Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
passat, personatge conegut a la ciutat per haver col·laborat en la defensa
de les malauradament perdudes imatges o passos de la Setmana Santa Saguntina
entre els anys 1936-39.
Va ésser a l’arribada a la majoria d’edat quan vaig prendre la decisió
de formar part de la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor
Jesucrist de Sagunt, com a confrare, al voltant dels 24 anys. Però, la millor
decisió va ser fer confrare al meu fill Gerard als tres anys d’edat, per
voluntat pròpia, doncs manté un gran respecte i fervor per la “Festa”, fins
i tot, fent als huit anys la visita completa als monuments, representant el
present i futur de la nostra tradició familiar.
Recorde amb tendresa els meus primers passos com a confrare, les
reunions en la plaça de la Trinitat el Divendres Sant amb la vesta posada,
el capirot i el ciri, per passar llista, atent al secretari de la Confraria, que
dalt de la pedra anomenava als confrares, per posar ordre i recórrer en
formació el camí cap a l’Ermita de la Sang Nova i des d’allí començar la
processó de l’enterro del Nostre Senyor Jesucrist.
La meua il·lusió es va truncar a l’any 96 donat que en principi anava
a ésser l’any de fer la “Festa” amb els meus amics, però, per raons dels
Estatuts no hi va poder ser, malgrat tot allò hem arribat al 2012 en que,
gràcies als canvis en alguns articles dels antics Estatuts, ha fet possible
que el present any puga formar part de la “Festa” com a confrare en companyia
d’una part dels meus amics, així doncs, vull donar les gràcies a la
Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt i en
especial a la Junta Directiva de l’any 2000.
No voldria oblidar als meus amics que sempre han estat fent-me
costat i colze a colze s’han refermat en les seues conviccions, que són les
meues, duent a terme els ideals i il·lusions que es voran plenes enguany.
Com he pogut explicar en els primers paràgrafs, des de molt jove
vaig començar com a confrare per continuar la tradició familiar enaltida
per les meues àvies Na Consol i N’Encarna, però les persones que realment
han enfortit el meu sentiment, il·lusió i ganes de reprendre la “Festa”
i formar part de la Majoralia han estat els meus pares N’Encarna Pellicer
Galarza i En Josep Martínez Rochina, i el meu benvolgut germà Javier
Martínez Pellicer, que de manera ferma i silenciosa han assolit tot l’esforç
i han senyalat la drecera per a enaltir el meu cor i fer possible que forme
part de la “Festa” en el present any 2012.
92 Confrare de soca rel