Setmana San

elS PerAIreS de MOrVedre
els capbreus de l’Almoina de 1526 i 1527
Manuel Civera i Gómez
EN els últims vint anys la localització de documentació sobre la Passió
a Sagunt, la seua transcripció i publicació, la relectura de la informació,
la seua ordenació i contextualització ha permés construir
un relat que s’adiu amb les concepcions històriques acceptades. Al llibre
de la Setmana Santa Saguntina dels anys 2008 i 2009 vaig fer una proposta
de temporalitat de la història de la Passió Saguntina que abasta set segles
i al llarg dels quals la Festa fou protagonitzada fonamentalment per tres
institucions: Els beguins del tercer orde de Sant Francesc (1319-1492), la
Confraria de Perayres, Baxadors e Apuntadors (1493-1566) i la Confraria
de la Sang (1566-actualitat). 1 La proposta evolutiva implicita una de les
tesis que defense al Morvedre hebreu: la festa de la Passió de Sagunt és
fonamentalment una obra de conversos de jueus.
El primer període institucional, els usos de beguins, s’allargà durant
183 anys. El segon, la confraria de Peraires, és el més curt, tingué una
duració de 73 anys. El tercer, la Sang, ha perdurat fins ara 434 anys. El
segon període el coneixem poc i era fonamental aconseguir infor mació
perquè permetria enllaçar els fets anteriors amb els posteriors. De la Confraria
de Perayres, Baxadors e Apuntadors coneixem els estatuts i sabem
que establiren la seu en la sinagoga repristinada com a capella del Corpus
Christi. Chabret, que desconeixia el document esmentat, assegurà que la
1 En l’últim període que va de 1566 fins l’actualitat podem identificar almenys quatre
subperíodes: Constitució o Sang Vella (1566-1607), Assentament o Sang Nova (1607-1776),
Turbulències (1777-1878) i Contemporaneïtat (1878-actualitat).
217