Setmana San

Manuel Civera i Gómez
ESTUDIS
Els titulars capbrevats són 33, 9 són per cases i 24 per camps.
Els procedents de les propietats són 14, en 4 la propietat procedeix
de familiars amb el mateix cognom i en 10 no tenim dades per a
rela cionar-los ambs els titulars, la qual cosa no vol dir que els titulars no
hagen heretat la propietat de la família atès que podria haver estat per via
materna.
Els veïns esmentats són 35, dels quals 12 figuren també com a propietaris
capbrevats i 23 no són titulars de propietats capbrevades.
Els testimonis són 44, dels quals 18 són titulars de propietats capbrevades
i 26 no, dels 44 només 5 són testimonis i veïns dels titulars de
les propietats capbrevades, i dels 44 només un és testimoni i procedent de
la propietat capbrevada.
En resum podem dir que als capbreus s’esmenten 85 famílies: 33
propietàries (14 precedien dels propietaris capbrevats), 36 eren veïnes de
les propietats i 44 foren testimonis. El col·lectiu de les 85 famílies que es
relacionaven amb l’Almoina és major que els titulars i els veïns junts, fet
que albira una major relació que l’estrictament relacionada als capbreus
transcrits.
l’explicitació de la identitat conversa d’algún emfiteuta
Entre els titulars de les propietats capbrevades s’expliciten un parell
de conversos de musulmà i hi identifiquem almenys un individu més:
El document 52 fa saber que Bernat Guasch de Quartell havia estat
agaré (olim agarenus), és a dir, musulmà, i per la gràcia de Déu era cristià
nou. Faig observar que els Guasch eren ben probablement els ascendents
del notari Pere Guarch, el protocol de 1648-1950 del qual transcriví Josep
Martínez Rondan en 1984. Pense que la variació mínima de la erra per la
essa podria deure’s a un error d’inscripció, transcripció o variació fonètica
normal en l’època i evident en el cas de Morvedre atés que no existeix un
sol llinatge amb l’esmentada variació gràfica.
En el document 33 s’esmenta la terra campa de Miquel Català de
Petrés que portava nom cristià i l’escrivà diu expressament que ignorava
des de quan. L’expressió evidencia que Miquel Català era convers, però de
musulmà o jueu? Si tenim en compte que en el morabatí de 1379 apareixen
vivint a Petrés Façan Català i Fuçey Català pagant cadascú set sous
cal pensar que el Miquel Català de 1525 és un descendent seu i cal deduir
que era musulmà. Tot i això tinc els meus dubtes perquè els Català de
Morvedre i els de València eren de procedència jueva i almenys el nom
225