Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936

Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936 Cultura i ciència en el Seminari Diocesà de Girona, 1900-1936

27.07.2013 Views

204 sacerdots, dirigiren la revista gironina Vida (1902), que comptà entre els seus redactors amb Prudenci Bertrana, i que va ajudar a la creació dels primers Jocs Florals de Girona. Mn. Marquès diu que els germans Viver van promoure les primeres activitats de la congregació mariana del Seminari. Aquesta congregació, activa des de principi del segle XX, tenia com a principal missió la de promoure la vida de pietat i devoció entorn al culte a la Mare de Déu. En formava part tothom i, a través de la seva acadèmia, se celebraven cada mes actes culturals, reunions literàries i musicals, de les quals se’n recolliren fruits abundants. Alguns futurs poetes hi llegirien els seus primers versos i, posteriorment, en el certamen anual. Va ser dirigida, en un principi, pel Dr. Armendares, però Jaume Bordas li acabaria donant un impuls definitiu. Diverses celebracions al llarg del curs acadèmic solien ser motiu per a la realització d’una vetllada literàrio-musical, on els seminaristes més avantatjats mostraven les seves aptituds. Aquestes eren, sobretot, les festes en honor de sant Tomàs d’Aquino, al mes de març, i de la Immaculada Concepció en honor de la Verge Maria, patrona de la Congregació Mariana, al desembre. Tot plegat creava un caliu cultural gens menyspreable i la premsa, en especial el Diario de Gerona, se’n feia ressò. El curs s’inaugurava solemnement el primer d’octubre en els tres centres docents de Girona, amb la presència de les principals autoritats. Al Seminari s’iniciava amb una missa a l’església de Sant Martí, i una dissertació –normalment en llatí– a càrrec d’algun dels professors nous del centre. Durant el 1910, era usual que el bisbe, o en el seu lloc, el vicari capitular prengués jurament,

als membres del Claustre acadèmic, de fe catòlica i d’abdicació de totes les heretgies, i especialment del modernisme. 24 En la lliçó inaugural de 1914 el discurs versà sobre el modernisme, a càrrec d’un professor privilegiat pels seus estudis a Roma, F. Franch, que es preocupà de refutar l’error de la creença primitiva politeista de l’home. La festa de Sant Tomàs era sobretot un acte literari-teològic, en què el moment central era la discussió, segons el mètode escolàstic, en què un estudiant feia una dissertació sobre una Thesis que era impugnada per dos alumnes, tots de Teologia dogmàtica; tot plegat era acompanyat pel recital de poemes, cants, etc. També se celebraven vetllades extraordinàries, com per exemple durant la visita, apoteòsica, a la ciutat del cardenal Casañas (1907) o la celebració del IV Centenari del naixement de santa Teresa. La música hi tenia sempre un paper important. Les “masses corals” eren l’orgull de l’establiment, començant per l’Orfeó de Santa Cecília, que dirigí Gabriel Garcia i continuà Serratosa. La Schola Cantorum la formaren cantaires selectes, que sacrificaven estones d’esbarjo per assajar repertori polifònic. El 1915, van néixer els certàmens científico-literaris de la Congregació Mariana, per la voluntat i l’esforç col·lectiu dels seus congregants i del seu director, Jaume Bordas i Soler (1880-1932), i va ser saludat per la premsa com els “Jocs Florals del Seminari”. S’hi presentaven 19 premis de diferents ofertors, als quals només podien optar els alumnes matriculats al Seminari durant aquell curs. El jurat el pre- 24 Diario de Gerona, 1/10/1913 i 2/10/1914. 205

204<br />

sacerdots, dirigir<strong>en</strong> la revista gironina Vida (1902), que<br />

comptà <strong>en</strong>tre <strong>el</strong>s seus redactors amb Prud<strong>en</strong>ci Bertrana, i<br />

que va ajudar a la creació d<strong>el</strong>s primers Jocs Florals <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

Mn. Marquès diu que <strong>el</strong>s germans Viver van promoure<br />

les primeres activitats <strong>de</strong> la congregació mariana d<strong>el</strong> <strong>Seminari</strong>.<br />

Aquesta congregació, activa <strong>de</strong>s <strong>de</strong> principi d<strong>el</strong> segle<br />

XX, t<strong>en</strong>ia com a principal missió la <strong>de</strong> promoure la vida <strong>de</strong><br />

pietat i <strong>de</strong>voció <strong>en</strong>torn al culte a la Mare <strong>de</strong> Déu. En formava<br />

part tothom i, a través <strong>de</strong> la seva acadèmia, se c<strong>el</strong>ebrav<strong>en</strong><br />

cada mes actes culturals, reunions literàries i musicals,<br />

<strong>de</strong> les quals se’n recollir<strong>en</strong> fruits abundants. Alguns futurs<br />

poetes hi llegiri<strong>en</strong> <strong>el</strong>s seus primers versos i, posteriorm<strong>en</strong>t,<br />

<strong>en</strong> <strong>el</strong> certam<strong>en</strong> anual. Va ser dirigida, <strong>en</strong> un principi, p<strong>el</strong> Dr.<br />

Arm<strong>en</strong>dares, però Jaume Bordas li acabaria donant un<br />

impuls <strong>de</strong>finitiu.<br />

Diverses c<strong>el</strong>ebracions al llarg d<strong>el</strong> curs acadèmic soli<strong>en</strong><br />

ser motiu per a la realització d’una vetllada literàrio-musical,<br />

on <strong>el</strong>s seminaristes més avantatjats mostrav<strong>en</strong> les seves<br />

aptituds. Aquestes er<strong>en</strong>, sobretot, les festes <strong>en</strong> honor <strong>de</strong> sant<br />

Tomàs d’Aquino, al mes <strong>de</strong> març, i <strong>de</strong> la Immaculada Concepció<br />

<strong>en</strong> honor <strong>de</strong> la Verge Maria, patrona <strong>de</strong> la Congregació<br />

Mariana, al <strong>de</strong>sembre. Tot plegat creava un caliu cultural<br />

g<strong>en</strong>s m<strong>en</strong>yspreable i la premsa, <strong>en</strong> especial <strong>el</strong> Diario<br />

<strong>de</strong> Gerona, se’n feia ressò. El curs s’inaugurava solemnem<strong>en</strong>t<br />

<strong>el</strong> primer d’octubre <strong>en</strong> <strong>el</strong>s tres c<strong>en</strong>tres doc<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />

amb la presència <strong>de</strong> les principals autoritats. Al <strong>Seminari</strong><br />

s’iniciava amb una missa a l’església <strong>de</strong> Sant Martí, i<br />

una dissertació –normalm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> llatí– a càrrec d’algun d<strong>el</strong>s<br />

professors nous d<strong>el</strong> c<strong>en</strong>tre. Durant <strong>el</strong> 1910, era usual que <strong>el</strong><br />

bisbe, o <strong>en</strong> <strong>el</strong> seu lloc, <strong>el</strong> vicari capitular pr<strong>en</strong>gués juram<strong>en</strong>t,

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!