FORMES L' anàlisis bàsic Anàlisi dels components bàsics per a les ...

Com es pot apreciar en l'obra, aquest antecedent es va repetint, encara que a diferents altures, entre d'altres a
la de tercera. Però a més a més, en el quart full les veus van entrant escalonades, produint−se un moviment de
direccionalitat, degut a que pera fer aquest procés tarda de 5 a 6 compassos, cosa que al principi fa amb 13
compassos.
Dins de l'antecedent hi trobem mutacions degut a que és quasi bé impossible de repetir−lo sense alterar i que
quedo bé amb els acords.
Del compàs 20 al 27 es produix un epíleg harmònic que servix d'enllaç amb la nova repetició de l'antecedent. I
entre el compàs 27 i 28 es produix la primera gran cadença.
Dins del compàs 32 apareix un ritme nou que completa l'antecedent (ha de fer−ho per acoblar−se al text) ð ð ð
ð
Pel que fa als compassos 41 i 42, ací es produix una cadença suspensiva. A més a més, hi ha una gran textura
instrumental (sonen totes les veus) produint−se una gran tensió i un augment de la sonoritat.
Però en el compàs 42 també apareix en la veu del contralt l'antecedent, augmentant el ritme de corxeres a
negres, per tant el frena.
La veu del baix al compàs 43 imita el ritme nou que apareixia abans.
A partir del compàs 45−46 hi ha un decreixement de la tensió, ja que la polifonia passarà a ser homofonia
(excepte el petit melisma).
Finalment, trobem l'epíleg final constituït per una cadença picarda.
Dimensions:
Grans Dimensions 1−50
Compassos
Mitjanes Dimensions 1−27/28−50
Petites dimensions 1−14/14−21/21−27/28−36/36−42/42−50.
Imitacions (com desenvolupar l'antecedent):
Les formes més comuns, utilitzades pels compositors, per a desenvolupar l'antecedent són: la cinquena
descendent, el moviment contrari, la inversió (invertir els intervals, encara que no se sol fer), la retrogradació
(cap arrere), també la retrogradació del moviment contrari ( i altres com per exemple el moviment contrari de
5