Setmana San

NI POdeM NI deVeM OBlIdAr
Carme Tamarit i Carles
QUAN el meu amic Antonio em va dir que comptava amb mi per a
que escriguera un article per al llibre que ara tens a les mans, no
vaig dubtar en acceptar.
Els dubtes vingueren després quan vaig començar a pensar sobre
què podia escriure. Parlar de les meues vivències i de la meua visió en i
de la Setmana Santa Saguntina no ho vaig trobar adequat donat que considerí
que era un article més propi del Clavari i Majorals de l’any, així que
valorades altres possibilitats ací està el resultat de la meua decisió.
“El Hombre que se convirtió en Dios”, aquest és el títol d’un llibre
que, ja fa prou anys, em va impactar quan el vaig llegir. Em va impactar i
em va ajudar a descobrir molts aspectes del període en què es desenvolupa:
la vida de Jesús de Natzaret.
De sempre m’ha agradat la història. De sempre m’ha agradat llegir.
De sempre m’ha agradat la novel·la històrica. I com a cristiana, de sempre
m’ha interessat la figura de Jesús.
Aquest llibre conté tots els aspectes esmentats i per això crec que
em va significar tant la seua lectura. M’ajudà a comprendre molt millor els
fets que envolten la vida d’aquest personatge tan principal com significatiu
per als cristians. M’ajudà a vore’l com a Home més que com a Déu, i a comprendre
el que hagué de ser i viure com a Home per a ser o per ser Déu.
Pense que, qui més qui menys, tots s’hem fet en més d’una ocasió
preguntes al voltant dels fets narrats als evangelis. Fets que coneguem
però que no sempre s’expliquem. Doncs bé, aquest llibre em va aclarir i
em va donar resposta a algunes qüestions que jo em plantejava sovint.
173