Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
el desenclavament
Josep d’Arimatea i Nicodem,
oh mans sortoses que toqueu la vida
encara que morta i en cada ferida,
la carn de la vida que en missa besem.
El clau de la fusta remet i el poncem
el baixen i carn de roses tenyida
amb àloe i mirra divendres vestida
d’allò que portaren els Mags a Betlem.
I al peu de la creu la flor natzarena
rebent qui rebé baixant Ell del cel,
Sant Joan el deixeble i la Magdalena,
Divendres de Sang amb tàlem d’anhel
contemplen retuts del Pare l’ofrena
que paga el pecat d’un món tan cruel.
la dolorosa
oh Mare de Déu, crepuscle i aurora,
sens sang i sens llum, ¿qui dorm a la sina?,
cinc nafres en peus, en mans i divina
del cor que una llança trenca i perfora.
Boirosos els ulls, i la pensa enyora
els nards de Betlem, d’Egipte la mina,
i allà en Natzaret l’ombriu de l’alzina
i el vi de Canà de sang redemptora.
La creu per dosell, la roca d’estrada,
per tàlem el cel i vós dolorosa
i l’ànima tant teniu traspassada
besant el roser de rosa formosa,
oh Mare de Déu d’amor llastimada,
captiva del cel i encara plorosa.
208 Quan passeu, Senyor… Trobes a les andes de Divendres Sant Saguntí