Mister Sofà - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

4 Dominical Diumenge 18 de juliol de 2010 Fotos: 8 Truman Capote i la seva parella, el també escriptor Jack Dunphy, en una imatge extreta del llibre Truman Capote, de George Plimpton. 9 Vista aèria de La Catifa i el nucli de Palamós entre el port i el moll nou, entre 1958 i 1960. Un dels llocs de residència de Capote va ser una casa davant de la platja de la Catifa. Foto: Col. E. Dal - mau Cànovas. SAMP. 10 Dedicatòria de Truman Capote a Josep Colomer, responsable de l’Hotel Trias. Foto: Vicens Giménez. 10 El mercat diari al carrer Major de Palamós, entre 1960 i 1965; Capote hi havia comprat. Foto: R. Serrat. Fons Serrat. SAMP. 10 Els assistents a una de les visites guiades davant de l’edifici que havia estat l’antiga oficina de Correus i Telègrafs. Foto: DdG. Ve de la pàgina 3) conscients que fos tan important. Un palamosí aficionat a la literatura, en saber que havíem tingut en Capote, ens va dir que era un autor molt famós, i com que havia de tornar l’any següent, vaig anar a buscar un llibre perquè me’l signés. A Barcelona no en vaig trobar cap, i vaig haver d’anar a Perpinyà». El llibre era un exemplar d’Esmorzar a Tiffany. EL PIS DEL DIPLOMÀTIC AMERICÀ Durant 1960 i 1962, Capote i Dunphy es van allotjar en tres ocasions en un petit apartament davant la Catifa, una platjeta on els banyistes podien nedar sense problemes. El propietari d’aquell apartament era el diplomàtic nord-americà John Y. Millar; de fet, estava situat ben bé al costat de casa seva, un xalet molt bonic i luxós. Les dues construccions ja no existeixen perquè van ser enderrocades anys enrere. Capote va quedar encantat amb l’apartament. Només d’instal·lar-s’hi va escriure: «La casa té el seu encant. Està en un poble de pescadors, just al costat de la platja. L’aigua és tan blava i cristal·lina com l’ull d’una sirena». L’apartament, per dir la veritat, era petit i molt modest: tenia un menjador, amb sala d’estar que donava sobre la platja, una cuineta i les habitacions. El primer estiu la parella va pagar pel pis un lloguer mensual de 300 dòlars. Només hi van viure fins al 15 de juny perquè comptaven anarse’n cap a una altra banda d’Espanya (o a Portugal, Itàlia o potser França). Al final, però, van continuar avarats a la Costa Brava. Des d’aleshores, la seva rutina vital no va canviar fins que Truman va haver enllestit A sang freda: arribaven al Baix Empordà a la primavera i s’hi quedaven fins a finals de setembre o novembre; aleshores marxaven a la localitat suïssa de Verbier, vora la mola nevada del Montblanc, a passar la tardor i l’hivern. Quan vivia a la Catifa, Capote solia esmorzar a Los Caracoles, un restaurant popular molt proper. El restaurador Manel Salvador recorda: «Venia molt sovint. Es prenia sucs de taron ja, això segur. Es va fer molt amic de la meva mare, la qual no parlava ni una gota d’anglès. No sé què devien explicar-se…». El seu aspecte físic li impedia passar desapercebut: «Era baixet, menut. No era grassonet, però sí poqueta cosa. I molt amanerat. Molt. Solia portar bermudes, el que llavors es deia una camisa mambo, que anava per sobre, i ulleres». A Capote, saltar del llit per escriure o anarse’n a esmorzar no li costava gaire: els pescadors de la Catifa es van convertir en el seu despertador habitual. L’escriptor deia: «M’aixeco molt aviat, perquè els pescadors es fan a la mar a les 5 del matí, i fan tant d’enrenou que ni Rip Van Winkle podria continuar dormint». Rip Van Winkle és el protagonista d’un conte de Washington Irving, que es queda adormit durant vint anys. Segons Capote, si Rip hagués viscut a prop de la Catifa, només hauria pogut dormir unes quantes hores. L’activitat diària dels pescadors, sobretot el tràfec de l’arribada de les barques al moll, era una atracció que embadalia els turistes. La llotja diària convertia el moll comercial, a les sis de la tarda, en un formiguer ple de cares de sorpresa i camères fotogràfiques. Més d’un cop, Capote havia comprat peix a la llotja. Podem aventurar que ho feia quan tenia convidat algun amic. Com podia ser el cas del fotògraf Cecil Beaton, que els va anar a visitar aquell primer any, a la Catifa. Després de l’estada, Beaton va anotar en els seus diaris que la relació entre Truman i Jack, tot i ser sòlida, tenia moments de tibantor. Beaton escrivia: «Resultava compromès escoltar com Jack li fotia canya a Truman per les seves duquesses i el seu interès per la gent rica o pel fet que Mrs. Paley el considerés un geni. Jack el flagel·la amb nervi irlandès i violència americana. De vegades li ha de fer força mal a Truman. Però també li dóna algunes lliçons». Entre els dos escriptors, doncs, no tot eren flors i violes. I la presència sovintejada dels amics de Capote contribuïa a augmentar la tensió de la parella. Només l’estiu de 1960, després de Beaton, Truman i Jack van rebre el dramaturg Noël Coward, el parlamentari anglès Loel Guinness i la seva dona Gloria Guinness. Jack se’n queixaria per carta a la seva germana dient: «Cada dos per tres arriben amics d’en Truman en iot, així que em veig obligat a tractar gent a la qual, per norma, ni tan sols veig. (…) Però ara entenc que aquesta gent són com colibris, voleteiant i alimentant-se en flors que realment no desitgen. Tot el que volen és que et portis 8 9 10 11 12 bé. Així que, pel que a mi pertoca, ja no pateixo ni hi penso». LA TORRE DE L’EMPRESARI SUÍS El juny de 1960, quan se’ls va acabar el lloguer de la casa de la Catifa, Jack i Truman van buscar un nou lloc per viure. El van trobar a la urbanització Comtat de Sant Jordi, de Platja d’Aro, a una torre on es van quedar fins a finals d’octubre. La torre era propietat del suís Alfredo Klaebisch, amb qui es van posar en contacte a través dels Colomer. El seu lloguer els va sortir força més car: 1.000 dòlars al mes. Mentre hi residien els van atendre Josefina Blanch i Pere Pagès. El matrimoni els feia tasques d’intendència i Josefina cuinava uns plats tan deliciosos que Capote es va engreixar. El novel·lista va acompanyar a pescar Pere Pagès en alguna ocasió: solia xisclar molt quan veia peixos enfilats a l’ham. Segons testimonis de l’època, a Capote «li encantava el suquet de peix, però feia comprar filets per als gossos i la gata, que tractava com uns reis en una habitació a part». Aquest amor desmesurat pels animals va fer que «importessin» un veterinari de Londres per curar-li una ferida a l’ull de la gata. Entre els costums extravagants de l’escriptor també hi havia el d’encendre, en ple agost, la xemeneia de l’apartament, tot i que també es passava el dia «afegint gel a la ginebra». De fet, Capote deia que escrivia molt millor si tenia un got a prop. Havia començat a beure des de molt jovenet. Aquell estiu, entre els veïns del novel·lista hi havia el dibuixant Joaquim Muntañola. Muntañola explica: «Capote era un home petit i lleig, que vivia en una torre maca i grossa. Movia les mans, petitetes, i no se separava mai de la seva parella, un personatge musculat. El dia que me’l van presentar vaig notar que jo no li havia agradat: em va donar la mà sense ni mirar-me. Sembla mentida que aquella mà, fofa i desmenjada, fos capaç d’escriure A sang freda, una novel·la magnífica que he rellegit sovint». EL XALET DEL SECRETARI ANGLÈS El juny de 1961, poc abans que s’extingís el lloguer de la Catifa, Truman i Jack van buscar altres apartaments. Capote es va queixar de les clatellades d’alguns llogaters: «Aquí és molt rar trobar una casa realment satisfactòria i els lloguers són molt alts. Aquesta tarda he anat a veure una caseta a la platja, molt petita (2 dormitoris, 1 quarto de bany, menjador i cuina) i amoblada amb un gust pèssim, i el propietari dema - nava 600 dòlars al mes! Realment són bojos». El problema d’allotjament, aquest cop, el van resoldre amb la intervenció de Ginny Ruark. Alan Ritchie, el secretari del seu marit, vivia en un xalet a Es Monestrí, a Sant Antoni de Calonge, però en aquelles dates seria fora. D’aquesta manera, la parella hi va viure des de fi nals de juny a finals d’octubre. Capote n’infor mava dient: «He canviat de casa, ara sóc davant de la platja, és molt maca». A uns altres amics els parlaria de l’entorn amb un to més irònic: «El més bonic de la Costa Brava és que està molt passada de moda. Per aquí no ve ningú, ni vol venir ningú, excepte un grapat de lleters anglesots i de conductors de tramvia alemanys». Bunky, el vell buldog, se’ls havia mort per Nadal. Capote va tapar el buit comprant-se’n un cadellet, al qual va batejar amb el nom de Charlie J. Fatburger. Charlie s’entretenia rosegant els mobles de la llar de Ritchie; de vegades, mentre el seu amo escrivia, preferia rodar per la platja perseguint la gata Sister. La proximitat amb els Ruark va incrementar les visites socials de Capote al seu xalet, on s’acostava en companyia dels gossos. Carme Viu, una palamosina que treballava al servei de Ruark, solia atendre’l. «El buldog no me’l deixava tocar mai… Arribaven al xalet pel jardí. Em cridava “Carmen!”, i entrava a casa per la part de la cuina. Jo el saludava i li deia si volia prendre un whisky i em deia que sí. Li preparava el whisky, o el que fos, i li servia a la part de fora, a la terrassa. Bevia whisky, ginebra, de tot… D’altres dies, en canvi, no volia prendre res i m’agraïa que li hagués demanat». L’escriptor cultivava un aspecte excèntric. «Ves tia una mica raro. Amb un barret una mica estrany. Li agradava vestir esportiu». Viu el recorda com «un homenet amable i divertit, però exageradament amanerat. Regalava coses i movia les manetes sense parar, com nerviós». Un vespre, durant una festa amb músics que es va fer al jardí dels Ruark, Viu va tenir l’honor de convertir-se en la seva parella de ball: «Era molt bon ballador, va estar ballant tota la nit. Em va enxampar quan duia una safata plena de gots i, apa!, no va parar fins que vaig accedir a ballar amb ell. Vam ballar unes quantes peces junts. En sabia». LA MANSIÓ DEL MARQUÈS La paradisíaca Cala Senià, un lloc isolat, envoltat de pins i mimoses, va ser el darrer escenari palamosí de Truman i Jack. La parella es va hostatjar, entre juny i setembre de 1962, a la ca sa del marquès José Luis de Urquijo, senyorívola i ben condicionada –disposava del telèfon amb el número 45–, situada molt a la vora d’una platja de difícil accès. Capote va quedar meravellat amb l’indret. «Tenim una casa sensacional, molt aïllada i just al davant del mar. Jack va començar a banyar-se a principis de maig, però per a mi l’aigua encara és massa glaçada». L’isolament del lloc va propiciar l’aparició de visitants inesperats, com un guillot que rondava per la cala a principis d’agost. Això els obligava a tancar la
Capote a Palamós: Un recorregut per la dècada de 1960 Fins el proper 20 d’agost, l’Ajuntament de Palamós ha programat visites guiades en diferents idiomes que recorren alguns dels indrets que Truman Capote va sovintejar entre 1960 i 1962 (sota aquestes línies se’n detallen uns quants). Les visites s’ofereixen en francès (dimarts), anglès (dimecres), alemany (dijous), castellà (divendres) –tots aquests dies a les set de la tarda– i català (els dissabtes, a dos quarts de vuit). Les reserves es fan al mateix punt on comença el recorregut, el Museu de la Pesca (972 600 424). Es Monestrí Badia de Palamós Hotel Trias Antiga Oficina de Correus i Telègrafs Casa Alan Ritchie Llibreria Cervantes Casa Robert Ruark Cementiri Municipal Maria de Cadaqués La Catifa Molí de Sa Punta Maria de Cadaqués La imatge mostra Maria Rubau amb familiars i amics a l’exterior de la taverna, encara existent com a restaurant, l’any 1959. Foto: Col. Restaurant Maria de Cadaqués. SAMP. Robert Ruark El novel.lista, a la imatge a la porta de la seva casa a Es Monestrí, va convéncer Capote per viatjar a Palamós. Foto: Col. C. Viu. SAMP. gata Sister cada nit a dins de casa, cosa que a l’animal no li agradava gens. El 5 d’agost, la mort de Marilyn Monroe va colpir l’escriptor. Truman se’n va assabentar a la Llibreria Cervantes, de Palamós, quan recollia els seus exemplars de premsa estrangera. La llibretera Pepita Sala recorda l’impacte que li va provocar la notícia: «Capote va agafar un diari, el va obrir sobre el taulell i va començar a dir: “Oh, però si s’ha mort la meva amiga… S’ha mort la Marilyn Monroe”. Es va quedar parat… Jo no li vaig seguir la conversa perquè guar dàvem les distàncies. Ell, amb la gent, més aviat es feia una mica antipàtic. No donava gaire conversa a ningú. Anava a la seva. No es mirava mai ningú». La mort de l’actriu, a la qual dedi- Pastisseria Samsó Los Caracoles La Pañoleta Ca la Margarida La Pañoleta La ballarina «La Chunga» actuant en aquest local ja desaparegut en presència, entre d’altres, d’Ava Gardner (fumant) i Pastora Imperio, entre 1957 i 1962. Foto: Antoni Crosa Mauri. Col. Família Crosa. SAMP. Alan Ritchie Truman Capote va usar la casa del secretari de Robert Ruark, a Es Monestrí, l’any 1961. Foto: Col. Depoorter/Moreu. SAMP. Llibreria Cervantes En aquest establiment ara desaparegut (la imatge és de 1960) es va assabentar Truman Capote de la mort de la seva amiga Marilyn Monroe, l’agost del 1962. Foto: R. Serrat. Fons Serrat. SAMP. Platja de la Fosca Existent Desaparegut Platja de Castell caria el retrat literari Una criatura preciosa, el va fer escriure d’immediat a uns amics en to planyívol: «Em sento molt dissortat per lo de Marilyn Monroe: era una noia tendríssima i una bona amiga. L’estimava». El 7 d’agost, un parell de dies després del traspàs de l’actriu, es va declarar un fort incendi a prop de Cala Senià. Capote el va viure a primera línia: «Un incendi forestal va cremar la finca del costat de la nostra i quasi ens va engolir. Quan els bombers (eren gairebé 400) ens van dir que havíem d’abandonar la casa, l’únic que vaig agafar va ser El Llibre i tot el material relatiu a ell. Però la casa es va lliurar del foc, gràcies a Déu». Capote, doncs, va fugir de la cala amb el manuscrit de A sang freda, un text al Cala Senià El passeig i el nucli de Palamós entre els anys 1950 i 1960. Foto: J. Granés. Col. J. Colomer Trias, Servei d’Arxiu Municipal de Palamós (SAMP). Cala Senià L’entrada principal a la casa on Capote i Dunphy van viure de juny a setembre de 1962; disposava de platja privada. Foto: SAMP. Los Caracoles L’escriptor acostumava a esmorzar en aquest restaurant, on se’l recorda pel seu aspecte físic. Foto: Col. F. Salvador Garcia. SAMP. Hotel Trias Lluïsa i Josep Colomer Trias al saló-bar de l’hotel, l’any 1958. L’Ho tel Trias va ser el primer allotjament de Truman Capote a Palamós i el va conservar com a punt de referència a la localitat. Foto: Col. J. Colomer Trias. SAMP. qual, en aquells moments, ja li faltava ben poc per ser enllestit. En realitat, tenir tan avançada la novel·la li va permetre descomprimir-se i poder exercir d’amfitrió dels amics a Cala Senià. Fins allà es van desplaçar, entre d’altres, el fotògraf Cecil Beaton, la model Lee Radziwill, la milionària Gloria Vanderbilt, l’actriu Tammy Grimes, Drue Heinz, el propietari de les salses Heinz, i William Paley, director de la cadena CBS i la seva dona Barbara. Tota aquesta efervescència de ben segur va influir en la seva percepció posterior on declarava, com ja hem vist, que Palamós era un lloc molt menys avorrit que Los Angeles. Un bon eslògan que, vés a saber, potser figurarà algun dia a les tovalles dels restaurants palamosins. Reportatge 5 Dominical Diumenge 18 de juliol de 2010
Page 1 and 2: Gironins al món Xavier Donadeu Pro
Page 3: Del bracet de Truman Capote L’Aju
Page 7 and 8: 5 racterística que els diferencia
Page 9 and 10: 5 5 7 8 sar del quart de segle pleg
Page 11 and 12: M arc Palau (Girona, 1971) és un a
Page 13 and 14: L ’ànec és, sens dubte, un dels
Page 15 and 16: Biquini o banyador? La pregunta que
Page 17 and 18: Novetats Joensuu 1685: «Joensuu 16
Page 19 and 20: Nou Fiat 500 19 Dominical Diumenge
Page 21 and 22: La nova generació del monovolum Vi
Page 23: VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS À

Mister Sofà - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?