Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
segur que apareixeran algunes variacions menors. De totes formes estic
convençut que el traçat originari també les té, per exemple la seua planta
quadrada que no és quadrada, encara que les mides s’assemblen molt a la
llargària de les cordes de soguejar, mesura molt antiga per a les longituds
de les terres, que es gastava ja en temps del rei Jaume I, amb uns 41 m
aproximats, unes 45/46 vares valencianes de 0’907 m.
Dibuix de la planta de la porta nord, amb el traçat de la base de les columnetes
Podem imaginar els principis del projecte amb les dificultats per
bastir la planta. Aquells primers dies de treball on l’arquitecte ho va tindre
regular, doncs encara que disposava de plànols del projecte 18 , no va
poder estendre i dibuixar la planta a terra, amb mesures reals, ja que anaven
derrocant i obrint solar conforme avançaven i així al lloc de la planta
hi havia cases, un fossaret, un molí d’algeps per a l’obra i l’antic hospital
de Na Marcena. La seqüència de construcció la dóna Chabret, encara
que amb el dibuix de Wyngaerde es pot matissar algun detall. Així, cap al
1334, començarien a fer l’absis derribant alguns trams de la mesquita, la
quibla i part del mur de tanca del sud, respectant tot el que podien per a
poder celebrar aproximadament en cobert. Dels primers temps de l’obra
són els basaments de l’absis que es veuen actualment i que van eixir al
derrocar, els anys 70, unes casetes menudes (sagristies) que hi tenia afegides.
Els seus contraforts exteriors presenten uns detalls en la base, unes
discontinuitats de pedres sense trabar o trabades interiorment, que no he
vist en cap altre lloc.
18 Sóc del pensar que encara que no ens han arribat i són escasíssims els exemples de
dibuixos d’esglésies d’aquest temps, sense ells és prou impossible fer un projecte i n’hi haurien
segur, també a Sagunt.
264 L’església de Santa Maria i els seus voltants