Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936

major part del clergat abandonés la universitat, per por a la
contaminació ideològica. Per altra banda, els nous plans d’estudi
dels Seminaris de la segona meitat del XIX buscaven
equiparar-se als plans oficials de batxillerat, modificant segons
les conveniències de cada Bisbat el pla d’estudis que havia
elaborat la nunciatura de Madrid l’any 1852. El bisbes
Lorente, C. Bonet i Tomàs Sivilla van treballar en el perfeccionament
del Seminari gironí: reforçament de les mesures
disciplinàries enduts per una concepció pessimista de la
naturalesa humana i pels perills que encerclaven els adolescents.
També demostraren interès en el col·legi-Seminari de
Santa Maria del Collell. La construcció del col·legi, adossat
a un vell santuari, va iniciar-se l’any 1852, essent bisbe de
Girona Florenci Lorente, i s’acabaren vers l’any 1866. Entre
els alumnes il·lustres que en algun moment van passar per
les aules del Seminari s’hi troben els escriptors Joaquim Ruyra,
Joan Mínguez i J.M. Gironella; José Ortega i Murilla
(pare d’Ortega i Gasset), científics com el P. Jaume Pujiula,
o polítics com Josep Fàbrega i Pou.
A partir de finals dels vuitanta del segle XIX, el Seminari
de Girona deixà d’acollir un col·legi privat d’ensenyament
secundari per centrar-se únicament en la formació dels
futurs clergues de la diòcesi. Segons J.M. Marquès, durant
el primer terç de segle XX passaren per les aules del Seminari
vora d’un miler d’alumnes, 1 que van des dels prop de
600 dels primers anys, fins als menys de 200 de la Repúbli-
1 MARQUÈS, J. M., “La diòcesi de Girona i la cultura, al segle XX. Fets i qüestions”,
a J. Albertí (ed.), Germinabit L’expressió religiosa en llengua catalana
al segle XX. Diòcesi de Girona, Barcelona: 2003, p. 42.
185