Mister Sofà - Diari de Girona

Cinema
16 Dominical
Diumenge 18
de juliol de 2010
Debut
fet a mida
L’estrella de la cançó Christina Aguilera s’estrena com a
protagonista d’una pel.lícula a «Burlesque», del director Steve
Antin, un musical que aposta del tot pel «freakisme» estilístic
S embla
que els musicals ja han recuperat
definitivament el seu lloc a la indústria;
és més, fins i tot tenen assignada la seva
ubicació al calendari d’estrenes concretament
durant les festes de Nadal. Fa dos anys va ser
Dreamgirls, l’any passat, Nine. I enguany serà
el torn de Burlesque, segurament el més curiós
dels musicals que s’hauran estrenat en molts
anys. La seva singularitat radica, principalment,
en què es tracta d’un vehicle de lluïment
per a la cantant Christina Aguilera, que
fa així el seu primer salt seriós a la pantalla
gran, i que aposta obertament per un prometedor
freakisme
estilístic. És a dir,
que fa pinta de situar-se
en el terme
mig de Moulin
Rouge i Hedwig
and the angry
inch: tindrà, segurament,
una mediocre
carrera comercial, però al mateix temps
s’erigirà en objecte de culte com ho ha estat,
també, la molt infravalorada Repo! The Genetic
Opera. Tot plegat no sorprèn venint d’un
personatge com el director Steve Antin, actor
i productor musical que també té en el seu currículum
la seqüela videogràfica d’Última sospecha
i el guió del remake de Gloria que va
dirigir Sidney Lumet el 1999.
Per tant, el més probable és que Burlesque
faci honor al seu títol, i més si s’assumeix que
TASSES CERÀMICA AMB MOTIUS GAUDÍ, MIRÓ… REPRODUCCIÓ FIGURES KLIMT, DALÍ…
TEXT: PEP PRIETO
la història que vol explicar és un encreuament
entre Showgirls (que ja revisava lliu rement Eva
al desnudo), El bar coyote i Freaks. El film és,
a grans trets, la crònica de l’ascens i caiguda
d’una aspirant a cantant i actriu que arriba a
Los Ángeles per fer-se un nom en el món de
l’espectacle i acaba convertida en l’estrella indiscutible
d’un bar de sego na fi la. Però no és
un club qualsevol, sinó un refu gi d’estrelles
en declivi que veuen en la noia l’encarnació
del seu propi afany de redempció.
Produïda i fotografiada per Bojan Bazelli,
col·laborador habitual d’Abel Ferrara, Burles-
Ascens i caiguda d’una noia
La clàssica història de perdedors té aquesta
vegada el suport d’un repartiment extens i
marcià en el qual sobresurt el nom de Cher
Ara ens trobareu a
que té entre els seus principals actius la banda
sonora, per descomptat, però també un extens
i marcià repartiment que inclou, al costat
de la rutilant Aguilera, Kristen Bell, Cam
Gigandet, Alan Cumming, Eric Dane (molt popular
gràcies a la sèrie Anatomía de Grey),
Stanley Tucci, Julianne Hough, Peter Gallagher,
Blair Redford, David Walton i ni més ni
menys que Cher, en el seu primer paper cine -
ma togràfic des que va intervenir, l’any 2003,
a Pegado a ti.
Alícia al País de les Meravelles
Director: Tim Burton.
Intèrprets: Johnny Depp,
Mia Wasikoska.
Distribuïdora: Disney.
Durada: 108 minuts.
Una inesperada decepció, i
més tenint en compte que
els textos de Carroll semblaven
ideals per a un
cineasta que en els darrers
anys havia depurat el seu
estil amb lloable solvència. El principal error de
Burton radica en la seva atonalitat: és com si tingués
tant respecte per la matèria prima que no
s’atreveix a pervertir-la. Té algun moment brillant
(sobretot durant les aparicions d’Helena Bonham
Carter) però en general es dispersa fins a extrems
realment molestos. L’altre problema del film és de
càsting, ni Depp ni Wasikoska extreuen el partit
necessari als seus respectius personatges. P. P.
El mal ajeno
Director: Oskar Santos.
Intèrprets: Belén Rueda,
Eduardo Noriega.
Distribuïdora: Cameo.
Durada: 102 minuts.
Una producció d’Alejandro
Amenábar que intenta desmarcar-se
del cinema fantàstic
en ús per endinsar-se
en els universos perceptius
propis de les pel·lícules de Shyamalan. Però no
se’n surt; si bé està plena d’apunts interessants
sobre el que hi ha d’extraordinari en la quotidianitat,
la història s’acaba tornant massa previsible, tot
i la seva obsessió per foragitar els convencionalismes.
El millor del film acaba sent Belén Rueda,
que es cruspeix, com era de preveure, el sempre
irregular Noriega. P. P.
En el límite del amor
Director: John Maybury.
Intèrprets: Keira Knightley,
Sienna Miller.
Distribuïdora: Emon.
Durada: 110 minuts.
La relació del poeta Dylan
Thomas amb les dues dones
que van marcar la seva
vida és l’eix d’aquest notable
melodrama que extreu el
màxim rendiment de les seves actrius (la Knightley,
per una vegada, es deixa els tics a casa) i aconsegueix
plasmar amb eficàcia les turbulències de
tota una època. Maybury sap il·lustrar la dualitat
entre raó i instint a partir d’uns personatges femenins
que tenen en Thomas, interpretat per Cillian
Murphy, el perfecte mirall de la seva complementarietat.
P. P.
Sólo ellos
DVD
Director: Scott Hicks
Intèrprets: Clive Owen,
Laura Fraser, Emma Booth.
Distribuïdora: Emon.
Durada: 100 minuts.
L’autor de Shine domestica
els seus manierismes en
aquesta senzilla però molt
competent comèdia dramàtica
sobre un periodista esportiu que, després de
la mort de la seva dona, ha d’educar tot sol els
seus dos fills. És cert que hi ha alguna patinada
formal (les fugues a l’onirisme, per exemple), però
té el mèrit de no empatxar-se de sucre i assoleix
un admirable equilibri entre somriures i llàgrimes.
Owen, també productor de la pel·lícula, està fantàstic,
com gairebé sempre. P. P.
Ferreteries Velles, 8 - Girona - Tel. 972 41 16 81 - uregal@grupnorfeu.es