Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936

als membres del Claustre acadèmic, de fe catòlica i d’abdicació
de totes les heretgies, i especialment del modernisme.
24 En la lliçó inaugural de 1914 el discurs versà sobre el
modernisme, a càrrec d’un professor privilegiat pels seus
estudis a Roma, F. Franch, que es preocupà de refutar l’error
de la creença primitiva politeista de l’home.
La festa de Sant Tomàs era sobretot un acte literari-teològic,
en què el moment central era la discussió, segons
el mètode escolàstic, en què un estudiant feia una dissertació
sobre una Thesis que era impugnada per dos alumnes,
tots de Teologia dogmàtica; tot plegat era acompanyat
pel recital de poemes, cants, etc. També se celebraven vetllades
extraordinàries, com per exemple durant la visita,
apoteòsica, a la ciutat del cardenal Casañas (1907) o la celebració
del IV Centenari del naixement de santa Teresa. La
música hi tenia sempre un paper important. Les “masses
corals” eren l’orgull de l’establiment, començant per l’Orfeó
de Santa Cecília, que dirigí Gabriel Garcia i continuà
Serratosa. La Schola Cantorum la formaren cantaires selectes,
que sacrificaven estones d’esbarjo per assajar repertori
polifònic.
El 1915, van néixer els certàmens científico-literaris de
la Congregació Mariana, per la voluntat i l’esforç col·lectiu
dels seus congregants i del seu director, Jaume Bordas i
Soler (1880-1932), i va ser saludat per la premsa com els
“Jocs Florals del Seminari”. S’hi presentaven 19 premis de
diferents ofertors, als quals només podien optar els alumnes
matriculats al Seminari durant aquell curs. El jurat el pre-
24 Diario de Gerona, 1/10/1913 i 2/10/1914.
205