7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya

1. Els glúcids: Concepte i
classificació.
2. Els monosacàrids
2.1 Les trioses
2.2 Les tetroses
2.3 Les pentoses
2.4 Les hexoses
3. L’enllaç o-glucosídic. Els
oligosacàrids.
4. Els disacàrids
5. Els polisacàrids
5.1 Homopolisacàrids
5.2 Heteropolisacàrids
6. Glúcids associates a altres
tipus de molècules
7. Funcions dels glúcids
2
ELS GLÚCIDS
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 1

2
1
Concepte de glúcid
ELS GLÚCIDS:
Concepte i classificació
Els glúcids són biomolècules formades bàsicament per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), en
una proporció semblant a CnH2nOn, és a dir, (CH2O)n
Se’ls sol anomenar hidrats de carboni o carbohidrats. En realitat. aquest nom es poc apropiat,
ja que no es tracta d’àtoms de carboni hidratats, és a dir enllaçats a molècules d’aigua, sinó d’àtoms
de carboni units a grups alcohòlics ( OH), també anomenats radicals hidroxil, i a radicals hidrogen
(H). EI nom glúcid deriva de la paraula grega glykys. que significa “dolç”.
En tots els glúcids sempre hi ha un grup carbonil. Es a dir, un carboni unit a un oxigen mitjançant
un doble enllaç. El grup carbonil pot ser un grup aldehid —CHO), o un grup cetònic ( C=O ).
Així doncs, els glúcids es poden definir com a polihidroxialdehids o polihidroxicetones.
Els glúcids poden sofrir processos d’aminació, incorporació de grups amino (—NH2) i
d’esterificació amb àcids, com ara l’àcid sulfúric (H2SO4) o l’àcid fosfòric (H3PO4). Així doncs poden
contenir àtoms de nitrogen (N), sofre (S) i fòsfor (P), però sense que
aquests siguin essencials en la seva constitució.
Classificació dels glúcids
Els glúcids es classifiquen segons el
nombre de cadenes
polihidroxialdehídiques o
polihidroxicetòniques que continguin.
Se’n distingeixen els tipus següents:
Monosacàrids. Són els glúcids que
estan constituïts per una sola cadena
polihidroxialdehídica o
polihidroxicetònica.
Oligosacàrids. Són els glúcids que
estan formats per la unió de dos a deu
monosacàrids. EIs mes importants són
els disacàrids (unió de dos
monosacàrids).
Polisacàrids. Són els glúcids formats
per la unió de més de deu
monosacàrids.
A més d’aquests tres grups, hi ha els
compostos formats per la unió de
glúcids i altres substàncies no
glucídiques.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2 ELS MONOSACÀRIDS
Definició
Els monosacàrid són glúcids constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o
polihidroxicetònica. Per això no es poden descompondre per hidròlisi.
S’anomenen afegint la terminació —osa al nombre de carbonis: per exemple, triosa, tetrosa, pentosa,
hexosa, etc.
Propietats
a) Propietats físiques
- Són sòlids cristal·lins.
- No hidrolizables
- De color blanc
- De gust dolç.
- Hidrosolubles. La solubilitat en aigua és deguda al fet que tant els radicals hidroxil (-OH) com
el radicals hidrogen (-H) presenten una elevada polaritat elèctrica i per això estableixen
forces d’atracció elèctrica amb les molècules d’aigua, que també són polars.
b) Propietats químiques
- Els glúcids son capaços d’oxidar-se, és a dir, de perdre electrons, davant d’altres substàncies
que quan els accepten es redueixen. Per aquesta raó, són la font bàsica de les cèl.lules.
- Una altra propietat química dels glúcids és la capacitat que tenen per associar-se amb grups
amino (-NH2)
2.1 LES TRIOSES
Són glúcids formats per tres àtoms de carboni. La fórmula empírica de totes dues és C3H6O3
Hi ha dues trioses: una que té un grup aldehid i una altra que té un grup cetònic.
L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid, i la cetotriosa s’anomena dihidroxiacetona.
No es troben lliures en grans quantitats a la naturalesa, però són abundants a l’interior de la
cèl·lula, ja que són metabòlits intermedis de la degradació de la glucosa.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3

Isomers Isomers Isomers espacials espacials espacials o o esteroisòmers
esteroisòmers
esteroisòmers
4
ESTRUCTURA I ISOMERIES
Dos composts són isòmers quan, tot i essent diferents, tenen la mateixa fórmula molecular. Hi ha
diferents tipus d’isomeria, entre els quals destacam l’esteroisomeria.
l’esteroisomeria.
Els esteroisòmers, o isòmers espacials, són molècules aparentment iguals en les quals només varia la
posició espacial d’alguns àtoms o grups d’àtoms. La raó d’això és la presència dels anomenats carbonis carbonis carbonis carbonis
asimètrics asimètrics asimètrics asimètrics o centre centre centre centre quiral quiral quiral quiral que tenen saturades les seves quatre valències per radicals diferents.
Els esteroisòmers es divideixen en:
Enantiòmers.
Enantiòmers.
Les seves molècules són imatges especulars que no es poden superposar. Els entiòmers corresponen a la
mateixa substància, amb les mateixes propietats, manco l’activitat òptica.
Per conveni, destriam dos tipus d’enantiòmers, els D i els L segons la posició del grup –OH del carboni
asimètric més allunyat del grup carbonil.
- Si el grup –OH va a la dreta del C asimètric el compost és un isòmer D
- Si el grup –OH va a l’esquerra esquerra del C asimètric el compost és un isòmer L
A la natura es presenten exclusivament les formes D, amb molt poques excepcions.
Diasterosiòmers.
Diasterosiòmers.
Són molècules que es diferencien en la posició de diversos grups –OH situats en diferents carbonis
asimètrics.
Quan només difereixen en la posició d’un grup –OH s’anomenen epímers. Els epímers són substàncies
diferents, amb propietats distintes.
En augmentar el nombre de carboni asimètrics augmenta el nombre d’esteroisòmers, que serà 2 n , (n =
nombre de carbonis).
Isomeria Isomeria òptica
òptica
La presència de carbonis asimètrics dóna als monosacàrids la propietat de l’activitat l’activitat òptica. òptica. Quan un
raig de llum polaritzada hi incideix, es produeix una desviació en el pla de polarització, i el raig refractat
sorgeix amb un altre pla de polarització.
- Si el desvien cap a la dreta, s’anomenen dextrogires i se simbolitzen amb el signe (+) (+). (+) (+) Per exemple,
com que el D-gliceraldehid és dextrogir, s’anomena D-(+)- gliceraldehid.
- Si el desvien cap a l’esquerra, s’anomenen levogires levogires i se simbolitzen amb el signe (- )))).
No hi ha relació entre tenir estructura D D D D i ser dextrogira, és a dir, una molècula pot tenir estructura D D D D i
ser levogira.
Les estructures enantiomorfes són, doncs, isòmers òptics.
Observa Observa: Observa La dihidroxiacetona no té cap carboni asimètric i, per tant, no presenta activitat òptica.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2.2 LES TETROSES
Són glúcids formats per quatre àtoms de carboni. La fórmula empírica és: C4H8O4
Hi ha:
- Dues aldotetroses, la treosa i l’eritrosa.
- Una cetotetrosa, l’eritrulosa
La terminació -ulosa és comuna en les cetotetroses i en les cetopentoses.
En les aldotetroses hi ha dos carbonis asimètrics. Igual que per als altres monosacàrids, la
configuració D o L es determina prenent com a referència el carboni asimètric més allunyat del grup
carhonil, que en les aldotetroses és el carboni 3.
2.3 LES PENTOSES
Són glúcids amb cinc àtoms de carboni. La fórmula empírica és C5H10O5
En les aldopentoses, com que hi ha tres carbonis asimètrics (C2 C3 i C4), hi apareixen vuit possibles
estructures moleculars (2 3 = 8). En la naturalesa tan sols se’n troben quatre:
- La D-ribosa, en l’àcid ribonucleic
- La D-2-desoxiribosa, en l’àcid desoxiribonucleic.
- La D-xilosa, que forma el polisacàrid xilan de la fusta.
- La L-arabinosa, que és un dels components de la goma aràbiga.
Entre les cetopentoses cal esmentar la D-ribulosa, que exerceix un paper important en la fotosíntesi.
2.4 LES HEXOSES
Són glúcids amb sis àtoms de carboni. La fórmula empírica és C6H12O6
Atès que l‘estructura oberta de les hexoses no és lineal, sinó trencada, a causa dels angles que hi ha
entre ets enllaços dels carbonis, els primers i els darrers carbonis queden relativament propers. Per
això, en dissolució l’estructura lineal generalment es tanca sobre si mateixa i forma un hexàgon, semblant
al d’una molècula anomenada piran, o un pentàgon, semblant al d’un molècula anomenada
furan-
Glucosa. És el glúcid més abundant; és l’anomenat sucre de raïm. A la sang es troba en
concentracions d’1gram per litre. Forma polímers i dóna lloc a polisacàrids com el midó, el glicogen o
la cel·lulosa. En la naturalesa es troba la D-(+)-glucosa, també anomenada per això dextrosa (glúcid
dextrogir).
Galactosa. Juntament amb la glucosa forma el disacàrid lactosa, propi de la llet. També es troba
com a element constitutiu de molts polisacàrids.
Mannosa. També és una aldohexosa. Generalment es troba en forma de D-mannosa en alguns
teixits vegetals i polimeritzada formant mannans, en bacteris, llevats i plantes superiors.
Fructosa. Es una cetohexosa. Es troba en forma de β-D-fructofuranosa. Es molt levogira, per la qual
cosa també s’anomena levulosa. Es troba lliure a la fruita i, associada amb la glucosa, forma la
sacarosa. Al fetge es transforma en glucosa.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 5

Tetroses Tetroses Tetroses
Pentoses Pentoses
Pentoses
Hexoses
Hexoses
6
Pentoses Pentoses i i i hexoses hexoses hexoses ciclades
ciclades
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Representació de la serie D d’aldoses i cetoses
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 7

Est Estructura Est Estructura
ructura cíclica cíclica i i formes formes anomèriques
anomèriques
En la configuració oberta (projecció de Fischer) els sucres presenten un
nombre variable de grups hidroxil i un grup aldehid o un grup cetònic.
El grup aldehid o cetònic desenvolupa un paper especial:
- En primer lloc pot reaccionar amb un hidroxil de la mateixa
molècula, formant un anell.
- En segon lloc una vegada format aquest anell, aquest carboni pot
8
unir-se a un dels carbonis amb un grup hidroxil d’un altre sucre,
formant un disacàrid (com veurem més endavant).
Es pot formar enllaços:
- Hemiacetal
Hemiacetal: Hemiacetal
quan un grup aldehid reacciona amb un grup hidroxil
- Hemicetal Hemicetal: Hemicetal
quan el grup cetònic reacciona amb un hidroxil
Ambdós casos són enllaços intramoleculars. D’aquesta manera la
molècula es tanca formant un anell pentagonal (anomenant furan ) o
hexagonal (anomenat piran piran). piran
Així parlarem de fructofuranosa quan la fructosa està ciclada i de glucopiranosa quan hi està la
glucosa. Aquestes formes cícliques reben el nom de fórmules fórmules de de Haworth. Haworth. Haworth. En aquestes fórmules tots
els àtoms del polígon estan en el mateix pla i els grups estan cap a la part superior o inferior d’aquest
pla.
En la forma cíclica apareix un nou carboni asimèric, el que abans tenia el grup aldehid o cetònic.
Aquest carboni es diu anomèric anomèric. anomèric anomèric
Sorgeixen així dos nous estereoisòmers o anòmers:
Anòmer α si el grup -OH queda cap a baix (en posició trans respecte al grup
CH2OH, és a dir a l’altra banda del pla)
Anòmer β si el grup –OH queda cap a dalt (en posició cis respecte del grup
CH2OH, és a dir a la mateixa banda del pla)
Els quatre enllaços que poden formar els carbonis es disposen en forma
tetraèdrica a l’espai. Per aquesta raó, el cicle hexagonal de la glucosa no és
pla, sinó que pren dues formes tridimensional conegudes, respectivament,
amb el nom de nau i cadira
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

3
L’enllaç O-glicosídic
L’enllaç O-glicosídic es forma
entre dos –OH de dos
monosacàrids i suposa el
despreniment d’una molècula
d’aigua.
Si el primer monosàcàrid és α es
formarà un enllaç α-glicosídic i si
el primer monosacàrid és β es
formarà un enllaç β-glicosídic.
Els oligosacàrids
Els oligosacàrids són polímers formats per entre dos i deu monosacàrids, units per enllaç O-glicosídic
Aquests glúcids presenten una gran diversitat. Els oligosacàrids lliures més importants són la inulina
i l’oligofructosa, que estan formats per cadenas de fructoses a l’extrem de les quals hi pot haver una
glucosa. Es troben a molts de vegetals com ara la ceba, el porro i la carxofa.
Altres són els galactooligosacàrids, formats per cadenes de galactosa i presenten a la llet i en
alguns vegetals
Dels oligosacàrids destacarem especialment, pel seu paper en la natura, els disacàrids.
L’enllaç N-glicosídic
L’ENLLAÇ O-GLICOSÍDIC.
L’ENLLAÇ N-GLICOSÍDIC.
A més de l’enllaç O-glicosídic, els sucres poden format també
l’enllaç N-glicosídic quan es produeix la substitució d’un grup
–OH per un amino.
Així es formen els aminoglúcids.
Exemples:
N-acetilglucosamina (forma part de la quitina dels artròpodes).
Àcid N-acetilmuràmic (forma part de la paret bacteriana)
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 9

10
4 ELS DISACÀRIDS
Entre els oligosacàrids cal destacar especialment Els disacàrids que estan formats per la unió de dos
monosacàrids
Tipus d’enllaç
• Mitjançant l’enllaç monocarbonílic entre el carboni anomèric del primer monosacàrid i un carboni
qualsevol no anomèric del segon. Com que queda un carboni anomèric amb l’hemiacetal
lliure, continua tenint la capacitat de reduir el reactiu de Fehling; per exemple, la maltosa, la
cel.lobiosa i la lactosa.
La terminació del nom del primer monosacàrid és –osil la del segon rnonosacàrid és -osa.
• Mitjançant l’enllaç dicarbonílic, si s’establejx entre els dos carbonis anomèrjcs dels dos
monosacàrids, amb la qual cosa perd la capacitat de reduir el licor dc Fehling; per exemple, la
sacarosa.
La terminació del nom del primer monosacàrid és -osil i la del segon monosacàrid és -òsid.
Propietats:
- Dolços.
- Solubles en aigua.
- Cristal.lins.
- Hidrolitzables amb enzims o
àcids calents.
- Reductors quan el carboni
anomèric d’algun d’ells no està
implicat en l’enllaç. La capacitat
reductora es deu a que el grup
aldehid o cetònic es pot oxidar
Disacàrids d’interès
Maltosa: G(1α-4α)G Disacárid format per dues molecules de α-glucopiranosa unides per mitjà de
l’enllaç α( 1 —4). S’obté per hidròlisi del midò i del glicògen. És el sucre de la malta, gra germinat de
l’ordi, que s’empra per a la fabricació de cervesa.
Isomaltosa: G (1α-6α)G No es troba lliure a la naturalesa, s’obté per hidròlisi de l’amilopectina del
glicògen.
Celobiosa: G(1β-4β)G No es troba lliure en la naturalesa. S’obté per hidròlisi de la cel.lulosa.
Lactosa: Gal (1β-4α)G. És el sucre de la llet dels mamífers.
Sacarosa: G(1α-2β)F. És l’unic disacàrid no reductor, ja que els dos carbonis anomèrics estan
implicats en l’enllaç. És el sucre de taula. S’obté de la canya de sucre i de la remolatxa sucrera.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

5 ELS POLISACÀRIDS
Els polisacàrids estan formats per la unió de molts monosacàrids (pot variar d’onze a uns quants
milers) per mitjà de l’enllaç O-glicosídic, amb la pèrdua consegüent d’una molècula d’ aigua per
cadascun dels enllaços.
Propietats:
- Tenen pesos moleculars molt elevats.
- No tenen gust dolç.
- Poden ser insolubles, com la cel·lulosa, o formar dispersions col.loidals, com el midó
- No són capaços de reduir el reactiu de Fehling.
- Poden exercir funcions estructurals o de reserva energètica. Els polisacàrids que tan una
funció estructural presenten enllaç β-glicosídic. i els que duen a terme una funció de reserva
energètica presenten enllaç α-glicosídic.
5.1 HOMOPOLISACÀRIDS
Els homopolisacàrids estan composts per un sol tipus de monosacàrids.
Midó
El midó és el polisacàrid de reserva propi dels vegetals. Els dipòsits de midó es troben a les llavors i
als tubercles com la patata o el moniato. El midó procedeix de la fotosíntesi i s’acumula en grànuls
dins els amiloplasts. El midó està format per milers de molècules de glucosa, així, com que no es
troben dissoltes en el citoplasma, no influeixen en la pressió osmòtica interna i constitueixen una gran
reserva d’energia que ocupa poc volum
El midó està format per dos polímers:
Amilosa. Constitueix el 30 % del midó. És un polímer de maltoses unides per enllaços α(1-4). Té
una estructura lineal i adopta una disposició helicoïdal amb 6 glucoses per volta. Amb el iode es
tenyeix de color blau negrós. L’amilosa és parcialment soluble en aigua i és la que origina l’aspecte
tèrbol que adopta l’aigua en coure patates, per exemple.
Amilopectina. Constitueix el 70 % del midó. Té una estructura ramificada. Està constituïda per un
polímer de maltoses unides per mitjà d’enllaços α(1-> 4), però cada 25 0 30 unitats de glucosa
apareixen ramificacions α(1-6). Amb el iode es tenyeix de vermell fosc .
La digestió del midó es desenvolupa de la següent manera
En els animals
Primer, l’amilosa i l’amilopectina s’hidrolitzen per acció de l’enzim α-amilasa –secretada per les
glàndules salivals i el pàncrees-, que hidrolitza els enllaços α(1-4) interns i origina maltosa,
maltodextrina i α-dextrina. La maltodextrina consta de tres unitats de glucosa unides per
enllaços α(1-4) i la α-dextrina consta de diverses molècules de glucosa unides per enllaços α(1-4)
i α(1-6).
Després la maltosa i lamaltodextrina s’hidrolitzen i formen glucosa, per acció de la maltasa,
mentre que la α-dextrina s’hidrolitza per acció de la α-dextrinasa, un enzim desramificador
específic de l’enllaç α(1-6).
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 11

En els vegetals
12
En el cas dels vegetals, les llavors contenen un enzim diferent dels animals, la β-amilasa, que
hidrolitza el midó fins a maltosa per eliminació seqüencial de fragments de disacàrids dels extrems
no reductors.
El midó es diferencia de la resta dels glúcids en el fet que, a la natura, es troba en forma de
grànuls en els plats de les cèl.lules vegetals. És molt abundant a les llavors i als tubercles, com la
patata. Quan les plantes necessiten energia per crèixer o reproduir-se, s’hidrolitzen el midó i
obtenen glucosa.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

El glicògen
El glicogen és el polisacàrid propi dels animals.
El glicogen, igual que l’amilopectina, està
constituït per polímers de maltoses unides
ver mitjà d’enllaços α(1-4), amb ramificacions
en posició α(1-6) però amb més abundància
de branques. Aquestes apareixen,
aproximadament, cada vuit o deu glucoses.
Amb el iode es tenyeix de vermell fosc.
El glicògen no posseeix una estructura
helicoïdal, per la qual cosa és més accessible
a l’acció dels enzims i pot ser degradada per
les cèl.lules animals més ràpidament que el
midó dels vegetals. Això representa un
avantatge adaptatiu per als animals més
actius, els músculs dels quals necessiten un subministrament més ràpid de glucosa. Els enzims
amilases sobre el glicogen donen maltoses i dextrina límit. Després, per mitjà dels enzims R—
desramificadors i les maltases, s’obté glucosa
El glicògen s’emmagatzema en forma de grànuls al citoplasma de les cèl·lules animals, principalment
al fetge (25%) i als músculs (70%). La resta (5%) es troba a la sang, en forma de glucosa. Els
animals transformen en glicògen el midó que ingereixen en molècules de glucosa, que s’uneixen
novament d’acord amb l’estructura del glicògen.
Dextran
És un polímer de reserva dels llevats i els bacteris. Està format només per molècules de glucosa, que
a diferència del midó, estan unides per enllaços α(1-6) de manera gairebé exclusiva. Segons
l’espècie es formen ramificacions ocasionals α(1-2), α(1-3), α(1-4)
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 13

La cel.lulosa
La cel·lulosa és un polisacàrid amb funció esquelètica
propi dels vegetals. Es l’element més important de la
paret cel·lular. Les fibres vegetals (cotó, lli, cànem,
espart, etc.) i l’interior del tronc dels arbres estan
formats bàsicament per parets cel.lulòsiques de
cèl·lules mortes. El cotó és gairebé cel·lulosa pura
La cel·lulosa és un polímer de cel·lobiosa, per tant
glucoses unides per mitjà d’enllaços β(1- 4). Aquest
enllaç li dóna una gran resistència.
Aquests polímers formen cadenes moleculars no
ramificades, que es poden disposar paral·lelament
unint-se per mitjà d’enllaços de pont d’hidrogen
d’hidrogen (els grups –OH de les glucoses de cada
cadena estableixen enllaços d’hidrogen amb els de la
cadena continua) formant microfiblilles, aquestes
s’uneixen i formen fibrilles, que a la vegada
s’uneixen i formen fibres, ja visibles a ull nu. Les
fibres són molt rígides i insolubles en aigua.
Les parets de les cel.lules vegetals es formen per
superposició de diverses capes de fibres de
cel.lulosa, a cada una de les quals les fibres es
disposen en la mateixa direcció i perpendiculars a les
fibres de les capes adjacents.
La pecularitat del’enllaç β
La peculiaritat de l’enllaç β fa que la cellulosa sigui inatacable pels enzims digestius humans per això,
aquest polisacárid no té interès alimentari per a l’ésser humà.
Certs bacteris i fongs tenen són capaços d’hidrolitzar la cel.lulosa i tenen una gran importància
ecològica. Tabé a alguns invertebrats excepcionals com Lepisma saccharina o peixet de plata, i el
Teredo navalis o mol.lusc trepador de fusta són capaços de secretar cel·lulases.
Els insectes xilofags, com els tèrmits, i els herbívors remugants (vaca, ovella. cabra. camell) aprofiten
la cel·lulosa gràcies als microorganismes simbiòtics del tracte digestiu, que produeixen cel·lulases.
Els remugants, com ara la vaca, tenen un estómac voluminós que els serveix com a tanc de
fermentació; per això als seus excrements no hi ha restes cel.lulòsiques. En els herhívors no
remugants, com ara el cavall sí que n’hi ha.
La quitina
Polisacàrid estructural d’alguns animals i fongs. Forma l’exoesquelet en artròpodes i les parets
cel·lulars dels fongs. És un polímer no ramificat de la N-acetilglucosamina amb enllaços β (1-4)
14
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

5.2 ELS HETEROPOLISACÀRIDS
Els heteropolisacàrids són substàncies que per hidròlisi donen lloc a uns quants tipus diferents de
monosacàrids o de derivats d’aquests. Els més importants:
Pectina: Es troba a la paret cel·lular dels teixits vegetals. Abunda a la poma, la pera, etc. Té una
gran capacitat gelificant que s’aprofita per a preparar melmelades.
Agar: S’extreu de les algues. S’utilitza en microbiologia per a preparar cultius i també en alimentació
com a gelificant..
Goma arábiga: És una substància secretada per les plantes que els serveix per tancar les ferides.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 15

16
6
Els heteròsids
GLÚCIDS ASSOCIATS A ALTRES TIPUS
DE MOL·LÈCULES
Resulten de la unió d’un monosacànid, o d’un petit oligosacànid, amb una molècula o grup de
molècules no glucídiques, també de baix pes molecular, anomenades aglicona.
Exemples:
- La digitalina, que s’utilitza en el tractament de malalties vasculars
- Els antocianòsids, responsables del color de les flors.
- Els nucleòtids, derivats de la ribosa i de la desoxirribosa. que formen els àcids nucleics, etc.
Els peptidoglicans
Els peptidoglicans o mureïna resulten de la unió de cadenes d’heteropolisacàrids per mitjà de petits
oligopèptids.
Constitueixen la paret bacteriana. L’heteropolisacàrid és el polímer de N-acetilglucosamina (NAG) i
d’àcid N-acetilmuràmic (NAM).
Els proteoglicans
Són molècules formades por una gran fracció de polisacàrids (aproximadament el 80 % de la
molècula), i una petita fracció proteica (aproximadament el 20 %).
Exemples:
- Àcid hialurònic i sulfats de condroïtina que es troben als teixits conjuntius, cartilaginosos i
ossis.
- Heparina que impedeix la coagulació de la sang.
Les glicoproteïnes
Són molècules formades per una petita fracció glucídica (generalment el 5 % o, com a màxim el 40
%) i una gran fracció proteica.
Exemples:
- Mucines de secreció, com les salivals.
- Glicoproteïnes de la sang (protombina, immunoglogulines...)
- Hormones gonadotròpiques
EIs glicolípids
Constituïts por monosacàrids o oligosacàrids units a lípids.
Generalment es troben a la membrana cel·lular
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

7 FUNCIONS DELS GLÚCIDS
Els glúcids son un dels quatre principis immediats orgànics dels éssers vius. La proporció en les
plantes és molt més gran que en els animals. En les plantes constitueixen el principal component
orgànics forma directament en la fotosíntesi.
En els éssers vius fan dues funcions principals: Energètica i estructural.
Funció energètica:
El glúcid més important és la glucosa, ja que és el monosacàrid més abundant en el medi intern, i pot
travessar la membrana plasmàtica sense necessitat de ser transformat en molècules més petites. A
partir d’un mol de glucosa i per mitjà de reaccions catabòliques successives de la respiració aeròbica
és poden obtenir 266 kcal.
El midó, el glicògen, etc. (formats per enllaços alfa) són formes d’emmagatzement de glucosa. El midó,
per exemple, permet acumular molècules de glucoses sense que això impliqui un increment en la
concentració del medi intern cel.lula.
Funció estructural:
Cal destacar la importància de l’enllaç β. que impedeix a degradació d’aquestes molècules i fa que
alguns òrgans i estructures puguin viure centenars d’anys, en el cas dels arbres, i mantenir
estructures a diversos metres d’alçària. Entre els glúcids amb funció estructural podem esmentar:
- La cel·lulosa en els vegetals.
- La quitina en els artròpodes.
- La ribosa i desoxiribosa en els àcids nucleics de tots els éssers vius.
- Els peptidoglicans en els bacteris.
- La condroïtina en ossos cartílags, etc.
Altres funcions:
Unes altres funcions específiques de determinats glúcids són, per exemple:
- La d’antibiòtic (estreptomicina).
- La de vitamina (vitamina C)
- L’anticoagulant (heparina).
- L‘hormonal (hormones gonadotropes).
- L‘enzimàtica (juntament amb proteïnes formen les ribonucleases)
- La immunològica (les glicoproteïnes de la membrana constitueixen antígens i d’altra banda,
les immunoglobulines o anticossos estan formades, en part per glúcids).
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 17

QÜESTIONARI
QÜESTIONARI
QÜESTIONARI
18
1) És dextrogira la dihidroxiacetona?
2) És possible deduir si la D-eritrosa és levogira o dextrògira?
3) Escriu la fórmula de la D-glucosa i de la L-glucosa.
4) Escriu dos exemples d’epímers
5) Escriu la ciclació de la D-galactosa fins arribar a la α-D-galactopiranosa
6) Per què la sacarosa no és reductora i els altres disacàrids que hem vist sí?
7) Formula el disacàrid resultant de la unió d’una molècula de β-D-glucosa i una molècula
de α-D-glucosa amb enllaç 1,4
8) Per què les cèl.lules no emmagatzemen glucosa com a reserva energètica?
9) Quina diferència hi ha entre els enzims amilases i els enzims R-desramificadors? Quina
diferència hi ha entre la α-amilasa i la β-amilasa?
10) Quin tipus d’enllaç presenten la cel.lulosa i la quitina? Per què?
11) Quina fórmula empírica té un polisacàrid que està format per 100 glucoses?
12) Defineix: a) Estereoisòmers, b) Enantiomorfes, c) Epímers, d) Isomeria òptica e) Anòmers
INVESTIGA
INVESTIGA
INVESTIGA
ACTIVITATS.
ACTIVITATS.
Tema Tema 2: 2: Els Els Els glúcids
glúcids
1) Tenim al laboratori tres pots de glúcids amb les etiquetes esborrades. Sabem que una
d’elles és glucosa, l’altre sacarosa i l’altre midó. Determina un procés experimental per
esbrinar quin glúcid hi ha en cada pot
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

TEST
TEST
1 Els glúcids són biomolècules formades per carboni, hidrogen i oxigen.
2 Una molècula d’un glúcid té una proporció de C2nHnO2n.
3 Tots els glúcids sempre tenen un grup carbonil.
4 Els monosacàrids es poden descompondre per hidròlisi.
5 Els monosacàrids no s’oxiden ni perden electrons.
6 Un L-gliceraldehid és aquell, l’àtom de carboni asimètric del qual té el grup OH a
l’esquerre.
7 Si les molècules d’un monosacàrid desvien el raig de llum polaritzat cap a la dreta
s’anomenen levògires.
8 Hi ha una relació entre que la molècula tengui una estructura D i sigui dextrògira.
9 La treosa, l’eritrosa i la eritrulosa són exemples de trioses.
10 La glucosa, la mannosa, la galactosa i la fructosa són hexoses.
11 La glucosa té una funció bàsicament estructural.
12 La D-(+)-glucosa també s’anomena dextrosa
13 Quan una molècula de glucosa es cicla adquireix la forma d’un pentàgon.
14 La mannosa la trobam als teixits vegetals, bacteries i llevadures.
15 La fructosa i la glucosa són monosacàrids.
16 La lactosa és un disacàrid
17 Els monosacàrids s’uneixen mitjançant l’enllaç monocarbonílic o l’enllaç
dicarbonílic.
18 Tots els polisacàrids són solubles en aigua
19 La isomaltosa és un disacàrid molt important degut a la seva abundància a la
natura.
20 Els polisacàrids estan formats per la unió de molts monosacàrids mitjançant
l’enllaç N-glicosídic.
21 Els polisacàrids no són capaços de reduir el reactiu de Fehling.
22 Els homopolisacàrids tenen una funció estructural o una funció de reserva
energètica.
23 El midó és el polisacàrid de reserva propi del animals.
24 El midó constitueix una gran reserva energètica que ocupa poc volum.
25 L’ amilosa té una estructura ramificada.
26 L’amilopectina té una estructura helicoïdal.
27 El glicogen és el polisacàrid propi dels animals.
28 La cel lulosa és un polisacàrid amb dues funcions: estructural i de reserva.
29 La cel lulosa no té interès alimentari per l’home
30 L’agar-agar és una substància que s’extreu de les algues.
31 Els heteròsids són la unió d’un monosacàrid amb una molècula o grup de molècules
no glucídiques.
32 Els pectidoglicans resulten de la unió de cadenes d’heteropolisacàrids mitjançant
petits oligopectids de pocs aminoàcids.
33 Els pectidoglicans constitueixen la paret bacteriana.
34 Els proteoglicans són molècules formades per una gran fracció de polisacàrids
anomenats glicosaminglicans i una petita fracció proteica.
35 La desoxirribosa és una pentosa
36 La maltosa forma part de la cel.lulosa
37 Les glicoproteïnes són molècules formades per una petita fracció glucídica i una
gran fracció proteica.
39 Els glicolípids estan constituïts per polisacàrids units a lípids.
40 La quitina és un polisacàrid que forma part de l’exoesquelet dels artròpodes
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 19

COMPLETA
COMPLETA
1 Monoscàrids de 4 carbonis
2 Els glúcids són. biomolècules formades per carboni,
hydrogen i ….
3 La terminació dels monosacàrids és...
4 En els glúcids sempre hi ha un grup...
5 Si situam a dalt el grup aldehid i miram el carboni, podem
distinguir dos...
6 Els glúcids formats per 4 àtoms de carboni tenen una
cetotetrosa anomenada.
7 Monosacàrids que formen la lactosa
8 Els glúcids formats per la unió de dos a deu monosacàrids
s’anomenen
9 La D-ribosa, D-2-desoxiribosa, la D-xilosa, la L-arabinosa
i la D-ribulosa són
10 Quins són els principals tipus d’associació entre glúcids i
altres tipus de molècules?
11 Monosacàrids que formen la sacarosa
12 Enllaç entre un grup cetònic i un hidroxil
13 Els proteoglicans són molècules formades per una fracció
de polisacàrids i una altra de proteica. Quin tant per cent
tenen cada una?
14 Quan les hexoses es tanquen sobre si mateixes formant un
hexagon, aquesta figura també és anomenada
15 El glúcid propi de la llet és:
16 La glucosa és una aldohexosa / cetohexosa
17 L’unió d’un aldehid amb un alcohol en la molècula de
glucosa, s’anomena
18 Els glúcids amb sis àtoms de carboni s’anomenen...
19 La ciclació de la D-glucosa mitjançant la formació d’un
hemiacetal combinant un grup aldehid amb un grup
alcoholic s’anomena Projecció...
20 La fructosa és molt levogira, per això també s’anomena
21 Quan el grup alcoholic està en posició trans (a l’altra
banda del pla d’on es troba el –CH2OH) s’anomena
anòmer...
20
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

COMPLEMENTS.
COMPLEMENTS.
Tema Tema 2: 2: Els Els glúcids
glúcids
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 21