Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936
Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936 Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936
206 sidia el director de la Congregació, J. Bordas, i la concessió dels premis tenia lloc, a mitjan desembre, en un acte que se celebrava a primera hora de la tarda en la gran sala del gabinet de Ciències del centre, presidit pel bisbe i les principals autoritats, començant pel governador civil. Els certàmens popularitzaren el “Cant de la senyera” de Feixas- Roquet, a l’obertura de cadascun dels actes acadèmics, cantat per l’Schola Cantorum, que el 1915 dirigia el seminarista Josep M. Ribas. La Dictadura no aconseguí suprimir-lo per complet, car el trobarem encara en el programa de la festa de Sant Tomàs de 1925. El català hi tindria sempre una presència testimonial, diria vacil·lant, més enllà de les composicions literàries. Ens trobem ja, en el marc del Noucentisme literari i artístic, quan es consolida la presència dels seminaristes en el món cultural gironí. Heus aquí, doncs, alguns dels seus representants més conspicus: F. Xavier Carbó (1893-1918), que morí acabat d’ordenar, inclinat als estudis filològics, traductor, poeta de filiació romàntica i modernista; autor de Migjorn, una col·lecció de poesies publicada en edició pòstuma (Imp. Masó, 1919) i col·laborador de l’Arxiu d’Etnologia de Carreras Artau; el poeta, narrador i dramaturg Joan Mínguez (1900-1960), ja esmentat al principi, que acabà abandonant el Seminari; Lluís G. Pla, que publicà el 1915 Garba (Dalmau Carles Pla), una antologia d’escriptors i poetes catalans des de Verdaguer fins als escriptors noucentistes; i Joan M. Feixas, autor l’any 1918 d’unes Gemmes. Poesies Jovenils, (Olot, Ramon Bonet). En els certàmens també hi tenien un lloc –modest, si es vol– les ciències de la naturalesa i experimentals. Vegem-ne alguns exemples: en el IV certamen el rector Oms oferí un
premi a la millor obra sobre la “Teoria de Huygens relativa a la esencia de la luz y fundamento en que se apoya. Explicación según la misma de la diferencia entre los colores, de los fenómenos de la difracción y polarización y de la varia coloración de los cuerpos ya transparentes, ya opacos”; 25 o bé més endavant, el Claustre oferia al millor treball sobre “Los hidrocarburos de la serie cíclica: su constitución, procedencia y propiedades de los más principales” al qual només podien optar els “filòsofs” (1927). En el discurs d’obertura del curs 1920/21, el Dr. Gironés desenvolupà aquest tema: «Necesidad de la existencia de un principio vital para explicar la vida de los seres. Refutación del mecanicismo, con argumentos experimentales». En la vetllada literàrio-musical amb motiu de la visita a Girona del cardenal Casañas, el novembre de 1907, l’alumne Josep Mercader llegí un discurs, il·lustrat amb projeccions, sobre la “Constitución, origen y transformaciones del subsuelo de Gerona”, a l’estil que havia posat de moda mossèn Norbert Font i Sagué, en les seves conferències sobre geologia arreu del Principat. En una altra ocasió, un alumne de tercer de filosofia realitzà una dissertació sobre “El potasio y sus sales” (1925), etc. El transformisme era, de tots els temes que poden encabir-se dins les ciències naturals, el tema estrella de les vetllades, pel fet que en aquella època sacsejava la consciència de molts catòlics. Podem esmentar-ne alguns casos: en el certamen ja esmentat de 1917, el Claustre oferí un premi al millor “Examen de la solución transformista al pro- 25 Els temes i premis del IV Certamen es poden veure al Diario de Gerona, 15/06/1918. 207
- Page 1: Jordi Bohigas i Maynegre CIÈNCIA I
- Page 4 and 5: 184 L’edifici i la institució D
- Page 6 and 7: 186 ca. En l’última dècada del
- Page 8 and 9: 188 cursos que preceden a su estudi
- Page 10 and 11: 190 Ferran Roig i Palau (1833-1918)
- Page 12 and 13: 192 El Seminari de Girona tenia, co
- Page 14 and 15: 194 des. En primer lloc, ens trobem
- Page 16 and 17: 196 de l’Armentera, que era profe
- Page 18 and 19: 198 a 1930 fou un dels millors “o
- Page 20 and 21: 200 todos los siglos; pero diversas
- Page 22 and 23: 202 qui, per una mensualitat mòdic
- Page 24 and 25: 204 sacerdots, dirigiren la revista
- Page 28 and 29: 208 blema del orígen de las especi
- Page 30 and 31: 210 cendent d’una gran família d
- Page 32: 212 Bibliografia CARRERAS ARTAU, To
206<br />
sidia <strong>el</strong> director <strong>de</strong> la Congregació, J. Bordas, i la concessió<br />
d<strong>el</strong>s premis t<strong>en</strong>ia lloc, a mitjan <strong>de</strong>sembre, <strong>en</strong> un acte que<br />
se c<strong>el</strong>ebrava a primera hora <strong>de</strong> la tarda <strong>en</strong> la gran sala d<strong>el</strong><br />
gabinet <strong>de</strong> Ciències d<strong>el</strong> c<strong>en</strong>tre, presidit p<strong>el</strong> bisbe i les principals<br />
autoritats, com<strong>en</strong>çant p<strong>el</strong> governador civil. Els certàm<strong>en</strong>s<br />
popularitzar<strong>en</strong> <strong>el</strong> “Cant <strong>de</strong> la s<strong>en</strong>yera” <strong>de</strong> Feixas-<br />
Roquet, a l’obertura <strong>de</strong> cadascun d<strong>el</strong>s actes acadèmics, cantat<br />
per l’Schola Cantorum, que <strong>el</strong> 1915 dirigia <strong>el</strong> seminarista<br />
Josep M. Ribas. La Dictadura no aconseguí suprimir-lo per<br />
complet, car <strong>el</strong> trobarem <strong>en</strong>cara <strong>en</strong> <strong>el</strong> programa <strong>de</strong> la festa<br />
<strong>de</strong> Sant Tomàs <strong>de</strong> 1925. El català hi tindria sempre una presència<br />
testimonial, diria vacil·lant, més <strong>en</strong>llà <strong>de</strong> les composicions<br />
literàries. Ens trobem ja, <strong>en</strong> <strong>el</strong> marc d<strong>el</strong> Nouc<strong>en</strong>tisme<br />
literari i artístic, quan es consolida la presència d<strong>el</strong>s<br />
seminaristes <strong>en</strong> <strong>el</strong> món cultural gironí. Heus aquí, doncs,<br />
alguns d<strong>el</strong>s seus repres<strong>en</strong>tants més conspicus: F. Xavier Carbó<br />
(1893-1918), que morí acabat d’ord<strong>en</strong>ar, inclinat als estudis<br />
filològics, traductor, poeta <strong>de</strong> filiació romàntica i mo<strong>de</strong>rnista;<br />
autor <strong>de</strong> Migjorn, una col·lecció <strong>de</strong> poesies publicada<br />
<strong>en</strong> edició pòstuma (Imp. Masó, 1919) i col·laborador <strong>de</strong> l’Arxiu<br />
d’Etnologia <strong>de</strong> Carreras Artau; <strong>el</strong> poeta, narrador i dramaturg<br />
Joan Mínguez (<strong>1900</strong>-1960), ja esm<strong>en</strong>tat al principi,<br />
que acabà abandonant <strong>el</strong> <strong>Seminari</strong>; Lluís G. Pla, que publicà<br />
<strong>el</strong> 1915 Garba (Dalmau Carles Pla), una antologia d’escriptors<br />
i poetes catalans <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Verdaguer fins als escriptors<br />
nouc<strong>en</strong>tistes; i Joan M. Feixas, autor l’any 1918 d’unes<br />
Gemmes. Poesies Jov<strong>en</strong>ils, (Olot, Ramon Bonet).<br />
En <strong>el</strong>s certàm<strong>en</strong>s també hi t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> un lloc –mo<strong>de</strong>st, si es<br />
vol– les ciències <strong>de</strong> la naturalesa i experim<strong>en</strong>tals. Vegem-ne<br />
alguns exemples: <strong>en</strong> <strong>el</strong> IV certam<strong>en</strong> <strong>el</strong> rector Oms oferí un
Change language