Setmana San

Josep Manuel Palomar i Abascal
ESTUDIS
podem aventurar que les orientacions de la Mesquita i la de Santa Maria
van ser molt semblants.
Fins i tot és posible que s’aprofitaren alguns fonaments puntuals de
la mesquita per a bastir una part del mur sud de l’església, encara que
com ja he dit, l’eixamplament es va fer cap a la plaça Major i cap a l’oest
i segurament van haver d’omplir un bon tros de desnivell per a igualar
el paviment de l’església. Amb tot, podem suposar la Mesquita Aljama de
Sagunt configurada per un rectangle aproximat, amb 3 naus i pati i l’alminar
esmentat. L’aigua per a la font dels rituals es podia prendre de l’antic
aqüeducte que passa per dalt i que portava l’aigua a una cisterna baix de
la Sinagoga.
Abans de la conquesta de Jaume I ja hi hagué a Sagunt un temple
cristià i vull referir-me a l’església que el Cid manà fer després de la
seua entrada a Sagunt. La dedicà a Sant Joan i no degué ser molt gran.
Per la data de la fundació, cap al 1098, la supose una menuda església
de reconquesta que posteriorment donà nom a una de les parròquies del
poble, de la que coneguem els límits però no ens ha arribat cap edifici
que certifique el seu emplaçament. Sabem pels treballs de M. Civera 12 , la
importància d’aquesta confraria en la formació del raval de Sant Francesc
i la seua relació amb la comunitat jueva saguntina, almenys la conversa.
El cas és que la Confraria de Sant Joan obté llicència al 1288 i jo la supose
amb cases i capella. Després es bastí el primer convent de Sant Francesc,
cap al 1300. Davant de tot açò, podem veure al dibuix de Wyngaerde, una
capelleta que pot ser la de Sant Joan 13 , darrere mateix de l’església del
Convent de Sant Francesc i, encara que no la he dibuixat als plànols, tindria
–com el Salvador o la Trinitat– una orientació semblant, cap a l’est.
Mentre que l’església del convent franciscà era prou més gran i amb l’eix
ben diferent (amb direcció més nord). També en aquesta època inicial, els
dominics que s’instal·len extramurs cap a l’oest, (Santa Anna) fan la seua
capella vella amb direcció nord, i en la remodelació barroca posterior 14
12 “La gènesi de la Setmana Santa saguntina”, M. Civera, Llibre de la Majoralia, 2008.
13 Pero també, com em va comunicar J. M. Rondan, pot ser la capelleta de la “Porciúncula”,
construcció menuda però tradicional als convents franciscans.
14 Supose aquesta direcció per a la capella antiga, però al dibuix de Wyngaerde no es
veu molt bé. Per a la construcció de l’església barroca s’aprofità part del convent antic, però
desballestaren la capella antiga i una gran torre de protecció que hi havia al costat. Veure:
“La formació de l’espai conventual al raval de Santa Anna de Morvedre”, pàgs. 203-236, de
J. Mateu, J. M. Palomar, a El Convent de Santa Anna de Morvedre, Sagunt, 1990.
261