Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
però un poc més baixa, de manera que per a evitar la discontinuitat de
formes van fer una sota volta de mig punt, baix de la gòtica i l’enllaçaren
amb la nova dels trams de l’acabament. Hem de dir que quan la construcció
no va tota a una, la manera més segura de construir és de fora a dins,
és a dir, primer els murs exteriors amb els contraforts i per últim les voltes
de la nau central. Així és com es va fer a Santa Maria.
Malgrat el desastre que suposà la pesta dels anys 1647-48, els treballs
avancen i el 1666 finalitzen les obres de la nau de l’Evangeli (nord) 24 i continuen
les de l’Epístola (sud). Tot açò donarà que a principis del s. XVIII
comence la part final de la construcció. Chabret nomena l’acta de conclusió
signada el 1703 i fa referència a la colocació d’una pedra testimonial
en els fonaments, per a poder tancar tota l’església amb el mur de la façana
i la porta principal. Pocs després, passada ja la guerra de la Successió,
cap al 1717, ja eren acabades les naus laterals i havien traslladat les restes
que anaven eixint del fossaret antic, als vasos dels capellans, dins de la
part vella. També derrocaren l’antic alminar i el mur que tenia afegit i
que dividia l’obra vella de la nova, terminant definitivament la volta de la
nau central i la coberta de teula. L’església es donà per terminada cap al
1730, encara que interiorment continuaren amb la decoració de capelles i
altars, i bastiren noves sagristies per l’exterior de l’absis.
Per a terminar, vull comentar alguna cosa dels campanars. El primer
campanar de l’església de Santa Maria va ser l’alminar de la Mesquita Major.
Gràcies a la vista de Wyngaerde, on es veu una interpretació de l’església
en obres, podem esbrinar alguna cosa d’aquesta torre i per la proporció
al dibuix, sembla que té pràcticament la mateixa alçada (sense el remat)
que la nau central. De planta quadrada, estava situat més o menys centrat
en la dita nau principal, però separat uns metres de la segona arcada.
També és segur que hi disposava de campanes i d’un rellotge mecànic
antic, documentat cap al 1550 25 . El document de l’Arxiu Municipal mencionat
per Chabret diu que la campana per al rellotge i el mateix rellotge
eren al “minarete” en el 1569, encara que al dibuix citat de Wyngaerde
no es veu el rellotge, però sí el lloc de les campanes. El dibuix dóna peu a
algunes interpretacions sobre l’estat constructiu de l’església i l’orientació
24 A. Chabret, Sagunto, vol. I, pg. 402.
25 “José Armany, campanero de Valencia, refundió en 1550 la campana mayor de la
parroquia, que llevaba el nombre de María Salvaterra. El consejo de la villa acordó en 7 de
Febrero de 1569, la construcción de otra campana para el reloj y el día 2 de Junio quedó
colocada sobre el minarete de la torre parroquial.” A. Chabret, Sagunto, vol. I, pg. 391.
270 L’església de Santa Maria i els seus voltants