Setmana San
Setmana San Setmana San
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el lloc L’església de Santa Maria vista des del Calvari Des de ben antic, una de le coses importants ha sigut l’elecció de l’emplaçament d’un temple i, segle rere segle, han pogut canviar algunes regles, però no el seu sentit. Aquest sentit sagrat esdevé molt important, tant que conformarà les característiques del lloc i els seus voltants al llarg dels segles 2 . El lloc abasta la zona de l’església de Santa Maria i la part que es considera temple de Diana i posterior Sinagoga jueva. Pense que aquest indret saguntí és sens dubte, de caràcter sagrat i amb una continuitat al llarg del temps 3 . Així podem veure aquest cas, encara que amb reserves, 2 De vegades milers d’anys, com aquest lloc de Sagunt. Si és certa la posició del Temple de Diana al lloc de la Sinagoga Jueva i jo soc de l’opinió afirmativa, encara que m’agradaria veure uns bons treballs d’excavació, doncs això, que tot l’indret és sagrat i anterior a Anníbal. És fàcil traure comptes de l’antiguitat del lloc. 3 Julio Caro Baroja ho explica molt bé al seu llibre Paisajes y Ciudades on fa referència a casos semblants al de Sagunt. 254 L’església de Santa Maria i els seus voltants
Josep Manuel Palomar i Abascal ESTUDIS com un lloc amb un temple dedicat a Diana, i així el mostra la tradició i algunes dades antigues, però hem de pensar que sense unes excavacions no es podrà confirmar totalment 4 . El culte a Diana és molt antic i té l’equivalent grec d’Artemisa, però és d’orige itàlic i ja es venerava a Roma cap al s. VI a.C. La primera referència del temple saguntí i la seua situació la dóna Plini el Jove, 5 situant-lo fora dels murs de la ciutat, que encara era de forta tradició ibèrica, però segurament prou hel·lenitzada i amb importants contactes culturals exteriors. Pareix que el temple ja era vell als dies de la Segona Guerra Púnica i Anníbal el respectà com a lloc sagrat. Si atenem al “pódium” que es conserva, estava situat entre dues vessants de la muntanya del Castell formades pels barrancs que baixaven seguint els actuals carrers de l’Escola i del Castell i que deixen una franja de terreny on es formà la Jueria. Formant part d’aquest entramat s’hi troba –en un nivell més baix i a pocs metres– el lloc on hi era la Mesquita Aljama i que va ser reformat en l’època cristiana per a poder construir l’església Una interpretació dels voltants de Santa Maria amb l’església sense terminar, la Sinagoga al fons o la torre exempta que guardava el pas cap a la jueria 4 També s’ha dit que el temple ha pogut estar al lloc del Convent de la Trinitat. 5 Chabret, Sagunto, su historia y sus monumentos, vol. II, pg. 107. 255
- Page 204 and 205: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el dar
- Page 206 and 207: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 ecce H
- Page 208 and 209: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el des
- Page 210 and 211: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la Ver
- Page 212 and 213: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Una ol
- Page 214 and 215: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Mira q
- Page 216 and 217: Medalla de Majoral (revers)
- Page 218 and 219: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Confra
- Page 220 and 221: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Conesa
- Page 222 and 223: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Júpit
- Page 224 and 225: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 20.Mes
- Page 226 and 227: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Façan
- Page 228 and 229: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la pro
- Page 230 and 231: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El doc
- Page 232 and 233: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 de la
- Page 234 and 235: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 INtrOd
- Page 236 and 237: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 cal ci
- Page 238 and 239: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 AlGÍM
- Page 240 and 241: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 fAurA
- Page 242 and 243: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Altres
- Page 244 and 245: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Fronta
- Page 246 and 247: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 tOrreS
- Page 248 and 249: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Sembla
- Page 250 and 251: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 CABRER
- Page 253: Introducció l’eSGlÉSIA de SANtA
- Page 257 and 258: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 259 and 260: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 261 and 262: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 263 and 264: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 265 and 266: Basaments de l’absis on es veu el
- Page 267 and 268: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 269 and 270: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 271 and 272: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 273 and 274: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 275 and 276: eVOCACIóN Juan Francisco Campos Sa
- Page 277 and 278: Juan Francisco Campos Salvador. May
- Page 279 and 280: Juan Francisco Campos Salvador. May
- Page 281: Juan Francisco Campos Salvador. May
- Page 284 and 285: Medalla de Confrare de principis de
- Page 286 and 287: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 teXtO
- Page 288 and 289: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 fijado
- Page 290 and 291: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 teXtO
- Page 292 and 293: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 De tod
- Page 294 and 295: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 testig
- Page 296 and 297: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 dOC. N
- Page 298 and 299: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 de la
- Page 301 and 302: ePIStOlArI MOrVedrÍ Josep Martíne
- Page 303 and 304: Josep Martínez Rondan. Rector de F
Josep Manuel Palomar i Abascal<br />
ESTUDIS<br />
com un lloc amb un temple dedicat a Diana, i així el mostra la tradició i<br />
algunes dades antigues, però hem de pensar que sense unes excavacions<br />
no es podrà confirmar totalment 4 . El culte a Diana és molt antic i té l’equivalent<br />
grec d’Artemisa, però és d’orige itàlic i ja es venerava a Roma cap<br />
al s. VI a.C. La primera referència del temple saguntí i la seua situació la<br />
dóna Plini el Jove, 5 situant-lo fora dels murs de la ciutat, que encara era<br />
de forta tradició ibèrica, però segurament prou hel·lenitzada i amb importants<br />
contactes culturals exteriors. Pareix que el temple ja era vell als<br />
dies de la Segona Guerra Púnica i Anníbal el respectà com a lloc sagrat.<br />
Si atenem al “pódium” que es conserva, estava situat entre dues vessants<br />
de la muntanya del Castell formades pels barrancs que baixaven seguint<br />
els actuals carrers de l’Escola i del Castell i que deixen una franja de terreny<br />
on es formà la Jueria. Formant part d’aquest entramat s’hi troba –en<br />
un nivell més baix i a pocs metres– el lloc on hi era la Mesquita Aljama<br />
i que va ser reformat en l’època cristiana per a poder construir l’església<br />
Una interpretació dels voltants de <strong>San</strong>ta Maria amb l’església sense terminar, la Sinagoga al<br />
fons o la torre exempta que guardava el pas cap a la jueria<br />
4 També s’ha dit que el temple ha pogut estar al lloc del Convent de la Trinitat.<br />
5 Chabret, Sagunto, su historia y sus monumentos, vol. II, pg. 107.<br />
255