Setmana San
Setmana San Setmana San
SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el perol més gran que tenia i allí posava l’abadejo a bullir al costat de les creïlles. Quan ella calculava que la sal ja havia passat a millor món, era el moment de traure’l i llevar-li les espines. Eixa era la tasca més difícil perquè no havia de quedar-ne cap. Després, amb molta gràcia, barrejava l’abadejo amb la creïlla, els ous, els pinyons i el julivert. Mentrestant, es posava la paella al foc amb molt d’oli. De la cuina eixien unes flaires que anunciaven la festa i també la primavera i a mi m’entraven unes ganes enormes de menjar-me alguna de les coses bones que ma mare cuinava...; però era impossible: ens havíem d’esperar. Li eixien unes mandonguilles boníssimes. Després venien els ximos, buidar el pa i traure les molles, passar-los en llet i farcir-los amb tomaca, ou tonyina, pèsols i pimentó; per al capdavall passar-los novament per ou i a la paella. I a poc a poc anava fent-se una muntanya de ximos i mandonguilles que feia goig. Dijous tocava fer el potatge i amb els cigrons remullats prèviament començava la tasca: l’aigua havia de ser molla per a coure millor els cigrons, l’abadejo, els espinacs, els ous bullits, tomaca, una cabeça d’alls i creïlles, ametles, alls i julivert per a la salsa. En total, un festival d’olors i sabors d’allò més gran. Dijous i divendres menjàvem en família, ma mare feia les “llesquetes en ou”, que era el dolç preferit per mon pare de manera que tots els anys deia mentre les assaboria: Xe, que bones t’han eixit este any! Eixos records gastronòmics i la prohibició de cantar són les primeres impressions de la Setmana Santa del meu poble, que jo crec humilment que ens ha marcat a tots els saguntins i saguntines d’un signe o d’un altre. Perquè aquesta festa, a més de religiosa, que és la seua essència, és també antropològica per la barreja de sentiments, vivències, emocions, història, records i fins i tot sabors, olors i sons, sobretot això, sons. De més majoreta, quan ja entenia el motiu de no cantar, anava amb les meues amigues a la missa de Dijous Sant, a Santa Maria. Tots sabem com és de majestuosa aquesta església. I, clar, era impressionant vore-la de gom a gom. M’emocionava al lavatori de peus recordant allò que va fer Jesús. Després el silenci dins de l’església, només interromput per la matraca en alçar a Déu. Als carrers era el mateix, l’única cosa que interrompia la solemnitat del moment era el so tronador dels tambors que passejàvem pel poble acompanyant a alguna majoralia. Tots corríem a veure qui eren, si els de 176 Avui no es canta…
Conxa Cardo Monzó ASPECTE SoCIAL DE LA CoNFRARIA. REFLEXIoNS l’any present o els de l’anterior o els de l’any vinent. I mentre els mirava passar, sentia la frustració de no poder posar-me la vesta, la qual cosa ha estat una sensació molt difícil de superar. Però el record, potser més viu, és la visió de la Plaça Major en eixir de la missa de Dijous Sant. Tota la plaça era una explosió de personal, trompetes, tambors, colors, desfilades de majorals que pujaven a l’ermita de la Sang, de confrares que hi baixaven camí de l’asil i el Convent de les Servites... Normalment, en eixir de Santa Maria anàvem a la Sang, feta un pinzell, i tots i totes escodrinyàvem les novetats i escoltàvem els comentaris. Era allò que si “aquest any la Majoralia ha fet”... I ens assabentàvem de quin havia estat el regal, que podia ser un quadre o arreglar una part de l’ermita, o un pas de la processó. Però el més important per a mi no era això, sinó el bullici, la gent que pujava i baixava pel carrer del Castell camí de l’ermita, homes i dones tots mudats, però elles, això sí, amb tot allò de la caixeta. Era natural, era la vespra del dia gran. Em cridava molt l’atenció la gran quantitat de saguntins i saguntines que tornaven al poble per Setmana Santa. Era molt emotiu, perquè allà els veies saludant-se amb tothom. Em feia l’efecte que Dijous i Divendres Sant actuaven com un imant. Tots sentien la necessitat de vindre i passejar pel Camí Reial, veure el poble, l’ambient, xarrar amb els amics, estar amb la família, assabentar-se dels romanços i rondalles que circulaven pel poble. En fi… era el Divendres Sant. Fonamentalment el dia, diguem-ne, clau era Divendres Sant. Era un dia ple de contingut religiós des del matí a la nit, sense pausa. Les emo cions començaven prompte, jo quedava amb les meues amigues a la porta de l’Ajuntament per pujar juntes al Calvari abans de les sis del matí, i anàvem com les cabres cap amunt per veure entrar el Natzarè al Calvari. Alguns anys, per tal d’avançar, pujàvem pel carrer de la Sang Vella; alguns altres pel carrer de Sant Ramon. Era nit fosca i entre els atxons, que feien la llum, el tambor dels saions i els soldats romans l’emoció estava servida. Després, el cor de Santa Maria, que anava darrere del Natzarè cantant els motets, i tot el món allí esperant l’entrada de Jesús al Calvari. Crec que la visió del Natzarè entrant al Calvari i veure eixir el sol des de dalt és de les coses més emocionants que jo he experimentat al llarg de la meua vida. No té preu. Després de la subhasta, a les set de la vesprada, el camí Reial era un bullici de gent passejant amunt i avall, esperant que els confrares isqueren 177
- Page 126 and 127: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Un pas
- Page 128 and 129: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Al fro
- Page 130 and 131: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El Div
- Page 132 and 133: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Era el
- Page 134 and 135: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Va arr
- Page 136 and 137: Mocador d’encaix de boixets fet p
- Page 138 and 139: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Som un
- Page 140 and 141: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Des de
- Page 143 and 144: A specte social de la Confraria. Re
- Page 145 and 146: … INtereA fuGIt IrrePArABIle teMP
- Page 147 and 148: HACe yA 10 AÑOS… MAyOrAlÍA 2002
- Page 149 and 150: Juan Bautista Gómez Peñalva. Mayo
- Page 151 and 152: INOBlIdABle Manolo Puig Viñals Cla
- Page 153 and 154: uN CArAMelet! Miguel Chordá Corbat
- Page 155: Miguel Chordá Corbatón. Clavari 2
- Page 158 and 159: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Querem
- Page 160 and 161: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 En nov
- Page 162 and 163: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Espec
- Page 164 and 165: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 derram
- Page 166 and 167: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 aunque
- Page 168 and 169: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Como s
- Page 170 and 171: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 La Sol
- Page 172 and 173: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 empeza
- Page 174 and 175: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 La lec
- Page 178 and 179: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 per la
- Page 180 and 181: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 les no
- Page 182 and 183: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 cap a
- Page 184 and 185: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El mis
- Page 186 and 187: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 en aqu
- Page 188 and 189: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Progra
- Page 190 and 191: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Se pub
- Page 192 and 193: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Tambi
- Page 194 and 195: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Acto s
- Page 196 and 197: Medalla de Majoral (anvers)
- Page 198 and 199: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 lA Plu
- Page 200 and 201: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 El bES
- Page 202 and 203: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 eSPurN
- Page 204 and 205: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el dar
- Page 206 and 207: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 ecce H
- Page 208 and 209: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 el des
- Page 210 and 211: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 la Ver
- Page 212 and 213: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Una ol
- Page 214 and 215: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Mira q
- Page 216 and 217: Medalla de Majoral (revers)
- Page 218 and 219: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Confra
- Page 220 and 221: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Conesa
- Page 222 and 223: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 Júpit
- Page 224 and 225: SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012 20.Mes
Conxa Cardo Monzó<br />
ASPECTE SoCIAL DE LA CoNFRARIA. REFLEXIoNS<br />
l’any present o els de l’anterior o els de l’any vinent. I mentre els mirava<br />
passar, sentia la frustració de no poder posar-me la vesta, la qual cosa ha<br />
estat una sensació molt difícil de superar. Però el record, potser més viu,<br />
és la visió de la Plaça Major en eixir de la missa de Dijous <strong>San</strong>t. Tota la<br />
plaça era una explosió de personal, trompetes, tambors, colors, desfilades<br />
de majorals que pujaven a l’ermita de la <strong>San</strong>g, de confrares que hi baixaven<br />
camí de l’asil i el Convent de les Servites...<br />
Normalment, en eixir de <strong>San</strong>ta Maria anàvem a la <strong>San</strong>g, feta un pinzell,<br />
i tots i totes escodrinyàvem les novetats i escoltàvem els comentaris.<br />
Era allò que si “aquest any la Majoralia ha fet”... I ens assabentàvem de<br />
quin havia estat el regal, que podia ser un quadre o arreglar una part de<br />
l’ermita, o un pas de la processó. Però el més important per a mi no era<br />
això, sinó el bullici, la gent que pujava i baixava pel carrer del Castell<br />
camí de l’ermita, homes i dones tots mudats, però elles, això sí, amb tot<br />
allò de la caixeta. Era natural, era la vespra del dia gran.<br />
Em cridava molt l’atenció la gran quantitat de saguntins i saguntines<br />
que tornaven al poble per <strong>Setmana</strong> <strong>San</strong>ta. Era molt emotiu, perquè allà<br />
els veies saludant-se amb tothom. Em feia l’efecte que Dijous i Divendres<br />
<strong>San</strong>t actuaven com un imant. Tots sentien la necessitat de vindre i passejar<br />
pel Camí Reial, veure el poble, l’ambient, xarrar amb els amics, estar<br />
amb la família, assabentar-se dels romanços i rondalles que circulaven pel<br />
poble. En fi… era el Divendres <strong>San</strong>t.<br />
Fonamentalment el dia, diguem-ne, clau era Divendres <strong>San</strong>t. Era un<br />
dia ple de contingut religiós des del matí a la nit, sense pausa. Les emo cions<br />
començaven prompte, jo quedava amb les meues amigues a la porta de<br />
l’Ajuntament per pujar juntes al Calvari abans de les sis del matí, i anàvem<br />
com les cabres cap amunt per veure entrar el Natzarè al Calvari. Alguns<br />
anys, per tal d’avançar, pujàvem pel carrer de la <strong>San</strong>g Vella; alguns altres<br />
pel carrer de <strong>San</strong>t Ramon. Era nit fosca i entre els atxons, que feien la llum,<br />
el tambor dels saions i els soldats romans l’emoció estava servida. Després,<br />
el cor de <strong>San</strong>ta Maria, que anava darrere del Natzarè cantant els motets, i<br />
tot el món allí esperant l’entrada de Jesús al Calvari. Crec que la visió del<br />
Natzarè entrant al Calvari i veure eixir el sol des de dalt és de les coses més<br />
emocionants que jo he experimentat al llarg de la meua vida. No té preu.<br />
Després de la subhasta, a les set de la vesprada, el camí Reial era un<br />
bullici de gent passejant amunt i avall, esperant que els confrares isqueren<br />
177