Setmana San
Setmana San Setmana San
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 molturades i les escultures que, encara que fetes en pedra més febla (no sempre), més fàcil de treballar, eren molt complicades i normalment sols les podien fer picapedrers especialistes. De totes formes, el començament de la construcció queda dins del periode de l’expansió de la pesta negra a València, el 1334 i es completa amb l’intensa fam que patiren també les terres valen cianes cap al 1345-1347, amb pujada de preus, etc. També contribuí a la ralentització de les obres els esdeveniments de la Guerra de la Unió a Sagunt el 1347-48, de manera que els treballs no degueren d’anar molt bé i podem imaginar les obres parades o amb lentitud. Si els treballs continuaren a poc a poc no tardarien en tindre altres parades i desfetes. La guerra amb Castella destrossà Sagunt. Cap al 1363 ja està la vila altra vegada en guerra, amb l’ocupació de les tropes castellanes i els setges alternatius i operacions militars, que despoblaren la vila i paralitzaren les obres de l’església. Encara que tornaren alguns veïns, van haver de repoblar amb gent d’oriola i es van rebaixar les contribucions perquè no hi havia literalment per a res i, naturalment, es produí una llarga parada a les obres. Línies de discontinuitat en les obres del mur nord Així, es pot fer una hipòtesi al respecte de les línies de discontinuitat que presenten els murs exteriors de l’església, de manera que amb 266 L’església de Santa Maria i els seus voltants
Josep Manuel Palomar i Abascal ESTUDIS prudència es pot datar la primera del mur nord i la del mur sud, ambdues prop de les portes laterals, com les de la guerra amb Castella (aprox. 1363-67) on es van paralitzar les obres durant molt de temps 22 i la segona del mur nord, que és el límit de l’obra gòtica i pense que es pot relacionar amb els successos del temps de les Germanies. Les naus eren inacabades, però sembla que hi disposaven de coberta, ja que al 1428 es celebraren corts a Morvedre i es van fer a Santa Maria. Amb tot, l’obra realitzada en el s. XV va ser molt poca i sabem pel Morabatí que la població, font majoritària de les rendes, disminueix progressivament durant tot aquest segle XV. Com diu Chabret, es reprengué el treball cap al 1431, encara que l’església com a lloc de reunió i culte ja funcionaria normalment, habilitades les parts de les naus construïdes. Hi ha que imaginar les obres avançant lentament, malgrat totes les dificultats, com la pesta de l’any 1523 que es cobrà cinc-centes víctimes a Morvedre. Dues vistes de l’evolució de l’església al seu periode gòtic: 1334-1570/80 Als dibuixos de l’evolució en el periode de tipologia gòtica, he representat les obres sense bastiments ni andamis, que segur que hi tindria alguns, sobre tot a la banda oest, en les parts inacabades. També s’hi pot destacar la torre per a pujar a les terrasses de les naus, ara oculta parcialment pel campanar i la coberta plana, sense teulada, típica en els temples 22 Chabret diu que no van tornar a començar fins el 1431 i cita un document, un protocol del notari de la vila, Joan Ferrer, que estava a l’Arxiu Parroquial. 267
- Page 216 and 217: Medalla de Majoral (revers)
- Page 218 and 219: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Confra
- Page 220 and 221: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Conesa
- Page 222 and 223: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Júpit
- Page 224 and 225: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 20.Mes
- Page 226 and 227: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Façan
- Page 228 and 229: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la pro
- Page 230 and 231: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El doc
- Page 232 and 233: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 de la
- Page 234 and 235: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 INtrOd
- Page 236 and 237: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 cal ci
- Page 238 and 239: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 AlGÍM
- Page 240 and 241: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 fAurA
- Page 242 and 243: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Altres
- Page 244 and 245: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Fronta
- Page 246 and 247: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 tOrreS
- Page 248 and 249: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Sembla
- Page 250 and 251: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 CABRER
- Page 253 and 254: Introducció l’eSGlÉSIA de SANtA
- Page 255 and 256: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 257 and 258: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 259 and 260: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 261 and 262: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 263 and 264: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 265: Basaments de l’absis on es veu el
- Page 269 and 270: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 271 and 272: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 273 and 274: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 275 and 276: eVOCACIóN Juan Francisco Campos Sa
- Page 277 and 278: Juan Francisco Campos Salvador. May
- Page 279 and 280: Juan Francisco Campos Salvador. May
- Page 281: Juan Francisco Campos Salvador. May
- Page 284 and 285: Medalla de Confrare de principis de
- Page 286 and 287: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 teXtO
- Page 288 and 289: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 fijado
- Page 290 and 291: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 teXtO
- Page 292 and 293: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 De tod
- Page 294 and 295: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 testig
- Page 296 and 297: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 dOC. N
- Page 298 and 299: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 de la
- Page 301 and 302: ePIStOlArI MOrVedrÍ Josep Martíne
- Page 303 and 304: Josep Martínez Rondan. Rector de F
- Page 305 and 306: Josep Martínez Rondan. Rector de F
- Page 307 and 308: Josep Martínez Rondan. Rector de F
- Page 309 and 310: 10 Josep Martínez Rondan. Rector d
- Page 311 and 312: R Reportatge eportatge gràfic de s
- Page 313 and 314: Majoralia 2012 REPoRTATGE GRÀFIC D
- Page 315 and 316: Majoralia 2012 REPoRTATGE GRÀFIC D
Josep Manuel Palomar i Abascal<br />
ESTUDIS<br />
prudència es pot datar la primera del mur nord i la del mur sud, ambdues<br />
prop de les portes laterals, com les de la guerra amb Castella (aprox.<br />
1363-67) on es van paralitzar les obres durant molt de temps 22 i la segona<br />
del mur nord, que és el límit de l’obra gòtica i pense que es pot relacionar<br />
amb els successos del temps de les Germanies. Les naus eren inacabades,<br />
però sembla que hi disposaven de coberta, ja que al 1428 es celebraren<br />
corts a Morvedre i es van fer a <strong>San</strong>ta Maria. Amb tot, l’obra realitzada en<br />
el s. XV va ser molt poca i sabem pel Morabatí que la població, font majoritària<br />
de les rendes, disminueix progressivament durant tot aquest segle<br />
XV. Com diu Chabret, es reprengué el treball cap al 1431, encara que l’església<br />
com a lloc de reunió i culte ja funcionaria normalment, habilitades<br />
les parts de les naus construïdes. Hi ha que imaginar les obres avançant<br />
lentament, malgrat totes les dificultats, com la pesta de l’any 1523 que es<br />
cobrà cinc-centes víctimes a Morvedre.<br />
Dues vistes de l’evolució de l’església al seu periode gòtic: 1334-1570/80<br />
Als dibuixos de l’evolució en el periode de tipologia gòtica, he representat<br />
les obres sense bastiments ni andamis, que segur que hi tindria<br />
alguns, sobre tot a la banda oest, en les parts inacabades. També s’hi pot<br />
destacar la torre per a pujar a les terrasses de les naus, ara oculta parcialment<br />
pel campanar i la coberta plana, sense teulada, típica en els temples<br />
22 Chabret diu que no van tornar a començar fins el 1431 i cita un document, un protocol<br />
del notari de la vila, Joan Ferrer, que estava a l’Arxiu Parroquial.<br />
267