Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
– Home, me’n vaig de viatge, però si no és molt de temps.
– No, no és molt de temps. T’agradaria fer la festa de Setmana Santa
amb la meua majoralia?
– Com!? Fer la festa de Setmana Santa! Clar que sí! Quan li ho diga
al meu amic Joan no se ho va a creure.
– Sí s’ho creurà, la fem junts.
– Mare meua! Llavors està tot clar. Paco, moltes gràcies per comptar
amb mi, tu i la teua majoralia.
Des d’eixe instant van començar dos viatges: el que estava preparant
i l’altre cap a Setmana Santa 2012.
La meua dona estava amb mi, no feia falta preguntar-li res, la seua
cara el deia tot. Realitzaríem junts este segon viatge.
Vaig començar el camí a Tarragona, el cap corria més que el cotxe:
“No tinc vesta per a enguany, però el meu germà en té una, possiblement
enguany no la utilitze, li la demanaré i com la meua cunyada és mig
modista me l’arreglarà”. Així va ser.
Tenia ganes de comunicar-se-ho a tots els familiars i amics.
A algú que li haguera fet molta il·lusió i no podia comptar-se-ho, als
meus pares: Amparo Gil i Jose Mª Gandía. Però en cada un dels actes religiosos
que he fet i vaig a fer, ells han estat i estaran amb mi.
La Setmana Santa era molt especial a casa per diverses raons. Ma
mare col·locava dos canelobres recuperats d’un llum fet per al centenari
de les festes de Sagunt i que havia il·luminat la plaça de l’ermita del Bon
Succés. Ella no sols volia que il·luminaren el carrer al pas de la processó del
Sant Soterrament, sinó que també il·luminaren els PASSoS perquè poguera
realitzar un miracle i que mon Pare poguera caminar.
El miracle no va ocórrer. Jo he continuat col·locant els canelobres i
han donat el seu fruit:
Hui en dia seré Majoral, encara que he d’agrair a la meua dona tot el
seu suport. Sense la teua ajuda no haguera arribat fins ací (TQ).
Altra efemèride important per a mi aquest any: El meu fill Víctor
eixirà per primera vegada en la Processó tocant en la banda Lira Saguntina.
Gràcies a tots els que heu fet que estiga ací.
60 Viatge a Tarragona