Setmana San

Setmana San Setmana San

semanasantasagunto.com
from semanasantasagunto.com More from this publisher
03.07.2013 Views

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Major, amb unes dimensions de solar prou més grans. De fet, el projecte de construcció de Santa Maria abastava més enllà de la mesquita i trencà la vessant que baixava pel carrer de l’Escola i que anava avall per a eixir a l’actual carrer de la Moneta. Així, l’acabament del mur de migdia, el del sud que mira al Castell, desvià les aigües cap a la capçalera de l’absis, tant, que poc a poc augmentà de nivell la placeta dels Berenguers i es va fer necessària una defensa de pedra per a què l’aigua no entrara per la porta sud de Santa Maria. No sabem per què els musulmans no van bastir la mesquita damunt dels basaments del temple de Diana, pot ser pel seu reduït tamany (17 x 8 aprox.) o tal vegada ja hi era la sinagoga damunt. El cas és que van triar el lloc un poc més avall i malgrat la qüestió de la superposició de llocs de culte, sense unes excavacions o estudis del terreny no podem saber, de moment, si els musulmans aprofitaren alguna església cristiana antiga per a bastir la seua Mesquita Aljama. Sabem poques coses de l’arribada del cristianisme a Sagunt, encara que per la situació de la ciutat i la seua importància degué seguir la pauta de les demés terres del Localització aproximada amb les parts de la mesquita i el carreratge dels voltants: 1-pati, 2-naus, 3-alminar, 4-Sinagoga, 5-aqüeducte, 6-hospital, 7-cases, 8-entrada al carrer de Cavallers, 9-Placeta 256 L’església de Santa Maria i els seus voltants

Josep Manuel Palomar i Abascal ESTUDIS litoral valencià. Amb tot i encara que no s’ha trobat amb certesa, pense que sens dubte, Sagunt disposaria d’alguna església per a servici de les primeres comunitats cristianes de la ciutat 6 . Al temps de les excavacions que van fer per a la remodelació de l’església del Salvador van aparéixer restes al subsòl que segurament pertanyen a un temple precedent, amb alguna estratigrafia anterior al període musulmà. les orientacions Podem veure, juntament amb la qüestió anterior del lloc, la importància de les orientacions a l’hora de construir en un lloc sagrat. Hi ha molta literatura en general al voltant d’aquestes característiques, però no conec res que parle de Sagunt i més concretament de la disposició en conjunt dels seus edificis religiosos. Després de prendre dades i mesurar els angles, és sorprenent com eixen alguns paral·lelismes i curiositats al comparar les orientacions, això sense entrar en els conceptes del seu significat i la seua validesa des de temps anteriors al mateix edifici de culte. Vitruvi va descriure el tema de l’orientació així: “La orientación de los templos de los dioses inmortales debe establecerse de la siguiente forma: si no hay ningún obstáculo y si se presenta la oportunidad, la imagen sagrada, que será colocada en la cella, se orientará hacia el occidente, con el fin de que quienes se acerquen al altar para inmolar o sacrificar víctimas, miren hacia el oriente y hacia la imagen sagrada situada en el templo.” Si hem de tindre en compte estos preceptes el nostre suposat temple de Diana no els compleix, però tampoc altres que es van fer a Sagunt, per exemple el del Foro 7 . He comparat diverses orientacions de temples antics i he de dir que hi ha de tot, de manera que no he pogut sistematitzar conseqüències, com a molt comentar alguna curiositat. Un exemple: l’orientació de l’eix del Temple de Diana a Sagunt, forma amb el nord uns 70º aproximadament i és exactament la mateixa orientació que té el temple d’Artemisa a 6 Recentment Manuel Civera ha treballat el tema de la mort i trasllat del cos de Sant Vicent i la situa prop de Sagunt amb el seu soterrar a vora camí, fora dels murs, possiblement en el lloc mateix de l’església del Salvador de Sagunt. Podem veure també “Vestígios del Paleocristianismo en Sagunto” de Juan A. Millón, en el llibre de la Majoralia del 2010. 7 No sols a Sagunt, també s’orienten diferent altres temples romans. És a dir, que la regla no era d’obligat compliment i degueren d’haver altres conceptes al voltant de l’orientació . 257

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012<br />

Major, amb unes dimensions de solar prou més grans. De fet, el projecte<br />

de construcció de <strong>San</strong>ta Maria abastava més enllà de la mesquita i trencà<br />

la vessant que baixava pel carrer de l’Escola i que anava avall per a eixir<br />

a l’actual carrer de la Moneta. Així, l’acabament del mur de migdia, el del<br />

sud que mira al Castell, desvià les aigües cap a la capçalera de l’absis,<br />

tant, que poc a poc augmentà de nivell la placeta dels Berenguers i es va<br />

fer necessària una defensa de pedra per a què l’aigua no entrara per la<br />

porta sud de <strong>San</strong>ta Maria. No sabem per què els musulmans no van bastir<br />

la mesquita damunt dels basaments del temple de Diana, pot ser pel seu<br />

reduït tamany (17 x 8 aprox.) o tal vegada ja hi era la sinagoga damunt. El<br />

cas és que van triar el lloc un poc més avall i malgrat la qüestió de la superposició<br />

de llocs de culte, sense unes excavacions o estudis del terreny<br />

no podem saber, de moment, si els musulmans aprofitaren alguna església<br />

cristiana antiga per a bastir la seua Mesquita Aljama. Sabem poques coses<br />

de l’arribada del cristianisme a Sagunt, encara que per la situació de la<br />

ciutat i la seua importància degué seguir la pauta de les demés terres del<br />

Localització aproximada amb les parts de la mesquita i el carreratge dels voltants:<br />

1-pati, 2-naus, 3-alminar, 4-Sinagoga, 5-aqüeducte, 6-hospital, 7-cases, 8-entrada al carrer<br />

de Cavallers, 9-Placeta<br />

256 L’església de <strong>San</strong>ta Maria i els seus voltants

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!