Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, 100 anys d'història sumari
Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, 100 anys d'història sumari
Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, 100 anys d'història sumari
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
NOSALTRES<br />
El <strong>Centre</strong> <strong>Cultural</strong> i <strong>Recreatiu</strong> <strong>Rapitenc</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història<br />
L’Associacionisme al municipi<br />
A la primera meitat del segle XIX<br />
el nostre municipi comptava amb<br />
un total de vuit societats impulsades<br />
pels veïns i veïnes, entre<br />
cooperatives, associacions culturals<br />
i germandats. L’objectiu d’aquestes<br />
entitats era el d’organitzar activitats<br />
de lleure de manera col·lectiva, tasca<br />
que antigament havia estat en mans<br />
de la parròquia i que mica en mica<br />
havia anat perdent protagonisme a<br />
favor d’aquestes noves societats.<br />
Els cafès de les associacions, els balls<br />
i les representacions de teatre<br />
esdevenen ben aviat el principal<br />
centre de les relacions socials del<br />
poble.<br />
D’aquest ric teixit associatiu són<br />
dues les entitats que encara avui<br />
continuen ben vives i juguen un<br />
paper clau en la vida social i cultural<br />
del municipi: la Societat Coral la<br />
Margaridoia, als Monjos, i el <strong>Centre</strong><br />
<strong>Cultural</strong> i <strong>Recreatiu</strong> <strong>Rapitenc</strong>, a la<br />
Ràpita. Ambdues són centenàries.<br />
La primera ho celebrava l’any 2002,<br />
mentre que la segona ho celebra<br />
aquest 2005 i tot just acaba d’obrir<br />
els actes festius que s’han organitzat<br />
per commemorar aquest aniversari.<br />
Com ens explica l’historiador Ramon Arnabat<br />
en el llibre La gent i el seu temps, Història de<br />
Santa Margarida i els Monjos. De la fil·loxera a<br />
la Guerra Civil . 1890 – 1940 (Quaderns de<br />
Divulgació Local, Abril de 1993), “la vitalitat<br />
d’una societat es pot mesurar pel grau<br />
d’associacionisme dels seus membres”. Doncs<br />
L’origen del <strong>Centre</strong> <strong>Cultural</strong> i<br />
<strong>Recreatiu</strong> <strong>Rapitenc</strong><br />
L’abril de 1905 naixia a la Ràpita la<br />
“Societad Cooperativa de Consumo<br />
La Rapitense” amb l’objectiu de ser<br />
una societat cooperativa de consum.<br />
El seu primer president fou Joan<br />
Vidal i Miró. En el moment de la<br />
seva fundació l’entitat tenia 120 socis que pagaven una quota<br />
de 50 cèntims al mes i set jornals. Tot plegat va servir per<br />
aixecar el local social, que s’acabà l’any 1907, amb la Sala de<br />
Ball i el cafè, i organitzar el dia 4 d’agost la Festa Major amb<br />
motiu de Sant Domènec.<br />
Donat que l’associació tendia cada cop més a organitzar<br />
activitats de lleure, ben aviat canvià de nom i s’anomenà<br />
“Sociedad Cooperativa y de Recreo La Unión Rapitense”.<br />
Durant aquests <strong>anys</strong> els seus objectius eren “reunir en su<br />
seno todos los vecinos obreros agricultores y demás del<br />
caserío calle de la Ràpita, de los del radio de dicho caserío y<br />
los del término municipal de Santa Margarida del Panadés,<br />
cuya Sociedad Corporativa, obreros la mayor parte, y cuyo<br />
objectivo consiste en suministrarse bebertibles y recreo”<br />
(Reglamento para el régimen y gobierno de la Sociedad<br />
Cooperativa de consumo La Rapitense, 1909).<br />
En aquells <strong>anys</strong> tots el socis tenien la mateixa categoria i<br />
estaven obligats a servir per torns en el cafè i a “consumir los<br />
géneros que se expenden en la sociedad”. En cada casa del<br />
bé, podríem dir que en aquest aspecte la societat<br />
catalana ha gaudit i gaudeix d’una molt bona<br />
salut. De fet, l’associacionisme català ha estat<br />
històricament un dels més representatius de<br />
tot l’Estat i a la nostra comarca en tenim algunes<br />
mostres ben destacades com és el cas del<br />
<strong>Centre</strong> <strong>Cultural</strong> i <strong>Recreatiu</strong> <strong>Rapitenc</strong>.<br />
nucli de La Ràpita i de les masies<br />
properes hi havia almenys un soci<br />
de “La Rapitense”. Això prova la<br />
importància que ha tingut i té<br />
aquesta societat en la vida cultural<br />
i social del poble de la Ràpita, ja que<br />
organitzava la Festa Major, les<br />
caramelles, els balls i un llarg<br />
etcètera d’activitats.<br />
Les activitats es paren per la<br />
guerra<br />
L’any 1921 s’inicien a la Societat les<br />
projeccions regulars de cinema amb<br />
passis de pel·lícules mudes. El cinema<br />
sonor arribarà a La Ràpita el mateix<br />
1936 coincidint amb l’inici de la<br />
guerra i, en conseqüència, el final<br />
de totes les activitats del <strong>Centre</strong><br />
a causa de la Guerra Civil. L’any<br />
1939 després de tres <strong>anys</strong> de no<br />
celebrar-se torna a haver-hi la Festa<br />
Major d’estiu.<br />
La Festa Major d’Hivern i la<br />
Festa del Most<br />
L’any 1954 es comença a celebrar<br />
la Festa Major d’Hivern amb motiu<br />
de Sant Raimon de Penyafort, el fill<br />
més il·lustre del poble. De llavor<br />
ençà, cap els voltants del 23 de<br />
gener es fa festa grossa a La Ràpita.<br />
Un grup de joves posa en marxa<br />
el novembre de l’any 1973 i amb<br />
el ple suport del <strong>Centre</strong> <strong>Cultural</strong>,<br />
la Festa del Most de la Ràpita que<br />
s’ha consolidat com una de les cites<br />
imprescindibles del calendari festiu<br />
de l’Alt Penedès. Enguany la festa<br />
rep 6000 visitants que poden<br />
degustar fins a 250 vins i caves de 80 empreses vitivinícoles<br />
de la Denominació d’Origen Penedès.<br />
Fotografies cedides pel Grup d’Estudis <strong>Rapitenc</strong>s.<br />
Han passat cent <strong>anys</strong>!<br />
En l’actualitat el <strong>Centre</strong> <strong>Cultural</strong> i <strong>Recreatiu</strong> <strong>Rapitenc</strong> continua<br />
sent la responsable de la majoria d’activitat lúdiques i culturals<br />
que s’organitzen a la Ràpita. Per això aquest 2005 serà un any<br />
molt especial per als rapitencs i rapitenques ja que amb motiu<br />
d’aquest aniversari s’ha preparat un gran nombre de propostes<br />
festives per a tots els gustos i edats. Un dels punts àlgids i esperats<br />
d’aquest centenari serà la presentació del llibre que està elaborant<br />
l’historiador rapitenc Joan Torrents i Sivill sobre la història de<br />
la Ràpita i del CCRR. El dissenyador rapitenc Narcís Cabré també<br />
és el responsable de la imatge gràfica del centenari i del logotip,<br />
mentre que l’informàtic Joan Fusté mantindrà tothom puntualment<br />
informats a través de la web oficial de l’esdeveniment. Cent <strong>anys</strong><br />
no es fan cada dia i no hi ha masses entitats que s’hagin mantingut<br />
tan vives durant tot aquest temps. Per tot això i més, moltes<br />
felicitats i a gaudir d’aquest sonat aniversari!<br />
7