Setmana San
Setmana San Setmana San
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Vull aprofitar l’espai que em dóna el privilegi de ser majoral de 2012 per a recordar i fer un homenatge a aquells i, principalment, aquelles que ja no són amb nosaltres, així com per a agrair el recolzament de tota aquella gent que durant aquests darrers anys m’han dedicat el seu temps, els seus diners i, en moltes ocasions, han renunciat a les seues inquietuds i necessitats perquè jo poguera formar part d’aquesta gran família. U sempre intenta trobar un record, un comentari, alguna persona major per a fer-li un preguntat, una fotografia perduda, en definitiva, qualsevol relació d’algun avantpassat amb la nostra festa. No vaig conèixer cap dels meus iaios, sé que l’un, Bernat, no va tindre cap relació amb la Setmana Santa. L’altre, Mariano, i fins i tot recorde haver escoltat que va formar part de la majoralia del 1925. Per contra, sí que vaig conèixer les meues iaies, dos caràcters amb creences antagòniques i sempre disposades a defensar les seues conviccions. L’una, Antònia l’Escolana, a pesar del malnom, poc amiga dels assumptes d’església, però a la qual no li faltava mai al costat del llit la postal de sant Antoni i santa Bàrbara. La recorde sempre al meu costat, des que vaig nàixer fins que, abraçant-me, donà el darrer alé. Sempre enfrontada a l’altra iaia, Josefina Ariño, que era discreta i de fortes conviccions religioses, de tal manera que, junt amb la seua germana i mentre durà la Guerra Civil, tingué amagada la nostra patrona, la Mare de Déu del Bon Succés, a sa casa, per a protegir-la i que no la feren desaparèixer. Ella sempre m’havia dit que l’enrotllà bé i la soterrà dins d’una gerra, davall d’una planta, en un clot que havia fet el seu Marianet, germà major de mon pare. Les recorde amb discrepàncies, però sempre juntes fent punt de ganxo i, malgrat les seues diferències, també les recorde el Divendres Sant, assegudes al Camí Reial davant de la casa de l’oncle Pepe i la tia Joaquina, veient passar la processó al costat de ma tia Vicentica i ma mare, mentre demanaven caramels als confrares i els deien: “Xe, xiquet, que no hi ha caramelets per a estes agüeles”. De mon pare, Pepe Agües, no recorde massa coses relacionades amb la festa, se n’anà massa prompte. Sé que va ser confrare i d’ell em queda el rosari que aleshores portava i que actualment porte jo. Ma mare m’havia comentat que també li agradava molt la festa i que fins i tot de fadrí havia 74 Han passat molts anys
Josep Mª Agües i Martínez. Majoral 2012 LA MAJoRALIA D’ENGUANY portat, tocat i trencat el tambor dels saions, curiosament enguany, llegint el llibre “La Historia de la Semana Santa de Sagunto” me’l vaig trobar amb el tambor a la foto dels saions de l’any 1953. Ma mare, Fina Martínez, era la persona que més il·lusió tenia per veure’m fer la festa. Com moltes mares d’aquest poble, sempre ens ho preparava tot, la vesta, la caperulla, els guants, el rosari, l’atxa, i recorria el poble per omplir-nos les butxaques de caramels. Sens dubte, la millor persona que he conegut mai. Es casà de dol, visqué de dol i també se’n va anar massa prompte i amb massa patiment, però a pesar de totes les desgràcies, sempre tenia bones paraules i un somriure a la cara per a tots, especial. Un recordatori per a dos amics, l’un José Antonio Sánchez, “Carruaneta” per a nosaltres, junts començàrem al parvulari fins que acabant el batxillerat se l’emportà la carretera. L’altre José Vicente Aguilar “El soqueret”, també cofrade com nosaltres, el seu cor no ha pogut més i ens ha deixat aquest darrer 2011. Per a aquells que estan presents no em queda més que agrair-los la seua comprensió i dedicació incondicional. Als meus cunyats, Amparo, Maite, Edu i Eduardo, que junt amb els meus germans, Antònia i Mario, han estat sempre a la meua disposició, sempre a punt per a ajudar-me, Gràcies! Als meus sogres, Eduardo i Tere, que sempre m’han tractat com a un fill i que en molts moments han omplit un buit molt gran. Gràcies! A mon “tio” Mariano, que en faltar mon pare va ser com un pare per als meus germans i per a mi, i al qual no li agrairé mai prou l’educació, la formació i tot el que ha fet per mi. Marianet, gràcies. Finalment vull donar les gràcies a tres dones molt especials. Les meues filles Paula i Sara, ambdues viuen amb molta intensitat cada acte en què participe. M’han ajudat des de ben menudes, em porten els caramels, fan fotografies tant de mi com de la resta de la majoralia. Elles estarien encantades de poder participar com a confrares en la nostra festa, i encara que de vegades els ho intente explicar, no trobe paraules per a convèncer-les dels motius pels quals no ho poden fer sense ferir la seua sensibilitat i intel·ligència. Xiques, gràcies. I, la meua dona, Tere, segurament sense ella no haguera pogut arribar fins ací, ha consentit, sempre que ha estat possible, les meues obligacions com a confrare i 75
- Page 23 and 24: SAludA del CONCeJAl de CulturA POPu
- Page 25 and 26: Salutació Juan Fandos Navarro Clav
- Page 27 and 28: SAlutACIóN del PreSIdeNte de lA CO
- Page 29: Jesús Larruga Riera. Presidente de
- Page 32 and 33: Clau de l’ermita que custodia el
- Page 34 and 35: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El Pap
- Page 36 and 37: Maria de rosari amb l’emblema de
- Page 38 and 39: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 activa
- Page 40 and 41: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 y súp
- Page 42 and 43: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 todas
- Page 44 and 45: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 necesa
- Page 46 and 47: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 felici
- Page 48 and 49: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Siempr
- Page 50 and 51: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el mom
- Page 52 and 53: Medalla de Clavari (anvers)
- Page 54 and 55: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 sempre
- Page 56 and 57: Medalla de Clavari (revers)
- Page 58 and 59: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 L’an
- Page 60 and 61: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 - Home
- Page 62 and 63: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Ell no
- Page 64 and 65: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Quan f
- Page 66 and 67: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Però
- Page 68 and 69: Creu de rosari d’un Majoral de l
- Page 70 and 71: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Fue mi
- Page 73: HAN PASSAt MOltS ANyS Josep Mª Ag
- Page 77 and 78: SuPOSe que NO SóC l’ÚNIC delS M
- Page 79 and 80: uNA AltrA Veu Francisco Caballer Ca
- Page 81: Francisco Caballer Cardo. Majoral 2
- Page 84 and 85: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 confra
- Page 87 and 88: eCOrdS I AGrAïMeNtS Josep Manel Go
- Page 89 and 90: Josep Manel Gomis i Vitoria. Majora
- Page 91 and 92: CONfrAre de SOCA rel José Vicente
- Page 93 and 94: COfrAde y PereGrINO Javier Ribes An
- Page 95 and 96: Javier Ribes Andrés. Majoral 2012
- Page 97 and 98: SAlutACIONS Manuel Francisco Domín
- Page 99 and 100: A mi padre. A MI PAdre Si pudiese e
- Page 101: Antonio Miret Flors. Majoral 2012 L
- Page 104 and 105: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 me iba
- Page 107 and 108: uN SOMNI fet reAlItAt Javier Martí
- Page 109 and 110: AlGuNeS COSeS NO CANVIeN MAI Vicent
- Page 111: Vicent Miret i Flors. Majoral 2012
- Page 116 and 117: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 teníe
- Page 118 and 119: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 simple
- Page 120 and 121: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 caigut
- Page 122 and 123: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la ban
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012<br />
Vull aprofitar l’espai que em dóna el privilegi de ser majoral de 2012<br />
per a recordar i fer un homenatge a aquells i, principalment, aquelles<br />
que ja no són amb nosaltres, així com per a agrair el recolzament de tota<br />
aquella gent que durant aquests darrers anys m’han dedicat el seu temps,<br />
els seus diners i, en moltes ocasions, han renunciat a les seues inquietuds<br />
i necessitats perquè jo poguera formar part d’aquesta gran família.<br />
U sempre intenta trobar un record, un comentari, alguna persona<br />
major per a fer-li un preguntat, una fotografia perduda, en definitiva,<br />
qualsevol relació d’algun avantpassat amb la nostra festa.<br />
No vaig conèixer cap dels meus iaios, sé que l’un, Bernat, no va<br />
tindre cap relació amb la <strong>Setmana</strong> <strong>San</strong>ta. L’altre, Mariano, i fins i tot<br />
recorde haver escoltat que va formar part de la majoralia del 1925.<br />
Per contra, sí que vaig conèixer les meues iaies, dos caràcters<br />
amb creences antagòniques i sempre disposades a defensar les seues<br />
conviccions. L’una, Antònia l’Escolana, a pesar del malnom, poc amiga<br />
dels assumptes d’església, però a la qual no li faltava mai al costat del<br />
llit la postal de sant Antoni i santa Bàrbara. La recorde sempre al meu<br />
costat, des que vaig nàixer fins que, abraçant-me, donà el darrer alé.<br />
Sempre enfrontada a l’altra iaia, Josefina Ariño, que era discreta i de<br />
fortes conviccions religioses, de tal manera que, junt amb la seua germana<br />
i mentre durà la Guerra Civil, tingué amagada la nostra patrona, la Mare<br />
de Déu del Bon Succés, a sa casa, per a protegir-la i que no la feren<br />
desaparèixer. Ella sempre m’havia dit que l’enrotllà bé i la soterrà dins<br />
d’una gerra, davall d’una planta, en un clot que havia fet el seu Marianet,<br />
germà major de mon pare.<br />
Les recorde amb discrepàncies, però sempre juntes fent punt de<br />
ganxo i, malgrat les seues diferències, també les recorde el Divendres <strong>San</strong>t,<br />
assegudes al Camí Reial davant de la casa de l’oncle Pepe i la tia Joaquina,<br />
veient passar la processó al costat de ma tia Vicentica i ma mare, mentre<br />
demanaven caramels als confrares i els deien: “Xe, xiquet, que no hi ha<br />
caramelets per a estes agüeles”.<br />
De mon pare, Pepe Agües, no recorde massa coses relacionades amb<br />
la festa, se n’anà massa prompte. Sé que va ser confrare i d’ell em queda el<br />
rosari que aleshores portava i que actualment porte jo. Ma mare m’havia<br />
comentat que també li agradava molt la festa i que fins i tot de fadrí havia<br />
74 Han passat molts anys