Setmana San

Manuel Civera i Gómez
ESTUDIS
comentar-los a tall. Ara bé n’hi ha que cal dir alguna cosa. El camí de ‘Luia’,
que Josep desconeix, es tracta del camí de Llíria, escrit amb una l i una
lectura deficient de la r. Una part menor dels topònims no els identifiquem
amb total claretat i faig propostes: la torreta del camí de la mar ha de ser la
torreta del segle XIV del Grau Vell, la que queda darrere del fortí del segle
XVIII. No sabem quina alqueria era la d’en Garcés Nadal, tot i que sabem
que es trobava a la vall de Segó; ni el barri Reial que potser està referint-se
al caminrel de Terol, el camí de la Daymés ha de referir-se al llinatge dels
Galmés de Morvedre per ser una lectura deficient que interpreta la G per D
i la ela per y grega; el camí Mitjà ben probablement es refereix al camí de
les Valls perquè s’encarava directament a la porta principal de la vila anomenada
Mitjana; el camí de la Vila podria tractar-se del que transcorre per
la partida de la Vila i, de ser així, seria el camí que rebé el nom de la Nouer
(ara Fausto Carruana) o el d’Almudàfer; el camí dels Rollets potser està
referint-se al camí dels Rolls. Tot i això no sabem on es trobaven els molins
de na Prunera i Pruneral. Hi ha algun topònim que cal afegir també alguna
cosa: la porta de la Vila es refereix a la porta principal o Mitjana (també de
Borriana); l’alqueria de na Martorella es referirà a una alqueria concreta
situada a la senyoria Almorig-Faura atès que pertanyé als Martorell, potser
és la mateixa família que donà nom al forn d’en Martorell i la placeta de
na Martorella (forn i placeta dels Dolors respectivament); 5 Rafalaceyt és
refereix al raval (rafal) dels Zeït que després fou anomenada alqueria dels
Frares i posteriorment pertanyé als Armengol.
La documentació del carrer de la Moneta en 1525 mereix un xicotet
comentari. Llegim en el document 35 que Johan Ferrer viu al carrer de la
Moneta. La informació és substanciosa i corrobora que el que he explicat.
El topònim carrer de la Moneta és anterior al segle XVI, és a dir, anterior
a la construcció del cantó nord-oest de l’església a finals del segle XVII. De
manera que la careta del cantonet bisellat no té res a veure amb una moneta
o ximpanzé, són simplement detalls dels picapedrers del segle XVII.
La veu Moneta aplicada al carrer de l’ardiaca Andreu és molt antiga. Com
a mínim és àrab i faria referència als regals o presents que feien els majors
als menuts per Pasqua, si fa no fa, com el regal de la mona que encara fan
els iaios als néts. Entenc, però, que podria tractar-se d’una reminiscència
d’època romana atès que podria fer referència a la deessa Juno, l’esposa de
5 ARV: Prot. 2.648, ff. 4v-6r (20-9-1404) i Prot. 1.493, f. 50r-v (7-3-1405). Jesús Villalmanzo:
“Faura-Almorig, señorío de los Martorell”, Arse 26, Centre Arqueològic de Sagunt
1991.
221