Setmana San

la Verònica
oh rostre formosíssim d’esplendor
avui sens llum, sens roses d’alegria,
només d’amor mirant i melangia
de l’espurneig fulgent del munt Tabor.
oh rostre de pietat i bon pastor
que per tornar al món la llum del dia
la cara vos donà l’Avemaria
guarnida d’infinida formosor.
I tanta formosor deixeu impresa
al llenç perquè gaudim en vostra absència,
oh faç de Déu d’amor i de dolcesa,
que bé pagueu, què gran és vostra herència
a qui us ajuda i mira la bellesa
oculta en el dolor de la clemència.
Jesús Crucificat
Que sol esteu entre el cel i la terra,
que sol en la creu i a la creu clavat,
si mireu al cel no us han escoltat,
si mireu el món, el món vos desterra.
Llum esplendorosa i flor de la serra,
crepuscle de sang dormit en el prat
oh pléroma i sol de divinitat
morint en el món venceu en la guerra.
I sempre teniu els braços oberts,
passeu pels carrers escampant amor,
regant d’esperança del món els deserts
el cor traspassat, roser d’esplendor,
els ulls tan dormits i sempre desperts
mirant compassiu la font del dolor.
Josep Martínez Rondan. Rector de Faura i de Benifairó
PoÈTICA
207