Setmana San

Setmana San Setmana San

semanasantasagunto.com
from semanasantasagunto.com More from this publisher
03.07.2013 Views

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 necesaria que nos impone. No podemos tener fe sin un ejercicio de dicha fe”. ¿Quién no quiere ser feliz en esta vida? Creo que todos perseguimos de una manera u otra la felicidad, con mayor o menor acierto, con mayor o menor éxito. Todos deseamos tener paz en nuestro corazón, en nuestra vida. Y muchas veces nos estrellamos. Somos tontos. Buscamos muchas veces fuera de nosotros. Dios está más cerca de nosotros de lo que creemos. Como dice S. Agustín: “Dios es más íntimo a nosotros, que nosotros mismos”. Es tiempo de poner en marcha la maquinaria de nuestra alma, donde hace un tiempo Dios se hizo presente el día que recibimos el Bautismo. Es tiempo de rezar. De orar a ese Padre nuestro que nos ama con locura infinita. Es hora, siempre es hora, de volver a darle cuerda al reloj de nuestra vida espiritual. Ese reloj que tal vez lleve parado hace mucho tiempo. o que funciona sólo a ratos, en días concretos, en fechas señaladas . La consecución de la felicidad exige una ascética personal. Sí, también exige esfuerzo por nuestra parte. Exige renuncias, entrenamiento continuo. Es un error creer que la felicidad se puede alcanzar mediante el abandono a las inclinaciones del instinto. Es una mentira confundir felicidad con el placer o la utilidad. Como dice el Beato Juan Pablo II: “¿no está este trágico error en la base de tanta desesperación, de tanto aburrimiento, de la vida que demasiado a menudo podemos constatar en los espíritus juveniles? Decidles que la fe y la felicidad no se excluyen mutuamente, sino que son distintos nombres dados a una misma meta. ¡Pues la fe se le revela al hombre para su felicidad!” La fe está en la Palabra de Dios, en la oración, en la Misa, en el perdón de los pecados por medio del sacramento de la Confesión. Y todo ello nos llevará al Amor, Jesucristo. Y, por medio de Él, al amor al prójimo. Fe y práctica. Fe y obras. Pidámosle al Señor lo que le pedían los Apóstoles: adauge nobis fidem , auméntanos la fe! Pidamos como el ciego del Evangelio: Señor, que vea! Acudamos a nuestra Madre del Cielo para que nos ayude a quitar de nosotros todo lo que nos separa de su Hijo. 44 La práctica de la fe

VI NOu, OdreS NOuS José Vicente Calza Rector de la parròquia Sant Pere Apòstol de Tavernes de la Valldigna LA majoralia d’aquest any em demana una xicoteta reflexió per al llibre de la Setmana Santa Saguntina i, amb molt de gust, vull compartir amb tots vosaltres una realitat que ens preocupa a tots els cristians. És cert que vivim una dura situació d’enfrontament religiós, aclaparadora socialització de la no-creença i l’apostasia continuada. Els catòlics no podem sentir-nos tranquils en les nostres consciències si no ens esforcem i lluitem per buscar amb sinceritat el que Déu vol que cadascú de nosaltres, de la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist, i de l’Església com a conjunt, en aquests moments. Després de pegar-li moltes voltes i de dedicar temps a la reflexió i a l’oració personal, no trobe una altra resposta que aquesta: Déu ens crida a una vivència intensa de la fe amb totes les conseqüències, és a dir, que siguem autèntics; Déu ens crida a la conversió i que ens mobilitzem per a executar una acció evangelitzadora i missionera ben pensada i ben organitzada. Els cristians no podem dubtar de la seua assistència, no podem dubtar de la força de l’Evangeli ni de l’assistència de l’Esperit Sant, no tenim cap justificació ni cap raó per a no escoltar la crida de Déu ancorant-nos en les nostres rutines tan còmodes. A la Confraria, a les nostres parròquies, a la nostra Diòcesi, necessitem, més que mai, viure amb el fervor i la intrepidesa apostòlica i missionera dels nostres millors missioners. Cal que deixem les nostres comoditats, rutines de sempre, i que ens atrevim a desembarcar en el nou continent de la incredulitat i de l’agnosticisme, apropar-nos als nostres germans, escoltar-los, acollir-los, anunciar-los l’Evangeli de la salvació de Déu de la millor manera possible, dialogar i discutir amb ells, respectant els seus processos i les seues dificultats, ajudant-los a reconéixer en Crist Jesús el vertader camí de l’autèntica humanitat, que és llibertat , esperança, amor i 45

VI NOu, OdreS NOuS<br />

José Vicente Calza<br />

Rector de la parròquia <strong>San</strong>t Pere Apòstol<br />

de Tavernes de la Valldigna<br />

LA majoralia d’aquest any em demana una xicoteta reflexió per al<br />

llibre de la <strong>Setmana</strong> <strong>San</strong>ta Saguntina i, amb molt de gust, vull compartir<br />

amb tots vosaltres una realitat que ens preocupa a tots els<br />

cristians. És cert que vivim una dura situació d’enfrontament religiós,<br />

aclaparadora socialització de la no-creença i l’apostasia continuada. Els<br />

catòlics no podem sentir-nos tranquils en les nostres consciències si no<br />

ens esforcem i lluitem per buscar amb sinceritat el que Déu vol que cadascú<br />

de nosaltres, de la Confraria de la Puríssima <strong>San</strong>g de Jesucrist, i de l’Església<br />

com a conjunt, en aquests moments. Després de pegar-li moltes voltes<br />

i de dedicar temps a la reflexió i a l’oració personal, no trobe una altra<br />

resposta que aquesta: Déu ens crida a una vivència intensa de la fe amb<br />

totes les conseqüències, és a dir, que siguem autèntics; Déu ens crida a la<br />

conversió i que ens mobilitzem per a executar una acció evangelitzadora<br />

i missionera ben pensada i ben organitzada. Els cristians no podem dubtar<br />

de la seua assistència, no podem dubtar de la força de l’Evangeli ni de<br />

l’assistència de l’Esperit <strong>San</strong>t, no tenim cap justificació ni cap raó per a no<br />

escoltar la crida de Déu ancorant-nos en les nostres rutines tan còmodes.<br />

A la Confraria, a les nostres parròquies, a la nostra Diòcesi, necessitem,<br />

més que mai, viure amb el fervor i la intrepidesa apostòlica i missionera<br />

dels nostres millors missioners. Cal que deixem les nostres comoditats,<br />

rutines de sempre, i que ens atrevim a desembarcar en el nou continent<br />

de la incredulitat i de l’agnosticisme, apropar-nos als nostres germans, escoltar-los,<br />

acollir-los, anunciar-los l’Evangeli de la salvació de Déu de la<br />

millor manera possible, dialogar i discutir amb ells, respectant els seus<br />

processos i les seues dificultats, ajudant-los a reconéixer en Crist Jesús el<br />

vertader camí de l’autèntica humanitat, que és llibertat , esperança, amor i<br />

45

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!