Setmana San

Setmana San Setmana San

semanasantasagunto.com
from semanasantasagunto.com More from this publisher
03.07.2013 Views

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 molturades i les escultures que, encara que fetes en pedra més febla (no sempre), més fàcil de treballar, eren molt complicades i normalment sols les podien fer picapedrers especialistes. De totes formes, el començament de la construcció queda dins del periode de l’expansió de la pesta negra a València, el 1334 i es completa amb l’intensa fam que patiren també les terres valen cianes cap al 1345-1347, amb pujada de preus, etc. També contribuí a la ralentització de les obres els esdeveniments de la Guerra de la Unió a Sagunt el 1347-48, de manera que els treballs no degueren d’anar molt bé i podem imaginar les obres parades o amb lentitud. Si els treballs continuaren a poc a poc no tardarien en tindre altres parades i desfetes. La guerra amb Castella destrossà Sagunt. Cap al 1363 ja està la vila altra vegada en guerra, amb l’ocupació de les tropes castellanes i els setges alternatius i operacions militars, que despoblaren la vila i paralitzaren les obres de l’església. Encara que tornaren alguns veïns, van haver de repoblar amb gent d’oriola i es van rebaixar les contribucions perquè no hi havia literalment per a res i, naturalment, es produí una llarga parada a les obres. Línies de discontinuitat en les obres del mur nord Així, es pot fer una hipòtesi al respecte de les línies de discontinuitat que presenten els murs exteriors de l’església, de manera que amb 266 L’església de Santa Maria i els seus voltants

Josep Manuel Palomar i Abascal ESTUDIS prudència es pot datar la primera del mur nord i la del mur sud, ambdues prop de les portes laterals, com les de la guerra amb Castella (aprox. 1363-67) on es van paralitzar les obres durant molt de temps 22 i la segona del mur nord, que és el límit de l’obra gòtica i pense que es pot relacionar amb els successos del temps de les Germanies. Les naus eren inacabades, però sembla que hi disposaven de coberta, ja que al 1428 es celebraren corts a Morvedre i es van fer a Santa Maria. Amb tot, l’obra realitzada en el s. XV va ser molt poca i sabem pel Morabatí que la població, font majoritària de les rendes, disminueix progressivament durant tot aquest segle XV. Com diu Chabret, es reprengué el treball cap al 1431, encara que l’església com a lloc de reunió i culte ja funcionaria normalment, habilitades les parts de les naus construïdes. Hi ha que imaginar les obres avançant lentament, malgrat totes les dificultats, com la pesta de l’any 1523 que es cobrà cinc-centes víctimes a Morvedre. Dues vistes de l’evolució de l’església al seu periode gòtic: 1334-1570/80 Als dibuixos de l’evolució en el periode de tipologia gòtica, he representat les obres sense bastiments ni andamis, que segur que hi tindria alguns, sobre tot a la banda oest, en les parts inacabades. També s’hi pot destacar la torre per a pujar a les terrasses de les naus, ara oculta parcialment pel campanar i la coberta plana, sense teulada, típica en els temples 22 Chabret diu que no van tornar a començar fins el 1431 i cita un document, un protocol del notari de la vila, Joan Ferrer, que estava a l’Arxiu Parroquial. 267

Josep Manuel Palomar i Abascal<br />

ESTUDIS<br />

prudència es pot datar la primera del mur nord i la del mur sud, ambdues<br />

prop de les portes laterals, com les de la guerra amb Castella (aprox.<br />

1363-67) on es van paralitzar les obres durant molt de temps 22 i la segona<br />

del mur nord, que és el límit de l’obra gòtica i pense que es pot relacionar<br />

amb els successos del temps de les Germanies. Les naus eren inacabades,<br />

però sembla que hi disposaven de coberta, ja que al 1428 es celebraren<br />

corts a Morvedre i es van fer a <strong>San</strong>ta Maria. Amb tot, l’obra realitzada en<br />

el s. XV va ser molt poca i sabem pel Morabatí que la població, font majoritària<br />

de les rendes, disminueix progressivament durant tot aquest segle<br />

XV. Com diu Chabret, es reprengué el treball cap al 1431, encara que l’església<br />

com a lloc de reunió i culte ja funcionaria normalment, habilitades<br />

les parts de les naus construïdes. Hi ha que imaginar les obres avançant<br />

lentament, malgrat totes les dificultats, com la pesta de l’any 1523 que es<br />

cobrà cinc-centes víctimes a Morvedre.<br />

Dues vistes de l’evolució de l’església al seu periode gòtic: 1334-1570/80<br />

Als dibuixos de l’evolució en el periode de tipologia gòtica, he representat<br />

les obres sense bastiments ni andamis, que segur que hi tindria<br />

alguns, sobre tot a la banda oest, en les parts inacabades. També s’hi pot<br />

destacar la torre per a pujar a les terrasses de les naus, ara oculta parcialment<br />

pel campanar i la coberta plana, sense teulada, típica en els temples<br />

22 Chabret diu que no van tornar a començar fins el 1431 i cita un document, un protocol<br />

del notari de la vila, Joan Ferrer, que estava a l’Arxiu Parroquial.<br />

267

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!