Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
sempre . Recorde d’una manera especial, quan la meua mare em despertava
la matinada del divendres per anar al Via Crucis del Calvari, ja que era
un acte molt emotiu per a ella i ho descobries tan sols mirant-li els ulls i
l’expressió que mostrava el seu rostre. Ella sentia una emoció molt gran,
veure el Natzaré en el Calvari li despertava un gran sentiment de respecte
i humilitat que em va transmetre. En eixe instant, vaig pensar que algun
dia em faria il·lusió fer la festa, encara que la meua família no ha estat especialment
vinculada a la confraria.
També vaig tindre la sort de ser arreglador. Han sigut uns anys
inoblidables , perquè es viu la Setmana Santa de manera diferent. És té la
responsabilitat de que tots els actes isquen el millor possible i per açò, vull
agrair a tots els meus companys arregladors els moments compartits i el
seu acolliment. Ells són una peça fonamental en l’organització de la Festa,
pel seu treball i dedicació.
Tal vegada podria haver fet la festa abans, però van sorgir diferents
circumstàncies que ho van impedir, encara que mai hauria imaginat que
seria Clavari i d’una Majoralia tan especial com aquesta i amb tants grans
amics de tota la vida. Al llarg d’aquestos últims quatre anys, hem passat
per moments molt variats, uns bons i altres no tant bons. Encara que tots
junts hem pogut créixer com a persones i en aquest instant no canviaria
cap dels moments viscuts per cadascú de nosaltres.
Un dels moments que porte gravat en la meua memòria amb especial
emoció, va ser quan la subhasta de l’any 2010, quan vam tindre la
sort de poder realitzar el nostre gran somni: “portar el Natzarè en la Processó
del Sant Soterrament” la vesprada del Divendres Sant. Va ser una
experiència molt gratificant per a tota la Majoralia, però especialment per
a mi, perquè anava a ser l’única oportunitat de poder fer-ho amb els meus
majorals.
Les meues vivències des del passat Divendres de Dolors de l’any
2011 han sigut molt diverses i han anat formant-nos en bones relacions
personals entre tots nosaltres, que confie ens ajuden a unir-nos al llarg del
temps. La Majoralia ha aprés dia a dia a estar unida en tot moment i així
hem pogut eixir de les dificultats sorgides, i per tot açò estic orgullós de
tots els meus “xics”.
Moltes gràcies.
54 Sentiments