Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
la banda de darrere dels
estendards), el verd per
al pergamí dels atributs
i el blanc per al llenç de
la Verònica. Van ser adquirides
en els magatzems
de Julián López
i d’Almacenes España
de la ciutat de València.
A l’hora de la confecció
de l’estendard dels
atributs de Crist, s’han
utilitzat fils sintètics de
seda (adquirits pel taller
en Madrid) de diferents
colors per a cada
una de les figures i d’altres
de daurat. Durant
el procés, de vegades
es dibuixa sobre paper,
aquest es presenta i fixa
damunt de la tela. En
altres ocasions (si la figura
és més menuda o bé porta molt de detall), es projecta el dibuix amb
un burí finíssim i finalment s’embasta.
de Sant Pere i l’Hospital de l'Esperit Sant, es va convertir en una celebració anual i en una
d’aquestes ocasions, en 1300 el Papa Bonifaci VIII, va rebre la inspiració de proclamar el
primer Jubileu en 1300. Durant aquest any jubilar, el pany s’exposà públicament, convertint-se
en una de les “Mirabilia Urbis” (“meravelles de la ciutat”) per als pelegrins que visitaren
Roma. Durant els dos segles següents, el llenç era reconegut com una de les relíquies
cristianes més importants. Alguns autors, consideren que durant el Saqueig de Roma en
1527, el vel fou destruit: Messer Unbano diu a la Duquesa de Urbino que el llenç fou robat i
passà per les tabernes de Roma. No obstant, altres autors testifiquen la seua presència continuada
en el Vaticà i un testimoni del saqueig assegura que el llenç no fou encontrat pels
assaltants.
Molts artistes de l’època feren reproduccions del llenç, la qual cosa suggeria la seua
supervivència, i en 1616 el Papa Pau V va prohibir fer més reproduccions si no s’adequaven
al cànon de la que hi havia en la Basílica de Sant Pere. En 1629 el Papa Urbà VIII no sols
prohibí fer noves reproduccions, sinó que va ordenar la destrucció de les existents. El seu
edicte declarà que qualsevol que tinguera accés a una d’aquestes còpies devia portar-la al
Vaticà baix pena d’excomunió.
122 El regal de les Veròniques