FORMES L' anàlisis bàsic Anàlisi dels components bàsics per a les ...

la retrogradació), la augmentació i la disminució.
Els acròstics de Bach:
Ací tenim l'últim antecedent de Bach, on podem veure que darrere de la melodia s'amaga el seu nom.
L'estil Galant
En aquesta època, els fills de J.S. Bach començaren a canviar l'estètica musical amb l'estil dels sentiments
anomenat: empfindamer stil. Conegut finalment com estil galant, o propi de les corts, estil que busca els
canvis de to bruscs i els acords amb tensió.
Exemple clar d'aquest canvi és l'obra de Pergolesi Stabat Mater:
• Trobem moltes dissonàncies preparades, normalment amb lligadura des del compàs anterior.
• Hi apareix un baix continuo semi−anacrúsic ( a voltes anacrúsic a voltes tètic).
• El compositor fa alternància dels dos ritmes (tètic/anacrúsic).
• L'antecedent és la negra amb puntet més negra.
Tot aquest moviment musical dona com a lloc sonates amb un tema reexpositiu, apareixent així la sonata
monotemàtica AB. Encara que la seva estructura física és tipus suite (dues parts), però en segona part es
torna al to original. Tipus suite:
A B
I V V I
El concert clàssic.
Però si ens referim ara a la música instrumental, aquesta surt de la dansa i vol imitar a la veu. Així doncs, la
música instrumental té el punt de referència en la veu.
A la Catedral de Venècia hi havia moltes capelles, a les quals es crearen nous efectes antifonals amb els cors.
D'ací que surt la necessitat de posar una mena d'acord entre ells (un conductor), i dona com a fruit l'aparició
del director i de concerts.
Com podem adonar−nos, és un fet que també desemboca en l'aparició dels concerts sacres per a música vocal.
I al barroc apareix el concert per a música instrumental amb solista (tècnica compositiva basada en el
forspinung).
Una volta copiades les formes vocals, la música copia el moviment dels instruments amb segones veus més
elaborades (orquestra/instrument), per això, els efectes orquestrals es pinten dins de les partitures.
6