Setmana San

SETMANA SANTA SAGUNTINA 2012
caigut immisericordement sobre
ells donat que van al principi
de la processó 2 , fins que
hau rien arribat al seu destí i
lloc d’estança que n’és l’Ermita
de la Sang!), presentaven les
seues pintures moltes parts on
ja no hi havia res, com si les
haguessen arrencat acurada i
indiscriminadament .
La pròpia Junta Directiva
va ser suggeridora i animadora
de portar a bon terme
aquesta proposta, sempre
i quan s’acompliren algunes
condicions: a) es partia de
la base de què no es tractava
d’una restauració del mate rial
existent, sinó més bé d’una
reposició integral dels estendards;
b) s’hauria de respectar
(i açò era importantíssim) les
formes i figures que hi havia, així com el més aproximat als colors preexis
tents en tots els materials que s’utilitzaren; c) si es considerava oportú
no tornar a fer-ne ús d’imatges i figures pintades, es podia optar per fer-les
brodades, sempre i quant els estendards manteniren la mateixa o aproximada
caiguda que els que es reposaven.
De seguida ens posàrem mans a la feina: vàrem contactar amb el
taller Artesanos del Bordado, de El Escorial, perquè ja els coneixíem i en
sabíem com treballaven. Les germanes Encarnación i María Mesa estaven
dispostes per a l’estendard dels atributs de Nostre Senyor, però respecte
al que pròpiament presenta l’imatge de Jesús dins del mocador de la
2 “Art. Cincuenta y ocho” referit al “orden procesional”, darrere de “las Verónicas
del V Centenario y del Año Santo”. CAPÍTULo IX: DE LA PROCESIÓN DEL SANTO
ENTIERRO . En Cofradía de la Purísima Sangre de Nuestro Senyor Jesucristo. Estatutos e
instrucciones, 2002.
120 El regal de les Veròniques