Setmana San

el reGAl de leS VeròNIqueS
Majoralia 2012
EN el transcurs d’aquest any en el qual hem hagut de prendre moltes
decisions, ens vàrem plantejar la possibilitat de restaurar un
dels emblemes de la nostra Confraria: les anomenades Veròniques 1 :
aquestos dos estendards són els que encapçalen la processó de Divendres
Sant. Corresponen al regal que varen fer el Clavari Blas Furió Torres i
els seus Majorals de l’any 1951; és a dir, ja compten amb 60 anys d’existència.
El major problema que observàrem en ells és que la part figurativa
central estava pintada: degut al transcurs dels anys i segurament de
les diverses vicissituds que havien sofert (quantes voltes la pluja hauria
1 La Confraria de la Sang té per costum anomenar Veròniques aquestos estendards,
com també els altres que processionen davant (vegeu nota 2). La menció directa al personatge
de la Verònica no apareix en cap dels quatre evangelis canònics. La referència prové
dels evangelis apòcrifs (alguns autors ho documenten a l’evangeli apòcrif de Nicodem o
també a les Actes de Pilato, de principis del segle V): segons la tradició que tothom coneix,
una dona es va llevar el vel (o bé en va utilitzar un de net que guardava) per tal de eixugar
de suor i sang el rostre de Jesús. La imatge de la seua cara va quedar impresa miraculosament
en el mocador de lli i així es va conservar al llarg dels segles en diferents llocs de culte
(la litúrgia romana més solemne consistia en la benedicció papal amb el vel de la Verònica).
Aquest nom d’aparició més tardana (aprox. segle X), surgeix possiblement de la combinació
entre el llatí verum (vertader) i el grec Eikôn (icona, imatge), “la vertadera imatge”; tot i
que més probablement procedeix del grec Βερενivκη (Berenice), forma dialectal macedònia
de Φερενivκη (Ferenice), “portadora de la victòria”. En la Vía Dolorosa de Jerusalem hi ha
una capella coneguda com “Capella de la Santa Faç”, la qual es considera tradicionalment
el lloc on es produïren els fets. També llegim (però no ho hem pogut corroborar) que ha estat
substituida a la sisena estació del Via Crucis que el Papa presideix cada Divendres Sant
al Coliseu de Roma per Dimas, el primer canonitzat al qual Crist va prometre el Paradís (i
aquest episodi sí apareix a l’Evangeli).
119