liberalisme polític 1999 16 145-162 17
de John Rawls
Català Jörg Zimmer La metàfora de l’horitzó en Husserl. Aproximacions al concepte 1999 16 25-36 11
fenomenològic de la veritat
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

1088 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Idees: Revista de Temes Contemporanis (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català J. M. Porta i Fabregat Mounier i l’esforç de personalització 2001 11 62-72 10
Català Paul Ricoeur La meva trajectòria intel·lectual 2001 11 21-32 11
Català Ferran Sáez Mateu Tornar a pensar 2000 08 214-249 35
Català Ferran Sáez Mateu Una mirada obliqua al pensament del segle XX 2002 14 138-147 09
Català Carles Torner et al. Identitat i ideologia en el pensament d’Alain Finkielkraut 1999 01 88-95 7
Mania. Revista de Pensament (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Jordi Alberich Nihilisme i (post)modernitat: una nova experiència estètica 1998 04/06 187-200 13
Espanyol Gabriel Aranzueque Estética de lo primordial. Nihilismo y dialéctica en Ernst Jünger 1998 04/06 159-168 09
Espanyol Gabriel Aranzueque La escritura inviable. Henri Michaux y el signo pictórico 2002 08 5-18 13
Espanyol Miquelanxo Barreiro La democracia nihilista 1998 04/06 169-178 09
Espanyol Jordi Bonet Capitalismo, nihilismo y ecología 1998 04/06 149-158 09
Espanyol Luis Bredlow Identidad y mímesis (el destierro de los poetas y la constitución 1996 02 17-23 06
del sujeto en Platón)
Espanyol Luis Bredlow La contradicción y lo sagrado 1996 03 71-86 15
Espanyol Luis Bredlow Realidad o lo que no puede ser. Una lectura del Perì toû mè óntos 1998 04/06 49-56 07
de Gorgias
Espanyol M. Ángeles Carreres Deleuze/Beckett. Pensar el comienzo o el comienzo del pensar 1998 04/06 295-306 11
Espanyol Manuel Delgado La sociedad y la nada 1998 04/06 243-272 29
Espanyol Aldo Enrici Vivir la acción de morir. Prolegómenos para la lectura como ejercicio
nihilista de espera, redención y construcción de una comunidad
en la ausencia del autor
1998 04/06 335-342 07
Espanyol Vicente Escolar Acerca del nihilismo costumbrista 1998 04/06 313-324 11
Espanyol Paul Feyerabend El realismo y la historicidad del conocimiento 2001 07 73-84 11
Espanyol F. J. Fortuny Cuadro esquemático de la metafísica epsitemológica 1996 02 24-32 08
Espanyol Hermann Fränkel La concepción del tiempo en la literatura griega arcaica 2002 08 49-64 15
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1089
Revistes de filosofia (Continuació)
Mania. Revista de Pensament (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol Ángel Gabilondo Sin y nunca. Lo imposible y las palabras 1998 04/06 115-130 15
Espanyol Carmen Gallego Cruz Sade: el intercambio no contractual 1998 04/06 217-226 09
Espanyol Agustín García Calvo Ser y realidad 1996 02 9-16 07
Espanyol Agustín García Calvo Heraclito, en la razón común 2001 07 5-18 13
Espanyol Agustín García Calvo Calendarios y nuevos mundos 2002 08 35-48 13
Espanyol Santi García Pelegrín Derrida-Klossovski-Blanchot. Una visión sobre el nihilismo 1998 04/06 109-114 05
Espanyol Werner Herzog Tres días en el reino de la transparencia: I Congreso Internacional 2002 08 83-90 07
«Docencia universitaria e innovación»
Espanyol Anselm Jappe El absurdo mercado de los hombres sin cualidades 1996 02 39-44 05
Espanyol Anselm Jappe ¿Crítica social o nihilismo? El Trabajo de lo negativo desde Hegel 1998 04/06 227-242 15
y Leopardi hasta el presente
Espanyol Anselm Jappe Las sutilezas metafísicas de la mercancía 2001 07 19-28 09
Espanyol Robert Kurz Los intelectuales después de la lucha de clases. De la nueva 1996 02 45-55 10
aconceptualidad a un nuevo pensamiento crítico
Espanyol Robert Kurz Luces de progreso 2002 08 29-34 05
Espanyol Gemma Lacasa Zozobrar con Bataille 1998 04/06 131-140 09
Espanyol Jorge Larrosa Bildung y nihilismo. Notas sobre falso movimiento, de Peter 1998 04/06 273-284 11
Handke y Wim Wenders
Espanyol Alfredo López Austin Los mitos del tiempo en la tradición mesoamericana 2002 08 65-74 09
Espanyol Enrique Lynch Hobbes y la racionalización del pesimismo 1996 03 61-70 09
Espanyol Julia Manzano Walter Benjamin: «constelación redentora» y «nihilismo teocrático» 1998 04/06 343-359 16
Espanyol José Antonio Marina Introducción a la ultramodernidad 1998 04/06 11-30 19
Espanyol Josep Martínez Santafé La patria de Robinson 1998 04/06 69-76 07
Espanyol Miguel Morey Sentido y acontecimiento. La pregunta crítica 1996 02 33-38 05
Espanyol Juan Navarro de San Pío Hermenéutica y genealogía del límite. El nihilismo como telos 1998 04/06 77-92 15
Espanyol Francisco Javier
de una filosofía del límite
La desobediencia al derecho como una forma práctica de tránsito 1998 04/06 93-100 07
Pérez Hernández hacia un nihilismo perfecto
Espanyol Félix Pérez-Hita Cuento futuro. Sobre una aportación de Clarín a la cuestión 1998 04/06 201-216 15
del nihilismo
Espanyol Mario Perniola ¿Hacia un realismo psicótico? 1996 03 101-105 04
Espanyol Claus Peter Ortlieb Objetividad inconsciente. Aspectos de una crítica de la ciencia 2001 07 39-54 15
matemática de la naturaleza
Nre.
pàg.

1090 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Mania. Revista de Pensament (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Espanyol Xavier Puig Peñalosa Por una estética de la evocación: aproximación a la pintura 1998 04/06 141-148 07
de J. M. Lazkano
Espanyol Daniel Ranz La desaparición 1998 04/06 307-312 05
Espanyol Albert Ribas Massana El contacto con Oriente como refuerzo del complejo nihilista 1998 04/06 101-108 07
de Occidente (en la transición de los siglos XVII y XVIII)
Espanyol Teresa Ricci Los tratados del «saber vivir» y el «impulso moderno de igualar 2002 08 19-27 08
todas las cosas»
Espanyol Pere Salabert Idea y materia en Joan Miró 1996 03 39-60 21
Espanyol Nuria Sánchez La imposibilidad de juzgar. Acerca de un nihilismo estético 1998 04/06 57-68 11
Espanyol Josep Santafé El extraordinario viaje de Descartes 1996 03 15-22 07
Espanyol Vicente Serrano Nihilismo es el último nombre de Dios 1998 04/06 325-334 09
Espanyol José Solana Dueso Apuntes para la recuperación del espacio conceptual relativista 1996 03 23-38 15
en la filosofía griega
Espanyol Antonio Tudela Sancho Crisis del lenguaje y disolución del sujeto en el otro fin de siglo. 1998 04/06 31-48 17
Sobre los orígenes del nihilismo contemporáneo
Espanyol Raoul Vaneigem Contra el espíritu 2001 07 29-38 09
Italià Cristina Guglielmi Riflessioni sulle cause della libertà e del ll’oppressione sociale. 1998 04/06 285-294 09
Revista Catalana de Teologia (Barcelona)
a) ARTICLES
Illimitatezza, forza, sradicamento: il nihilismo in Simone Weil
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català J. M. Benítez i Riera Els escrits filosòfics del jesuïta Mateu Aymerich d’abans de l’expulsió 1999 XXIV/1 109-154 45
carlotercista de 1767
Català Ignasi Boada i Sanmartín Keiji Nishitani: religió i nihilisme (el final de la metafísica a la llum 1998 XXIII/1 85-107 22
de l’escola de Kyoto)
Català Ignasi Boada i Sanmartín Heidegger, lector de Nietzsche: repensar la veritat 1999 XXIV/1 321-358 37
Català Ignasi Boada i Sanmartín Heidegger, lector de Parmènides: repensar la veritat 1999 XXIV/1 183-214 31
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1091
Revistes de filosofia (Continuació)
Revista Catalana de Teologia (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Antoni Bosch Veciana Hermenèutica i lectura psicoanalítica de textos religiosos. Reflexió 1997 XXII/1 289-305 16
des del punt de vista de l’hermenèutica heideggeriana
Català Antoni Bosch Veciana El Lisis de Plató: un exemple de «SUNOUSIA» dialogal 2000 XXV 35-57 22
Català S. Pié i Ninot El valor filosòfic de la revelació en alguns autors recents 2000 XXV 361-374 13
Català Joan-Albert Vicens Realitat i consciència en les filosofies d’Ortega i Zubiri 1998 XXIII/1 141-169 28
Folgueira
Català Conrad Vilanou Edith Stein (1891-1942). Quan la Bildung esdevé misteri 2001 XXVI/2 317-335 18
Espanyol J. Corominas Filosofía de la religión y teología de raigambre zubiriana (I) 2002 XXVII/1 67-105 38
Espanyol J. Corominas Filosofía de la religión y teología de raigambre zubiriana (II) 2002 XXVII/2 217-252 35
Espanyol X. Pikaza ¿Fin de la historia, nueva historia? Ensayo de antropología 2000 XXV 489-508 19
fundamental
Espanyol Eugenio Trías Razón y religión en el fin de milenio 2000 XXV 509-523 14
Anglès Antoni Bosch Veciana Plato’s Lysis: Aporia and Dialectic Logoi. Friendship. Realized. 1998 XXIII/1 109-118 09
b) RECENSIONS
All Throughout the Dialogue
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Xavier Alegre [F. Raurell] Carta d’Arísteas. Introducció, text revisat 2002 XXVII/2 409-500 —
Català Agustí Boadas i Llavat [Jaume Mensa i Valls] Les raons d’un anunci apocalíptic.
La polèmica escatològica entre Arnau de Vilanova i els filòsofs
i teòlegs professionals (1297-1305)
1999 XXIV/2 529-531 02
Català Antoni Bosch Veciana [A. Vallejo Campos] Platón. El filósofo de Atenas 1996 XXI/2 474-476 03
Català Antoni Bosch Veciana [J. Montserrat] Platón. De la plerpejidad al sistema 1996 XXI/2 477-481 05
Català Antoni Bosch Veciana [G. C. Duranti] Verso un Platone «terzo». Intuizioni e decezioni 1996 XXI/2 476-477 02
nella scuola di Tübingen
Català Josep Castanyé [Francesc Torralba] Poética de la libertad. Lectura de Kierkegaard 1999 XXIV/2 538-539 02
Català Jaume de Puig [J. Perarnau] Tres textos d’Arnau de Vilanova i un en defensa seva 2002 XXVII/2 502-506 05
Català Jordi M. Escudé [A. Cortina] Ética civil y religión 1996 XXI/1 p. 260 01
Català José Ignacio González Fus [Edició de Manuel Fraijó] Filosofía de la religión. Estudios y textos 1996 XXI/1 258-259 02
Català Jaume Mensa i Valls [A. Boadas i Llavat] Roger Bacon: subjectivitat i ètica 1996 XXI/2 483-484 02
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

1092 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Revista Catalana de Teologia (Barcelona)
b) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Josep Monserrat Molas [J. Sales i Coderch] A la flama del vi. El Convit platònic, filosofia 1996 XXI/2 481-483 03
de la transmissió
Català Ignasi Salvat [J. I. Calleja] Un cristianismo con memoria social. Narraciones 1996 XXI/1 261-262 02
Transversal (Lleida)
a) ARTICLES
de la vida para la moral social
Idioma Autor/a Títol Any Número Pàgines
Català Fina Birulés La memòria de la noia de Tràcia. Dones i filosofia 2001 15 42-44 02
Espanyol Luisa Muraro La maestra de Sócrates 2001 15 24-29 05
Informació dels percentatges de filosofia respecte d’altres temes
a) ARS BREVIS (BARCELONA)
Número Anys Informació de percentatges Percentatge de filosofia
1 (1995) 1996 Articles filosòfics / altres: 7/14 50
1 (1995) 1996 Recensions de llibres de filosofia / altres: 5/9 60
2 (1996) 1997 Articles filosòfics / altres: 10/16 60
2 (1996) 1997 Recensions de llibres de filosofia / altres: 5/7 70
3 (1997) 1998 Articles filosòfics / altres: 11/16 70
3 (1997) 1998 Recensions de llibres de filosofia / altres: 4/8 50
4 (1998) 1999 Articles filosòfics / altres: 6/15 40
4 (1998) 1999 Recensions de llibres de filosofia / altres: 4/8 50
5 (1999) 2000 Articles filosòfics / altres: 5/15 30
5 (1999) 2000 Recensions de llibres de filosofia / altres: 3/8 40
7 (2001) 2002 Articles filosòfics / altres: 6/15 40
7 (2001) 2002 Recensions de llibres de filosofia/altres: 3/8 40
1996-2002 Total filosofia / altres 50
Nre.
pàg.
Nre.
pàg.

Filosofia | 1093
Revistes de filosofia (Continuació)
Informació dels percentatges de filosofia respecte d’altres temes
b) DIÀLEGS. REVISTA D’ESTUDIS POLÍTICS I SOCIALS (BARCELONA)
Número Anys Informació de percentatges Percentatge de filosofia
01 1998 Articles filosòfics / polítics: 2/10 20
02 1998 Articles filosòfics / polítics: 0/9 0
03 1999 Articles filosòfics / polítics: 0/7 0
04 1999 Articles filosòfics / polítics: 0/7 0
05 1999 Articles filosòfics / polítics: 0/7 0
06 1999 Articles filosòfics / polítics: 0/7 0
07 2000 Articles filosòfics / polítics: 0/6 0
08 2000 Articles filosòfics / polítics: 0/5 0
08 2000 Recensions de llibres de filosofia / altres: 1/3 30
09 2000 Articles filosòfics / polítics: 1/5 20
09 2000 Recensions de llibres de filosofia / altres: 1/2 50
10 2000 Articles filosòfics / polítics: 0/6 0
10 2000 Recensions de llibres de filosofia / altres: 0/1 0
11 2001 Articles filosòfics / polítics: 1/5 20
11 2001 Recensions de llibres de filosofia / altres: 0/2 0
12 2001 Articles filosòfics / polítics: 2/5 40
12 2001 Recensions de llibres de filosofia / altres: 1/2 50
13 2001 Articles filosòfics / polítics: 0/5 0
13 2001 Recensions de llibres de filosofia / altres: 2/2 100
14 2001 Articles filosòfics / polítics: 0/6 0
14 2001 Recensions de llibres de filosofia / altres: 1/2 50
15 2002 Articles filosòfics / polítics: 0/5 0
16 2002 Recensions de llibres de filosofia / altres: 1/6 20
17 2002 Articles filosòfics / polítics: 1/5 20
17 2002 Recensions de llibres de filosofia / altres: 0/2 0
18 2002 Articles filosòfics / polítics: 1/5 20
18 2002 Recensions de llibres de filosofia / altres: 1/2 50
1996-2002 Total filosofia / altres 18

1094 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Informació dels percentatges de filosofia respecte d’altres temes
c) ESPÍRITU. CUADERNOS DEL INSTITUTO FILOSÓFICO DE BALMESIANA (BARCELONA)
Número Anys Informació de percentatges Percentatge de filosofia
113 1996 Articles filosòfics / altres: 3/6 50
114 1996 Articles filosòfics / altres: 3/5 60
115 1997 Articles filosòfics / altres: 6/8 90
116 1997 Articles filosòfics / altres: 2/6 30
117 1998 Articles filosòfics / altres: 4/7 60
118 1998 Articles filosòfics / altres: 7/7 100
119 1999 Articles filosòfics / altres: 4/8 50
120 1999 Articles filosòfics / altres: 3/9 30
121 2000 Articles filosòfics / altres:2/8 25
122 2000 Articles filosòfics / altres: 4/10 40
123 2001 Articles filosòfics / altres: 2/8 25
124 2001 Articles filosòfics / altres:2/7 30
125 2002 Articles filosòfics / altres: 3/9 30
1996-2002 Total filosofia / altres 40
d ) IDEES: REVISTA DE TEMES CONTEMPORANIS (BARCELONA)
Número Anys Informació de percentatges Percentatge de filosofia
01-04 1999 Articles filosòfics / altres: 1/50 2
05-08 2000 Articles filosòfics / altres: 1/52 2
09-12 2001 Articles filosòfics / altres: 2/35 5
13-16 2002 Articles filosòfics / altres: 1/38 2
e) REVISTA CATALANA DE TEOLOGIA (BARCELONA)
1996-2002 Total filosofia / altres 3
Número Anys Informació de percentatges Percentatge de filosofia
XXI 1996 Articles filosòfics / teològics: 0/14 0
XXI 1996 Recensions de llibres de filosofia / altres: 8/29 30
XXII 1997 Articles filosòfics / teològics: 1/20 5
XXII 1997 Recensions de llibres de filosofia / altres: 0/30 0
XXIII 1998 Articles filosòfics / teològics: 3/21 15

Filosofia | 1095
Revistes de filosofia (Continuació)
Informació dels percentatges de filosofia respecte d’altres temes
e) REVISTA CATALANA DE TEOLOGIA (BARCELONA)
Número Anys Informació de percentatges Percentatge de filosofia
XXIII 1998 Recensions de llibres de filosofia / altres: 0/22 0
XXIV 1999 Articles filosòfics / teològics: 3/16 20
XXIV 1999 Recensions de llibres de filosofia / altres: 2/32 10
XXV 2000 Articles filosòfics / teològics: 4/33 12
XXVI 2001 Articles filosòfics / teològics: 1/18 5
XXVII 2002 Articles filosòfics / teològics: 2/16 10
XXVII 2002 Recensions de llibres de filosofia / altres: 2/18 10
ANNEX III
Llibres de filosofia
Any 1996
a) ESTUDI CIENTÍFIC
1996-2002 Total filosofia / altres 10
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions «Realitats Jordi Sales Coderch A la flama del vi. El Convit platònic, filosofia de la Filosofia antiga 186 p.
i Tensions»; 5 transmissió. Estudis sobre l’ensenyament platònic II
Barcelonesa d’Edicions Societat Catalana Estudis cartesians Filosofia moderna 217 p.
de Filosofia
Edicions 3 i 4 Emanuele Severino Més enllà del llenguatge Filosofia 315 p.
contemporània
Edicions 62 «Llibres a l’Abast»; Carles Casajuana Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències Filosofia 124 p.
297 contemporània
Editorial Cruïlla Pere Lluís Font Introducció a la lectura de Pascal Filosofia moderna 182 p.
Eumo W. V. Quine De l’estímul a la ciència Lògica, història
i filosofia
de la ciència
115 p.
IEC Ciència, filosofia i societat en René Descartes: actes Filosofia moderna 120 p.
Jornades 400 Aniversari René Descartes (1596-1996)
Liceu Joan Maragall Eudaldo Forment Giralt Lectura d’Aristòtil Filosofia antiga 282 p.
et al. i metafísica

1096 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1996
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Proa «Biblioteca Pompeu Casanovas Gènesi del pensament jurídic contemporani Ètica i política 417 p.
Universitària»; 32 i Romeu
Reial Acadèmia
de Bones Lletres
de Barcelona
Lola Badia Textos catalans tardomedievals i «ciència de natures» Filosofia catalana 101 p.
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
IEC Octavi Fullat Educació i joc Ètica i política 11 p.
Edicions de la
Universitat de
Barcelona (EUB)
C. Vilanou (coord.) Joaquim Xirau filòsof i pedagog Filosofia catalana 107 p.
Ega Josep Conill Karl Marx: l’humanisme marxista Filosofia moderna 32 p.
Facultat de Teologia
de Catalunya i Facultat
Eclesiàstica de Filosofia
de Catalunya
Juan Martínez Porcell El començament de l’ésser i l’ésser del pensar Metafísica 51 p.
Universitat cop. Jürgen Habermas Coneixement i interès Filosofia 100 p.
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
contemporània
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 Bertrand Russell Història social de la filosofia Història 334 p.
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
de la filosofia
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Pere Abelard Ètica; història de les meves dissorts Filosofia medieval 216 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» René Descartes Discurs del mètode Filosofia moderna 215 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Erasme - Luter Del lliure albir. Del serf albir Filosofia moderna 488 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Johan Gottlieb Fichte Els trets fonamentals de l’època contemporània Filosofia moderna 359 p.

Filosofia | 1097
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1996
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Immanuel Kant Prolegòmens a tota metafísica futura que Filosofia moderna 240 p.
pugui presentar-se com a ciència
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Giacomo Leopardi Obretes morals Filosofia moderna 339 p.
Editorial Alpha - Fundació Bernat Marc Tul . li Ciceró Discursos. Vol. XI Filosofia antiga 226 p.
Fundació Bernat Metge Metge (Text i
Traducció)
Editorial Alpha - Plató Diàlegs (vol. XV): El sofista Filosofia antiga 141 p.
Fundació Bernat Metge
Eumo Condorcet La instrucció pública Filosofia moderna 273 p.
Fundació Bernat Fundació Bernat Aristòtil Història dels animals Filosofia antiga 3 v.; vol. 1; 202 p.;
Metge Metge (Text i vol. 2, 156 p.;
Traducció) vol. 3, 181 p.;
La Magrana Joan Crexells Obra completa Filosofia catalana 2.370 p. (4 vol.)
Universitat cop. Friedrich Nietzsche La genealogia de la moral: dissertacions I Filosofia 121 p.
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
contemporània
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Universitària»; 2 Jaume Casals El pou de la paraula. Una història de la saviesa grega Filosofia antiga 100 p.; 21 cm
Empúries Jostein Gaarder El món de Sofia: novel . la sobre la història Història 632 p.
de la filosofia
Generalitat Adela Cortina Orts Un món de valors Ètica i política 151 p.
de Catalunya
Pagès Editors Francesc Torralba Rostres del silenci Diverses 167 p.
Proa Josep Maria Terricabras La comunicació: tòpics i mites de filosofia Diverses 194 p.
24 cm

1098 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1997
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions Francesc Fernández Jan Patocka: filosofia en temps de lluita Filosofia
contemporània
156 p.
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; I. Roviró, Col·loquis de Vic I: La ciutat
(ed.)
Ètica i política 165 p.
Columna Edicions Séverine Auffret et al. D’unes veus no previstes. Pensadores del XIII al XVIII Filosofia moderna 116 p.
Edicions 62 Teresa Guardans El saber marginat Diverses 283 p.
Editorial Cruïlla «Cristianisme Josep M. Esquirol Ètica i religió en Lévinas, Ricoeur i Habermas Filosofia 156 p.
i Cultura» i Calaf et al. contemporània
Eliseu Climent Carlo Sini Filosofia i escriptura Filosofia 194 p.
3 i 4 contemporània
EUB «Filosofia Josep M. Bech Les idees que s’oculten en el temps: dificultats Filosofia 264 p.
(Universitat de teòriques i perspectives crítiques en la història del contemporània
Barcelona)»; 3 pensament
EUB Dídac Ramírez Sarrió Sobre la interpretació del pensament de Leibniz Filosofia moderna 219 p.
EUB Salvi Turró Lliçons sobre història i dret a Kant Filosofia moderna 171 p.
Facultat de Teologia
de Catalunya
Josep Perarnau Espelt De Ramon Llull a Nicolau Eimeric Filosofia medieval 129 p.
IEC Jaume de Puig i Oliver La filosofia de Ramon Sibiuda Filosofia catalana 409 p.
Institut d’Estudis «Scripta et Eusebi Colomer Pous El pensament als Països Catalans durant l’edat mitjana Filosofia catalana 288 p.
Catalans, Secció de
Filosofia i Ciències
Socials
Documenta»; 54 i el Renaixement
Proa Raimon Panikkar Invitació a la saviesa Filosofia
contemporània
174 p.
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC Octavi Fullat Introducció conceptual Filosofia
contemporània
65 p.
Equipo de investigación «KAL. Tecnología Antoni Bosch i Veciana Llei i desobediència en l’Antígona de Sòfocles Filosofia antiga 16 p.
KAL (UB) Filosófica»
Equipo de investigación «KAL. Tecnología Ignasi Roviró Alemany La recepció de l’estètica a Catalunya a través de manuals Filosofia catalana 22 p.
KAL (UB) Filosófica» escolars del segle XIX: de Milà i Fontanals a Balmes
Fundació Maragall Pere Lluís Font La filosofia en el tombant del mil . lenni Filosofia 36 p.
Caixa de Sabadell contemporània

Filosofia | 1099
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1997
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Publicacions de la UB Ramon Parés i Farràs El lloc de l’home en el pensament Història de
la filosofia
22 p.
c) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Wilhelm Dilthey Hermenèutica, filosofia, cosmovisió Filosofia 288 p.
contemporània
Edicions 62 «Textos Filosòfics» G. W. Leibniz Nou assaigs sobre l’enteniment humà Filosofia moderna 639 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Plató El banquet. Fedre Filosofia antiga 227 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Ludwig Wittgenstein Investigacions filosòfiques Filosofia 394 p.
contemporània
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Ludwig Wittgenstein Tractatus logico-philosophicus Filosofia 161 p.
contemporània
Pagès Editors Jean Paul Sartre L’imaginari, psicologia fenomenològica de la imaginació Filosofia 292 p.
contemporània
Fundació Bernat Plató El polític Filosofia antiga 173 p.
Metge
Fundació Bernat Plató Fileb Filosofia antiga 190 p.
Metge
d ) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcanova Nora K Vittorio Hösle El cafè dels filòsofs morts Història de 263 p.
la filosofia
Barcelonesa d’Edicions Raimon Galí La mística i la política: la Terra Filosofia catalana 130 p.
Edicions 62 Witold Gombrowicz Curs de filosofia en sis hores i quart Filosofia 92 p.
contemporània
Empúries Jostein Gaarder Vita brevis Filosofia 124 p.
contemporània
Empúries Jostein Gaarder El misteri del solitari Filosofia 321 p.
contemporània
Empúries Josep Muñoz Redon Filosofia de la felicitat. Un passeig pel costat Filosofia 219 p.
assolellat del pensament contemporània

1100 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1998
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col·loquis de Vic II: La llei Ètica i política 154 p.
I. Roviró (ed.)
Edicions 3 i 4 «Biblioteca Miquel Batllori Història, classicisme i filosofia al segle XVIII: Filosofia catalana XII, 463 p.
d’Estudis i
Investigacions»;
28
Gustà, Pou i els Masdéu
Edicions 62 Xavier Rubert Per què filosofia [reedició: 3a] Filosofia catalana 86 p.
de Ventós
Edicions 62 Simon Singh L’enigma de Fermat. La història d’un teorema que ha Lògica, història 317 p.
desconcertat els més grans savis durant 358 anys i filosofia de
la ciència
Edicions Proa Edgar Morin Una política de civilització Filosofia 195 p.
contemporània
Eliseu Climent Franco Rella Confins: la visibilitat del món i l’enigma Metafísica 299 p.
Empúries Lluís V. Aracil La mort humana Diverses 374 p.
Equipo de investigación Andreu Grau i Arau Les fonts clàssiques i medievals en la dialèctica Filosofia moderna 447 p.
KAL (UB)
Facultat de Teologia Jaume Mensa i Valls Les raons d’un anunci apocalíptic Filosofia medieval 393 p.
de Catalunya
Pòrtic Ferran Sáez Mateu La invenció de l’home: l’equívoc antropològic Filosofia moderna 159 p.
PPU Patricia Cruzalegui L’experiència platònica en l’Anglaterra del dinou Filosofia moderna 562 p.
Sotelo
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Associació d’Estudiants Lluís Garcia i Sevilla La filosofia de la ment i la cognició Lògica, història 31 p.
de Neurociències i filosofia de
de la UAB la ciència
Equipo de investigación Bruguers Jardí La filosofia com a llenguatge d’especialitat Diverses 8 p.
KAL (UB) i Anguera

Filosofia | 1101
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1998
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC Salvador Mas Torres Història del pensament filosòfic i científic Història de 352 p.
la filosofia
PPU UAB «Manuals Émile Bréhier Història de la filosofia Història de 527 (vol. 1),
de la Universitat la filosofia 454 (vol. 2),
Autònoma de
Barcelona»;
18, 24, 31
460 (vol. 3).
S. n. Juan Martínez Porcell Lectura de textos de filosofia Història de 97 p.
la filosofia
Universitat Comissió de Vocabulari de filosofia Història de 84 p.
de Barcelona Normalització
Lingüística de la
Facultat de Filosofia
la filosofia
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics»; René Descartes Tractat de les passions. Cartes sobre la moral Filosofia moderna 368 p.
21
Edicions 62 René Descartes Regles per a la direcció de l’enginy Filosofia moderna 179 p.
Edicions 62 Georg Wilhelm Hegel La raó en la història Filosofia moderna 360 p.
Proa Nicolas de Meditacions cristianes i metafísiques Filosofia moderna 28 p.
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Malebranche
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Ariel Fernando Savater Ètica per al meu fill (reedició: 4a) Ètica i política 191 p.
Bromera Tobies Grimaltos El joc de pensar. Converses amb Marta Diverses 190 p.
Mascarós
Claret Albert Colomer L’univers de l’home Diverses 314 p.
Edicions 62 François Jacob El ratolí, la mosca i l’home Lògica, història 178 p.
i filosofia de la
ciència
Pagès Editors «Argent Viu»; 6 Josep Muñoz Redon Pren-t’ho amb filosofia: idees per apaivagar els mals Diverses 248 p.
de l’esperit

1102 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1999
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col . loquis de Vic III: La cultura Ètica i política 162 p.
I. Roviró (ed.)
Barcelonesa d’Edicions «Realitats i Josep Monserrat El polític de Plató: la gràcia de la mesura Filosofia antiga 402 p.
Tensions»; 7
Edicions 62 Raimon Panikkar L’esperit de la política: homo politicus Ètica i política 227 p.
Editorial Cruïlla Pere Lluís Font 10 pensadors cristians del segle XX Filosofia 351 p.
contemporània
EUB «Filosofia Montserrat Coll Introducció a la filosofia de Paul Ricoeur Filosofia 190 p.
(Universitat de contemporània
Barcelona)»; 7
EUB Bartomeu Forteza Pujol L’objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas Hobbes Filosofia moderna 328 p.
Edicions de la Magrana David Jou i Mirabent Matèria i materialisme Lògica, història
i filosofia de
la ciència
162 p.
La Busca Albert Llorca La utopia del socialisme científic Filosofia moderna 170 p.
Publicacions de «Biblioteca Serra Joan Cuscó Francesc Xavier Llorens i Barba: un filòsof del vuit-cents Filosofia catalana 224 p.
l’Abadia de Montserrat d’Or»; 29
Universitat de Girona Fèlix Fanés Cinema, art i pensament Estètica 153 p.
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
IEC Salvi Turró Introducció als estudis fichteans Filosofia moderna 64 p.
Equipo de investigación Bartomeu Forteza Pujol Hermenèutica i epistemologia semiòtica Història de 16 p.
KAL (UB) la filosofia
EUB Escola Pau Vila Filosofia i art contemporani europeu Estètica 29 p.
IEC Pere Lluís Font Experiència estètica, experiència ètica Estètica. Ètica 25 p.
i política
IEC. Secció de Filosofia Josep Lluís Blasco La llibertat de la raó Ètica i política 20 p.
i Ciències Socials

Filosofia | 1103
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1999
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC «Humanitats» Ramon Alcoberro Ètica, filosofia moral i política Ètica i política 1 v. Paginació
múltiple
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Coedició IEC-EUMO- René Descartes La geometria Lògica, història 170 p.
Pòrtic i filosofia de
la ciència
Edicions 62 René Descartes Discurs del mètode [reedició: 2a] Filosofia moderna 215 p.
Edicions 62 Plató Apologia de Sòcrates: Critó [3a ed.] Filosofia antiga 202 p.
Eumo Joaquim Xirau Pedagogia i vida Filosofia catalana 153 p.
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 Ferran Sáez Mateu El crepuscle de la democràcia Ètica i política 219 p.
Eliseu Climent Ferran Sáez Mateu Dislocacions Ètica i política 275 p.
Empúries Roger Scruton Filosofia per a persones intel . ligents Història de 165 p.
la filosofia
Empúries Alan D. Sokal Impostures intel . lectuals Lògica, història 346 p.
i filosofia de
la ciència
Any 2000
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat Col·loquis de Vic IV: La història Ètica i política 189 p.
i I. Roviró (ed.) i filosofia antiga
Barcelonesa d’Edicions «Realitats i Leo Strauss La ciutat i l’home Ètica i política 307 p.
Tensions»; 8

1104 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2000
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions «Realitats i Yves Charles Zarka Hobbes i el pensament polític modern Filosofia moderna 338 p.
Tensions»; 6
IEC Carles Llinàs i Puente Ars angelica: l’angelologia de Ramon Llull Filosofia catalana 381 p.
i medieval
La Busca Manuel Cruz et al. Globalització-pensament únic Ètica i política 206 p.
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Claret Antoni Mora Mite i raó política en Joan Maragall Filosofia catalana 47 p.
Documenta Sebastià Trias Mercant El pensament a les Balears Filosofia catalana 64 p.
Facultat de Teologia Andreu Marquès Contribució a una crítica filosòfica de l’economicisme Filosofia 53 p.
de Catalunya i Martí contemporània
Fundació Blanquerna Francesc Torralba La identitat, o, El que resta per pensar Metafísica 28 p.
Roselló
Fundació Ramon Trias Amelia Valcárcel Les filosofies polítiques Ètica i política 41 p.
i Fargas
IEC-Teide J. Francesc Fortuny Els «platònics» de Tomàs d’Aquino Filosofia medieval 11 p.
Bonet
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC Pablo Eugenio Navarro Lliçons de filosofia del dret Ètica i política Pàg. múltiple
EUB Margarita Mauri Álvarez Ètica I i ètica II Ètica i política 62 p.
Facultat de Teologia Agustí Borrell et al. Normes per a la redacció d’escrits de teologia i filosofia Diverses 87 p.
de Catalunya

Filosofia | 1105
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2000
d ) EDICIÓ-TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 Joan Duns Escot Del primer principi i altres escrits Filosofia medieval 406 p.
Fundació Bernat Metge Plató Timeu i Críties Filosofia antiga 188 p.
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Bromera García del Muro Solans El pensament ferit Filosofia 181 p.
contemporània
Eumo R. M. Hare Ordenant l’ètica Ètica i política 221 p.
La Campana Christian Roche Tot s’ha perdut? Assaig sobre la moral Ètica i política 109 p.
Pagès Editors Carlos Goñi Zubieta El meu nom és vint: crònica filosòfica Filosofia 125 p.
contemporània
Pagès Editors Guillem Turró i Ortega El laberint i la màscara: una aproximació a Nietzsche Filosofia 171 p.
Any 2001
a) ESTUDI CIENTÍFIC
contemporània
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col . loquis de Vic V: La política Ètica i política 139 p.
I. Roviró (ed.)
Eumo «Biblioteca Karl-Otto Apel Filosofia primera, avui i ètica del discurs Filosofia 189 p.
Universitària
Pensament
Contemporani»; 7
contemporània
IEC David Jou i Mirabent El temps i la memòria en la ciència contemporània Filosofia catalana 176 p.
INEHCA J. Monserrat; J. L. Idees d’autoritat Ètica i política 273 p.
Pérez-Francesch (ed.)
Pòrtic «Pòrtic Josep M. Esquirol Què és el personalisme?: introducció a la lectura Filosofia 142 p.
Panorama»; 23 i Calaf d’Emmanuel Mounier contemporània

1106 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2001
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Publicacions «Biblioteca Lluís Duch i Álvarez Armes espirituals i materials: política Ètica i política 366 p.
de l’Abadia Serra d’Or»; 269
de Montserrat
Universitat de les Illes «A Taula»; 3 Joan Lluís Llinàs Educació, filosofia i escriptura en Montaigne: Filosofia moderna 351 p.
Balears Begon un comentari a De l’educació dels infants
Universitat de València. Agustí Colomer; Emmanuel Mounier i la tradició personalista Filosofia 122 p.
SP August Monzon (ed.) contemporània
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Casal del Mestre Ramon Alcoberro Epicur una filosofia moral Filosofia antiga 62 p.
Fundació Conrad Vilanou Joaquim Xirau, 1895-1946 quan la filosofia esdevé Filosofia catalana 62 p.
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
pedagogia
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Diputació Enric Casaban Moya XIII Congrés Valencià de Filosofia Filosofia catalana 308 p.
(ed.)
Editorial Pòrtic «Biblioteca Oberta, (Josep Maria El pensament filosòfic i científic: dels orígens al segle XIX Història de 416 p.
Àgora»; 27 Terricabras, coord.) la filosofia
Editorial UOC Adriana Gil Juárez; Filosofia i epistemologia de la ciència Lògica, història 158 p.
Israel Rodríguez i filosofia de
Giralt (coord.) la ciència
UB. Manuals «UB. Manuals»; 52 Manuel Pérez Otero Aproximació a la filosofia del llenguatge Diverses 253 p.
d ) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Ediciones B Lou Marinoff Més Plató i menys Prozac Història de 399 p.
la filosofia
IEC Octavi Fullat Els valors d’Occident Història de 183 p.
la filosofia
La Campana Edgar Morin Tenir el cap clar Diverses 179 p.

Filosofia | 1107
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2001
d ) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Pagès Editors Francesc Torralba Cent valors per viure Ètica i política 375
Roselló
La Magrana «Els Orígens» Alain de Botton El consol de la filosofia Diverses 228 p.
(La Magrana); 51
Solsona «Lafrau»; 16 Lluís Cornet i Arboix Filosofia de gos Història de 164 p.
Comunicacions la filosofia
Any 2002
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Abadia de Montserrat «Estudis de Montserrat Coll Una filosofia del llenguatge religiós: Henri Duméry Filosofia 127 p.
Teologia i
Ciències de la
Religió»; 3
contemporània
Barcelonesa d’Edicions «Realitats Philippe Bénéton La igualtat per defecte. Assaig sobre el tancament Ètica i política 213 p.
i Tensions»; 9 modern
Barcelonesa d’Edicions «Realitats Rémi Brague El passat per endavant Diverses 184 p
i Tensions»; 10
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col . loquis de Vic VI: El dret Ètica i política 155 p.
I. Roviró (ed.)
Barcelonesa d’Edicions Josep Monserrat (ed.) Hermenèutica i platonisme Filosofia antiga 189 p.
Diputació Conxa Llinàs Les dones i les filosofies: gènere Diverses 183 p.
Editorial Cruïlla Josep M. Coll et al. Emmanuel Mounier i el personalisme Filosofia 205 p.
contemporània
La Busca Manuel Cruz et al. L’individu davant el tercer mil . lenni Filosofia
contemporània
Pòrtic Anna Quintanas Michel Foucault Filosofia 188 p.
contemporània
Proa «La Mirada Pere Lluís Font Les idees i els dies: un segle de filosofia i ciències Filosofia catalana 344 p.
Social»; 58 (coord.) socials als Països Catalans
Societat Catalana Miquel Montserrat Narratives de l’idealisme Filosofia moderna 140 p.
de Filosofia, IEC i Capella

1108 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2002
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
UAB Jesús Adrián Heidegger: 75è aniversari de la publicació Filosofia 136 p.
d’Ésser i temps contemporània
UAB Raúl Gabás; Nietzsche: centenari de la seva mort Filosofia 122 p.
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Gerard Vilar (coord.) contemporània
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
EUB Alfons Capitán Studia humanitatis Diverses 106 p.
EUB Josep M. Esquirol Filosofia social II Ètica i política 45 p.
i Calaf
Facultat de Filosofia Eusebi Colomer Tres pensadors medievals enfront de la qüestió de Déu Filosofia medieval 71 p.
de la URL
Facultat de Teologia Francesc Nicolau Origen de la vida: implicacions filosòfiques Lògica, història 77 p.
de Catalunya i Pous i filosofia de
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
la ciència
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Proa Pere Lluís Font (ed.) Història del pensament cristià Història de 1.177 p.
la filosofia
Universitat de Girona Joan Pagès Practiques de lògica: exercicis de lògica d’enunciats Lògica, història 209 p.
i lògica de primer ordre i filosofia de
la ciència
d ) EDICIÓ-TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» René Descartes Discurs del mètode Filosofia moderna 215 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Immanuel Kant Història i política Filosofia moderna 291 p.
Facultat de Filosofia Juan Roura-Parella El plaer estètic i la creació artística Filosofia catalana 27 p.
de la URL

Filosofia | 1109
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2002
d ) EDICIÓ-TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Fundació Bernat Metge Boeci Consolació de la filosofia Filosofia 195 p.
medieval
Publicacions de la UB María Zambrano María Zambrano: l’art de les mediacions Filosofia 146 p.
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
contemporània
Editorial Col . lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Ariel Manuel Güell Només sé que no sé res [reedició: 3a] Diverses 287 p.
La Campana Josep-Maria I a tu, què t’importa? Els valors, la tria Ètica i política 181 p.
ANNEX IV
Recerca institucionalitzada
Terricabras
Universitat Autònoma de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
— Xarxa temàtica: Llenguatge, Coneixement i Discurs Anna Estany — — — —
Especialitzat A.N.E. Grup d’Estudis Humanístics
sobre Ciència i Tècnica (GEHUTC)
Profitós
ARCS-1996 II Congrés Internacional d’Ontologia — 2.103,54 m — — —
BFF2000-0401 Investigació de les fonts doctrinals del maniqueisme — — — — —
originari
BFF2001-2531 Consciencia fenoménica y autoconsciencia Daniel Quesada — — — —
en la percepción y la acción: representacionismo Casajuana
e inferencialismo
BHA2001-1479-C04-03 Art contemporani i identitat democràtica Gerard Vilar Roca — — — —
Grup de recerca Tentar la identidad o los quehaceres de la Begonya Saez — — — —
subjetividad contemporánea Tajafuerce
HB1997-0147 Naomi Eilan (Universitat de Warwick) Daniel Quesada 7.753,06 m — — —
Casajuana

1110 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat Autònoma de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
PB96-1142 Los implícitos matemáticos de las grandes Víctor Gómez Pin 7.212.15 m — — —
teorizaciones ontológicas
PB96-1144 La controversia contemporánea en torno a la razón: Raúl Gabás Pallás 6.010,12 m — — —
el giro estético de la filosofía
PB97-0192 Representación espacial y conciencia fenoménica Daniel Quesada 9.015,18 m — — —
en la percepción y el conocimiento empírico básico Casajuana
PB98-0495-C08-06 Anàlisi interdisciplinar de la ciència Ana Estany Profitós 6.010,12 m — — —
SGR-1999-279 Grup d’Epistemologia i Ciències Cognitives Daniel Quesada 6.010,12 m — — —
Casajuana
SGR-2001-014 Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere Mary Josephine — 5 investigadors, 1 projecte 113 articles,
Nash 11 doctors, (finançament: 35 llibres,
1 doctor 27.343,05 m); 122 capítols,
estranger, 3 projectes 5 tesis,
4 no doctors 188 ponències
SGR-2001-154 Grup d’Epistemologia i Ciències Cognitives Daniel Quesada 9.015,18 m 12 investigadors, 1 projecte, —
Casajuana 8 doctors, 2 projectes
1 doctor internacionals
estranger, (finançament:
4 no doctors 67.702,55 m)
SGR-2002-097 Grup de Recerca Francesc Salvà Agustí Nieto Galan — 19 investigadors, — —
13 doctors,
1 doctor
estranger,
6 no doctors
XT2001-00048 Xarxa Temàtica Percepció, Ment i Llenguatge Daniel Quesada — — — —
Universitat de Barcelona
Casajuana
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
— Grup de Filosofia del Dret, Moral i Política Ramón Capella — 11 investigadors, 1 projectes 44 articles,
Hernández 7 doctors, avaluat 7 llibres,
1 doctor (finançament: 22 capítols, 2 tesis,
estranger, 21.035,42 m) 46 ponències
4 no doctors

Filosofia | 1111
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
ARCS1997 SOFIA Xth Conference on Concepts — 2.163,64 m — — —
ARCS2000 Jornades de reflexió sobre ètica intercultural. Noves — 1.562,63 m — — —
perspectives ètiques davant la societat pluricultural
ARCS2001 III Congrés Internacional de la Sociedad Iberoamericana — 1.682,83 m — — —
de Estudios Utilitaristas (SIEU): Reptes de la raó
pràctica: tolerància, pluralisme, banalitat
ARCS2001 Issues in the Theory of Reference II — 1.682,83 m — — —
ARCS2002 X Simposi de l’Associació Internacional de Filòsofs — 1.900 m — — —
(IAPh). La passió per la llibertat
ARCS2002 Sixth Conference of the Association for the Scientific — 2.600 m — — —
Study of Consciousness (ASSC6)
CO94-1429 Identidad y vaguedad: cuestiones de metafísica y Manuel García- 901,52 m — — —
filosofía de la lógica Carpintero
Sánchez-Miguel
CO94-1437 Cosmología, teología y religión en la obra y en el Miguel Ángel 1.202,02 m — — —
proceso de Giordano Bruno Granada Martínez
CO97-0113 Identidad humana en el fin del milenio: III Congreso Octavi Piulats Riu 4.808,10 m — — —
Internacional de Antropología Filosófica
CO97-0564 The role of context in the interpretation of singular Ramón Cirera 1.202,02 m — — —
Duocastella
CO99-0207 Issues in the theory of reference Manuel García- 2.404,05 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
Grup de recerca Ètica, literatura i art Margarita Mauri — — — —
Álvarez
Grup de recerca Tecnociència, cultura i societat de la informació Manuel Medina — — — —
Gómez
Grup de recerca Seminari de Filosofia Política Jose Manuel — — — —
Bermudo Ávila
HA1998-0098 Wolfgang Kunne (Universitat d’Hamburg) Manuel García- 2.644,45 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
HU1997-0017 Salzer, Gernot Technische Universitat Tècnica de Viena Buenaventura 5.409,11 m — — —
Verdú Solans

1112 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
PB96-0228 Entre Copérnico y Galileo (1543-1633): Miguel Ángel 6.010,12 m — — —
la revolución cosmológica y sus implicaciones Granada Martínez
teológico-religiosas
PB96-0400 Tiempo y memoria II. Política y religión en el Carmen Revilla 7.212,15 m — — —
pensamiento filosófico femenino Guzmán
PB96-0936-C05-03 Utilitarismo, contractualismo y pragmatismo José Manuel 3.005,06 m — — —
Bermudo Ávila
PB96-1091-C03-03 Referencia, verdad y lógica Manuel García- 7.212,15 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
PB97-0884 El modelo transcendental en la filosofía moderna Ramon Valls Plana 10.517,71 m — — —
y contemporánea
PB97-0888 Lógica algebraica y lógicas multivaloradas Buenaventura 16.527,83 m — — —
Verdú Solans
PB97-0948 Lógica y teoría de conjuntos: historia y filosofía de Ignasi Jané Palau 9.015,18 m — — —
sus conceptos básicos
PB970963 K.A.L. (Kosmoi, Arkhai, Logoi): II Pragmática y técnica Miguel Candel 9.015,18 m — — —
de la filosofía Sanmartín
PB981176 Galileo y la iglesia Antonio Beltran 3.005,06 m — — —
Marí
PB98-1190 Olvido de la identidad, memoria de la diferencia Manuel Cruz 12.020,24 m — — —
política de la subjetividad en el pensamiento Rodríguez
contemporáneo
PB98-1194 Prolegómenos para una ética de la sociedad Josep Maria 10.818,22 m — — —
tecnológica Esquirol Calaf
PB98-1231 Teoría de modelos Juan Carlos 15.025,30 m — — —
Martínez Alonso
SAB1998-0181 Kevin Mulligan Manuel García- 12.020,24 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
SGR 2002-002 Grup de Recerca de Bioètica i Dret — — 11 investigadors, 1 projecte avaluat 44 articles,
7 doctors, (finançament: 7 llibres,
1 doctor 21.035,42 m) 22 capítols, 2 tesis,
estranger,
4 no doctors
46 ponències

Filosofia | 1113
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
SGR 2002-126 Grup de Lògica Enrique Casanovas — 13 investigadors, 1 projecte 19 articles,
Ruiz Fornells 11 doctors, nacional - 1 llibre, 1 capítol,
1 doctor Administració 3 tesis,
estranger, 30 ponències,
2 no doctors 4 revisions
SGR-1996-045 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 15.626,31 m — — —
Llovet
SGR-1997-139 Grup de Filosofia i Anàlisi del Llenguatge Manuel García- 7.512,65 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
SGR-1998-043 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 9.616,19 m — — —
Llovet
SGR-1999-079 Grup de Filosofia i Anàlisi del Llenguatge Manuel García- 10.818,22 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
SGR-1999-265 Grup d’Ètica, Tecnologia i Societat Josep M. Esquirol 7.813,16 m — — —
Calaf
SGR-2000-038 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 12.020,24 m — — —
Llovet
SGR-2001-017 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 16.527,83 m 14 investigadors, 3 projectes 24 articles, 1 llibre,
Llovet 10 doctors, internacionals 1 capítol, 2 tesis,
1 doctor (finançament: 23 ponències
estranger, 284.489,08 m)
4 no doctors
SGR-2001-018 Grup de Recerca en Lògica, Llenguatge i Cognició Manuel García- — 17 investigadors, 1 projecte 37 articles,
LOGOS Carpintero 12 doctors, internacional 8 llibres,
Sánchez-Miguel 1 doctor (finançament: 24 capítols, 3 tesis,
estranger, 2.644,45 m) 95 ponències
5 no doctors

1114 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat de Girona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
ACES-2000-011 L’exili espanyol a Cuba i la filosofia cubana Josep Maria 3.606,07 m — — —
contemporània Terricabras
ARCS-2001 12è Seminari Inter-Universitari de Filosofia i Ciència — 1.051,77 m — — —
Cognitiva
ARCS-2001 Seminari Hans Heinz Holz — 1.051,77 m — — —
ARCS-2002 International Conference on the Philosophy of — 600 m — — —
J. Ferrater Mora
ARCS-2002 Wittgenstein International Symposium — 600 m — — —
ARCS-2002 Pensée complexe et éthique — 600 m — — —
CO97-0205 Alain Touraine: «los desafíos de la democracia» Josep M. Terricabras — — — —
Nogueras
Grup de recerca Los aspectos representacionales de la consciencia — — — — —
fenoménica y las perspectivas del materialismo
Grup de recerca La doctrina del holismo semántico — — — — —
Grup de recerca Realismo, naturalismo y significado. La concepción — 13.464,67 m — — —
absoluta de la realidad
PIR-1999-084 — Josep M. Terricabras 15.025,30 m — — —
Universitat Pompeu Fabra
Nogueras
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
PB98-1069 Ética y religión en la filosofía de Ludwig Wittgenstein Eugenio Trías — — — —
Sagnier
SGR-2002-022 Grup d’Estudis d’Història de la Ciència (GEHC) — — — — —
Universitat Rovira i Virgili
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària Import
Personal
Producció
Projectes
(AGAUR) científica
ARCS-1999 Ciència i valors epìstèmics — 1.502,53 m — — —
AGAUR: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca.