Mister Sofà - Diari de Girona

FOTO PORTADA: DdG (UNA DE LES ASSISTENTS
A LES VISITES GUIADES QUE HA ORGANITZAT
L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS PELS INDRETS
QUE VA SOVINTEJAR TRUMAN CAPOTE)
18 de juliol de 2010
SUMARI
6 i 7 Reportatge
Gironins al món
Xavier Donadeu, nascut a Sant
Hilari Sacalm, és professor de
Veterinària a la Universitat
d’Edimburg (Escòcia).
8 i 9 Reportatge
Art, política i rostits
L’artista-poeta Pere Mià és la
cara visible del restaurant
Can Mià de Palol de Revardit,
«El rei dels rostits».
10 Entrevista
Kim Densalat
Va fundar el primer club de
paracaigudisme a Empuriabrava
ha fet cinema i ara es passa
a la novel.la de vampirs.
11 Noms i llocs de l’art
Marc Palau
13 Gastronomia
L’ànec
15 Tendències
Biquini o banyador?
Dominical
Passeig General Mendoza 2.
17002 GIRONA.
Telèfon: 972 20 20 66
Director
Jordi Xargayó
Cap de redacció
Alfons Petit
Administrador
Fèlix Noguera
Publicitat
Paco Martí
2 Dominical
Diumenge 18
de juliol de 2010
1
2 3
L a
novel·la L’home dels pijames de seda de
Màrius Carol, guardonada amb el Prudenci
Bertrana i el Maria Àngels Anglada, ha
fet revifar l’interès per l’estada de Truman Capote
a Palamós. L’escriptor nord-americà hi va
exorcitzar els seus dimonis literaris entre 1960
i 1962 i, envoltat de paisatges mediterranis, hi
va escriure una part important de A sang freda,
l’obra que l’encimbellaria com a mestre de la
non-fiction novel. A Capote, els sojorns a la Costa
Brava li van deixar bon record. Cap al final
de la seva vida assegurava: «He viscut a Espanya
en poblets de pescadors on feia sol a totes
hores durant tots els dies de la setmana, però
no eren tan avorrits com Los Angeles».
Aprofitant el ressò positiu de L’home dels pijames
de seda, l’Ajuntament de Palamós ha prosseguit
la feina de rescat de la figura de Capote.
Una feina iniciada el 2007, amb la desco berta
d’una placa en un edifici de la platja de la Catifa,
recordant l’estada de l’escriptor. La difu sió
del Palamós que va conèixer el creador d’A sang
freda continua ara gràcies a una ruta literària
pels escenaris on va viure i que va trepitjar,
acompanyat sovint pel seu buldog. La ruta, en
diferents idiomes amb el suport d’un guia especialitzat
(vegin la pàgina 7), permetrà evocar
la presència de l’escriptor i entendre millor la
seva relació amb la costa empordanesa.
Van ser tres temporades llargues, entre 1960
i 1962. Capote havia decidit exiliar-se a Europa
per escriure A sang freda. Buscava espais tranquils
on concentrar-se i poder seguir un horari
de treball adequat, lluny de les interrupcions i
els destorbs que patia als Estats Units. Mentre
examinava uns quants destins possibles, va retenir
el nom de la Costa Brava, un indret associat
a Espanya que començava a córrer en boca
de molts turistes. Ja l’any 1953, el periodista John
Braddock havia narrat des de The New York Times
l’existència d’aquesta «costa fabulosa». La
definia com «un tram accidentat i boscós. Un litoral
sinuós de seixanta milles de llarg, a Catalunya,
que no deixa d’augmentar en popularitat
com un lloc europeu ideal per passar unes
vacances al costat del mar».
Un altre nord-americà, el novel·lista Robert
Ruark, hauria pogut subscriure les paraules de
Braddock. Ell i la seva dona Ginny vivien, des
de 1953, en un xalet davant la platja a Sant Antoni
de Calonge, al costat de Palamós. Ginny
Ruark, bona amiga de Capote, va ser una peça
clau en la seva decisió d’instal·lar-se a Palamós.
Ruark era un home aventurer, impetuós i asse-