Setmana San
Setmana San Setmana San
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 necesaria que nos impone. No podemos tener fe sin un ejercicio de dicha fe”. ¿Quién no quiere ser feliz en esta vida? Creo que todos perseguimos de una manera u otra la felicidad, con mayor o menor acierto, con mayor o menor éxito. Todos deseamos tener paz en nuestro corazón, en nuestra vida. Y muchas veces nos estrellamos. Somos tontos. Buscamos muchas veces fuera de nosotros. Dios está más cerca de nosotros de lo que creemos. Como dice S. Agustín: “Dios es más íntimo a nosotros, que nosotros mismos”. Es tiempo de poner en marcha la maquinaria de nuestra alma, donde hace un tiempo Dios se hizo presente el día que recibimos el Bautismo. Es tiempo de rezar. De orar a ese Padre nuestro que nos ama con locura infinita. Es hora, siempre es hora, de volver a darle cuerda al reloj de nuestra vida espiritual. Ese reloj que tal vez lleve parado hace mucho tiempo. o que funciona sólo a ratos, en días concretos, en fechas señaladas . La consecución de la felicidad exige una ascética personal. Sí, también exige esfuerzo por nuestra parte. Exige renuncias, entrenamiento continuo. Es un error creer que la felicidad se puede alcanzar mediante el abandono a las inclinaciones del instinto. Es una mentira confundir felicidad con el placer o la utilidad. Como dice el Beato Juan Pablo II: “¿no está este trágico error en la base de tanta desesperación, de tanto aburrimiento, de la vida que demasiado a menudo podemos constatar en los espíritus juveniles? Decidles que la fe y la felicidad no se excluyen mutuamente, sino que son distintos nombres dados a una misma meta. ¡Pues la fe se le revela al hombre para su felicidad!” La fe está en la Palabra de Dios, en la oración, en la Misa, en el perdón de los pecados por medio del sacramento de la Confesión. Y todo ello nos llevará al Amor, Jesucristo. Y, por medio de Él, al amor al prójimo. Fe y práctica. Fe y obras. Pidámosle al Señor lo que le pedían los Apóstoles: adauge nobis fidem , auméntanos la fe! Pidamos como el ciego del Evangelio: Señor, que vea! Acudamos a nuestra Madre del Cielo para que nos ayude a quitar de nosotros todo lo que nos separa de su Hijo. 44 La práctica de la fe
VI NOu, OdreS NOuS José Vicente Calza Rector de la parròquia Sant Pere Apòstol de Tavernes de la Valldigna LA majoralia d’aquest any em demana una xicoteta reflexió per al llibre de la Setmana Santa Saguntina i, amb molt de gust, vull compartir amb tots vosaltres una realitat que ens preocupa a tots els cristians. És cert que vivim una dura situació d’enfrontament religiós, aclaparadora socialització de la no-creença i l’apostasia continuada. Els catòlics no podem sentir-nos tranquils en les nostres consciències si no ens esforcem i lluitem per buscar amb sinceritat el que Déu vol que cadascú de nosaltres, de la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist, i de l’Església com a conjunt, en aquests moments. Després de pegar-li moltes voltes i de dedicar temps a la reflexió i a l’oració personal, no trobe una altra resposta que aquesta: Déu ens crida a una vivència intensa de la fe amb totes les conseqüències, és a dir, que siguem autèntics; Déu ens crida a la conversió i que ens mobilitzem per a executar una acció evangelitzadora i missionera ben pensada i ben organitzada. Els cristians no podem dubtar de la seua assistència, no podem dubtar de la força de l’Evangeli ni de l’assistència de l’Esperit Sant, no tenim cap justificació ni cap raó per a no escoltar la crida de Déu ancorant-nos en les nostres rutines tan còmodes. A la Confraria, a les nostres parròquies, a la nostra Diòcesi, necessitem, més que mai, viure amb el fervor i la intrepidesa apostòlica i missionera dels nostres millors missioners. Cal que deixem les nostres comoditats, rutines de sempre, i que ens atrevim a desembarcar en el nou continent de la incredulitat i de l’agnosticisme, apropar-nos als nostres germans, escoltar-los, acollir-los, anunciar-los l’Evangeli de la salvació de Déu de la millor manera possible, dialogar i discutir amb ells, respectant els seus processos i les seues dificultats, ajudant-los a reconéixer en Crist Jesús el vertader camí de l’autèntica humanitat, que és llibertat , esperança, amor i 45
- Page 2 and 3: Setmana San F e s t a d ’ I n t e
- Page 4 and 5: Edita: Majoralia de la Puríssima S
- Page 7 and 8: a Majoralia de la Puríssima Sang d
- Page 12: A la Mayoralía del año 2012 de la
- Page 15 and 16: salutacions
- Page 17 and 18: SAlutACIó del PreSIdeNt Per A lA S
- Page 19 and 20: SAludA A lA MAJOrAlIA de lA SANG 20
- Page 21 and 22: Salutació a la CONfrArIA de lA SAN
- Page 23 and 24: SAludA del CONCeJAl de CulturA POPu
- Page 25 and 26: Salutació Juan Fandos Navarro Clav
- Page 27 and 28: SAlutACIóN del PreSIdeNte de lA CO
- Page 29: Jesús Larruga Riera. Presidente de
- Page 32 and 33: Clau de l’ermita que custodia el
- Page 34 and 35: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El Pap
- Page 36 and 37: Maria de rosari amb l’emblema de
- Page 38 and 39: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 activa
- Page 40 and 41: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 y súp
- Page 42 and 43: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 todas
- Page 46 and 47: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 felici
- Page 48 and 49: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Siempr
- Page 50 and 51: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el mom
- Page 52 and 53: Medalla de Clavari (anvers)
- Page 54 and 55: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 sempre
- Page 56 and 57: Medalla de Clavari (revers)
- Page 58 and 59: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 L’an
- Page 60 and 61: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 - Home
- Page 62 and 63: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Ell no
- Page 64 and 65: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Quan f
- Page 66 and 67: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Però
- Page 68 and 69: Creu de rosari d’un Majoral de l
- Page 70 and 71: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Fue mi
- Page 73 and 74: HAN PASSAt MOltS ANyS Josep Mª Ag
- Page 75 and 76: Josep Mª Agües i Martínez. Major
- Page 77 and 78: SuPOSe que NO SóC l’ÚNIC delS M
- Page 79 and 80: uNA AltrA Veu Francisco Caballer Ca
- Page 81: Francisco Caballer Cardo. Majoral 2
- Page 84 and 85: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 confra
- Page 87 and 88: eCOrdS I AGrAïMeNtS Josep Manel Go
- Page 89 and 90: Josep Manel Gomis i Vitoria. Majora
- Page 91 and 92: CONfrAre de SOCA rel José Vicente
- Page 93 and 94: COfrAde y PereGrINO Javier Ribes An
VI NOu, OdreS NOuS<br />
José Vicente Calza<br />
Rector de la parròquia <strong>San</strong>t Pere Apòstol<br />
de Tavernes de la Valldigna<br />
LA majoralia d’aquest any em demana una xicoteta reflexió per al<br />
llibre de la <strong>Setmana</strong> <strong>San</strong>ta Saguntina i, amb molt de gust, vull compartir<br />
amb tots vosaltres una realitat que ens preocupa a tots els<br />
cristians. És cert que vivim una dura situació d’enfrontament religiós,<br />
aclaparadora socialització de la no-creença i l’apostasia continuada. Els<br />
catòlics no podem sentir-nos tranquils en les nostres consciències si no<br />
ens esforcem i lluitem per buscar amb sinceritat el que Déu vol que cadascú<br />
de nosaltres, de la Confraria de la Puríssima <strong>San</strong>g de Jesucrist, i de l’Església<br />
com a conjunt, en aquests moments. Després de pegar-li moltes voltes<br />
i de dedicar temps a la reflexió i a l’oració personal, no trobe una altra<br />
resposta que aquesta: Déu ens crida a una vivència intensa de la fe amb<br />
totes les conseqüències, és a dir, que siguem autèntics; Déu ens crida a la<br />
conversió i que ens mobilitzem per a executar una acció evangelitzadora<br />
i missionera ben pensada i ben organitzada. Els cristians no podem dubtar<br />
de la seua assistència, no podem dubtar de la força de l’Evangeli ni de<br />
l’assistència de l’Esperit <strong>San</strong>t, no tenim cap justificació ni cap raó per a no<br />
escoltar la crida de Déu ancorant-nos en les nostres rutines tan còmodes.<br />
A la Confraria, a les nostres parròquies, a la nostra Diòcesi, necessitem,<br />
més que mai, viure amb el fervor i la intrepidesa apostòlica i missionera<br />
dels nostres millors missioners. Cal que deixem les nostres comoditats,<br />
rutines de sempre, i que ens atrevim a desembarcar en el nou continent<br />
de la incredulitat i de l’agnosticisme, apropar-nos als nostres germans, escoltar-los,<br />
acollir-los, anunciar-los l’Evangeli de la salvació de Déu de la<br />
millor manera possible, dialogar i discutir amb ells, respectant els seus<br />
processos i les seues dificultats, ajudant-los a reconéixer en Crist Jesús el<br />
vertader camí de l’autèntica humanitat, que és llibertat , esperança, amor i<br />
45