Setmana San
Setmana San Setmana San
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la propietat estiga al costat d’una família conversa de jueus com són els Sanchis m’inclina a pensar que fou convers de jueu. En el document 48 un camp de Gaspar Valero que estava en el camí de la Mar lindava amb terra erma de Bartolomeu Benet Floris. El personatge compté dos cognoms conversos. Els Benet eren descendents de Salamó al-Constantini, que es cristianitzaren per part de Bahiel amb els cognoms Saragossà i Constantí. Els Floris (després Flors) entenc que foren família dels Atzar perquè al túmul d’Isac Atzar hi ha el símbol de l’arbor ad modo floris i flors sembla ser la traducció d’Atzar. El nom amb els dos cognoms podria estar indicant-nos un matrimoni entre les dues famílies, pràctica molt habitual entre els conversos. En el document 48 la propietat de Gaspar Valero del camí de la Mar afrontava amb una vinya de Jaume Pastor. Sobre els Pastor cal dir que era una família jueva com demostra la documentació d’Abraham Pastor en 1465, fet que ens permet deduir que amb l’expulsió es cristianitzaren amb el mateix cognom Pastor que s’ha conservat a Morvedre fins l’actualitat. En el document 52 s’afegí als testimonis Joan Barba de Rei de Benifairó. Barba de rei era el sobrenom del jueu Salomó Tarfon de 1391 i tenim documentats quatre familiars més Yçach Tarfon en 1445, Salamó Tarfon en 1471, Jucef Tarfon en 1479 i Gento Tarfon en 1488. És a dir, es tracta molt probablement d’un jueu convers d’última hora o de poc després de l’expulsió. En els capbreus 15, 16 i 17 transcrit respectivament com: Yvanes, Ivanes i Ivanyes. Els cognoms corresponen a pare i fill, que es diuen igual, Bernat Ivanes, titulars d’un camp situat en el camí de la Mar i un altre a Gausa. Doncs bé, els Joan o Juan és una família medieval assentada al terme general de Morvedre des del segle XIII, concretament a Canet. Els Joan estan documentats abastament des del segle XIV amb personalitats com Domingo Joan que fou notari per a assumptes jueus que exercí a Morvedre i a València. En el cens de 1510 es registren els pobills de Pere Joan de Morvedre, Golçal Iuanyes i Joan Iuanyes, és a dir, Joan de Joanes. Són conversos que tractaré amb més deteniment en un altre moment perquè ens troben sobre el rastre de l’origen dels famosos pintors valencians . Finalment, cal afegir l’origen jueu de famílies com els Berenguer, Cetina, Fraga, Monar, Moros, Rubau, Sabata, Sant Feliu, Saragossà Puig de Pasqües, etcètera que ja he tractat a Morvedre hebreu. En conseqüència podem dir amb molt poc de marge d’errada que els emfiteutes de l’Almoina d’en Conesa de Morvedre tenien la particularitat de ser conversos, fonamentalment de jueus. 228 Els Peraires de Morvedre
els peraires que repoblaren la Vilanova de Morvedre Manuel Civera i Gómez ESTUDIS Els emfiteutes de l’Almoina d’en Conesa se sufragava pels censals que ben probablement adquirien els jueus i els musulmans quan es convertien, talment com si la conversió comportara adquisició de terra i casa per tal de ser ciutadans i la implicació en l’obra de l’església. A partir de la transcripció dels capbreus de l’Almoina podem apreciar el protocol. A Morvedre hebreu arrepleguí el que sabíem fins aleshores sobre el repoblament de la Vilanova (abans Jueria) a partir de 1493. Recordem que amb l’expulsió dels jueus en juliol de 1492 quedaren cent cases o més deshabitades amb les conseqüents pèrdues per al patrimoni reial i l’empobriment de la vila de Morvedre. S’ha entés fins ara que per repoblar la Vilanova de Morvedre es publicà llibertat i franquícia durant deu anys i concessió d’un prèstec de 30 lliures per als peraires que ocuparen les cases jueves. 7 La mesura tingué un èxit absolut perquè en menys de tres mesos les cases (possiblement també les terres) estaven demanades. Els peraires, i per extensió els pobladors de la Vilanova, es constituïren en la Confraria amb seu a la Sinagoga. És evident que les persones que en 1526 i 1527 vivien en la Vilanova, a penes trenta anys després que les deixaren els jueus, eren els perayres, abaxadors e apuntadors que se les quedaren poc després que el rei Ferran II expulsés els jueus. Efectivament, als capbreus hi ha cinc documents, el contingut sintetitzat és el que segueix. Faig observar que quan no especifique els que paguen a l’Almoina és perquè Josep Martínez no ho ha posat a la transcripció publicada als llibres de la Setmana Santa. El document 5 de l’11 de maig de 1526 diu que Johan Valero, fill de Jaume Valero, vivia en la Vilanova (olim erat la Juheria) davant (confrontatis) o potser volien dir entre les cases (afrontatis) de Vicent Ramó, menor de dies, i la de Pere Saragossà (àlies Puig de Pasqües d’en Simó) i la via pública. Era jutge delegat de l’Almoina de València, sent justícia de Morvedre Bernat Guerau. Pagava a l’Almoina 4 sous anuals. El document 7 de l’11 de maig de 1526 diu que Francesc Miquel vivia en una casa que es trobava en un portal de la Vilanova, olim juheria, que confrontava amb una heretat de Miquel Puig de Pasqües, amb un corral de Bartomeu Prats, en la part posterior de la casa de Joan Vilar i per davant la via pública que ascendeix fins al castell. 7 AGV: Real, t. 596, f. 133 i ss. Leopoldo Piles: “La judería de Sagunt, sus restos actuales”, Sefarad XVII, p. 369, n. 53. 229
- Page 178 and 179: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 per la
- Page 180 and 181: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 les no
- Page 182 and 183: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 cap a
- Page 184 and 185: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El mis
- Page 186 and 187: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 en aqu
- Page 188 and 189: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Progra
- Page 190 and 191: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Se pub
- Page 192 and 193: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Tambi
- Page 194 and 195: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Acto s
- Page 196 and 197: Medalla de Majoral (anvers)
- Page 198 and 199: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 lA Plu
- Page 200 and 201: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El bES
- Page 202 and 203: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 eSPurN
- Page 204 and 205: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el dar
- Page 206 and 207: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 ecce H
- Page 208 and 209: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el des
- Page 210 and 211: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la Ver
- Page 212 and 213: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Una ol
- Page 214 and 215: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Mira q
- Page 216 and 217: Medalla de Majoral (revers)
- Page 218 and 219: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Confra
- Page 220 and 221: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Conesa
- Page 222 and 223: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Júpit
- Page 224 and 225: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 20.Mes
- Page 226 and 227: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Façan
- Page 230 and 231: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El doc
- Page 232 and 233: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 de la
- Page 234 and 235: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 INtrOd
- Page 236 and 237: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 cal ci
- Page 238 and 239: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 AlGÍM
- Page 240 and 241: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 fAurA
- Page 242 and 243: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Altres
- Page 244 and 245: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Fronta
- Page 246 and 247: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 tOrreS
- Page 248 and 249: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Sembla
- Page 250 and 251: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 CABRER
- Page 253 and 254: Introducció l’eSGlÉSIA de SANtA
- Page 255 and 256: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 257 and 258: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 259 and 260: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 261 and 262: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 263 and 264: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 265 and 266: Basaments de l’absis on es veu el
- Page 267 and 268: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 269 and 270: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 271 and 272: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 273 and 274: Josep Manuel Palomar i Abascal ESTU
- Page 275 and 276: eVOCACIóN Juan Francisco Campos Sa
- Page 277 and 278: Juan Francisco Campos Salvador. May
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012<br />
la propietat estiga al costat d’una família conversa de jueus com són els<br />
<strong>San</strong>chis m’inclina a pensar que fou convers de jueu.<br />
En el document 48 un camp de Gaspar Valero que estava en el camí<br />
de la Mar lindava amb terra erma de Bartolomeu Benet Floris. El personatge<br />
compté dos cognoms conversos. Els Benet eren descendents de Salamó<br />
al-Constantini, que es cristianitzaren per part de Bahiel amb els cognoms<br />
Saragossà i Constantí. Els Floris (després Flors) entenc que foren família<br />
dels Atzar perquè al túmul d’Isac Atzar hi ha el símbol de l’arbor ad modo<br />
floris i flors sembla ser la traducció d’Atzar. El nom amb els dos cognoms<br />
podria estar indicant-nos un matrimoni entre les dues famílies, pràctica<br />
molt habitual entre els conversos.<br />
En el document 48 la propietat de Gaspar Valero del camí de la Mar<br />
afrontava amb una vinya de Jaume Pastor. Sobre els Pastor cal dir que era<br />
una família jueva com demostra la documentació d’Abraham Pastor en<br />
1465, fet que ens permet deduir que amb l’expulsió es cristianitzaren amb<br />
el mateix cognom Pastor que s’ha conservat a Morvedre fins l’actualitat.<br />
En el document 52 s’afegí als testimonis Joan Barba de Rei de Benifairó.<br />
Barba de rei era el sobrenom del jueu Salomó Tarfon de 1391 i<br />
tenim documentats quatre familiars més Yçach Tarfon en 1445, Salamó<br />
Tarfon en 1471, Jucef Tarfon en 1479 i Gento Tarfon en 1488. És a dir, es<br />
tracta molt probablement d’un jueu convers d’última hora o de poc després<br />
de l’expulsió.<br />
En els capbreus 15, 16 i 17 transcrit respectivament com: Yvanes,<br />
Ivanes i Ivanyes. Els cognoms corresponen a pare i fill, que es diuen igual,<br />
Bernat Ivanes, titulars d’un camp situat en el camí de la Mar i un altre<br />
a Gausa. Doncs bé, els Joan o Juan és una família medieval assentada<br />
al terme general de Morvedre des del segle XIII, concretament a Canet.<br />
Els Joan estan documentats abastament des del segle XIV amb personalitats<br />
com Domingo Joan que fou notari per a assumptes jueus que exercí<br />
a Morvedre i a València. En el cens de 1510 es registren els pobills de<br />
Pere Joan de Morvedre, Golçal Iuanyes i Joan Iuanyes, és a dir, Joan de<br />
Joanes. Són conversos que tractaré amb més deteniment en un altre moment<br />
perquè ens troben sobre el rastre de l’origen dels famosos pintors<br />
valencians .<br />
Finalment, cal afegir l’origen jueu de famílies com els Berenguer,<br />
Cetina, Fraga, Monar, Moros, Rubau, Sabata, <strong>San</strong>t Feliu, Saragossà Puig de<br />
Pasqües, etcètera que ja he tractat a Morvedre hebreu. En conseqüència<br />
podem dir amb molt poc de marge d’errada que els emfiteutes de l’Almoina<br />
d’en Conesa de Morvedre tenien la particularitat de ser conversos,<br />
fonamentalment de jueus.<br />
228 Els Peraires de Morvedre