Setmana San

el Bes de Judes
De trenta monedes de fosca plata
se sent en el tumult el sotragueig
les porta en una bossa el bransoleig
d’un cor que trenca el cor quan apostata.
Un bes donà en senyal i un bes delata
l’Amic, i en el seu cor ha fet bandeig
i a aquell que el va cridar al clamoreig
li besa aquella galta d’escarlata.
L’aurora besa el mar i el mar la besa,
la lluna està besant les vimeteres,
Jesús besà els xiquets amb gran dolcesa,
Maria el va besar davall palmeres,
i en l’Hort un bes de mort i d’amarguesa
de Judes rep davall les oliveres.
els assots
Que tristes són les cambres de tortura,
que fosc el corredor del calabós,
i en lloc tan dur, injust i paorós
davallen a la font de la natura.
oh Sol que al munt Tabor es transfigura,
oh carn d’aquell pessebre gloriós,
ai, llavis que besaven el formós
infant i deu de tota formosura.
Ja ressona dels flagells l’avalot,
ja reventen la flor i pinta grana,
ja pedreguen els grans de la mangrana,
i un crepuscle fa nàixer cada assot;
tan de pes la cardina ja no pot,
ja el turment pietat al cel demana.
Josep Martínez Rondan. Rector de Faura i de Benifairó
PoÈTICA
205