Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
Façan fou també el cognom d’una important família de rabins que vingueren
a Morvedre a principi del segle XIV i emparentaren amb els Vives.
El document 50 ens fan saber que Joan Agig de Petrés, olim agarenus,
és a dir, de recent conversió de la fe musulmana a la cristiana per la
gràcia de Déu. Tot i això, sospite que podria ser jueu perquè la veu s’aproxima
molt a Agí, només a manca d’una g a final de paraula que podria
sonar com un cacofonia de la primera. El cognom Agí correspon a una
família jueva de Morvedre de la qual tenim documentats vuit membres
familiars: Juceg Agí (1349), Içach Agí (1378), Jucef Agí (1379), Salomó
Egí (1395), Jucef Egí (1422), Samuel Agí (1422), Abraham Agí (1432) i
çadies Agí (1467). Certament, podria tractar-se d’un individu musulmà
dins d’una família jueva.
En els documents 30 i 32 s’esmenta el veí de Petrés Jaume Rubayta
com a testimoni i titular respectivament. No s’especifica que procedia de
musulmans, però sabem que ho era perquè en el morabatí de 1379 els Rubayta
eren moros de Petrés. 6
Comentaré alguns casos sobre conversos de jueu:
En el document 47 es fa constar que Jaume Cucala era cavaller de
la milícia del Beat Jaume Espasa i era cristià nou, és a dir, era de recent
convers de jueu. La família, que apareix com a Cucala o en diminutiu Cucaló,
tenia casa a Morvedre, almenys la Carnisseria Jueva (ara MUHSAG) i
la que ocupà amb els anys la casa d’Enric Palos i Navarro (ara solar adjunt
a la casa dels Berenguer que fou casa del Clavari de l’aljama jueva). És
també interessant constatar que tenia terra a Estivella, senyoria que fou
dels Sant Feliu i a principi del segle XVI dels Monsoriu, conversos de procedència
jueva. En conseqüència poden aventurar-nos a dir que podria ser
un Legem o un Berenguer.
En els documents 38, 39 i 40 és testimoni de Morvedre Johan Navarro
de Ballestera. El fet explicita que els Navarro emparentaren amb els
Ballester que fou la família jueva que gestionava l’hostal de València i de
Morvedre en el segle XIV i que en l’atac de la Unió en 1348 pergué diversos
membres. També emparentaren com veurem tot seguit amb els Macip
o Joan. Tot sembla indicar que es cristianitzaren a final del segle XIV.
En el document 39 el titular d’un camp en la partida de Ponera era
Joan Cachet e d’Aguiló veí de Petrés. Entenc que la família paterna era
6 ACA: Mestre Racional, Maravedí 1356-1379, f. 121v. Aleixandre, J. i Villamalmanzo:
“La población de Morvedre durante los siglos XIV y XV a través de los morabatines de 1379
y 1445”. Braçal 15, Centre d’Estudis del Camp de Morvedre 1997, pp. 121-155.
226 Els Peraires de Morvedre