Setmana San

Setmana San Setmana San

semanasantasagunto.com
from semanasantasagunto.com More from this publisher
03.07.2013 Views

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la propietat estiga al costat d’una família conversa de jueus com són els Sanchis m’inclina a pensar que fou convers de jueu. En el document 48 un camp de Gaspar Valero que estava en el camí de la Mar lindava amb terra erma de Bartolomeu Benet Floris. El personatge compté dos cognoms conversos. Els Benet eren descendents de Salamó al-Constantini, que es cristianitzaren per part de Bahiel amb els cognoms Saragossà i Constantí. Els Floris (després Flors) entenc que foren família dels Atzar perquè al túmul d’Isac Atzar hi ha el símbol de l’arbor ad modo floris i flors sembla ser la traducció d’Atzar. El nom amb els dos cognoms podria estar indicant-nos un matrimoni entre les dues famílies, pràctica molt habitual entre els conversos. En el document 48 la propietat de Gaspar Valero del camí de la Mar afrontava amb una vinya de Jaume Pastor. Sobre els Pastor cal dir que era una família jueva com demostra la documentació d’Abraham Pastor en 1465, fet que ens permet deduir que amb l’expulsió es cristianitzaren amb el mateix cognom Pastor que s’ha conservat a Morvedre fins l’actualitat. En el document 52 s’afegí als testimonis Joan Barba de Rei de Benifairó. Barba de rei era el sobrenom del jueu Salomó Tarfon de 1391 i tenim documentats quatre familiars més Yçach Tarfon en 1445, Salamó Tarfon en 1471, Jucef Tarfon en 1479 i Gento Tarfon en 1488. És a dir, es tracta molt probablement d’un jueu convers d’última hora o de poc després de l’expulsió. En els capbreus 15, 16 i 17 transcrit respectivament com: Yvanes, Ivanes i Ivanyes. Els cognoms corresponen a pare i fill, que es diuen igual, Bernat Ivanes, titulars d’un camp situat en el camí de la Mar i un altre a Gausa. Doncs bé, els Joan o Juan és una família medieval assentada al terme general de Morvedre des del segle XIII, concretament a Canet. Els Joan estan documentats abastament des del segle XIV amb personalitats com Domingo Joan que fou notari per a assumptes jueus que exercí a Morvedre i a València. En el cens de 1510 es registren els pobills de Pere Joan de Morvedre, Golçal Iuanyes i Joan Iuanyes, és a dir, Joan de Joanes. Són conversos que tractaré amb més deteniment en un altre moment perquè ens troben sobre el rastre de l’origen dels famosos pintors valencians . Finalment, cal afegir l’origen jueu de famílies com els Berenguer, Cetina, Fraga, Monar, Moros, Rubau, Sabata, Sant Feliu, Saragossà Puig de Pasqües, etcètera que ja he tractat a Morvedre hebreu. En conseqüència podem dir amb molt poc de marge d’errada que els emfiteutes de l’Almoina d’en Conesa de Morvedre tenien la particularitat de ser conversos, fonamentalment de jueus. 228 Els Peraires de Morvedre

els peraires que repoblaren la Vilanova de Morvedre Manuel Civera i Gómez ESTUDIS Els emfiteutes de l’Almoina d’en Conesa se sufragava pels censals que ben probablement adquirien els jueus i els musulmans quan es convertien, talment com si la conversió comportara adquisició de terra i casa per tal de ser ciutadans i la implicació en l’obra de l’església. A partir de la transcripció dels capbreus de l’Almoina podem apreciar el protocol. A Morvedre hebreu arrepleguí el que sabíem fins aleshores sobre el repoblament de la Vilanova (abans Jueria) a partir de 1493. Recordem que amb l’expulsió dels jueus en juliol de 1492 quedaren cent cases o més deshabitades amb les conseqüents pèrdues per al patrimoni reial i l’empobriment de la vila de Morvedre. S’ha entés fins ara que per repoblar la Vilanova de Morvedre es publicà llibertat i franquícia durant deu anys i concessió d’un prèstec de 30 lliures per als peraires que ocuparen les cases jueves. 7 La mesura tingué un èxit absolut perquè en menys de tres mesos les cases (possiblement també les terres) estaven demanades. Els peraires, i per extensió els pobladors de la Vilanova, es constituïren en la Confraria amb seu a la Sinagoga. És evident que les persones que en 1526 i 1527 vivien en la Vilanova, a penes trenta anys després que les deixaren els jueus, eren els perayres, abaxadors e apuntadors que se les quedaren poc després que el rei Ferran II expulsés els jueus. Efectivament, als capbreus hi ha cinc documents, el contingut sintetitzat és el que segueix. Faig observar que quan no especifique els que paguen a l’Almoina és perquè Josep Martínez no ho ha posat a la transcripció publicada als llibres de la Setmana Santa. El document 5 de l’11 de maig de 1526 diu que Johan Valero, fill de Jaume Valero, vivia en la Vilanova (olim erat la Juheria) davant (confrontatis) o potser volien dir entre les cases (afrontatis) de Vicent Ramó, menor de dies, i la de Pere Saragossà (àlies Puig de Pasqües d’en Simó) i la via pública. Era jutge delegat de l’Almoina de València, sent justícia de Morvedre Bernat Guerau. Pagava a l’Almoina 4 sous anuals. El document 7 de l’11 de maig de 1526 diu que Francesc Miquel vivia en una casa que es trobava en un portal de la Vilanova, olim juheria, que confrontava amb una heretat de Miquel Puig de Pasqües, amb un corral de Bartomeu Prats, en la part posterior de la casa de Joan Vilar i per davant la via pública que ascendeix fins al castell. 7 AGV: Real, t. 596, f. 133 i ss. Leopoldo Piles: “La judería de Sagunt, sus restos actuales”, Sefarad XVII, p. 369, n. 53. 229

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012<br />

la propietat estiga al costat d’una família conversa de jueus com són els<br />

<strong>San</strong>chis m’inclina a pensar que fou convers de jueu.<br />

En el document 48 un camp de Gaspar Valero que estava en el camí<br />

de la Mar lindava amb terra erma de Bartolomeu Benet Floris. El personatge<br />

compté dos cognoms conversos. Els Benet eren descendents de Salamó<br />

al-Constantini, que es cristianitzaren per part de Bahiel amb els cognoms<br />

Saragossà i Constantí. Els Floris (després Flors) entenc que foren família<br />

dels Atzar perquè al túmul d’Isac Atzar hi ha el símbol de l’arbor ad modo<br />

floris i flors sembla ser la traducció d’Atzar. El nom amb els dos cognoms<br />

podria estar indicant-nos un matrimoni entre les dues famílies, pràctica<br />

molt habitual entre els conversos.<br />

En el document 48 la propietat de Gaspar Valero del camí de la Mar<br />

afrontava amb una vinya de Jaume Pastor. Sobre els Pastor cal dir que era<br />

una família jueva com demostra la documentació d’Abraham Pastor en<br />

1465, fet que ens permet deduir que amb l’expulsió es cristianitzaren amb<br />

el mateix cognom Pastor que s’ha conservat a Morvedre fins l’actualitat.<br />

En el document 52 s’afegí als testimonis Joan Barba de Rei de Benifairó.<br />

Barba de rei era el sobrenom del jueu Salomó Tarfon de 1391 i<br />

tenim documentats quatre familiars més Yçach Tarfon en 1445, Salamó<br />

Tarfon en 1471, Jucef Tarfon en 1479 i Gento Tarfon en 1488. És a dir, es<br />

tracta molt probablement d’un jueu convers d’última hora o de poc després<br />

de l’expulsió.<br />

En els capbreus 15, 16 i 17 transcrit respectivament com: Yvanes,<br />

Ivanes i Ivanyes. Els cognoms corresponen a pare i fill, que es diuen igual,<br />

Bernat Ivanes, titulars d’un camp situat en el camí de la Mar i un altre<br />

a Gausa. Doncs bé, els Joan o Juan és una família medieval assentada<br />

al terme general de Morvedre des del segle XIII, concretament a Canet.<br />

Els Joan estan documentats abastament des del segle XIV amb personalitats<br />

com Domingo Joan que fou notari per a assumptes jueus que exercí<br />

a Morvedre i a València. En el cens de 1510 es registren els pobills de<br />

Pere Joan de Morvedre, Golçal Iuanyes i Joan Iuanyes, és a dir, Joan de<br />

Joanes. Són conversos que tractaré amb més deteniment en un altre moment<br />

perquè ens troben sobre el rastre de l’origen dels famosos pintors<br />

valencians .<br />

Finalment, cal afegir l’origen jueu de famílies com els Berenguer,<br />

Cetina, Fraga, Monar, Moros, Rubau, Sabata, <strong>San</strong>t Feliu, Saragossà Puig de<br />

Pasqües, etcètera que ja he tractat a Morvedre hebreu. En conseqüència<br />

podem dir amb molt poc de marge d’errada que els emfiteutes de l’Almoina<br />

d’en Conesa de Morvedre tenien la particularitat de ser conversos,<br />

fonamentalment de jueus.<br />

228 Els Peraires de Morvedre

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!