Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
canvien l’eix de l’església a la direcció est-oest, amb direccions ortogonals
quasi perfectes. Al convent de la Trinitat no hi ha canvis d’orientació i
la capella antiga s’orienta igual que l’església conventual posterior, amb
direcció est-oest i la porta cap a ponent. Amb una orientació canònica
però diferent, tenim l’església del Salvador, amb una desviació lleugera de
la direcció est-oest. Al plànol general he dibuixat les orientacions amb el
nord magnètic actual (no és fixe en el temps) ja que el geogràfic actual encara
no es gastava i es poden veure les afinitats de direcció de les esglésies
saguntines.
la construcció de Santa Maria
El procés de construcció de l’església de Santa Maria va ser molt
llarg. Una altra vegada és Chabret el que ens dóna les dades per a formar
la seqüència constructiva, tot i que estudiant el monument es poden veure
les característiques de la seua arquitectura i les discontinuitats exteriors,
de les que es pot deduir (amb cura) les seues fases. Sabem que des dels
primers temps de la conquesta es va fer servir la Mesquita Aljama com
a església 15 . Primerament van fer la consagració del lloc i jo supose que
interiorment s’adaptaren algunes parts per a la celebració de la litúrgia,
bastint algun altar menut o imatge i la col·locació, pot ser d’alguna campaneta
a l’alminar. El que sí que sabem és que s’han trobat alguns carreus
de la silleria que suposem de la mesquita, amb lletres ben diferents de les
marques típiques dels canters. Els treballs de J. Corell han donat llum a
les marques, considerant-les l’inscripció de consagració de la mesquita,
que van dedicar a Santa Maria 16 . Així van passar uns anys, molts, quasi
un segle, des del 1240 fins al 1334 (aproximadament) en què –segons la
làpida fundacional– es posà la primera pedra, encara que el projecte i els
preparatius començaren segur uns anys abans. Res no sabem de l’arquitecte
ni per suposat dels plànols inicials, però atenent algunes pautes de
desenvolupament geomètric en estos edificis, he considerat adjuntar uns
dibuixos que he fet al voltant del seu possible traçat. És clar que l’arquitecte
es basà en la geometria per a traure la planta (i l’alçat) i encara que
15 Sabem que repobladors cristians hi havien ben pocs, al menys fins l’expulsió dels
musulmans el 1248.
16 J. Corell. Inscripcions romanes del País Valencià (Saguntum i el seu territori) I,
Universitat de València, 2002.
262 L’església de Santa Maria i els seus voltants